×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb folga |
Freqüència total: 26 |
CTILC1 |
de primer m'embarco amb la Quima Xamosa, sota terra sigui. Ideà aquestes | folgues | i rigué, però ni les folgues ni el riure li eixien de gaire endins. | Xamosa, sota terra sigui. Ideà aquestes folgues i rigué, però ni les | folgues | ni el riure li eixien de gaire endins. Després es senyà emborbolladament | la serietat gairebé fúnebre de l'acte i prendre's la cosa com una | folga | de dos amics, però l'Aspriu tenia la mirada ombriua, i en firmar | terra. Quan el quillat era lluny, en Vadó va tranquil·litzar-les amb una | folga | de les seves, i les tres dones no gosaren riure. Es miraven aquell munt | ! —Respon bé, home! —li féu la Rosa reptant-lo perquè tenia humor de fer | folgues | per tal d'animar les nores esglaiades. —Tens raó! Estic en plena | del seu devora; si el seu pare intentava fer-lo riure dient alguna | folga | de les seves, li donava una llambregada iracunda; quan els seus fills li | passaven els dos germans i es burlaven d'ells. I els nois responien a les | folgues | : —No us burleu de nosaltres. Què més voleu? No ens teniu a les vostres | menuts, que rompien a cridar, en un combat de plors i de moc. Els dies de | folga | , ningú no pensava en res més que esgotar totes les possibilitats de | obligats a quedar-se a casa. ¡No permetia cap col·laboració en aquella | folga | més que sospitosa! De la porxada estant, havia observat, amb irritació | el obchecte omplir bé la bartola y el bolsillo, pera donarse una vida de | folga | y regal sinse treballar, pera satisfer el cos; y pera satisfer la vanitat | i d'una complaença en les senzilles festes i grasses alegries — | folgues | amb què, a la fi, es destrava una sang dura del llarg | ¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial que un tret, per | folga | , tomba del cel, i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel, | amb pressupostos fins a un milió de pesos, a càrrec de l'Estat. Aquestes | folgues | se celebraven per qualsevol motiu: l'aniversari del cap de Policia o | sola.] Per contentar-se tot frívol desig, l'home insensat es consum en la | folga | : cerca plaers i el colga l'amarguesa entremig. [Una altra, sola.] El goig | rebent la caritat. Las noyas ab sos alegroys contestavan amatentas á las | folgas | que 'ls hi deyan los fadrins; una munió de canalla —que també plegava del | Per mi 'l món está plé de bufons; en lloch veig serietat, y tanta | folga | no la trobo natural ni de bon ésser. Me diuhen geperut y no 'm mancan; jo | se per marxar, tot fentli gonyes.— Ja m'ho havía pensat que m'ho dèyau per | folga | . —Nó, nó, escóltam, —feu ell ab posat d'agafarla; mes ella | i força? Sí, ja sé prou que el mut submarinista que va per | folga | a tot mor ofegat, però qui cerca peixos impossibles | i amagaven l'ou! I ara só lloca, só mare postissa." "Llur | folga | incessant, llur vil piuladissa em cremen l'entranya, res no | O de boira s'encaputxa I el cabrot no sap què fer. Quina | folga | , en nit de glaça, Sortir amb noies al carrer I | De tantes cares mortes, Ni l'anar i el tornar sense | folga | , Entre aiguamolls, borres i cordes, Dels mestres | van ser atribuïts als apareguts, ànimes en pena que glaçaven la sang. La | folga | va durar una bona estona... Els estius enlluernadors foren aquells | siguin de caramels o d'òbols. «Ni banquets ni xeflis continus, ni | folgues | amb xicots o dones, ni el peix i tot allò que una abundosa taula pot | que llença monedes als necessitats que se li arrapen als pantalons, per | folga | , per trepitjar-los encara una mica més. A l'expressió de Berta Canonici, | molt forts sobre totes les cares d'aquest món, Uns vents molt forts de | folga | pel món, que no tenien aguilera ni cau, Que no tenien compte ni mesura, i | vergonya difícil de controlar. Acostumat com estic a veure a Barcelona la | folga | de la turistada amb barrets mexicans i samarretes del Barça, em va |
|