Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

junts, en un recó fosc dels Felipons. Es veu que s'hi havien citat. —La	foguerada	que puja al rostre de Teresa li envermelleix els ulls i tot. —El que és
tant á estudiar! —Si tal no he fet, he pensat molt més que tu, mestre	fogaradas	. —Aquest era 'l renom ab que 'l batejava. —Visca la modestia! —La
De la senyora; qué té la senyora? —Que encara no ho saben be... alguna	foguerada	... alguna d' aqueixas marfugas que, grat sia á Deu, no tenim las
caure en la més vergonyosa de les incurances. Els bells projectes, les	foguerades	guerreres jeien totes en cendra! Tampoc no havia estat capaç de fugir a
als carrers dels rics, no veia una sola porta oberta. Hi havia, sota la	foguerada	del sol, un silenci de cementiri. Semblava un tros de vila morta. Les
a la jaça. Faràs nit a la barraca, i goig encara si el vaquer alimenta la	foguerada	. Demà de matí, si Déu vol, veuràs saltar les primeres vespilles de plata
Per als més vells que nosaltres, Solidaritat Catalana va ésser una	foguerada	patriòtica, un incident, potser una maniobra; als qui la rebérem com el
arribat la meva hora! Havia arribat aquell moment que el jove sent la	foguerada	de l'amor, que pessigolleja, que s'estarrufen les plomes, que venen
ràpid contacte els resta al cor un tremolor i un neguit a la sang i una	foguerada	a la galta. Però els ulls diuen bé el que calla la boca: els d'ell, amb
present, que et veien els ulls i et tocaven les mans, i en neixia una tal	foguerada	d'amor i de fe, que tot es tornava cert i segur, i et redreçaves, en dia
horrible. Ella també, indignada, irreflexiva, sentí que li muntava una	foguerada	a la cara i, sens saber el que es feia, començà a pegar clatellada va,
allà baix de tot, que quasi bé ja no s'afigura... L'hereu tingué una	foguerada	. Haver-lo deixat en un dia com aquell, bo i estant avisat, era no tenir
les quietes virtuts laborioses: Pau Piferrer, l'esperit més encès de la	foguerada	romàntica, mort prematurament degut a un excés de treball; Víctor
generals arreu del món amb força més virulència. El català, a part de les	foguerades	passionals d'altre origen, estima la màquina, perquè hi veu un instrument
d'aquesta raça idealista i pràctica alhora", i de la intensa	foguerada	romàntica del segle XIX, dóna com a característica del pensament
en l'ay-re... —anava encara dient ella. Però aquí, la resplandor d'una	foguerada	interior li arborà la cara, sos ulls varen badarse desmesuradament, y
la son. El cap mal protegit per les mantes, mig cos torrat per la gran	foguerada	, el cansament ajudant, fa bo de fantasiejar, deixant que una idea en
d'aquell fred que hom no pot comportar sinó ficant el nas en alguna	foguerada	i jeient en un bon femer. I, no cal dir-ho, hom se'n va.
a port. Com a centelles passem davant rotllades de negres que dormen vora	foguerades	. Veiem, a la llum dels incendis i de les estrelles, les altes palmeres,
fa calor, el foc atrau la gent. Consideri el lector que en general, les	foguerades	són l'única llum que crema als campaments. Els blancs sopen amb un llumet
foc o sense haver sentit el xiu-xiu de quatre paraules entre companys de	foguerada	. Tenen el son lleuger, però deliberadament es lleven tard. Aquella
nu, que semblava cremat. Més enllà, vèiem la claror i el fum roig d'una	foguerada	, davant de la qual es retallaven en negre les cobertes de palla de dues
les dones del "chef" ja ens endreçaven la barraca a la llum de les	foguerades	. Entre les barraques vam entreveure, dins la fosca, molts homes ajassats
ajassats o asseguts per terra. Els que no s'estaven a la vora de les	foguerades	feien de mal distingir, més negres que la nit com eren. De vegades vèiem
més atents que mai a llurs calces. Els que s'anaven posant vora les	foguerades	, es mig despullaven, i amb els mateixos draps que es treien s'embolicaven
sopàrem a l'aire lliure, dels restes del que havíem dut per a dinar. Una	foguerada	ens feia llum i de més a més, la lluna, que lluïa molt clara. A les cases
Després t'haig de parlar d'una cosa que em convé a mi. Arnau, sentint la	foguerada	que li pujava al rostre, es maleïa interiorment. —En Jaume m'ha dit que
li feien una bona companyia. Pensava molt sovint en ell i, a voltes, unes	foguerades	de rubor li envermellien el rostre fins al blanc dels ulls. Semblava
anàvem embolicats fins als ulls, ens bufàvem els dits i parlàvem de la	foguerada	que encendríem a la llar, de les torrades que faríem a les brases, de
silenci us dóna una sensibilitat de convalescent. De vegades us puja una	foguerada	de neguit i de nerviositat a la cara i després vénen unes hores de
i Dormen; amb el prodigi inenarrable de la Cala de Sant Vicenç, immensa	foguerada	que sura damunt una safata d'aigua verda; amb l'Altar d'En Vaquer,
Feia set anys que no s'havien vist. A l'escala, Joan Antoni tingué una	foguerada	de revolta. S'aturà nerviós, irat contra si mateix: Per què l'he hagut de
—El bon profit que faci la meva germana a vostè... Barra! Una	foguerada	muntà al cap de Claudi. Què deia aquella bèstia?... ¿Per què calumniava
untar-te el ciàtic amb saliva dejuna. Anava a ramalades, jo, de jove, a	foguerades	, com la meva caldera. Torno a mudar sovint de lluna, se'm reviscola la
recordes, Miquela?... Me la mirava, no ens dèiem res i, d'un plegat, la	foguerada	; conten que als sants a vegades els agafen aquesta mena de rauxes, de
ho atropellava tot com un vendaval. Va ser l'època de la meva primera	foguerada	: em desbordava tant que perdia força. Va tirar-me l'ham i em va enganxar
a defugir qualsevol responsabilitat. De jove, tothom, més o menys, té una	foguerada	de vanitat, que generalment no dura. Si en algunes, escassíssimes,
Xut! El batle, davant aquella insistència ofensiva, va pendre una gran	foguerada	. A la senyora li vengué molt prim que no li agafàs un baticor. Arriben a
Ell, però, amb una terrible exigència de si mateix, en farà grans	foguerades	. I en els salons, si la seva figura, la seva veu i els seus ulls i cabell
imperi. Vers l'any 1830 la tipografia s'arborà arreu en la	foguerada	espiritual del Romanticisme, el qual revestí el llibre amb els abrandats
i als ortofonistes. Assenyalem aquí, per compte propi, que la recent	foguerada	de l'Asueroteràpia, que també havia obert noves possibilitats a la
es trobava al començ de la seva vida, adolescent encara, per les mateixes	foguerades	de la sang que comença a remoure's, embolicat en fets tan importants que
econòmiques que els viatges en el Zeppelin no serien res més que una	foguerada	passatgera. Si ell, per si sol, no estigués ben informat, tenia al seu
en esborrar aquell quall de llumeneres. Per tot arreu llampeguejaven	foguerades	, trencant la foscor ab llurs vivíssimes rojors, que envermellien tota la
arribaven i cloïen alhora, pereosos, los ulls ferits de la rojor de les	foguerades	, per cert no tant ardentes com llurs ventres avinats. —¡vítol! ¡Com mos
El sol caïa aplomat; cremava com si li afegiren des de dalt a aquella	foguerada	gavells de remulla; l'era lluentejava i el carro anava rodant, —envelat,
d'ell. Maurici se'ls mirava amb el cor oprimit (el plomell, el drap) i una	foguerada	va pujar-li a les galtes mentre una esgarrifança li ondulava a la pell.
que no les fetes de galants en films o admiradors en vorera o botiga? Una	foguerada	encara a les galtes, un nou moment d'intensa vergonya, i la filla de la
pedres, prenen tonalitats de llum i de color, especials i úniques... Les	foguerades	de Sant Joan que s'aprofiten per fer neteja dels trastos de les golfes,
tot cas, tu vas ésser una excepció. L'home encaixà el cop, muntant-li una	foguerada	a les galtes. El seu instint de lluitador es rebel·là, impulsant-lo a la

Pàgina 1 (de 5)

50 següents