 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb flor |
Freqüència total: 16041 |
CTILC1 |
| l'arrabassava i me l'enduia aquí. Però em va sobrar temps per contemplar | flors | , sembrats, herbes, boscos. I vaig envejar, per aquelles belleses, els qui | | massa per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no t'atreuen les | flors | del safrà i del grejol, la rosa, la consolva, la viola boscana, el | | família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats plens de | flors | , on troben la mort. Les Sirenes se'ls mengen i s'asseuen després damunt | | petit de daina. Li agrada el corb, ocell profètic. El jacint és la seva | flor | , el llorer el seu arbre, i tots dos es relacionen amb alguns dels seus | | és forçós d'admetre-ho. Ferit al cap, de la sang de Jacint naixeria una | flor | . Hi hauria dol i llàgrimes, un culte fúnebre que es perpetuaria en unes | | una liliàcia bulbosa, exòtica, de fulles amples, que desclou les seves | flors | en la humida dolcesa dels ruixims que enceten la primavera." "Són tan | | plantat, ni de bon tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una | flor | , una flor exquisida", s'entusiasmava, cursi —i no era pas el seu estil—, | | de bon tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una flor, una | flor | exquisida", s'entusiasmava, cursi —i no era pas el seu estil—, el | | amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic d'un eixam, una | flor | en esclatar l'entretenen. I per sempre ignorarà tant l'esglai de la | | era d'elles estimada. Li agradaven les festes, l'alegria dels camps, les | flors | i les cançons camperoles; li agradaven els infants, les bèsties, i àdhuc | | seves labors i regava les plantes del balcó. A vegades s'enganxava una | flor | al pit; després sortia al portal, on Mila del Santo esperava les seves | | dies vivia lliure de preocupacions, feliç. Ja aleshores la pretenia la | flor | del jovent de Santa Maria, però ella no feia cas de ningú. Mila del Santo | | banda, gentils històries en la callada penombra de la cel·la, quan les | flors | de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la finestra, i les | | una nit més feliç que aquella; ella, una mica pàl·lida, amb el ram de | flors | doblegat sobre el braç, envoltada d'una commoguda admiració. La vella | | esperances es debilitaven; has vingut amb totes les coses belles: amb les | flors | i les orenetes, com en els contes. I dins mon pit sento que el meu cor | | amb el clavicordi tancat, en el qual tocà tantes vegades; amb les | flors | del gerro, tal com ella les deixà, però marcides ja i sense perfum; amb | | amb les petites galindaines amades per ella; el seu llitet, les seves | flors | preferides, que s'han assecat al gerro i tal com ella les deixà. Quan em | | anà creixent així en anys i en bellesa, però tímida i trista com una | flor | lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d'odi i de violència | | asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu padrí. Havia regat les | flors | ; havia arruixat, a baix, l'entrada, i, després de canviar-se de vestit — | | s'encatifava de fulles de murtra, de llorer, amb gespa verda i amb | floretes | escampades per tot el trajecte, car l'acció havia de representar que es | | la primavera. A una vora d'aquest camí es plantava un petit ametller amb | floretes | blanques, com en plena florida, i al peu del qual el Sant, que passaria | | amb la seva encesa i nerviosa animació, amb el seu port distingit —una | flor | exòtica també ell, com Mila— i la fina aristocràcia de les seves maneres. | | amor—, la memòria de la qual dormia en la seva ànima com el perfum d'una | flor | , i tal vegada amb algun més; havien passat en aquell món en el qual una | | ell a pensar en l'esdevenidor? Mila havia estat portada a la vida com una | flor | , envoltada d'atencions, d'afectes i sol·licituds, amanyagada i regalada. | | bé— necessitava ésser tractada així; altrament, la seva ànima, com una | flor | lluny del sol, es marciria. I ell, quin destí podia oferir-li? ¿Viuria, | | morades pels marges de les heretats. Allà baix a les hortes ha granat la | flor | blanca de la perera, i als sembrats el blat ha pujat més d'un pam. Era el | | morta i invisible covant avarament en el repòs la meravella de les seves | flors | . "És una cosa prodigiosa, la corretjola; és bruta, rebregada i | | la corretjola; és bruta, rebregada i insignificant, i en canvi, quines | flors | fa més belles! En la vida, no obstant, es veuen molt sovint coses com | | poder en els fenòmens més insignificants, i dóna al card la seva bonica | flor | blava i el lliri més bell el fa créixer en el fang més corromput de | | campanetes blanques i morades i volgué també collir l'esplèndida | flor | blava d'un card; però hagué de desistir de fer-ho a causa de les punxes. | | de les corretjoles, Mila, que ens fan el present de llurs magnífiques | flors | naturalment i sense ostentació; però aprèn també del card: pensa que el | | anaven descendint cap a les valls. Regnà un silenci. Mila contemplà les | flors | , reflexiva. En aquell instant tots tres tenien el mateix pensament. Tia | | la qual semblava surar una mena d'ansiosa espera, en els botons de les | flors | , en les grogues baies dels àlbers a punt d'esclatar, en el vol maldestre | | una caseta blanca; allí es trobava el seu amor. Allí, entre perfums de | flors | , dolces brises i cants d'ocells, els esperava la felicitat. Parlava també | | en un costat, es veia un gerro amb aigua, i a l'altre costat, unes | flors | marcides posades en un vas; entre el vas i el gerro, una mica més | | hi ha una petita imatge de la Verge posada en una urna de cristall, amb | flors | a ambdós costats, i davant de la qual Mila, a les nits, s'agenolla sovint | | dels seus passos: convertia el camí en una mena de pont encatifat de | flors | sota les quals quedaven amagades les asprors, les dificultats, i sobre el | | era solitari: sense arbres ni ocells, quasi sense records. Només algunes | flors | seques es podrien en un vas davant un dels nínxols que cobrien les | | un dels nínxols que cobrien les parets. Ell dormia a terra, sense creu ni | flors | , amb una pedra tan sols per senyal, en la qual hi havia gravat el seu | | vol reposar al costat d'ell, allí en el seu breu recinte, sense creus ni | flors | , quasi sense records, en aquella tan trista solitud. D'aquesta manera, | | estava sol, allí separat de tots, en el seu breu i trist clos; no tenia | flors | ni creu... I jo pensava en les nits fredes de l'hivern, i pensava en | | l'última voluntat expressada per Mila: dins el silent recinte, sense | flors | , sense creus, quasi sense records, amb els malvats i amb els innocents. | | Després de l'estiu, la tardor, amb faigs color de púrpura i d'aram, la | flor | de la vidalba abocant-se pels arbres com una cascada cotonosa. I, més | | veure els primers brots d'un roser silvestre. Però són lluny encara les | flors | que alegraran aquestes esquifides pomeres del quintà, de soques | | del bombardeig del dissabte. Han passat divuit cotxes de morts, amb | flors | , corones, un gran cor de flors blanques. La multitud (obrers, milicians, | | Han passat divuit cotxes de morts, amb flors, corones, un gran cor de | flors | blanques. La multitud (obrers, milicians, noies) anava sense banderes ni | | hi ha darrera casa, tota blanca, tota assolellada, vora el verd ginestar. | Flors | petites, de cinc pètals, amb els pistils rosa tènue i el pol·len d'or. Hi | | mentre el vent mou les ginesteres! Els avellaners són guarnits de llarga | flor | glauca, com uns salzes estranys. Un gran ametller rosa es destaca sobre | | s'agiten furiosament contra el blau net del cel, travessat d'aquelles | flors | ràpides, blanques. Als ginestars de la vall hi ha esgarrifances contínues | | entrevistes amb la reina Victòria (també, com ell, molt amiga de les | flors | ) es mesclaven, com diu Maurois, "la poesia pastoral i la política |
|
