×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb flàccid |
Freqüència total: 138 |
CTILC1 |
| de Lloyd George, on lamenta la feblesa de les democràcies, "de mans | flàccides | que, per llur tremolor, no poden empunyar l'espasa" i constata que els | | sorprèn la mirada esbalaïda, s'adona que la carn que té sota els dits és | flàccida | i la cara familiar: el vell del barri nou. Suspèn el gest, i riu: —Entreu | | no té més esma per desfer-lo a peces, i s'adorm com un cuc, | flàccid | i llarg. Ni cal que ens el mirem. Seguim els nens. | | Un pas insegur Quan baixo de l'acera, un xipolleig | flàccid | i un tremolor d'aigua inquieta, per bé que un temps brevíssim, | | però el dubte em va renaixent quan veig que el noi té encara | flàccida | la mà nocturna, i sento l'àcida cremor de la noia que | | no en quedà més que un esquelet esllanguit, cobert d'una mica de carn | flàccida | , negrosa, els ulls envidriats. Laura es reclogué en el seu dolor com dins | | l'interior dels ullals de l'elefant és que el penis podria tornar-se tan | flàccid | com les genives del paquiderm (que, segons sembla, ho són | | dits del peu encongits, turmells arrugats, músculs relaxats, ventre | flàccid | , costelles punxegudes, braços tous, mentó penjant, racons dels ulls amb | | a cremar-se a la flama d'un ciri: les ales crepiten, el cos, sobtadament | flàccid | , s'emmotlla al declivi de la cera entorn del cremallot... Gaspar | | fins que el sol pinti de color d'or les vostres vores | flàccides | , alceu-vos en honor del gran Artífex, el gran Autor | | cantant la teva cançó. Digué, i posà les urpes sobre els pits penjats i | flàccids | de la dama. Zorbàs tornava a estar arborat, la seva veu com més anava més | | Canavaro meu... —murmurava delirant, i l'estrenyia contra els seus pits | flàccids | , suats. —Ja comença a desvariejar —murmurà la tia Lenio—. Deu haver vist | | ni que els episòdics intents realitzats en aquesta direcció hagin estat | flàccids | i pintorescos. No obstant això, tampoc la perspectiva integradora en què | | de cabra ple d'aigua; l'aigua tomba en el rec; el camell recula; el bot | flàccid | i la corda tornen a endinsar-se en el pou... ¿Per què en mig del jardí | | A corre-cuita, arranja les robes, donant quatre copets a la llana | flàccida | , estirant la gira del llençol i percudint la coixinera com si fos una | | encara, més punxeguts espatlles i colzes i genolls, més arrugades i | flàccides | les mans. A voltes l'una cama reposa damunt l'altra i les dues mans | | boca. Darrera del capellà es veia sempre un gos, blanc i negre, d'un gras | flàccid | , que remenava una cua curta amb una certa afectació. Aquell tros tenia la | | la lluna les petites estelles d'os o que la cama esdevindria una cosa | flàccida | i penjant com una branca esqueixada. Vaig fer uns passos per anar-me'n | | s'ha engreixat. La darrera vegada que ens hem donat la mà, la vaig trobar | flàccida | i fofa. Era a l'Action Française, amb l'Estelrich. L'any 1920, | | becades i les gavines esvoletxeguen mig condormides entorn de les veles | flàccides | de la nostra goleta. Semblen pètals d'una gardènia desfullada que duu en | | dues petites puntes de sabates de xarol, la brusa plena de llacets | flàccids | i un pentinat d'una impressionant arquitectura alta i solemne. El jove | | parat, com dibuixat sobre una porcellana, el sol morent sobre les veles | flàccides | . Ara passen molts vaixells de vela. La mar no demana res més. De sobre el | | la mà seca i dura, i el senyor Colomines correspongué amb la seva, | flàccida | i tèbia. Fargues es posà en moviment de seguida, com un autòmat, mut, amb | | que, tot i tenir sovint una elegant vaguetat, no és mai limfàtic, ni | flàccid | , ni deliqüescent. Penso en la nota de Joubert: "Quan un meu amic és | | De cop i volta, un llonguet rebotia sobre la taula del professor; el cop | flàccid | del llonguet sobre la fusta solia anar seguit del més metàl·lic d'un roc | | Darrera del capellà, es veia sempre un gos, blanc i negre, d'un gras | flàccid | , que remenava una cua curta amb una certa afectació. Aquell agombolament | | a la part baixa del qual s'iniciaven uns pantalons caiguts, de genolleres | flàccides | que s'acabaven en unes plantofes polsoses, que deixaven veure els talons | | sota el porxo, la serventa obesa refà un punt esmunyit de la mitja d'Ada. | Flàccida | carn de seda! Ada percaça ràpids ocells blancs i n'avia d'ales encara més | | per a l'escultor l'exigència d'un cànon robust i un modelat ferm, mai | flàccid | ; d'una sensualitat sana, sense racons, i d'una línia definida, sense | | un minyó que llegeix. En el banc del davant, una parella: ell d'un ros | flàccid | , camatort, amb els cabells tallats a la Sant Antoni, descansa el seu cap | | encara jove, dins un mallot llogat que li grandeja, mostra unes mamelles | flàccides | , emmoratides pel fred, lamentables. La seva companya li fa senyals, que | | portà el vaixell fora de la badia, la xusma als rems. Les veles penjaven | flàccides | . No hi havia ni a la terra, ni a la mar, el menor baf d'aire. | | una enorme i seca trompada. El dofí féu un salt nerviós i després caigué | flàccid | , com si hagués quedat romput de l'espinada. La darrera cosa que se li | | trau de comunicació entre les dues barraques; la cortina penjava quieta i | flàccida | i per sota no es veia cap claredat, en la peça veïna. L'Aleixeta, doncs, | | són sempre millors quan són rígids i enravenats que quan són esmorteïts i | flàccids | . S'utilitzen, ací, per a donar gust a l'arròs, i això és un criteri | | El fil d'arrossegament no ha de mantenir-se ni massa tensat ni massa | flàccid | ; ha d'imprimir al fals peix la velocitat habitual. I bé: en virtut del | | sípia dóna un sabor agradable a l'arròs. La sípia és un animal monstruós, | flàccid | , informe, tan estúpid o més que el calamar. És un animal que sol restar | | per l'elegia i el record. El seu bigoti cremat, la boca mig oberta i | flàccida | , les celles en forma d'accent circumflex i el nas una mica tirat enlaire, | | en dubti pas! Ho provi i ja veurà. Castelar era un home gras, bonyegut i | flàccid | , de contorsió més aviat premiosa, però era al mateix temps tan respectuós | | baluerna. Quan toquen l'últim vals, treuen el nas per entre la roba de la | flàccida | de la baluerna. Els pagesos de muntanya caminen amb més seguretat quan | | veia, davant dels meus ulls, unes volves negres flotants, de formes | flàccides | , que s'inflaven i es desinflaven. Però un dia arribà a la finestra de la | | Quan el sol entra en el zenit, tots semblen gallines mullades i | flàccides | . Cal acostar-se a l'ombra i fer el dinar. Caminar per la sorra, descalços, | | tardorals s'acaben tornant a casa amb la cua entre cames i les orelles | flàccides | . Quan, en la joventut, hom mastega les primeres fulles seques de la | | El català anterior a la renaixença apareix com una cosa marcida i | flàccida | ; eixuta i seca i amb olor de mort com una plata d'herbari. I a quines | | de remor sorda a les orelles. Després bevia el pare i la seva gargamella | flàccida | i de pelleringa, el soroll que feia en empassar-se treballosament el vi, | | només. Sóc vella..." Es passà les mans per les galtes: la carn era | flàccida | , porosa, tenia un color terrós. "Carn que ha viscut." "La roba." | | en hàbits. Per això tot queda, en el seu transcurs, com evaporat, | flàccid | , esmorteït. Balzac, que definí la novel·la dient que és "la història de | | sabatots dels vells!—, les orelles se li tornaven grosses, obertes i | flàccides | . Al capdavall dels esglaons gairebé tot el greix havia desaparegut, les | | passà un esquirol a frec de cara, empès pel vent. La boira entrava. Caps | flàccids | de cavallets de fira li picotejaren les mans, i hagué de foragitar-los | | però també es consignen casos d'enflaquiment; les mamelles es tornen | flàccides | i es panseixen, per bé que també pot succeir que augmentin de volum; és |
|