Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

El 14 vaig anar a Borderiol, on el peu s'enfonsava en la tofa	flonja	i intacta. El vent alçava una polsina pura, que brillava al sol. Als
s'estenia paral·lelament a les muntanyes de Sau: uns núvols espessos i	flonjos	, d'un color gris fosc, però amb els contorns d'un rosa daurat
la gran fageda moradenca. El vent fa lliscar, ran de carena, uns nuvolets	flonjos	, blancs. Xiula un merlot tímidament al fons dels boscos. És un delicat
març. Vent, molt vent. Al cel floten, ràpids, uns núvols blancs i	flonjos	, que posen ombres als boscos pròxims i a les grans muntanyes blaves. La
Hi ha violes pels marges, tres tudons volen elegantment contra la grisor	flonja	que vela les Agudes. De tant en tant, ran de camí, roques de granit amb
refilaven pels sots i adés un merlot s'hi afegia amb el seu xiular	flonjo	. He sentit la primera granota d'enguany. I lladrucs apagats i el fregadís
grups, s'arrengleren entre els conreus, a les fondalades. És un verd	flonjo	, tendre, gairebé irreal; no diríeu una substància sòlida, sinó un vapor,
no fullats. Amb quatre o cinc dies el Montseny ha ramat: és la verdor	flonja	i delicada de la fageda. Les pomeres del quintà, amb el blat com una
La muntanya ja és molt verda: els faigs l'abriguen com una molsa	flonja	, però els castanyers tot just comencen a brotar. Al matí les ombres dels
cim del Matagalls és blanc —lleu ditada d'hivern en la primavera verda i	flonja	. Una franja de sol pàl·lid daurava la tendror dels faigs. La muntanya,
L'or de la ginesta gairebé fa mal als ulls. La muntanya és més verda, més	flonja	que mai: només algun clap mineral, vermellós, emergeix entre la molsa
assolellat, entre els boscos d'ombra de Coll de Palomeres, sota uns	flonjos	núvols blancs, glòria lenta del juny. Cap al tard, hi ha núvols d'un to
la pedrera —cambra de roca rosada, heura, castanyers, avellaners, herba	flonja	—. Tot d'una passa una merla, i xiscla. Nuvolets blancs, rodons. Cap al
Cap al tard passejo vora les roques de Bellavista. L'horitzó és tot de	flonges	grisors, i els boscos són com extasiats, amb estranyes refiladisses
amable de grills! Una mica d'oreig, mentre reposava recolzat en un marge	flonjo	, ha alçat terbolins de pètals blancs de flor de prunera, que voleiaven
cants de cucut, de merlot i de rossinyol. Enllà, veig castanyeredes	flonges	com molsa. Aigua límpida sota els verns. Flors, flors i herba alta. Al
madur! Uns camperols, davant de casa, fan garberes. Hi ha uns núvols	flonjos	i blancs, que posen a la fageda unes lleus taques d'ombra. Quin cantar de
els boscos del Tibidabo devastats, pelats. Les pinedes ja no són molsa	flonja	: cada pi —els pocs que queden— es destaca individualitzat, com un bolet
Noguer i no puc passar pel camí ample perquè és un torrent furiós. Boira,	flonja	catifa de fulles marcides i molles —color de tabac pàl·lid, amb taques
enllà les muntanyes de Sau, d'un blau vermellós; i al damunt una ratlla	flonja	i densa de boira, el blau acerat de les serres d'Olot i la blancor
una mica engavanyadora, sobre el noi, que s'embadalia sentint ressonar,	flonjos	, els seus passos sobre l'empostissat, i callava enlluernat dins la
s'esquitllava descalça. Jeroni a penes si sentia la porta. L'alt llit, la	flonja	muntanya de matalassos, ja en si pecaminosa, segons Mossèn Basili,
I deixava que el seu esperit s'omplís de totes les olors d'aquella terra	flonja	, plena d'aigua, esberlada, a punt de donar els nous fruits. Un bon dia,
amb mètode i constància, i Nerina portava el cabell abundant partit en	flonjos	bandós, trenat i recargolat sobre la nuca, pintat d'un brunyit color
perdó de tots els seus pecats. I Carolina avança de nou i posa la seva mà	flonja	i petita sobre la mà ossosa de l'heroi vençut. Jeroni descobreix un nou
que usava Nerina, enyorava sentir sota els seus peus la terra llaurada i	flonja	i contemplar la pedra de les Torres de Padrós i els amples i desiguals
laberíntic. Com si una capa de trementina s'hagués estès sobre una terra	flonja	i traïdora. Sobre aquest verd-blanc, sense transparència, la llum del nou
de mar, que arriba a fer un metre de llargària, és d'una qualitat	flonja	i d'un gust una punta dolç, dignes de la taula més exigent. Les
de pescar, serveixen de ben poca cosa. Tenen una pell gruixuda, una carn	flonja	, una olor innoble, i sobretot un gust de lagon, una sentida de
cel, les tofes havien donat a la terra llur primavera d'antany,	flonja	i daurada humilment; el meu pas, bandejat de tants ahirs
Senyora, pel carrer venia recordant-me de les mans de vostè, sempre tan	flonges	i tebiones. [(Li allarga les d'ell.)] Aquí té les meves, balbes i
és tranquil·la, fonda, ampla i calmosa, passen uns núvols de	flonja	blancor, passen com una nau silenciosa i es perden
estirada que se me'n duia, hi havia un núvol de plomes de colom,	flonjo	, perquè ningú no s'adonés de res. Va durar mesos. Mesos i mesos de mal
El P. Mainou estava edificat d'aquella conversió, d'aquella vida	flonja	com una cera calenta que es lliurava als seus dits. El P. Mainou era una
cor obert. Li començà amb una gran pietat per Laura, abrigada amb pells	flonges	que la feien semblar més sola rera els vidres del balcó; els grans ulls,
eren, amb tota seguretat, molt menys luxoses. Aventuraria que la túnica	flonja	que porten els guerrers de les pintures murals de Sant Domingo de
endressat y recullit. L'altra era baixeta, rodanxona, peró de mosculatura	flonja	. Son color trencat y l' emmaranyament d' arrugas que li solcavan en totas
sas moradencas carns sobre la blancor del culatxo, esprimatxat y	flonjo	y mostrant dolorosas pelleringas allá hont los muscles havían de rebotre
destapant lo nen. Aquest dormía ab sa acostumada tranquilitat, la careta	flonja	, de color de préssech, plena d' un borrissol avellutat qu' á la grisa
cortesana que et vens al més pinxo!", i engegàvem el crit acusador als	flonjos	barcelonins: "També vosaltres estimeu la terra, però hi ha vergonya
, ni de decidir-me a partir, i feia el valent. La mentida durava. Era un	flonjo	, un acovardit, i adoptava actituds heroiques. Invocava la sinceritat per
potser massa dolça. M'emparava en la renúncia, en l'abandó, com els	flonjos	i els covards. La renúncia de totes les aspiracions, de totes les
la veia venir com un bressoleig, i al seu davant sentia una esgarrifança	flonja	, com la que et produeix el bes de la mare quan fora d'ella et sents
delectava sensualment amb una fúria dolorosa. El fenc era tebi del sol,	flonjo	, sedós com la pell d'una dona, cedia al meu pes com un cos amorós, em
amb totes les meves forces, i de sentir com les pues s'endinsaven en el	flonjo	tossal fins a no poder més, i després haver de fer aquell gran esforç, el
(vol dir /empereur\.) Quin voluptuós! —Un tou d'herba	flonja	és el millor llit. —Però a la nit, per a dormir?... —Si tens diners
dels arbres i de les parres, tot era negrós i patinat de pluja, tot com	flonjo	i sense arestes, tendre i suau. Abans de posar-nos a cercar alberg vam
dins l'embolcallament tou. Els ponts són baixos, aclofats, d'una matèria	flonja	, grisa. El Roine, a sota, dorm. —Hem d'anar a veure l'altre riu
de parlar-li del cop que volia donar aquesta tarda, però en veure'l tan	flonjo	, displicent, mig tombat en el seu llit amb una voluptuosa lassitud de la
sota un arbre. Jeure, és exacte. Sovint menjàvem així. Era un costeret	flonjo	d'herbei. Enllà, de sota, s'estenia la vall, amb el riu; el cel

Pàgina 1 (de 14)

50 següents