Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
foguera F 976 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb foguera Freqüència total:  976 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cap al fons del carrer, a la plaça, s'alçava la resplendor d'una alta foguera. Crepitaven les flames, i un ample brollador de guspires es desfeia vers
el cantar dels infants, que amb les mans enllaçades giraven entorn de les fogueres. D'uns carrers llunyans arribava una confusa i alta cridadissa; per
oposat, cap al fons i per damunt de les teulades, la resplendor de noves fogueres enceses en altres carrers inflamava l'atmosfera. Més lluny encara, un cor
sota els porxos, de misterioses i íntimes crides. Mila imaginava que les fogueres es multiplicaven en la nit, que l'emplenaven tota brillant i crepitant
desaparegué. Estaven sols. Es refugiaren en un portal solitari. Totes les fogueres de la nit de sant Joan semblaven crepitar novament dintre l'ànima de
posats en ell. Tino Costa en els ulls d'ella veia brillar com petites fogueres, reflexos d'aquelles que cremaven a la plaça, i es digué: "Està
infants, que s'anaven apagant lentament amb la resplendor de les últimes fogueres. Tornaren en si com si despertessin. —Haurem d'anar-nos-en —digué ell—
dir. Romangué una estona sense moure's, sola, en la nit crepitant de fogueres, mirant-lo allunyar-se al fons i girar-se a mirar-la. Com desitjava
Poc després Mila tornava a casa pel mig del carrer. La nit de cants i de fogueres s'anava tancant darrera els seus passos. Mila no experimentava ja ni
xiscles d'horror, i en un instant el carro aparegué envoltat en una alta foguera crepitant. Els nois es dispersaren aterrits i donant veus que a dintre hi
i sonaven trets de fusell i canonades. El dilluns es van veure més fogueres encara: quinze, potser vint. Hi havia un silenci estrany en la tarda
al poble a primera hora de la tarda. Quins fumerols de carboner! Semblen fogueres votives vora les avetoses negres i els cims morats. 2
i els bons veïns de Cervera prudentment no es mouen de casa; la gran foguera on crepita l'enorme retrat de Godoy, on crema tota la iniquitat, tota la
ventures que somniava per a ell. Després, el capvespre encenia les seves fogueres al Ponent; els cims de la serra es retallaven en una línia neta i
de nit. En silenci, tornàvem. Els gitanos tenien enceses les fogueres, s'oïen unes veus passablement llunyanes, potser
les altes carcasses de les falles. Tota València era una foguera alegre: ens donava la festa i la fàcil metàfora. Jo
La virondó. Jovita Ell segresta qui s'ho val i el rosteix a la foguera, i acabat de fer set morts sap fugir per la gatera. Perot Quan
somnis es vesteixin de neu pura. Deixa dormir l'esclat de les fogueres mentre prop teu el teu amat reposa. Absència I
que sortia de mi. Jo sentia que no havia de deixar apagar aquesta foguera, sinó donar-li cada dia un aliment nou, i per això em calien més
en tota festa que s'estime. Aquesta iniciació té com a punt fort la foguera. La foguera comporta la rossegada i el fer els ròssecs. Transportar els
festa que s'estime. Aquesta iniciació té com a punt fort la foguera. La foguera comporta la rossegada i el fer els ròssecs. Transportar els ròssecs
xafant herbes i matisses, espígols i timonets, les carrasques per a la foguera. Potser va entre els ròssecs alguna vella olivera morta o algun cimal
a les cases dels majorals on s'ha de fer el corresponent traguinyol. La foguera. És ja de nit. Les parets dels carrers més estrets coneixen el fregament
veïns, desitjosos d'anar a sopar, vagen a la plaça a vore-la cremar. La foguera ha començat encenent unes argilagues, uns romers. En flama ja els feixos
diables o uns esperitats que es retallen contra la claror violenta de la foguera, volten i revolten i regiren el brancam i escampen l'espurneig —miriades
entre les volutes barroques de la grisa fumera. I aquesta és la foguera del sant Antoni benassalenc. La coqueta. Després del sopar —durant el
ròssecs s'han tornat brases, i s'ha tornat cendra la fullaraca—, quan la foguera és una immensa brasilada que ningú encara no s'atreviria a botar en salt
Qui sabria dir on té el cap? Els llumeners han substituït les antigues fogueres. La seda i el vellut han vestit els membres descoberts substituint les
a la font. La menjada sol ser una torrada de carn. Sobre les brases d'una foguera han posat unes grielles, i al seu damunt les xulles, que fan aquella olor
la carn fràgil i aleshores coneixeràs l'oblit, l'oblit que proporciona la foguera pura del dolor. Les Erínies. —Vine! Vine! [Dansen molt
de les terres? ¿No s'hi aplegaria la gent a dates fixes per encendre fogueres? ¿No s'hi dedicaria a les males arts i a la fetilleria? ¿Qui ho podria
masover aportava dues càrregues de llenya per a major esplendor de la foguera. Si continuem circumscrivint-nos al Forcall veurem que les festes en
i produeix una gran fumera. Els dimonis passen rabent al voltant de la foguera disparant trons i coets. Els sants, que caldria suposar entristits en
però ningú no sembla escandalitzar-se'n, ans al contrari. Quan la foguera comença a cremar de valent, sants i dimonis es refugien en l'interior i
el contingut: un bé de déu de costelles. —Vaig a coure estes xulles a la foguera del Sant. Aquesta és una tradició tan sana com arrelada. Les carnisseries
que és a una ermita propera. Per a aquest esdeveniment hom prepara una foguera en cada un dels cims de les muntanyes que rodegen Biar. Enguany, però, va
cremada, de fusta tendra que espetega al foc. Els pastors volten les fogueres i hi avancen llesques de pa de pagès, que en un moment queden convertides
que cerquen, també, l'escalfor de les flames. En alçar la vista hom veu fogueres a tots els cims de les penyes que, il·luminades, es retallen en la nit
l'àngel s'adreça amb gest ampli als pastors que són repartits per les fogueres del bosc. El dia que va haver de pujar a corre-cuita i sense cable, els
a seguir el camí, ara més estret que abans, pel mig del bosc, entre fogueres de pastorets i pastoretes que ens miren passar amb els ulls plens de
n'era un baròmetre curiós. En dialecte s'aireja la festa popular de "les fogueres de Sant Joan", espècie de falles de la ciutat d'Alacant, i en català
se la pot emportar escampant-la com un núvol de pols i pot ésser com una foguera que el vent se n'emporta les flames i la cendra, nosaltres responent que
catòlics se l'hagin deixat encendre pels jueus, que són els homes de les fogueres, perqué en lloc de pensar es pot dir que el cap i sobretot la boca els hi
encesa, que és l'efecte que fan els profetes de la Bíblia, que semblen fogueres, cremant al mig de les tenebres i il·luminant les ombres. I, si
cremar, sempre hi haurà alguna bona ànima que s'apressarà a apagar la foguera. Això és així pel que fa a la teologia en general. I amb la pregària ha
que pren comiat fins a l'altra anyada. Sant Joan, flameig de les fogueres entre dos llustres i la mainada que les salta atrevida, i aquella dolçor
sinó a fi de servar-la més temps encesa i viva, a punt d'abrandar la gran foguera quan en torni l'hora, la vida de cada dia: senzilla, ordenada i quieta,
tan viva i encesa de color, totes les teves flames dretes cap al cel, foguera de sant Joan que voldries arribar a les estrelles i penjar en el mantell
amagà sota el mantell la mísera llàntia que restava de l'alta i poderosa foguera d'abans. I tothom la tingué per apagada i destruïda. I l'esperit va
Uns es tornen com si fossin tots d'or, altres flamegen com una gran foguera. I les vinyes van prenent aquell color de porpra, un temps reservat a

  Pàgina 1 (de 20) 50 següents »