Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'asseu en una pedra i es calça. Un ample silenci s'estén per les	fondalades	i pels turons; de tant en tant, es sent en el bosc el crit d'una au
amb ressons gairebé temorosos. Un silenci absolut regnava entre les	fondalades	de garrofers, sota les oliveres i pels tossals poc abans abrandats de
amb alegres flors d'un groc viu. I aquell merlot suau, sempre, a les	fondalades	. 14 març. Ahir un milicià empordanès —un comunista que
de la tarda, en un vell cirerer, sota els núvols tènues. Després, a la	fondalada	del Martí, sentim un cant estrany, xiuladís i amb notes vigoroses, un
són ben fullats. Formen grups, s'arrengleren entre els conreus, a les	fondalades	. És un verd flonjo, tendre, gairebé irreal; no diríeu una substància
llindar. —Mireu! Segueix la indicació del seu dit, cap a l'extrem de la	fondalada	, on hi ha una tanca de fusta reixada i, darrera, quieta i submisa, una
. —Puc venir-hi? —Hem de caminar —diu el xicot—. És en una	fondalada	de la muntanya. —Ja m'he recobrat, ara. —Què t'han fet, aquestes dones
ens esborren literalment de l'existència. —Fa un gest que abraça tota la	fondalada	, els homes i les dones reunits sota els arbres, alguns dels quals encara
que els refresca la cara abans de morir en un fresseig que es perllonga	fondalada	enllà, i ell respira a fons amb un estremiment superficial i
—Pel barranc... Salten pel barranc! Corren tots, de nou en direcció a la	fondalada	que travessen amb un impuls desbridat cap a una clapa d'arbres, llarga i
banda del vent. No ens pot flairar. Avancen una mica més, cap on la	fondalada	s'estreny, però l'home s'enfila per la riba en lloc de seguir-la, s'ajupen
sobtadament atents a una altra remor que s'aixeca més enllà de la	fondalada	, cap al filferro de pues, i que tot d'una explota en una granissada de
de la nit hagués davallat a la seva ànima un alè de negres presagis. Les	fondalades	s'emplenaven d'ombres; el garroferar, cap a les muntanyes, era com un
sofreix i ha de morir, com ella, que hauran de rodolar daltabaix de la	fondalada	misteriosa, impalpable, amb l'inútil daler d'evadir-se... Anar a la
havent avançat per la costa que feia la carretera, vam descobrir una	fondalada	on, enmig de l'espessor de la fosca i dels arbres, la nit tenia unes
fos, evaporat, oblidat. I, tanmateix, hi ha certs llocs, recons, valls,	fondalades	, claps de bosc, de prat, muntanyoles, camins, recolzades de carretera,
arreu. Li agrada aturar-se vora les fonts. Estima les bones ombres, les	fondalades	per on raja l'aigua. —Hi ha llocs on un passaria el dia ajagut. Quan jeus
—Esperem allà baix —em diu. I m'assenyala una massa de verdor dintre una	fondalada	propera. —O m'erro molt, o allà trobarem figues. Figues, noi, esmorzar de
tenia raó. Però quan el sol s'havia apagat, quan la fosca muntava de les	fondalades	i amb ella la fredor que et penetrava els ossos; quan havent deixat la
negra d'aprensions. Aquestes s'alçaven de les vores del camí, de les	fondalades	veïnes, de negror profunda, o davallaven de les carenes boscoses on
austeres es distingien una sensibilitat i una tendresa imprevistes; a les	fondalades	, els llimoners i els tarongers perfumaven l'aire, i més enllà, de la mar
l'aire, trobessis el món canviat. Els camins eren rius de llet, les	fondalades	sobreeixien de calç, les muntanyes eren blanques de neu. Les mans, la
punt blanc són els atmetllers. Planures immenses, serres, comes, valls,	fondalades	i turons, coberts de blancs atmetllers, que, a rengles, a grupos, a
i també alimenta!— Però això dura poc. Es va seguint. La ruta entra a una	fondalada	, i, al peu d'altíssimes montanyes, a dalt d'un turó, es veu Deià. Deià
cobertes de romaní i d'alzinots revellits. De tant en tant, en una	fondalada	, un crostisser argilós esquerdat, oprimeix inicis de vegetació lacustre.
els homes. Tot fent camí Alegre s'aixecava el dia, com de festa. Les	fondalades	frondoses comunicaven llurs secrets a les regions de roques nues i
caminat tanta estona endinsats a la vall, quedàvem embadalits mirant les	fondalades	que s'estenien als nostres peus. La costa és dreta, llarga i empedrada.
grans clapades, difumen per graus arbres i penyes, i ocupen les frondoses	fondalades	i esborren les cingleres. El ramat ja és aplegat entorn de la cabana.
enrogint el cel, ribetejant d'or les serres, inundant de llum les valls i	fondalades	, aclarint els vilatges d'Estoer i Taurinyà, que blanquegen als meus peus,
era esplèndida. La lluna donava relleus enigmàtics a les roques i a les	fondalades	. L'aire era molt fred, i vàrem tenir necessitat de refer-nos vora la
i es llançava a terra de bell nou, fent un salt en llarga corba. Hi havia	fondalades	càlides i silencioses, voltades d'humits penyals, on tot just podia
sucre de mel; i cuitàrem a situar-les al paratge que voliem allarar: una	fondaladeta	, que hi havia al cim del turó, dintre la qual, ajeguts, estaríem a redós
La banda del nord restava, doncs, serena, i allí ens aclofàrem dintre la	fondaladeta	, entre el foc i un marge embardissat que ens servia de respatller i de
amunt per guanyar cims i baixa que baixa vessants avall per assolir	fondalades	, arribà de bona hora a la plana i a mitja tarda entrava a la vila de
sospenent els jocs. Després, la caravana ataca la pujada, més allà de les	fondalades	fangoses. Els arbres verds i grossos resten endarrera. Comença el bosc
de la vida i baixa part d'allà pel tombant de la posta cap a les ombroses	fondalades	on l'esperen les tenebres de la nit i el repòs eternal. Així, ai amables
la meva imaginació les suaus corbes de les valls, els campells de les	fondalades	i a tot arreu la treballada vegetació d'una terra pròdiga i amable. Tant
s'allarguen més ençà de la pineda i cap ací domina el roldó. Però en la	fondalada	hi ha de tot. Si no fos per les romegueres que fan de tota la bardissa
abrupta, entre aquelles masies pobrissanes i aquelles terres de secà, la	fondalada	del molí era un verger, i la casa, amb els seus coloms per la teulada,
presenten a la imaginació aquells camins somnolents o aquelles	fondalades	d'un torrent, partit pel sol de la tarda en dues meitats d'ombra i de
no poder defensar-se, la seva impotència la féu dolenta. II La	Fondalada	dels Garrofers Era una cantarella lenta i mandrosa com un badall.
mi-mula... La petita tropa enfilava un carrer veí i davallaven a la	fondalada	dels Garrofers. Pols de rial. Parets de vinyes i hortes, hortes rialleres
mort massa. No sabien què fer. S'avorrien. —Tornem? La colla sortia de la	fondalada	i es dirigia cap a la mar. ...A les tres, salta el mut i no diu res
com és l'aigua!... Formigues roges. Roges i suquejen... Patacots...	Fondalada	dels Garrofers... A la una de mi mula, qui toca para... Quina set!...
de Santa Tecla s'ensorrava del xerric i monotonia dels grills. Passà la	fondalada	dels Garrofers i els fruits ja no la tentaven. Un carrer... —On va aquest
del Cerdà. Fadristern d'un casal fort, enclavat en la muntanya. Una	fondalada	, un veïnat, una rectoria i una esglesiola romànica. Les gallines pujaven
tartana. Les veïnes encara tafanejaven. —On anirà? La tartana enfilava la	fondalada	dels Garrofers. —Arri, Pastora. Dringaven els cascavells. —Arri, Pastora.
adusta, monòtona, amb cimals eixerreïts i amb pedregam negre i amb	fondalades	estretes, sense horitzons ni perspectives, no era pictòrica. Ultra això,
d'oliveres, la llum cristal·lina de la mar llunyana. Per contra, les	fondalades	que en altres llocs serien insignificants, en aquest país tenen el
tendra. El maig és el mes de la terra i de les formes joves. A les	fondalades	, els líquids de seguida s'encanten i sobre les herbes molles salten les

Pàgina 1 (de 9)

50 següents