Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Fa un vent fresc; adés fa sol, adés s'amaga. Ombres i sol decoren la	flonjor	verda del Montseny; les orenetes van i vénen damunt les espigues que es
Matí clar, amb alguna boirina, lleu i blanca, ran dels cims. Quina	flonjor	de verd! Diríeu que podeu acariciar la muntanya com una bèstia neta, de
tanquessis amb estrèpit una porta, ella seguia dormint, enfonsada en la	flonjor	dels llençols, morta de tota expressió, només el lliscar del seu respir,
Borabora s'han decidit a posar-se unes sabates de tenis que, malgrat la	flonjor	de la lona, els fan un mal terrible. Les corbates de color de fel i de
que formen un sinistre castell de mil metres sobre la mansa i verda	flonjor	de Borabora. Mari és tota la llegenda tenebrosa dels maoris escanyada per
dissociació espiritual que porten dintre; la tendència a l'acció amb la	flonjor	dels ressorts socials dels no assimilats. No ens enganyéssim pas: els
I anava per carrers deserts i vivia a poc a poc... I de tant anar d'una	flonjor	a una altra, em vaig tornar com una figa-flor i tot em feia plorar. I
s'eleven negres les agulles; s'enfonsen en la	flonjor	dels núvols. Perennes enalteixen, damunt la fosca de la terra,
hagués cap dona prou poc escrupolosa per a vestir-s'hi. S'abriga amb les	flonjors	del barnús tebi, com si sortís del bany, i es contempla al mirall. El
veuen lluir els estels i un començ de lluna. Però la boira, amb les seves	flonjors	humides, preserva la ciutat d'influències estranyes, perquè vegeti entre
una vida blana i còmoda. Tot d'una es sacseja per assegurar-se de la	flonjor	del llit; i Tomàs també es sacseja, inconscientment. —No hi fa res!
es prepara la infusió de violes amb cherry; s'abandona a les	flonjors	del divan; obre el llibre, voltada de silenci. Beu a petits glops; acosta
llunyana. Era un reblaniment sentimental que volia tornar, era aquella	flonjor	plorosa amb què començaven les turpituds, les claudicacions. I de seguida
que els nervis finalment se li relaxaven, que el seu cos adquiria la	flonjor	de l'encoixinat, la placidesa de l'aigua. "La meva visita a en Gaspar
la puput, té per joc i feina encomanada d'encertar un tornaveu dins la	flonjor	de la tarda. La veu, que li respon amb igual ritme ternari, és sempre més
sentor, per llur sabor, per llurs característiques tèrmiques, per llur	flonjor	o resistència, per llur pes, per llurs reaccions elàstiques, etc., de la
l'experiència dels particulars (el color, el pes, la viscositat, la	flonjor	, la duresa, atribuïdes als cossos) té en ella mateixa una vàlua que no és
de la seva blanca puresa. Tot el món, terra i cel, és aquietat en la	flonjor	del seu gran silenci. Tot el món quiet, blanc i pur: blanques les
i blanques les muntanyes. ¡Qui tingués una casa sota aquesta puresa i	flonjor	que embolca la terra, una casa blanca per fora blanca per dintre, sola i
tot el silenci, i travessa les parets i camina terres enllà, sota la	flonjor	de la neu tota blanca. Troba les llavors que treballen quietament en la
de pau i de justicia, en aquets temps que n corre tan poca! Amb la teva	flonjor	sobirana, apagues la mala sang que corre en les venes dels homes, i els
a dins altre cop i com si es deixés anar, l'esquena se li esponja en la	flonjor	dels matalassos. Esperarà una estona. Fet i fet, res no l'apressa i tant
de blavor pàl·lida— feia més reposadora la claror del cel, avivada per la	flonjor	d'uns grans núvols quiets. En aquella hora s'encalmava l'angúnia del
els anys que han passat— amb una pols de cendre en el cor, caigut en la	flonjor	d'una butaca de molles, a la vora del foc, tancades les finestres. En
de creure que hi hagi al món coses essencials. Es deixava anar en la	flonjor	d'un vagorós escepticisme com en una ampla butaca de molles, on fa bo de
Agneta. Perquè va retenir-li la mà? Mai com llavors no s'havia fixat en la	flonjor	, suau i plena ensems, d'aquella mà. Quina temptació no li va venir de
somovia els llargs silencis de Joana, sempre hi trobava la mateixa	flonjor	d'una muda conformitat. Feia més de dotze anys que se'ls havia mort la
millor per a anar per un indret flonjo, sota uns arbres flonjos, en una	flonjor	de penombra no gens esquinçada per una concurrència indiscreta. Un
indecís, el dia excepcional que s'ha llevat tard, és una dolcíssima	flonjor	de silenci. Cap criada no pica res. Cap criatura no plora (totes són a
parpres, disposat a deixar-se ofegar delitosament estampit en la divina	flonjor	d'aquest coixí tebi i odorós de virginitat desficiosa. De seguida es
de les perspectives, i el color del sol, i la forma dels arbres, i la	flonjor	i dolcesa de les ombres, i la disposició de les figures i el glatiment
l'espadat; després un soroll sord, tou, com si hagués caigut damunt una	flonjor	d'herbes. De primer antuvi, no sentí remordiment. Només un cert estupor
perquè els meus llavis poguessin enfonsar-se voluptuosos en la sedosa	flonjor	de sa negra cabellera. —Josette a soles? —Josette Blum, —afegí,
al mig de la nau. Després ens procurem flassades i edredons, coses d'una	flonjor	magnífica. El poblet està proveït de tot a bastament. Albert i jo trobem
surt d'una boca divina. Ni canya brandada pel vent, ni home vestit amb	flonjors	. Home ferm en les conviccions, que no es doblega al vent de l'èxit, del
ni envers Déu, ni envers els pobres. L'home disbauxat, el voltat de	flonjors	és desdenyós, dur, cruel. Farà grans bocades d'amor a la humanitat, però
diu que Joan no és pas la canya brandada pel vent, ni un home vestit amb	flonjors	. No era pas la canya brandada pel vent l'home que havia plantat cara al
aquí baix, ni de la ira de Déu en l'altra vida. No era pas vestit de	flonjors	l'home que es cobria amb un teixit grosser fet de pèls de camell i que
que ve de la terra. La verdor de les fulles, la tibantor de la saba, la	flonjor	dels teixits vegetals, semblen donar suavitat i repòs a l'enteniment. La
lleugerament tocada de boira fina en una suspensió inconsútil, dins d'una	flonjor	suavíssima. La llum i la boirina es fonen en una mena d'èxtasi silenciós
hi ha una gasa de vapor d'aigua molt tènue. Les llunyanies floten en una	flonjor	blavenca. Es veu sortir un fum mandrós per les xemeneies de les cases de
Els núvols passen sobre l'horitzó rodolant, esfilagarsats, amb una	flonjor	molla. Baixem a Llafranc, on berenem. Retornats a la vila, convido unes
de Maristes de Palafrugell. Quedo immers en una mena d'irresistible	flonjor	sentimental. Era un home petit, ple de vigor, d'una duresa física
digna filla d'un pare i una mare quasi tan amples com alts, grossos sense	flonjors	ni obesitat, i frescos i pomposos encara als cinquanta anys. Tots tres
tremolaven cada vegada que sentien massa prop la bavor de la carn, la	flonjor	del borrissol dels braços, la roentor de les ungles... Lídia, dins el
que amb el gust de l'aigua, ¿podré arribar a no desitjar mai més aquesta	flonjor	que m'esgarrifa tota la pell? —Lídia! Lídia estimada. Lídia... (Què podia
estranya manera quan alguna força sensible ens atrapa desprevinguts: la	flonjor	de la galta de Lídia ran de la meva, en aquells instants, em produí la
L'aigua freda del lavabo, el primer glop d'una cigarreta, la	flonjor	d'enfundar-me els guants en baixar l'escala encatifada, amb el sorollet
brillant, els reflexos del qual enlluernen... Sovint hem dormit damunt	flonjors	de fulles diversament acolorides, que encomanen tota mena de somnis sense
de posseir-nos. Ni arran de la mar en les nits suavíssimes, ni en les	flonjors	dels herbeis que tantes vegades han hagut de suportar-nos, ni en les

Pàgina 1 (de 4)

50 següents