Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el filet de fum que surt de la cabina on cou el dinar, per gallardets i	flàmules	la bugada estesa, la muller repassant la roba amb el gos al costat, i el
enfollit de papallones, i filagarses de núvols en el cel, gallardets i	flàmules	que la mà infatigable del vent cargola i descargola. Ara la boira de
cap signatura d'artista i una taula no vistent per la varietat de les	flàmules	ni coneguda a la ciutat per nombre de successions d'amos elegants, sinó
a bord de les seves naus de llegenda, totes engarlandades de gallardets i	flàmules	... I aquella preferència declarada havia de perdurar, sense minva ni
d'altres on es descobria el sentiment platejat dels més il·lustres i la	flàmula	crepitant de la creació, que tota la muntanya de fems de la comèdia
a la comprensió, y l'ayre fort y acanalat que li feya debategar com una	flàmula	'l corn del devantal, se les enduya ràpidament enllà, camí de les coses
de D. Joan Gafas, la família Julià que vivia al carrer de St. Joan, d'una	flàmula	en la qual hi havia la imatge del Crist i les armes pontifícies de
reproduïm a la batalla de Lepant i tenien la creença que era l'esmentada	flàmula	. De dades documentals, fins ara, no n'havem trobat per decantar-nos a la
que hi ha una confusió en aquella tradició i que el penó no és la	flàmula	de la batalla de Lepant. (Ens acaben d'assabentar que la flàmula existeix
no és la flàmula de la batalla de Lepant. (Ens acaben d'assabentar que la	flàmula	existeix a una altra casa particular de Sant Feliu: en altra ocasió en
de Mallorca. És més: la seva forma és totalment contrària a la d'una	flàmula	, que és una bandereta de colors vius, estreta i acabada en punta.
manat que li portessin a la vista "un penó pintat en paper, amb coa o	flàmula	, a senyal reial i al mig un cairó groc que ve en punta, dins el qual
rellamp que va encendre el campanar de la Seu, la Corbina, brandant una	flàmula	rosa a la mà dreta, augurà grans astrosies. I prest vingué la Germania
s'expandeixen els meus batecs pregons, i en el sol que tramunta una	flàmula	em crida a pujar més enlaire, fiat en l'embranzida de
sobre la terra sense fer cap renuncia ni sacrifici d'ells meteixos!	Flamules	El poeta, laçament ajegut en la otomana y envolt en la fumera blava de la
de la pipa, deixava voleyar gallardament a l'ayre de sa fantasía les	flàmules	desplegades de sos sentiments, talment com si fos pera ell un jorn de
va llegot de multituts llunyanes, y, encalmat l'ayre de sa fantasía, les	flàmules	sensibles defalliren al llarch de les antenes que'l poeta porta sempre
que ja acabem! Un cop de coll i en sortim! Amunt! Amunt sempre! "Infla la	flamula	l'aura... l'aura balsamica!" Infleu-la! Infleu, que ja és nostra! Aquell
—deia'l mestre,— i ojo amb aquell "Rata-pata" i am "la	flámula	". Va acostar-se la tartana i va arrencar el coro; va arribar... i
No podem! —Atureu-los d'una vegada! Va aturar-los en plena inflor de la	flámula	, i va dir: —Companys: tinguem junta. ¿Que correm a cantar al darrera
Ja va!" i amb els "rata". I allí, en ple sol i en plena	flamula	, i en plena grava i en plena indignació cívica i en buida soletat
rengleras d' entenas, cubertas de groch y vermell y rematant ab vistosas	flámulas	, sostenian una série d' archs guarnits ab robas dels mateixos colors, en
alló que diu, Mar en dins, solca l'aigua 'l llaut, infla la	flámula	, aura balsámica... Y abans de termenar lo cant s' habia aturat, y tal
les va encendre amb un llumí, i cremaven prou bé, cadascuna amb una	flàmula	groguenca i tremolosa, irrisòria. Uns moments més tard —se sentia