Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
florir M 19 oc.
florir V 2333 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb florir Freqüència total:  2352 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per veure com rebrota la vall, per observar si la vinya brotona, si floreixen els magraners", exultava ell. "Jo sóc per al meu estimat i cap a mi ve
Veurem si broten els ceps, si esclaten les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et faré el do del meu amor", s'entusiasmava ella. "S'han etivocat
benèvoles, brillants. Es diu que alegren —ah!— el cor i que fan créixer i florir les plantes. Pulcre Trompel·li en coneix nou, però els atenencs,
una mica en ruïna, però encara amb els seus testos on a la primavera florien els geranis, l'alfàbrega i les clavellines, que ella regava cada
a l'interior, arrebossada a l'exterior i emblanquinada tota; els conreus floriren, els seus habitants s'havien alliberat de llur vella apatia, i per a les
que ens acompanyi, a llur contacte sentim com si una nova primavera florís en el nostre esperit. Som com les campanes de Sens de la llegenda, que
genolls aconseguien inclús atenuar la severitat del seu rostre i fer-hi florir el somriure. Amb Munda del Roso es mostraven més reservats, perquè ella
dels avets. Sortim a fer llenya i prenem el sol tebi. Els arços no han florit encara com a la terra baixa (ahir, del tren estant, vaig veure alguns
camí de casa vam veure —précoce précurseur— un tany de ginesta ben florida. 4 març. Em quedo a casa. Fa un temps variable. Davant la
Reposem sobre un llit de farigoles adormides, que encara no broten ni floreixen. Un merlot vola, xisclant, en un flotó d'alzines. 30
que ni es veia la muntanya. A una finestra, l'herba de Sant Segimon, ben florida encara, dansava sota la pluja. Al pati, til·lers en flor, un banc de
les grans sales fredes i solemnes, la galeria amb la glicina a punt de florir, les tórtores de parrupeig melangiós, el parc d'avets, on hem collit les
I sé ben cert que ella descansa allà perquè en aquell redós hi he vist florir roses. Roses vermelles, com un miracle, sobre la mar blavíssima, que
que fou a primers de maig del 31 perquè en es corral ja havien florit es rosers i es cossiols de ses alfabegueres eren mesells de verd i tota
liles i blanques pujaven per l'emparrat fins al primer pis. Començaven a florir i en aquell moment se n'adonava. Amb els ulls entelats, els tons blancs i
les glicines arribaven cada hivern fins en aquell balcó, li semblava que florien per primera vegada i en aquell moment hauria jurat que allà mai no
imprevist, i una mica màgic. Màgia i imprevist, com totes les coses que floreixen i moren damunt aquestes aigües. Màgia i imprevist, com tres enormes
durant mig segle la unitat del camp català; i encara diré més, el féu florir per la dedicació de la gentry del país al procés de millora dels
la nova colonització del camp, s'engegaren els enginys tèxtils, floriren les indústries, s'armà l'estol mercantívol colonial, es conquerí el dret
i progrés agrari. L'artigament, el conreu del blat, els ramats de bens, florien amb el cant gregorià i les plomes que rascaven els pergamins, tant a Sant
quatre centúries. Però a la costa, l'esclat de la civilització urbana féu florir un nou tipus d'eclesiàstic, una persona preocupada pel món de l'esperit i
del sentimentalisme català. L'un i l'altre, netament indígenes, havien florit esponerosos abans que posessin llur petja a casa nostra. Tampoc no podem
perquè totes eren igualment inspirades. El regionalisme mallorquí floria en exquisitats. Les estridències d'una /Publicitat\ o els
boleros, sinó foxs i passos dobles, com pertot arreu. Però a l'illa floria la bergerie: els poetes locals ho havien decretat i ningú no tenia
Ernestina! Els camps són verdejants, els marges flairen, els presseguers floreixen, i la mar és blava i lluenta, i quan més puges, més puja.
Per copes poseu-hi calzes, que tots poguem consagrar. Floriu vinyes! floriu vinyes! que el vi no hi ha de mancar.
calzes, que tots poguem consagrar. Floriu vinyes! floriu vinyes! que el vi no hi ha de mancar. Floreixin també
vinyes! floriu vinyes! que el vi no hi ha de mancar. Floreixin també les venes els raïms millor que hi ha, amb un
el seu marit, que ja feia anys que la pluja el regava i que les malves li florien al damunt, que la lligava al llit crucificada perquè ella sempre volia
olivers, el Guadalquivir, una vena oberta florint de les sangs de germans i pares. ...No canta el record
quan els fills han eixit de la infantesa, tanca el florir creixent de la tendresa en nostre interior. El fill que s'és
dels dies d'estiu, amb la llum fineixen. Els besos floreixen vorera del riu. Matinal L'aplanament nocturn ens
el meu cor, en les clarors de la vostra primavera, ha florit d'estimar vos. Vós teniu tota la vida d'aquest camp esponerós;
Mes cerc, debades, un encant diví que solament vaig veure en tu florir. Elegia Anàvem en silenci pel pinar. L'amada dins les
d'un lament— cremarà el foc d'inesgotable sitja i florirà tot l'any l'hort del convent. Però la nit avança desolada —unes
inguarible de les coses. VII En el roser ja no floreix la rosa i dins l'estany s'estan podrint les fulles.
portes tancades. VIII Pàl·lid jardí d'hivern on sols floria el tímid raig de sol d'unes besades. Gèlid jardí
a tots els vents cridar que jo l'estimo. II Podran florir els estels, florir les roses i el món espurnejar de meravelles,
cridar que jo l'estimo. II Podran florir els estels, florir les roses i el món espurnejar de meravelles, i sols
recances. En la tarda d'hivern enfredorida, has fet florir la meva primavera. VI Com un ritme de vals, dolçament
esbogerrat d'aquesta meva recança. La rosa torna a florir, la mar és més bella encara... Amor, com m'has deixat
Aquelles albes, amor, en què els somnis et florien amb rostres inconeguts, ai quina lleu gelosia!
solatge sentimental, sense la llaga de cap passió. El seu amor per Laura florí de sobte, arrelà profundament, en aquella consciència desprevinguda. Si
aconseguit aquell ideal. I s'ajupia a triar les flors menys míseres que florien pels marges eixuts, per decorar-se'n la taula o la calaixera; es vestia
osage, caçaven el bisó durant l'estiu fins que el /blazing star\ floria a les planures; aleshores sabien que el moresc era madur i retornaven al
fer a mi. Els baixos eren tan humits, que les sabates de les festes se'm florien sota el llit. Feia dos mesos que era a la casa i no havia sortit un sol
la meva tristesa immensa. I, tanmateix, els presseguers i les pruneres florint enmig de les barraques endolcien amb llurs colors blancs i vermells la
sobtada, vaig esguardar Josep, ja somnolent. Una malícia dolça i reposada floria en els seus llavis, dintre la barba negra i fina. "Tu ets Menippe", li
de saló. És fina i elegant, lenta com una xàquera. El somrís i la galania florixen en el cor de la nit, i les parelles s'entrecreuen segons el ritme del
, i dut al Cel, que és on va créixer primer, i on creix, i on en florir fa ombra a la Font de la Vida i a les ribes del Riu

  Pàgina 1 (de 48) 50 següents »