DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
flor F 16039 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb flor Freqüència total:  16039 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'arrabassava i me l'enduia aquí. Però em va sobrar temps per contemplar flors, sembrats, herbes, boscos. I vaig envejar, per aquelles belleses, els qui
massa per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no t'atreuen les flors del safrà i del grejol, la rosa, la consolva, la viola boscana, el
família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats plens de flors, on troben la mort. Les Sirenes se'ls mengen i s'asseuen després damunt
petit de daina. Li agrada el corb, ocell profètic. El jacint és la seva flor, el llorer el seu arbre, i tots dos es relacionen amb alguns dels seus
és forçós d'admetre-ho. Ferit al cap, de la sang de Jacint naixeria una flor. Hi hauria dol i llàgrimes, un culte fúnebre que es perpetuaria en unes
una liliàcia bulbosa, exòtica, de fulles amples, que desclou les seves flors en la humida dolcesa dels ruixims que enceten la primavera." "Són tan
plantat, ni de bon tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una flor, una flor exquisida", s'entusiasmava, cursi —i no era pas el seu estil—,
de bon tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una flor, una flor exquisida", s'entusiasmava, cursi —i no era pas el seu estil—, el
amb ell. Un feble batre d'ales, el brunzit amic d'un eixam, una flor en esclatar l'entretenen. I per sempre ignorarà tant l'esglai de la
era d'elles estimada. Li agradaven les festes, l'alegria dels camps, les flors i les cançons camperoles; li agradaven els infants, les bèsties, i àdhuc
seves labors i regava les plantes del balcó. A vegades s'enganxava una flor al pit; després sortia al portal, on Mila del Santo esperava les seves
dies vivia lliure de preocupacions, feliç. Ja aleshores la pretenia la flor del jovent de Santa Maria, però ella no feia cas de ningú. Mila del Santo
banda, gentils històries en la callada penombra de la cel·la, quan les flors de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la finestra, i les
una nit més feliç que aquella; ella, una mica pàl·lida, amb el ram de flors doblegat sobre el braç, envoltada d'una commoguda admiració. La vella
esperances es debilitaven; has vingut amb totes les coses belles: amb les flors i les orenetes, com en els contes. I dins mon pit sento que el meu cor
amb el clavicordi tancat, en el qual tocà tantes vegades; amb les flors del gerro, tal com ella les deixà, però marcides ja i sense perfum; amb
amb les petites galindaines amades per ella; el seu llitet, les seves flors preferides, que s'han assecat al gerro i tal com ella les deixà. Quan em
anà creixent així en anys i en bellesa, però tímida i trista com una flor lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d'odi i de violència
asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu padrí. Havia regat les flors; havia arruixat, a baix, l'entrada, i, després de canviar-se de vestit —
s'encatifava de fulles de murtra, de llorer, amb gespa verda i amb floretes escampades per tot el trajecte, car l'acció havia de representar que es
la primavera. A una vora d'aquest camí es plantava un petit ametller amb floretes blanques, com en plena florida, i al peu del qual el Sant, que passaria
amb la seva encesa i nerviosa animació, amb el seu port distingit —una flor exòtica també ell, com Mila— i la fina aristocràcia de les seves maneres.
amor—, la memòria de la qual dormia en la seva ànima com el perfum d'una flor, i tal vegada amb algun més; havien passat en aquell món en el qual una
ell a pensar en l'esdevenidor? Mila havia estat portada a la vida com una flor, envoltada d'atencions, d'afectes i sol·licituds, amanyagada i regalada.
bé— necessitava ésser tractada així; altrament, la seva ànima, com una flor lluny del sol, es marciria. I ell, quin destí podia oferir-li? ¿Viuria,
morades pels marges de les heretats. Allà baix a les hortes ha granat la flor blanca de la perera, i als sembrats el blat ha pujat més d'un pam. Era el
morta i invisible covant avarament en el repòs la meravella de les seves flors. "És una cosa prodigiosa, la corretjola; és bruta, rebregada i
la corretjola; és bruta, rebregada i insignificant, i en canvi, quines flors fa més belles! En la vida, no obstant, es veuen molt sovint coses com
poder en els fenòmens més insignificants, i dóna al card la seva bonica flor blava i el lliri més bell el fa créixer en el fang més corromput de
campanetes blanques i morades i volgué també collir l'esplèndida flor blava d'un card; però hagué de desistir de fer-ho a causa de les punxes.
de les corretjoles, Mila, que ens fan el present de llurs magnífiques flors naturalment i sense ostentació; però aprèn també del card: pensa que el
anaven descendint cap a les valls. Regnà un silenci. Mila contemplà les flors, reflexiva. En aquell instant tots tres tenien el mateix pensament. Tia
la qual semblava surar una mena d'ansiosa espera, en els botons de les flors, en les grogues baies dels àlbers a punt d'esclatar, en el vol maldestre
una caseta blanca; allí es trobava el seu amor. Allí, entre perfums de flors, dolces brises i cants d'ocells, els esperava la felicitat. Parlava també
en un costat, es veia un gerro amb aigua, i a l'altre costat, unes flors marcides posades en un vas; entre el vas i el gerro, una mica més
hi ha una petita imatge de la Verge posada en una urna de cristall, amb flors a ambdós costats, i davant de la qual Mila, a les nits, s'agenolla sovint
dels seus passos: convertia el camí en una mena de pont encatifat de flors sota les quals quedaven amagades les asprors, les dificultats, i sobre el
era solitari: sense arbres ni ocells, quasi sense records. Només algunes flors seques es podrien en un vas davant un dels nínxols que cobrien les
un dels nínxols que cobrien les parets. Ell dormia a terra, sense creu ni flors, amb una pedra tan sols per senyal, en la qual hi havia gravat el seu
vol reposar al costat d'ell, allí en el seu breu recinte, sense creus ni flors, quasi sense records, en aquella tan trista solitud. D'aquesta manera,
estava sol, allí separat de tots, en el seu breu i trist clos; no tenia flors ni creu... I jo pensava en les nits fredes de l'hivern, i pensava en
l'última voluntat expressada per Mila: dins el silent recinte, sense flors, sense creus, quasi sense records, amb els malvats i amb els innocents.
Després de l'estiu, la tardor, amb faigs color de púrpura i d'aram, la flor de la vidalba abocant-se pels arbres com una cascada cotonosa. I, més
veure els primers brots d'un roser silvestre. Però són lluny encara les flors que alegraran aquestes esquifides pomeres del quintà, de soques
del bombardeig del dissabte. Han passat divuit cotxes de morts, amb flors, corones, un gran cor de flors blanques. La multitud (obrers, milicians,
Han passat divuit cotxes de morts, amb flors, corones, un gran cor de flors blanques. La multitud (obrers, milicians, noies) anava sense banderes ni
hi ha darrera casa, tota blanca, tota assolellada, vora el verd ginestar. Flors petites, de cinc pètals, amb els pistils rosa tènue i el pol·len d'or. Hi
mentre el vent mou les ginesteres! Els avellaners són guarnits de llarga flor glauca, com uns salzes estranys. Un gran ametller rosa es destaca sobre
s'agiten furiosament contra el blau net del cel, travessat d'aquelles flors ràpides, blanques. Als ginestars de la vall hi ha esgarrifances contínues
entrevistes amb la reina Victòria (també, com ell, molt amiga de les flors) es mesclaven, com diu Maurois, "la poesia pastoral i la política

  Pàgina 1 (de 321) 50 següents »