Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels carrers encarats a ponent, per entre les branques nues, els celatges	foguegen	i raigs de sol travessen com espases l'incendi de la posta i es perden,
després igual que d'argent, s'acolorí a llevant de groc i de taronja,	foguejaren	a la fi els celatges, s'alçà radiant el sol de dins la mar riallera, i
la donzella desmaiat a l'espatlla del festejador, mentre a ponent el cel	fogueja	i part damunt es va tornant de color de taronja i groc i verd d'aigua
d'un pagès, allà dalt de la costa, retallada damunt dels celatges que	foguegen	, arroentats pel sol ponent. És un pagès ni vell ni jove, la cara
negra tossa del pagès que ha ferit la malaventura, entenebreix el gloriós	foguejar	del sol, ja post, en els celatges, amb tot el dolor i la misèria de l'home
nuvolada enllà com l'espasa de foc de l'arcàngel. Cels de capvespre que	foguegen	, volcans en erupció, forges de titans amb la fornal que ronca abrandada,
De sobte un dels seus flocs més alterosos s'ablamà com un encenall i	foguejaren	al nostre entorn una munió de gotetes de rosada, a faisó d'ullets
aquell vals? Ah! beneïda sigui la claror del dia! Heu's aquí que el sol	fogueja	a contraclaror de les espesses teles. Sentiu el cant del gall? No, no és
aquell carrer en ombra llampegava, igual que un cel de tempesta, amb el	foguejar	de ses pedres batudes per la rècula pesant, i com la gran baluerna del
primavera s'acosten als masos. Aquests animals, que després d'haver estat	foguejats	es tornen tan esquius i desconfiats, ponen els ous en els llocs més
reverencias en l' altar de la dinastía restaurada; altres, que estigueren	foguejant	se en la sedició del 66 y ahir motejavan de insurrectes als
Sento com escandalitzen fent-me vindrer salivera d'agafar l'escopeta i	foguejar	-les? Són aquí sota mateix, peonen en els gorets de vora el camí. Mira en
Malaguanyades llàgrimes perdudes damunt la vostra galta que	fogueja	; el vostre plô és amarg com el vinagre que fon les perles.
Pasa algo? Pues el que li sapia mal que revente..., qu' el piquen, qu' el	foguechen	y que... tarí..., taríii..., qu' el tiren al corral. [(Y, fet
cent voltas, si es que en mitj de la fosca, espaordits per los llamps que	fogueijavan	dessota llurs peus, cavall y cavaller no se 'n anavan pel pedregam,
de la planura. Lo sol s'havia fos, y sos darrers esclats luxuriosos	foguejavan	pe'l cel com fogueradas d'un incendi llunyer, enrogint y velant ab pols
felisment no fa més que empènyens, puix, com lo sol, que l' ajudaría á	foguejar	nos, nos ve d' esquena. Es una franja deslligada del desert, que va
cent voltes, si es que en mitx de la fosca, espaordits per los llamps que	foguejaven	dessota llurs peus, cavall y cavaller no se 'n anaven pe 'l pedregam,
L'enemich, que anava més ratxós, no gastava tants cumpliments y 'ns	foguejava	de valent, essent sóls contestat per altras guerrillas, á dreta y
lograt l'obgecte, tocárem retirada. Alguns desesperats quedáren encare	foguejant	, entre ells un jovenet que no aparentava tenir més de setze ó disset
podía ferse pagar ab sanch. Sols tres ò quatre's mostravan coratjosos,	foguejant	desde trinxeres improvisades ò amparantse en els rellexos de la boca de
però els d'en Rafel avansantse tant com pogueren els descubrían quan	foguejavan	a n'els nostres y quan volían fer foch contra aquells era als nostres a
nosaltres; beguemhi també l' ardent raig de Sol que	fogueja	l' ánima. Beguemhi aqueix foch qu' el día naixent serveix
girâ ls ulls enrera la por de que ns seguien. Al trotar del corcer	foguejaven	les pedres, i al soroll de ses potes creia sentir-ne més que ns
celebrar que meva siguis, pel capçal del tou llit de trepadella el Sol	foguejarà	! [Llevant-se l'elm i l'espasa, que ella va posant damunt de l'herba.
Bon Jesús, aquí'm teniu de ma carn en lo més viu	foguejau	, tallau y obriu. Al·leluia. D'hon anava ab l'arpa al coll
representar uns pits com uns plats voladors. Més que res, ho feia per	foguejar	-se, per fer dits i posar a punt les potències. De sobte, la porta del seu
per fèrrea ma, una clava volá á aterrar al monstre, pels ayres	foguejant	. Tu sola, hermosa Gádes, tu sola te 'n dolgueres; naix de ton
que espera a tot aquell que a Déu no implora. Caront, amb ulls d'un	foguejar	seguit, els va cridar, i en feia gran barcada, i
gruix del mur Que em cela el Tot a l'hora impura; Ni,	foguejant	l'escrit del Fur, Passar el portell sense bandera. El Pla
Van collir unes branques seques de boix, les van encendre i li van	foguejar	la cara. El pobre bruixot xisclava com un porcell a les graelles i les
De fet, eren una gent avesada a tota mena de calamitats. Estaven	foguejats	pels accidents de la natura, pels càstigs dels déus, per les discòrdies
caminar. De fet, les meves incerteses se situen en un pensament que s'ha	foguejat	en els enfrontaments amb la incertesa i que disposa d'illots de certeses
no deixava de tenir contradiccions. Almenys a primera vista: liberals	foguejats	—sovint en el sentit més literal de la paraula— en la lluita contra
bé temperatures de fins a 125 C; a temperatures més altes	fogueja	. Com a suport pictòric està considerat com una alternativa al lli, encara
anys, defensant-se dels atacs dels exèrcits filipistes. Joan d'Àustria	foguejarà	a Las Alpujarras el seu prestigi guerrer, mentre a Flandes, al mateix
de moixons. Per complaure'l, l'Ordóñez hagué d'acompanyar-lo un matí a	foguejar	les perdius per les serres de Talarn i, a la tornada, visitar el zoo
que més enllà de les diferències de matís que hi podia haver entre	foguejar	un barri jueu de Varsòvia amb llançaflames o bombardejar la ciutat de
caça. Tenia ganes d'espiar els tudons a la roureda de vora casa, sortir a	foguejar	les perdius quan li venia de gust, participar en la festa de la cacera
la primera. Ho va ser per al dibuixant i escriptor Tono, que ja s'havia	foguejat	en el novíssim ofici a París, on havia conegut les avantguardes al mateix
Suïssa i tot plegat va propiciar que el Movistar decidís que es	foguegés	en una prova de tres setmanes i el va fer debutar en la Vuelta,
Havíem somniat poder anunciar-li que era lliure. Ens creiem dones	foguejades	, però no hem perdut aquella innocència estúpida que ens retreies. Te'n
feines de redacció que em permetien guanyar unes pessetes, però sobretot	foguejar	-me i adquirir versatilitat i capacitat per escriure sobre temes molt