DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
follia F 1681 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb follia Freqüència total:  1681 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que comporta un tibant i desvetllat esforç, i procura de defugir les follies que t'inspiri Ate, ni que es valgui de la veu de la noia que triïs.
paraules. —Sempre el mateix! —digué el vell pastor—. Sempre somniant follies. Aquesta sang no es calmarà mai—. I li passà una mà pel cap en una aspra
dona, de son fill, de la casa, dels invitats, com atacat d'una sobtada follia. La veu del padrí de Mila tornà a sonar: —Però, Candaina...! Per Déu,
Un sentiment d'estupor semblà recórrer tot el poble davant aquella follia progressiva. Les veïnes la miraven i comentaven en veu baixa; totes les
i pels altres que la volien i la miraven amb pena llançada en aquella follia. Però ella estava amb el seu somni. Al barri es digué fins i tot que la
de nit, la flama roja de les torxes il·luminava escenes d'horror i de follia; s'oïren crits d'angoixa i de terror, plors d'infants; hi hagué
Però, ¿vols dir que no has emprès un mal camí? ¿Vols dir que no comets una follia, Mila? ¿Has pensat en el que dirà el teu pare quan ho sàpiga? La mirà als
vols dir-m'ho? ¿Què pots esperar d'un noi que s'ha passat la vida fent follia darrera follia, d'un vagabund sense cap preocupació ni amor a res, d'un
¿Què pots esperar d'un noi que s'ha passat la vida fent follia darrera follia, d'un vagabund sense cap preocupació ni amor a res, d'un home que s'ocupa
tots els límits, i fins ell i tot es sentia indignat. Perquè, quina follia era aquella? ¿Com podia llançar-se així, tractant-se d'una noia com Mila,
més gran seria que ho fessis així, que renunciessis a totes les teves follies i trobessis el descans i la felicitat, que tornessis a ésser el que fores
bon mosso i de disposició, ple de bondat i enamorat d'ella fins a la follia. Res no mancava a Mila de tot allò que per a ésser feliç pot desitjar una
si mateix? ¿No seria aquest el sentit dels seus actes, de totes les seves follies? Tino Costa s'estremia davant aquest pensament com si toqués el fons del
era capaç de retenir el seu fill allí i apartar-lo de les seves follies. Per altra banda, Mila era tan bona! Tampoc ella no la desempararia;
silenci, sense ànim de consolar-la, sense trobar paraules per dir. —Quina follia, Déu meu! És possible que hagi arribat a això? —Sí, sí, és cert.
Déu meu! És possible que hagi arribat a això? —Sí, sí, és cert. Quina follia, Déu! Sembla que l'hagin trastornada. Temo que a Joan li ocasioni un fort
ànima. Ell, segons el padrí, havia acabat per comprendre que allò era una follia, que el bé de Mila estava en que la deixés, que ell ho havia fet tot per
més ansiós; i els seus ulls dintre l'ombra tenien quasi un esclat de follia. —Sileta! Sileta! Obre'm! Obre'm, Sileta! Es deturà. Déu! No
florits. La vida, impertorbable, allarga la blancor delicada a un món de follia i de sang. Parlo amb en Carles Riba, que creu —a mi em sembla una ingènua
ha pas prou amb una actitud altiva i solitària, si ens volem oposar a la follia. Res no es guanya ni es recobra sense esforç, sense escollir el risc,
estava sempre a punt i el càstig era un turment tan gran que menava a la follia. Un pecat, un pecat horrible, vergonyós, traginaven els boigs. I el
si l'ànima sencera de la pobra vella, haguessin reculat, pel camí de la follia, cercant el seu fill en els dies passats, quan era infant encara i jugava
va arrencar-lo d'aquests pensaments de salvació. Comprengué que era una follia. La veritat, la terrible veritat, era que ell es trobava allí, tot sol,
aconseguit res; tampoc els consells dels germans, esverats d'aquella follia. La vella Pigada havia passat dels renys als silencis; es passava dies i
de les més crues, ja no sembla tan admissible. Doncs ho són. Tenen la follia oceànica; volen anar completament despullats sota els cocoters, perquè
que portem a coll-i-be damunt l'aigua de l'Atlàntic em commou més que la follia dels passatgers endreçats amb els quals compartim la taula i la conversa.
canal del pit i pels planells de l'esquena; i guaiteu aquesta carrossa de follia passant per una carretera de barraques tan purulentes i tan manicomials
elements és el progrés material dut a les darreres audàcies i a les follies més exaltades. L'altre element és la indòmita naturalesa del tròpic a una
i de les més excèntriques, però mai no havia tingut una sensació de follia tan acre com la que em produí el nostre petit món internacional de
per la pròpia voluntat, per una necessitat moral o per un esqueix de follia. En canvi, entre els passatgers de primera hi ha un tant per cent molt
senyores. El cor sobre el Pacífic! Això té un punt d'inconsistència i de follia; té la dolçor del no tocar de peus a terra i el desmai perfumat d'anar a
i de totes formes. Això realment a Tahití arriba a un límit de somni o de follia. El que és la Nova-Guinea per als ocells, o el tròpic amazonià per als
de la tarda, dins aquest port de Papeete. Port de copra, de yachts, de follia i de joguina, on es barregen les sangs i les mentalitats, i on la moral
una profunditat de quatre metres; la transparència d'aquell líquid, la follia de coral de tots colors que es veia en el fons, i els peixos més fins i
és la resignació. Jo penso que Borabora, a la llarga, deu produir una follia tova sense neguit, sense esperança de cap mena. Una cosa com
fugíem d'Europa i anàvem de cara al tròpic, tot eren projectes i salts de follia; la Polinèsia, com un desconegut paradís, cantava en la imaginació de
el to irascible, gris i barroer de les aigües. La susceptibilitat, la follia, la manca de delicadesa, els crits de les criatures, la sòrdida
efervescència i el pas lentíssim i anguniós a través d'aquest paisatge de follia i de matemàtiques. Ara tot això, que el vapor efectua en vuit o nou
que la processó vagi per dintre—. Perquè la rauxa no és un atac de follia —hi ha rauxes de boig específiques—, sinó una claudicació de l'esperit de
la dificultat del seu món interior: era un místic que derivava cap a la follia. —Són iguals —digué—, rosses daurades, ulls de maragda... ¡Que gran és Déu
de la teva virginitat... aqueix esporuguiment! Tu endevines la meva follia i et sents dèbil per a compartir-la. Perquè tu en seràs d'apassionada.
sí que tresca, ell sí que viu per les cruïlles, pel bosc ombriu, risc i follia tothora a punt, no com féu l'enze del meu difunt! [(Transició. Amb
Oh sacrilegi! Un bes heu dit! Parany horrible del Maleït! Amor! Follia no essent del cel: dolça paraula, pòsit de fel. I els que junyia
A santedat suau. Jovita Tornem... on érem, sense més follia. Rosaura Un giravolt només, i adéu-siau. [(I amb aquests
per què m'haveu pujat tan resignat, sense fel, ni flameta de follia? Cada matí de l'any, en fer-se clâ, m'obriu de mica en mica les
Aquesta altra manifestació o aspecte del seny s'oposa contínuament a la follia, a l'alienació, i significa per damunt de tot un vigilant estar sobre si.
El quixotisme és, com Unamuno ha proclamat innumerables vegades, la follia per maduresa de l'esperit; és la conseqüència d'un interès permanent pels
quan, negant llur excel·lència, esguardem únicament la universal follia dels homes. És el que s'esdevé en alguns aspectes de la ironia
en apariència, però ja esquilmat per les guerres carlistes i per les follies del seu pare, gravat d'hipoteques, i havent de pagar legítimes, llegats i
que ja ho era abans. Però quan la por va prendre aquelles proporcions de follia, Conxa es va espantar. Antoni Mates callava la intervenció de Guillem en

  Pàgina 1 (de 34) 50 següents »