DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fondre V 3915 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fondre Freqüència total:  3915 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sentir encara la música que havia estimat tant, cada cop més apagada, fonent-se en l'airecel, estranya, aliena a ell, ja enemiga. No podia entendre,
llançar-te a l'espai comences a bogejar i puges més del compte, el sol et fondrà de seguida el gruix de la substància, cauràs al mar i t'hi negaràs,
nois, amb tota llur alegria boja i crepitant que encenia la terra i es fonia i es confonia amb la seva sobtada alegria. La cançó s'havia esborrat de
transportada en un deliqui, gairebé celestial, en un desig abassegador de fondre's en ell, de morir, de desfer-se en carn i en esperit sota la seva carícia
temors. Ara l'horror del succés, les seves noves inquietuds: tot semblava fondre's en l'ànima d'ella en un sentiment de sinistres presagis. En aquest
resolia en un desig immens de morir, de desfer-se en carn i en esperit i fondre's en la seva benaurança. No pogué contenir-se: li passà el braç sobre
Mila; t'estimo més que mai... Estreny-me, estreny-me fort, fins que ens fonguem l'un en l'altre i res no ens pugui separar. No era jo, Mila; no era
introduint-se a la seva ànima. Només volia pensar ja en ell, absorbir-se, fondre's amb la imatge estimada, perquè no vacil·lés el seu cor, perquè tota
els avets del parc plens de neu. Al cap de poc surt el sol, i la neu es fon en gotes de llum viva. El cim de la muntanya és embolcallat d'una boira
l'enorme dipòsit d'objectes del culte que eren concentrats allí per a fondre o cremar: imatges, campanes, calzes. Uns homes feien facècies
té un plomatge de tons més càlids entre la blancor. Però la neu es fon aviat: només persisteix a muntanya, on accentua els camins, els còrrecs,
tard el Pirineu és d'un blanc blavós, pàl·lid, sense relleu; gairebé es fon amb el cel de la llunyania. 11 març. Ahir una bona dona
vegades, matí i tarda. Com que primer ha caigut calamarsa, la neu no s'ha fos. A la teulada hi ha uns grups d'herbes, de tija llarga i amb un floquet
del blanc sepulcre. Però la flor dels presseguers ja és ben marcida. Es fonen, glavis de cristall, els caramells del ràfec. I he tornat a veure un
mallerenga. És una nevada primaveral. Sembla que els ocells coneguin que, fosa la darrera túnica freda, veuran el cos tendre de la Primavera, cos de
fosc, davant els quals floten uns nuvolets vermells de posta. La neu es fon pels camins. Els camps de naps florits fan, amb la neu, una bandera
a punt de brotar. Escric un poema sobre les figures de la neu que es fon: La neu que es fon és una blanca geografia: illetes,
Escric un poema sobre les figures de la neu que es fon: La neu que es fon és una blanca geografia: illetes, continents... Fa dos dies
aigua a la font perquè s'ha glaçat la de les canonades. La neu a penes es fon. Blancor, blancor, blancor. Fred de diversos graus sota zero. Continua,
Pujolar, les fagedes nues —una immobilitat solemne i ascètica. S'havia fos la llana brillant, nacrada, dels núvols a contra sol. Cridava una merla o
febrer. Al matí vaig al poble. Fa un sol molt calent i ja s'ha fos bastant la neu als Pirineus. Ahir llegia el llibre d'assaigs crítics de
15 febrer. Tot és blanc, però la neu, escassa, aviat es fon als conreus i pujols pròxims. Surto en caure la tarda. Cap al Pirineu hi
—com passa sovint aquests dies— un cucut i un rossinyol, i llur diàleg es fonia, cap a Gomara, amb un dringar d'esquelles. El diari publica l'acord a què
optimista d'un gall. A fora, brillen els boscos assolellats, la neu es fon a la muntanya acerada. Rellegeixo La mare, de Pearl Buck,
d'un merlot. Els castanyers semblen llargues boires morades, però es fon la neu al Pirineu i la part de la muntanya no nevada és d'una blavor
diu: {risnatan}, i tot seguit un text llarg que va pujant i es fon contra els cristalls blancs de vapor: "Composició: cada comprimit conté:
que els engoleix en la seva gargamella fosca. Quan llurs passos s'han fos en la distància, el caporal abandona la seva actitud rígida i, en to
un llum d'oli, una estàtua de guix, sense nas, i tres barres de gel que es fonen dins una galleda. S'obre pas en direcció als moneders, prop dels quals
oi? L'altre va per replicar, sembla repensar-se i la lluor es va fonent amb la mateixa rapidesa que s'havia manifestat. A la fi branda el cap:
la respiració se li aferma, alentida. —Espera't —ordena. Ell el veu fondre's cap a la paret i s'asseu al costat de la noia, li abaixa les faldilles
una confraria en la qual ja no li seria permès prendre candela, s'aniria fonent en ell, a poc a poc i sense remissió una fe que els seus mestres inhàbils
de l'aigua. Ell va quedar-se immòbil per no fer soroll, perquè no es fongués aquella visió d'ella, de la seva indiferència, del seu repòs, només
reclams del desig, mentre esquitxava l'ànsia immensa de fer-me seva, de fondre'm dins l'espill de la seva carn... Si vostè no ha estimat ningú amb
amb aquell impudor que la vida demana, aquell amor capaç de fondre tots els ploms, rebentar les perilles, deixar el món a fosques.
però l'accepto amb una reverència, i l'espectre de la camisa blava es fon per l'escletxa de la seva cabina. Jo, amb el dàtil a mig rosegar, trec el
que volen passar dos anys a les Illes Marqueses; probablement aniran a fondre la cera del seu cor sota la sang calenta d'una flor d'hibiscus. Aniran a
de brodats i calats monstruosos que es creen a cada moment, per a fondre's en unes efímeres teranyines de misteri, en les quals juguen tots els
portes!— que aturen el pes de l'aigua s'obren com si materialment es fonguessin, quan el líquid de les dues rescloses comunicants ha arribat al mateix
la inversa, i ara, amb els ulls artificials, més suggestiu. El silenci es fon com la cera dins d'aquesta calor despietada... Després de baixar les tres
home és Hegel, i per què no Karl Marx? Mr. Catule llegeix l'hebreu i es fon davant la literatura fisiològica i feroç d'Isais. I Mr. Catule, adorador
precisava les fulles dels cocoters. L'escalfor d'aquest aire diàfan havia fos la més mínima intenció de boira, i la transparència de l'espai aturava el
la veu. Parlen baix, canten baix, sospiren. Tenen por que la calor no els fongui les melodies sobre els llavis. Entre les mestisses, aquest to de veu
de criatura de tres anys. Aquest color tendríssim s'estenia pel cel, es fonia amb el blanc de les goletes i donava un tornassol de púrpura en el casc
són les formigues. Unes formigues microscòpiques i silencioses que es fonen i es moren ràpidament només que les espolseu amb un mocador de seda. I,
disgustos; de sang barrejada i de sentiments vius, aquesta senyora es fon per les costes de França, mentre el marit, des de Papeete, fa els ulls
francs miserables em donen dotze ananassos sencers, dolcíssims, que se us fonen a la boca com una bresca de mel. L'ananàs, com la moral, és una qüestió de
i de les goletes, i amb la paciència dels pobres desgraciats que ens foníem, dues hores sota un sol d'asfíxia, esperant que s'acabés el suplici de
i a Raiatea ha corregut el vi a escabotells; la meitat de la paga s'ha fos, i ara ronquen la gran merla col·lectiva, peu nu i pit a l'aire, suats i
de la casa, la pesca i les estones de lectura i de treball, el dia es fon ràpid, i, una existència així, és possible que un hom la pogués prolongar
enllà de les fronteres, adés foragitant llur dominació, adés fonent-los dins llur pròpia entitat humana. La història és dels sedentaris, no

  Pàgina 1 (de 79) 50 següents »