DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
foli M 563 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb foli Freqüència total:  563 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

qui sap si a la separació definitiva. He escrit aquests darrers folis —entendràs tanmateix la lletra de puça al paper tan prim, escrit per les
muy rico obrado, con sus muy largas trepas del mismo carmesí" (fol. 27 v.). Els inventaris dels castells del Temple fets l'any
en jubones, según las voluntades que mostravan, si los dexaran" (fol. 106). També proposa de lluitar perillosament, i amb robes més
estavan, e que él escogiesse las unas dellas quales quisiese" (fol. 119-119v.). Aquestes plates podien ésser dites "senzilles"
e sortió della e tocólle en la /gallardeta\, e rompió su lança" (fol. 1166). Evidentment el gallardet es diu així perquè té forma de
murecillos del braço, e falsógelo, e ansimesmo falsó el braçal" (fol. 98v·). Ignoro què designen les rajoles que, entre
el suelo, e alçóle un poco la cara del elmete e rompió su lança" (fol. 126 v.). Comparem aquest encontre amb un del /Tirant lo
sabía que ninguno de los defensores non traýa ninguna ligadura" (fol. 114). Com és natural, els peus no es podien portar lligats als
gran revés, que, si no topara con la liça, por muy poco cayieran" (fol. 129). Si la llança es porta vertical, i ja enrestada, i per
ristre, por manera que se huvo de desarmar para que lo adereçasen" (fol. 87 v.). Al començament del segon decenni del segle XV,
su goçete, o si fue del fierro de la lança de Juan de Merlo" (fol. 121). I més endavant, comentant aquestes ferides, repeteix:
de los clavos de su goçete, que la sazón de su encuentro quebrara" (fol. 121 v.). Segons Ponç de Menaguerra, en treure la llança de la
de Baçán un rato por la liça, que pensaron que cayera del cavallo" (fols. 154 r.-154 v.). L'autor del llibre fa tot seguit unes
con el fierro metido por so el sobaco fasta en fin de la liça" (fols. 155 v.-156 r.). El combat entre el mantenidor Suero,
acostado un poco por la liça fasta que cayó del cavallo muerto" (fols. 157 r.-157 v.). Segueixen altres episodis, comentaris i
revés, de que fue atordido un rato por la liça, sin romper lança" (fol. 90). Tirant tornà a muntar a cavall i encontrà el seu adversari
aquí i fa la prova a base dels textos. Tira mà de cartera i treu tot de folis a màquina; posa al davant un article de "Das Reich" o d'altres
fer publicar l'edició maguntina, que és una edició magnífica publicada en foli imperial, aquests admiradors i defensors tenen doble mèrit, com el frare
"/en común y pro-indivisos\", en el volum 501, foli 196, finca no. 1.639 inscripció 1a·
(Barcelona, Arxiu Municipal Històric: /Rúbriques d'Ordinacions\, f. 193), així com per als dedicats a la fabricació de vidre, la
Arxiu Municipal Històric, /Ordinacions Especials: 1354-1356\ fols. 14, 48 vº., 63, 86 i 106). En 1314 i
cuites (Barcelona, Arxiu Municipal Històric: /Deliberacions\, fols. 9 i 23; /Rúbriques d'Ordinacions\, f. 195.
fols. 9 i 23; /Rúbriques d'Ordinacions\, f. 195. Vegeu també: Capmany, /Memorias Históricas...\, I,
contemporània referent al segle XV. A l'acta constitucional, als fols. 1-3 vº. d'aquell volum, consta que els estatuts de la confraria
Notarial, Not. F. de Ladernosa, llig. 1: /1355-1356\, f. 31 vº.). Del 16 de gener de 1357 és un
ibid. Not. F. de Ladernosa, llig. 1: /1357\; f. 8). El 4 de març d'aquell mateix any, En Francesch dez
Barcelona (Arxiu de la Corona d'Aragó, /Reial Patrimoni\: /908\, f. 3 vº.). Finalment, el llibre consular, al qual ens hem referit,
i En Luys Despuigs (ollers). Segons un altre document (f. 3 vº. d'aquell mateix llibre), el dia 1 de juny de
Se'n conserva còpia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (reg. 1234, f. 61), que hem ja publicat ("Fonts documentals per a l'estudi
nº. 2.205: /libre de notaments d'en g· de tamarit\, f. 68, vº.). Els Muça vivien encara a Manisses l'any 1395,
Corona d'Aragó, Reial Patrimoni: /compte XII de Jacme Pastor\, f. 65 vº.) figura el següent item, ja publicat per A. Rubió
nº. 2.627. Not. Aparicius de Lapart: 1319-1320, f. 199 vº.). És datat al 27 de febrer de 1320, i
378, nº. 2.058; Not. P. Sanxo: 1390, fols. 32-32 vº.) dos documents que hem simplement extractat, en els
en aquesta tasca pel seu fill Jehan. Els comptes continguts en els folis dels registres ja indicats contenen una minuciosíssima relació de les
de riquesa i esplendor. Se'n troben de totes mides, des de la de doble foli fins a la d'uns quatre centímetres d'alt per dos d'ample. N'hi ha de molt
d'uns 24X17, i per fer-les grans i poder-les estampar en doble foli, hi feien una orla molt baldera formada de diversos atributs de la
al rei de França, l'any 1474 (A. C. A., reg. 3420, f. 68). El Pere de Cardona bisbe d'Urgell, per encàrrec del comte
tipogràfic poc segur però que a distància sembla personal. En els darrers folis del llibre, Ivarra publica una col·lecció seva d'epigrames i odes i una
on la compara amb Tristany (Biblioteca de Catalunya, ms., 10 f. 138). Els Cardona de Nàpols Sortim-nos de la poesia dels
barcelonins. Aproximadament, hi hem comptat una vintena d'obres en foli petit, d'un o més volums, i d'una o més edicions, unes trenta-cinc en
cinquanta en octau i unes dues-centes en dotzè. I una d'empenta en gran foli: "Les Constitucions de Catalunya". En conjunt, al voltant d'unes
quedi únicament subjecta als seus gravàmens, clarament ressenyats en els folis registrals corresponents; en posar terme a les obligacions solidàries, en
prevere Baltasar Abella hi imprimí unes /Cobles\, amb portada i folis ricament orlats. També se sap d'un llibre imprès per aquest temps, any
major part dels incunables que es coneixen són impresos en gran format (foli o quart) i decorats amb caplletres que els miniaturistes pintaven a mà en
va imprimir la /Guía de Pecadores\, de fra Lluís de Granada, en foli. També publicà, l'any 1630, un /Flos Sanctorum o Historia
elles un /Quixot\ il·lustrat per en Doré, en dos volums gran foli, i la de Salvador Manero, que edità vuit volums de /Teatro Selecto,
Dublin, ms. /1229 (Roman Inquisition II 6)\, ff. /245r-255r\ És ben coneguda dels historiadors del lul·lisme
escrits lul·lians del processat, que certament hi foren presentats (cf. f. 248v), es conserven encara al Sant Ofici de Roma, l'arxiu del
sufragània de Salern, a cavall entre la Campània i la Lucània (cf. ff. 245r i 253r); i sabem també que son pare havia nom
els inquisidors bolonyesos que trameteren la causa al Sant Ofici de Roma (f. 245r); de tota manera la sentència havia de fer-se pública "en

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »