DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
foc M 17408 oc.
foc SIG 7 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb foc Freqüència total:  17415 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tot en ordre. Més amunt, he examinat els cursos del Styx, del torrent del foc, del riu dels gemecs i del corrent dels dolors. A través d'aquest, d'una
advertia, només amb el pensament, el Tità al seu amic botxí. "El foc que vas robar te les hauria d'haver cremades", li contestaven,
en el transcurs del qual va precipitar el sogre en una fossa plena de foc, i Dioneu es va cremar fins a convertir-se en un grapadet de cendres.
Sigui com sigui, ens cal més quedar-nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns atansa aquest amo inclement. D'ell es va separar Zèfir,
un tità volcànic, procedent del Tàrtar i de Gea, es desordenava tant amb foc com amb vent. L'acompanyava Equidna, germana i dona alhora, de bonica i
d'una sola part, el doble element integrant fos i confós pel bufador i el foc de la compartida passió. "Bravo, bravo, bis, bis!", aplaudia el públic,
de seguida l'hauria vista a la seva ment com una llar tranquil·la, amb el foc encès, i ell i sa mare a la vora de la flama, mentre a fora s'estendria el
El pare, immòbil al seu seient de paralític, s'estava a la vora del foc —a causa d'ell encenien encara la llar—, i Sileta, la filla, seia al
aquell impuls: no aconseguia, en rigor, altra cosa que fer abrandar el foc amb nova força, veure-la més temptadora, més irresistible al seu davant
de la seva vida com els passats amb l'ancià quan, asseguts a la vora del foc, parlaven plegats de llurs lectures. L'ancià Baldà havia nascut a Santa
El violí descansava sobre el teclat, i a la xemeneia brillava un foc agradable. L'ancià, després d'haver-lo escoltat, s'esforçà per donar-li
De sobte, deixà la lectura, s'aixecà i, amb el llibre a la mà, revifà el foc mig extingit i llençà el llibre a les flames sense vacil·lació. La figura
tendres cançons: la de la bona dida del Rei, que s'asseu a la vora del foc amb l'infantó a la falda, perquè l'infant no volia dormir sinó a la falda
respirava pau i felicitat. Hi regnava l'abundància. Durant l'hivern un foc alegre crepitava a la llar; el rebost estava ben proveït, i ell, assegut
se n'assabentà, i Maria Àgueda no tornà a l'església. Fou posar llenya al foc: la persecució de què el jove capità féu objecte la noia es féu més
s'obrien monstruoses vociferant, i els ulls, desorbitats, llançaven foc: eren els mateixos rostres que havia vist en les antigues estampes, en el
Molts d'aquells records havien romàs per a Tino Costa com marcats al foc en la seva tendra ànima d'infant per una impressió de terror que
que no existien. Aquella nit estaven asseguts tots dos a la vora del foc, i l'ancià va sentir-se a poc a poc animat pel gir que prenia la conversa.
bessons acabats de néixer va recorrent una àrida contrada sota un sol de foc; en la cristiana, que vaig sentir explicar a una dona de poble, es tracta
res no odiava tant com la disputa per la disputa, aquesta mena de foc de paraules a què tants són aficionats, en què es passen les idees com
mortal de veure la meva mare —els desigs sempre prenen en mi amb aquest foc—; cremava tot jo en un desig mortal, com si m'haguessin dit que la meva
d'ella, emportat per la seva còlera cega, amb els ulls que llançaven foc, maleint-la, per a caure de seguida després com fulminat pel llamp. Maria
espiritual i incorpori: els ulls, en el rostre blanc, brillaven amb un foc singular; les seves mans, de dits gruixuts, eren gairebé transparents.
veus angoixades; però dues d'elles no els varen trobar. Ja abans que el foc fos dominat, alguns camperols, que havien acudit els primers, havien
fos sense dir una paraula, baldament hagués d'ofegar al seu pit el foc en què sentia consumir-se. Ell, malgrat tot, s'esforçarà a manifestar
comprensiva. Però... era ell? Els ulls, al rostre blanc, brillaven sense foc, sense amor ni tendresa; els ulls d'ell eren per a Mila com portes
Plorava? Un impuls de còlera el sotraguejà, li féu bullir la sang amb el foc de les seves antigues còleres irresistibles en què semblava renéixer la
cops del seu pare. Això i la marxa de Tino Costa foren nova llenya al foc de les murmuracions. Joan del Santo havia anat a abeurar l'euga a
—Sí, ja ho pots ben dir: quan es sent olor de socarrim és que el foc és a prop. I quan com ara s'ha sentit aquesta olor? —I veient que ell feia
la fosca s'assegué. El braç esquerre li feia mal i sentí una coïssor de foc sobre el front. Es palpà i notà als seus dits el contacte calent i viscós
de l'edifici—, amb la xemeneia, on a l'hivern crema incessantment el foc, alimentat amb troncs d'olivera. A mà dreta d'aquesta sala, al fons d'un
a contracor, i ells pogueren parlar sols els dos, asseguts a la vora del foc. El padrí li repetí que d'ell no se'n sabia res, i que era convenciment
tots els terrors dels contes escoltats de petita a la vora del foc, de les velles cançons de robatoris, de crims esfereïdors. Així aquella
allitar-se, agitada, i preocupada ara també per ell. Mantingué viu el foc a la llar; li preparà una infusió i l'ampolla de l'aiguardent. Després
a la vella serventa que se n'anés al llit. Ell s'acomodà a la vora del foc; begué una mica de l'aiguardent, deixà intocada la infusió, i així
Quin hivern era aquell que nevà?... Mon pare era allí, a la vora del foc... Ai, pare! Com hi aniré? L'agafaren pels braços per alçar-la, i ella
del que ella ha fet? —Estic certa que ho faria; hi posaria la mà al foc. —Quan serà l'enterrament? —Sileta, l'enterraran demà al matí. Per a ell
que, en última instància, tot és tècnica: fer un nus, encendre foc fregant dues estelles o filar amb filosa, tant com la feina del més
consistent en l'alegria de comprovar que els dolents cremen en el foc impertorbable i sense fi, atiats i torturats pels dimonis. Cal reconèixer
de pastor i campànules blaves. El regust de la mort, la imatge del foc i de la sang s'esvaïen com un malson. Després de l'estiu, la tardor, amb
acusats d'ombra, hi ha com un halo de color de lilà i més amunt el cel és foc i blau pur. Cap al tard anem al poble a recollir noves de la guerra. A
cameraman subratllava, i quan més i més cases s'esfondren sota el foc aeri... 8 març. Vent, molt vent. Al cel floten, ràpids,
dels partits i sindicals antifeixistes, recomanant que s'aturi el foc, que "cessi la lluita entre germans". Fa una nit molt serena i
emissora— acabaven llurs discursos recomanant amb vehemència: "Atureu el foc!" Segons una nota de la CNT, es veu que una part de la força pública s'ha
havia perjudicat la República i que una política així era jugar amb foc. A mitja tarda veig passar un tren ple de soldats pel carrer d'Aragó.
quedat els més joves i prims. Per terra hi ha les fulles seques, color de foc. Uns carboners amuntegaven traçudament les branques grises, i cinc o sis
Quan érem a l'hostal —racó amb llibres, carlines i boix grèvol, llar de foc amb tres grossos calderons—, plovia tant, que ni es veia la muntanya. A
Aire sec i càlid; no fa el ventet fresc habitual en aquest país. Sol de foc. La senyora Duran diu que algú de les altures afirmava que la República
viva, les granades antiaèries esclatant entre els núvols com flors de foc, el brunzir dels motors i l'estrèpit de les bombes. La gent de Barcelona
i plàcida dels grills. Hem vist un sol fantasmal, mig grisenc, mig de foc esvaït, darrera els roures de la carena: un sol d'estampa japonesa.

  Pàgina 1 (de 349) 50 següents »