Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que encara no broten ni floreixen. Un merlot vola, xisclant, en un	flotó	d'alzines. 30 març. Avui havia d'anar a Barcelona, però
a la Font de la Merleta, camí de Sant Marçal. Hi ha, de tant en tant, uns	flotons	de faigs magnífics. Sota les branques fresques i espesses hi ha el sauló
ens hem aturat bastant a reposar, collir maduixes, etc.). Els esplèndids	flotons	de faigs que hi havia pels voltants de la font de la Merleta han estat
canvi més ric i més pur de l'alegria del mar, l'últim	flotó	maragdí del rumb nocturn. Però encara més innocentment tantes
a l'Illa, els pomers han desertat el terme. Abans, nosaltres ne teníem un	flotó	en un prat del Riberal. La poma-terra s'hi oferia en abundosa fruitada.
De tant en tant s'alçava una palmera, amb un petit	flotó	a dalt l'espai. Sentia com si algú, al meu darrera,
sota les faldilles. Anaren a caure a cinquanta passes de la casa, en un	flotó	d'oliveres, i restaren penjades a les branques. No es van fer cap mal;
a la porta de cada casa i a tot lo llarg del carrer Major hi havia	flotons	de dones, com en espera de la processó. La llevadora era una mica
El vent era calent. Vent de desert. Un raig de lluna va fer aparèixer el	flotó	d'arbres de darrera del corral: totes les frondes es gronxaven. després
ciutat, quan un jorn, per curiositat de conèixer-la, s'agregà als	flotons	de gent que hi anava. En mig d'una de les places de la ciutat, s'aixecava
a la Font de la Merleta, camí de Sant Marçal. Hi ha, de tant en tant, uns	flotons	de faigs magnífics. Sota les branques fresques, tupides, veiem el sauló
(però ens hem aturat bastant a reposar, collir maduixes, etc.). Els	flotons	esplèndids de faigs que hi havia pels volts de la Font de la Merleta han
cavalcada règia a la plaça Major, bullanga de timbals i focs multicolors,	flotons	de gent acaramullant-se. Van pujar al cadafal, els egregis, i el
I fugí cap a casa; —ja llanguía la llum del sol sobre el	flotó	dels pins— jup el clotell i sense companyía, com els
i la lluna rient per les teulades, jo caminava al meu	flotó	de pins. Ai com són lluny aquelles primaveres càlides
que no he conegut. Oh illes fèrtils de la mar austera, com	flotons	de verdura en mig de l'erm! Volguí anar-hi amb tu. Però un son
i saules, prat endins, es fonen les petjades sota un	flotó	de pins. Una òliba en fugia rient per sota el nas
Lluny dels daus oblidats de la fortuna, en mig d'un	flotó	d'arbres i la mar, veig la revolta, sota el clar de lluna,
orelles, era un dia d'hivern, quin cel més fi! vaig escoltar dins d'un	flotó	d'ovelles com un repicament de tamborí... I després la cançó; prou
dels bous que foren corpulents; els cérvols s'apilen en	flotó	, i a penes poden portar la feixugor de la novella
i obrí el camp de la lluita, llavors ixen a	flotons	pels portals i s'escometen: retrona amunt el tro de la batalla,
cercle màgic d'un estany rodó. Pàlides bardisses, en	flotons	subtils, d'algues blincadisses retreuen perfils. Y
perquè el cel no es faci mal, i el bosc de tints, i el bosc de llum amb	flotons	de vint, de trenta, de quaranta sols en teia, i el líquid de l'esguard,
és l'absència de mates. No s'hi representa cap illa. Ni puntes, ni	flotons	, ni vegetació a les vores de l'estany. És un oblit o una simplificació