Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'arrabassava i me l'enduia aquí. Però em va sobrar temps per contemplar	flors	, sembrats, herbes, boscos. I vaig envejar, per aquelles belleses, els qui
massa per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no t'atreuen les	flors	del safrà i del grejol, la rosa, la consolva, la viola boscana, el
família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats plens de	flors	, on troben la mort. Les Sirenes se'ls mengen i s'asseuen després damunt
petit de daina. Li agrada el corb, ocell profètic. El jacint és la seva	flor	, el llorer el seu arbre, i tots dos es relacionen amb alguns dels seus
és forçós d'admetre-ho. Ferit al cap, de la sang de Jacint naixeria una	flor	. Hi hauria dol i llàgrimes, un culte fúnebre que es perpetuaria en unes
una liliàcia bulbosa, exòtica, de fulles amples, que desclou les seves	flors	en la humida dolcesa dels ruixims que enceten la primavera." "Són tan
plantat, ni de bon tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una	flor	, una flor exquisida", s'entusiasmava, cursi —i no era pas el seu estil—,
de bon tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una flor, una	flor	exquisida", s'entusiasmava, cursi —i no era pas el seu estil—, el
amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic d'un eixam, una	flor	en esclatar l'entretenen. I per sempre ignorarà tant l'esglai de la
era d'elles estimada. Li agradaven les festes, l'alegria dels camps, les	flors	i les cançons camperoles; li agradaven els infants, les bèsties, i àdhuc
seves labors i regava les plantes del balcó. A vegades s'enganxava una	flor	al pit; després sortia al portal, on Mila del Santo esperava les seves
dies vivia lliure de preocupacions, feliç. Ja aleshores la pretenia la	flor	del jovent de Santa Maria, però ella no feia cas de ningú. Mila del Santo
banda, gentils històries en la callada penombra de la cel·la, quan les	flors	de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la finestra, i les
una nit més feliç que aquella; ella, una mica pàl·lida, amb el ram de	flors	doblegat sobre el braç, envoltada d'una commoguda admiració. La vella
esperances es debilitaven; has vingut amb totes les coses belles: amb les	flors	i les orenetes, com en els contes. I dins mon pit sento que el meu cor
amb el clavicordi tancat, en el qual tocà tantes vegades; amb les	flors	del gerro, tal com ella les deixà, però marcides ja i sense perfum; amb
amb les petites galindaines amades per ella; el seu llitet, les seves	flors	preferides, que s'han assecat al gerro i tal com ella les deixà. Quan em
anà creixent així en anys i en bellesa, però tímida i trista com una	flor	lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d'odi i de violència
asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu padrí. Havia regat les	flors	; havia arruixat, a baix, l'entrada, i, després de canviar-se de vestit —
s'encatifava de fulles de murtra, de llorer, amb gespa verda i amb	floretes	escampades per tot el trajecte, car l'acció havia de representar que es
la primavera. A una vora d'aquest camí es plantava un petit ametller amb	floretes	blanques, com en plena florida, i al peu del qual el Sant, que passaria
amb la seva encesa i nerviosa animació, amb el seu port distingit —una	flor	exòtica també ell, com Mila— i la fina aristocràcia de les seves maneres.
amor—, la memòria de la qual dormia en la seva ànima com el perfum d'una	flor	, i tal vegada amb algun més; havien passat en aquell món en el qual una
ell a pensar en l'esdevenidor? Mila havia estat portada a la vida com una	flor	, envoltada d'atencions, d'afectes i sol·licituds, amanyagada i regalada.
bé— necessitava ésser tractada així; altrament, la seva ànima, com una	flor	lluny del sol, es marciria. I ell, quin destí podia oferir-li? ¿Viuria,
morades pels marges de les heretats. Allà baix a les hortes ha granat la	flor	blanca de la perera, i als sembrats el blat ha pujat més d'un pam. Era el
morta i invisible covant avarament en el repòs la meravella de les seves	flors	. "És una cosa prodigiosa, la corretjola; és bruta, rebregada i
la corretjola; és bruta, rebregada i insignificant, i en canvi, quines	flors	fa més belles! En la vida, no obstant, es veuen molt sovint coses com
poder en els fenòmens més insignificants, i dóna al card la seva bonica	flor	blava i el lliri més bell el fa créixer en el fang més corromput de
campanetes blanques i morades i volgué també collir l'esplèndida	flor	blava d'un card; però hagué de desistir de fer-ho a causa de les punxes.
de les corretjoles, Mila, que ens fan el present de llurs magnífiques	flors	naturalment i sense ostentació; però aprèn també del card: pensa que el
anaven descendint cap a les valls. Regnà un silenci. Mila contemplà les	flors	, reflexiva. En aquell instant tots tres tenien el mateix pensament. Tia
la qual semblava surar una mena d'ansiosa espera, en els botons de les	flors	, en les grogues baies dels àlbers a punt d'esclatar, en el vol maldestre
una caseta blanca; allí es trobava el seu amor. Allí, entre perfums de	flors	, dolces brises i cants d'ocells, els esperava la felicitat. Parlava també
en un costat, es veia un gerro amb aigua, i a l'altre costat, unes	flors	marcides posades en un vas; entre el vas i el gerro, una mica més
hi ha una petita imatge de la Verge posada en una urna de cristall, amb	flors	a ambdós costats, i davant de la qual Mila, a les nits, s'agenolla sovint
dels seus passos: convertia el camí en una mena de pont encatifat de	flors	sota les quals quedaven amagades les asprors, les dificultats, i sobre el
era solitari: sense arbres ni ocells, quasi sense records. Només algunes	flors	seques es podrien en un vas davant un dels nínxols que cobrien les
un dels nínxols que cobrien les parets. Ell dormia a terra, sense creu ni	flors	, amb una pedra tan sols per senyal, en la qual hi havia gravat el seu
vol reposar al costat d'ell, allí en el seu breu recinte, sense creus ni	flors	, quasi sense records, en aquella tan trista solitud. D'aquesta manera,
estava sol, allí separat de tots, en el seu breu i trist clos; no tenia	flors	ni creu... I jo pensava en les nits fredes de l'hivern, i pensava en
l'última voluntat expressada per Mila: dins el silent recinte, sense	flors	, sense creus, quasi sense records, amb els malvats i amb els innocents.
Després de l'estiu, la tardor, amb faigs color de púrpura i d'aram, la	flor	de la vidalba abocant-se pels arbres com una cascada cotonosa. I, més
veure els primers brots d'un roser silvestre. Però són lluny encara les	flors	que alegraran aquestes esquifides pomeres del quintà, de soques
del bombardeig del dissabte. Han passat divuit cotxes de morts, amb	flors	, corones, un gran cor de flors blanques. La multitud (obrers, milicians,
Han passat divuit cotxes de morts, amb flors, corones, un gran cor de	flors	blanques. La multitud (obrers, milicians, noies) anava sense banderes ni
hi ha darrera casa, tota blanca, tota assolellada, vora el verd ginestar.	Flors	petites, de cinc pètals, amb els pistils rosa tènue i el pol·len d'or. Hi
mentre el vent mou les ginesteres! Els avellaners són guarnits de llarga	flor	glauca, com uns salzes estranys. Un gran ametller rosa es destaca sobre
s'agiten furiosament contra el blau net del cel, travessat d'aquelles	flors	ràpides, blanques. Als ginestars de la vall hi ha esgarrifances contínues
entrevistes amb la reina Victòria (també, com ell, molt amiga de les	flors	) es mesclaven, com diu Maurois, "la poesia pastoral i la política

Pàgina 1 (de 321)

50 següents