Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

garbellat i al sac; és fugir de cabòries que enerven i d'entelèquies que	flamegen	. Per això el seny no dóna una lògica d'acord amb el món real, que
en el sentit etimològic del mot. Un paisatge de Van Gogh,	flameja	; unes tahitianes de Gauguin duen l'alenada màgica d'un aire poblat
eran los més destres esclaus de son esperit. Quan s' enardía li	flamejavan	, quan suplicava se li omplían de suau dolcesa. No mirava ni escoltava que
alabatía més fortament com més anava acostantse á la despesa; en sos ulls	flamejava	una alegría candorosa tot ensemps que vivíssima. Mes, de sobte al
encara dubtas; potser no 'n tens prou ab lo foch de mas paraulas qu' ixen	flamejant	de mon cor, ab la cremor de las mevas mans que no podrías aguantar; té,
la compassió que li inspirava 'l nen y l' esperit de caritat que sempre	flamejava	en son cor, podían encoratjarla á dar aquell pas. Li semblava que tothom
tot un bosch de palmons que s' entrellassavan en arcuacions góticas,	flamejavan	aislats ó avansavan drets com gegantins plomalls. Era un bosch d' Orient
vora del riu, en un turó poblat de fins tamarius i altres arbrissons que	flamejaven	com els esbarzers de la llegenda de Moisès. Em semblà una cosa de presagi
havia preservat de la pluja, i vam encendre foc. Després, quan aquest ja	flamejava	ardentment, hi vam afegir llenya mullada que el foc devorava amb forts
l'imperial penó de l'asta fúlgida, que, molt amunt i	flamejant	, rutila talment un meteor per l'aire escàpol, lluint
Tot d'un plegat en la foscor són vistes deu mil banderes	flamejant	pels aires, amb colors d'Orient: amb les banderes,
em cal anar volant, amb tots els altres que sota meu	flamegen	llurs banderes, cap al Nord, a l'indret on tenim forces,
diu, tal com va dir-se-li, que, puix que ho vol l'Omnipotent,	flamegi	, davant de tot, el gran penó jeràrquic, abans que
que cap altre, i el de més fervorosa obediència) i,	flamejant	de zel sever, s'oposa a l'embranzida de la seva fúria: "Oh
bandes, i els sorprengué una inesperada joia quan	flamejà	l'ensenya del Messias, el seu signe en el Cel, portat pels
a la vista, semblants als que naixien vora del llac on	flamejà	Sodoma; aquests, més delusoris, els enganyen, no pas
amb figura celeste, ans com un home vingut a trobar un home; li	flameja	damunt les armes fulgurants, purpúria, la vesta
mentre ell sortia lentament de la seva beina de son i els seus ulls	flamejaven	cada vegada més. Encengué un cigarret, aspirà amb delit, i els seus
ametllers, tant prometedors, quan l'ivernada hí feia	flamejar	transparencies nevades, i, Deu meu! son més xorcs que 'ls
que l'ocupa. I si el segle XVII va aguantar aquesta negació que	flamejava	al cor de França com si la voluntat fos una flama que volguès cremar tota
perqué en lloc de pensar es pot dir que el cap i sobretot la boca els hi	flameja	com una teia encesa, que és l'efecte que fan els profetes de la Bíblia,
ossos del pensador, que només té la pell i l'òs, com un sac d'ossos que li	flamejen	com un munt de sarments, i per omplir l'olla de la Sumpéctica, agafa la
Moment d'emoció! ¿Quants segles feia que les Quatre Barres no havien	flamejat	damunt Bellver? Aquella mena de palau convertit en presó, on Jovellanos
damunt les pàgines que jo desxifrava. Ligeia emmalaltí. Els ulls estranys	flamejaven	amb una fulgor massa —massa gloriosa; els pàl·lids dits prengueren la
blanc, tan petita que hi marca només una fina arruga, amb els tions que	flamegen	a la llar i la finestra encesa en la nit, com un ull vigilant que mai la
no fa diferència entre cap dels seus fills. I aixeca alta l'espasa que	flameja	i tots els vels de boira i de núvol s'esquincen. Riu el sol en la blavor
dret i el tort a quina banda tomben, fins en aquells moments que el cor	flameja	d'ira o quan, molt pitjor encara, desfermades alhora la vanitat i la
res no hi pot haver que no redimeixi i transfiguri. Viure! Sentir el cor	flamejant	sota la post del pit i la sang generosa batent en els polsos i el braç
més fragants i el coratge més ardit i la bandera barrada d'or i sang	flamejarà	més alta i gloriosa cel amunt, tota voltada d'estols d'orenetes.
insaciable de bellesa. 29-V-42 Sortilegis El sol s'ha post.	Flamegen	a ponent allargassats celatges de color de grosella. Part d'amunt hi ha
la desgràcia. Els homes guaiten la irreparable desfeta amb nines dures on	flameja	la ira, closos els punys i les dents serrades, el front llaurat per la
millors gales que tenen. Uns es tornen com si fossin tots d'or, altres	flamegen	com una gran foguera. I les vinyes van prenent aquell color de porpra, un
tot fent mitja asseguda dalt d'un marge. I el sol tramunta, els celatges	flamegen	i sota aquell incendi, totes llises darrera la cortina de ressol, les
hagi de costar res de tocar les teules, amb aquell gòtic ple de seny, que	flameja	tot just una punta, perquè no sigui dit que no lliga amb el temps i els
i malgrat els cabells blancs i la dura experiència dels homes, li	flameja	en el pit, com en plena joventut, l'entusiasme, i la mort se l'enduu
Un s'ageu an el més lleuger, i el barco camina... i se us emporta. La sèu	flameja	, la ciutat s'irisa i para l'oreig. Passa la darrera farola, que segueix
Un día, diu que'ls francesos van veure que, dalt del castellet, ja no hi	flamejava	aquella bandera qu'ells havíen escopetejat tant, sinó un llensol. ¡Cónti
va rompre ab la Marsellesa, la bandera desplegada comensà a	flamejar	dessobre la negror, y al crit axordador de "Víva la República", que's
i vaig alçar-me, panteixant i trontollant, per sortir-li al pas. Còm	flamejava	el triomf en sos nobles ulls! Em digué: —Hem pactat! Els burletes
bellesa i riquesa dels immòbils paraments de la cambra. Un foc tot alegre	flamejava	a la llar. Una furiosa rauxada de vent sacsejà les finestres, i una gran
sense un penic, i endeutat!— Però una idea tota abrandada passà	flamejant	a través de la meva testa, i vaig cloure les barres, i em vaig apaivagar
vagorós de fullaraca. Després d'haver atalaiat contra claror el tènue	flamejar	d'una ala i perdut enllà el refilet intermitent dels terrerols, la nit
poc presumit i sensual, afiliat a qualsevol associació de les moltes que	flamegen	bandera catalana els dies assenyalats en carrer estret o en un entresol
li succeía, incapaça de coordinar les idees que, sens ordre ni concert,	flamejaven	per la seva imaginació, imperant dessobre de totes la injusticia de
els seus ulls tenien sempre una mirada bondadosa. Àdhuc quan lluitava, no	flamejaven	mai com els de Bagheera. Només esdevenien més atents i excitats; i això
L'espasa, penjada descurosament. No l'espasa de les Epístoles,	flamejant	de fe i d'amor per un Déu de Justícia. Espasa de duels de cantonades,
Negava: —No res. Paulina enrojolà. Tota l'altivesa del seu llinatge li	flamejà	en el front i li dictava la resposta: —Com vulguis. Acomiadava l'Esteve:
a un monument Pàtria que els noms vols esculpir enlaire perquè	flamegin	en el marbre nu: què fa, que el mort tu no honoressis gaire!
a Barcelona, començà de veure casetes i establiments de banys, on	flamejaven	gallardets i banderes catalanes. Aquí unes quantes noies, arrapades a una
nostre pensament, es va escalfar en el foc de la llenya de la Bíblia que	flameja	i resplendeix com les paraules dels profetes, que estan tancades en les

Pàgina 1 (de 7)

50 següents