Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cap al fons del carrer, a la plaça, s'alçava la resplendor d'una alta	foguera	. Crepitaven les flames, i un ample brollador de guspires es desfeia vers
el cantar dels infants, que amb les mans enllaçades giraven entorn de les	fogueres	. D'uns carrers llunyans arribava una confusa i alta cridadissa; per
oposat, cap al fons i per damunt de les teulades, la resplendor de noves	fogueres	enceses en altres carrers inflamava l'atmosfera. Més lluny encara, un cor
sota els porxos, de misterioses i íntimes crides. Mila imaginava que les	fogueres	es multiplicaven en la nit, que l'emplenaven tota brillant i crepitant
desaparegué. Estaven sols. Es refugiaren en un portal solitari. Totes les	fogueres	de la nit de sant Joan semblaven crepitar novament dintre l'ànima de
posats en ell. Tino Costa en els ulls d'ella veia brillar com petites	fogueres	, reflexos d'aquelles que cremaven a la plaça, i es digué: "Està
infants, que s'anaven apagant lentament amb la resplendor de les últimes	fogueres	. Tornaren en si com si despertessin. —Haurem d'anar-nos-en —digué ell—
dir. Romangué una estona sense moure's, sola, en la nit crepitant de	fogueres	, mirant-lo allunyar-se al fons i girar-se a mirar-la. Com desitjava
Poc després Mila tornava a casa pel mig del carrer. La nit de cants i de	fogueres	s'anava tancant darrera els seus passos. Mila no experimentava ja ni
xiscles d'horror, i en un instant el carro aparegué envoltat en una alta	foguera	crepitant. Els nois es dispersaren aterrits i donant veus que a dintre hi
i sonaven trets de fusell i canonades. El dilluns es van veure més	fogueres	encara: quinze, potser vint. Hi havia un silenci estrany en la tarda
al poble a primera hora de la tarda. Quins fumerols de carboner! Semblen	fogueres	votives vora les avetoses negres i els cims morats. 2
i els bons veïns de Cervera prudentment no es mouen de casa; la gran	foguera	on crepita l'enorme retrat de Godoy, on crema tota la iniquitat, tota la
ventures que somniava per a ell. Després, el capvespre encenia les seves	fogueres	al Ponent; els cims de la serra es retallaven en una línia neta i
de nit. En silenci, tornàvem. Els gitanos tenien enceses les	fogueres	, s'oïen unes veus passablement llunyanes, potser
les altes carcasses de les falles. Tota València era una	foguera	alegre: ens donava la festa i la fàcil metàfora. Jo
La virondó. Jovita Ell segresta qui s'ho val i el rosteix a la	foguera	, i acabat de fer set morts sap fugir per la gatera. Perot Quan
somnis es vesteixin de neu pura. Deixa dormir l'esclat de les	fogueres	mentre prop teu el teu amat reposa. Absència I
que sortia de mi. Jo sentia que no havia de deixar apagar aquesta	foguera	, sinó donar-li cada dia un aliment nou, i per això em calien més
en tota festa que s'estime. Aquesta iniciació té com a punt fort la	foguera	. La foguera comporta la rossegada i el fer els ròssecs. Transportar els
festa que s'estime. Aquesta iniciació té com a punt fort la foguera. La	foguera	comporta la rossegada i el fer els ròssecs. Transportar els ròssecs
xafant herbes i matisses, espígols i timonets, les carrasques per a la	foguera	. Potser va entre els ròssecs alguna vella olivera morta o algun cimal
a les cases dels majorals on s'ha de fer el corresponent traguinyol. La	foguera	. És ja de nit. Les parets dels carrers més estrets coneixen el fregament
veïns, desitjosos d'anar a sopar, vagen a la plaça a vore-la cremar. La	foguera	ha començat encenent unes argilagues, uns romers. En flama ja els feixos
diables o uns esperitats que es retallen contra la claror violenta de la	foguera	, volten i revolten i regiren el brancam i escampen l'espurneig —miriades
entre les volutes barroques de la grisa fumera. I aquesta és la	foguera	del sant Antoni benassalenc. La coqueta. Després del sopar —durant el
ròssecs s'han tornat brases, i s'ha tornat cendra la fullaraca—, quan la	foguera	és una immensa brasilada que ningú encara no s'atreviria a botar en salt
Qui sabria dir on té el cap? Els llumeners han substituït les antigues	fogueres	. La seda i el vellut han vestit els membres descoberts substituint les
a la font. La menjada sol ser una torrada de carn. Sobre les brases d'una	foguera	han posat unes grielles, i al seu damunt les xulles, que fan aquella olor
la carn fràgil i aleshores coneixeràs l'oblit, l'oblit que proporciona la	foguera	pura del dolor. Les Erínies. —Vine! Vine! [Dansen molt
de les terres? ¿No s'hi aplegaria la gent a dates fixes per encendre	fogueres	? ¿No s'hi dedicaria a les males arts i a la fetilleria? ¿Qui ho podria
masover aportava dues càrregues de llenya per a major esplendor de la	foguera	. Si continuem circumscrivint-nos al Forcall veurem que les festes en
i produeix una gran fumera. Els dimonis passen rabent al voltant de la	foguera	disparant trons i coets. Els sants, que caldria suposar entristits en
però ningú no sembla escandalitzar-se'n, ans al contrari. Quan la	foguera	comença a cremar de valent, sants i dimonis es refugien en l'interior i
el contingut: un bé de déu de costelles. —Vaig a coure estes xulles a la	foguera	del Sant. Aquesta és una tradició tan sana com arrelada. Les carnisseries
que és a una ermita propera. Per a aquest esdeveniment hom prepara una	foguera	en cada un dels cims de les muntanyes que rodegen Biar. Enguany, però, va
cremada, de fusta tendra que espetega al foc. Els pastors volten les	fogueres	i hi avancen llesques de pa de pagès, que en un moment queden convertides
que cerquen, també, l'escalfor de les flames. En alçar la vista hom veu	fogueres	a tots els cims de les penyes que, il·luminades, es retallen en la nit
l'àngel s'adreça amb gest ampli als pastors que són repartits per les	fogueres	del bosc. El dia que va haver de pujar a corre-cuita i sense cable, els
a seguir el camí, ara més estret que abans, pel mig del bosc, entre	fogueres	de pastorets i pastoretes que ens miren passar amb els ulls plens de
n'era un baròmetre curiós. En dialecte s'aireja la festa popular de "les	fogueres	de Sant Joan", espècie de falles de la ciutat d'Alacant, i en català
se la pot emportar escampant-la com un núvol de pols i pot ésser com una	foguera	que el vent se n'emporta les flames i la cendra, nosaltres responent que
catòlics se l'hagin deixat encendre pels jueus, que són els homes de les	fogueres	, perqué en lloc de pensar es pot dir que el cap i sobretot la boca els hi
encesa, que és l'efecte que fan els profetes de la Bíblia, que semblen	fogueres	, cremant al mig de les tenebres i il·luminant les ombres. I, si
cremar, sempre hi haurà alguna bona ànima que s'apressarà a apagar la	foguera	. Això és així pel que fa a la teologia en general. I amb la pregària ha
que pren comiat fins a l'altra anyada. Sant Joan, flameig de les	fogueres	entre dos llustres i la mainada que les salta atrevida, i aquella dolçor
sinó a fi de servar-la més temps encesa i viva, a punt d'abrandar la gran	foguera	quan en torni l'hora, la vida de cada dia: senzilla, ordenada i quieta,
tan viva i encesa de color, totes les teves flames dretes cap al cel,	foguera	de sant Joan que voldries arribar a les estrelles i penjar en el mantell
amagà sota el mantell la mísera llàntia que restava de l'alta i poderosa	foguera	d'abans. I tothom la tingué per apagada i destruïda. I l'esperit va
Uns es tornen com si fossin tots d'or, altres flamegen com una gran	foguera	. I les vinyes van prenent aquell color de porpra, un temps reservat a

Pàgina 1 (de 26)

50 següents