Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Descomptant la rara sort d'Hèlenos, l'endeví, no inclòs, segons les	fonts	més ortodoxes, en el desastre familiar, sols sobrevivia l'estranya
sortida de nits, per reunir-se prop d'un sepulcre, una morera i una	font	abundosa que, en rajar, forma toll. Cal que hi afegim la set d'una lleona
estesa dins la cova, ha begut un glop de l'aigua gelada de la seva	font	i s'ha dirigit, per camins magnífics, a través del bosc de roures i
la faula. En el mite, és una muntanya plena de meravelles, de boscos i de	fonts	. Les nimfes, o un gran nombre d'elles, hi habiten i varen tenir cura del
al bosc, a les caceres, sota la guia d'Àrtemis. Al capdavall, vora les	fonts	, als rierols, al pas dels núvols, a l'ombra dels arbres, per
És curiós de comprovar, de passada, que totes elles provenen d'una	font	comuna i que, amb diferents variants, es troben en el tresor de llegendes
la gola. Ella corria amb la seva dolça càrrega cercant afanyosament una	font	on apagar la set. Arribà en una petita vall, al fons de la qual descobrí
Em trobava en un moment terrible de la meva vida, i no sé quina secreta	font	de tendreses i de comprensions vaig endevinar en la seva mirada que em
que quedava de dia, com no fos per anar a la botiga o a buscar aigua a la	font	. Parlava poc, com sempre; acollia com sempre, amb disgust les preguntes
seus ramats, ja, al contrari per a baixar a un fontanar en busca d'una	font	. Les seves espardenyes es destrossaren contra les pedres; els seus peus
pel terror mateix, tornà a llançar-se a córrer com enfollit. Prop la	Font	dels Còdols ensopegà amb un roc i caigué; es quedà assegut un moment,
veus dels seus perseguidors: el grup que anava al davant havia passat la	font	i, remuntant el primer turó, ja se li acostava. Una ona de terror el
ho dic jo: l'he vist plorar. I pensar que ahir vaig parlar amb ella a la	font	! Què volíeu? —I Mila, què dirà quan ho sabrà? —Per a ella serà un
de conceptes o de paraules aliens, ens afanyem a citar les nostres	fonts	. El plagiari defuig la menció dels seus materials bàsics; però, com que
de bestialitat —el pastor que fornica amb la cabra, etc.— són una altra	font	d'irrisió. L'home està disposat a riure's del sexe, sigui com sigui: a
entre la blancor. Els ginebrons semblen feixucs de flor blanca. A	Font	de Llops l'aigua salta entre grans caramells afuats i ornats de cercles
de la perera sobre la terra llaurada, fa cantar grills i cadells... La	font	raja sota mateix de la meva cambra, però el cucut és gairebé tan
entre les fulles estilitzades. Després de reposar un moment a la	Font	de l'Oreneta —que coses han passat d'ençà que, ara fa un any,
penso, sobre el volum real de llur força a Espanya). A la tarda anem a la	font	de Vilarmau. Ovelles a contra sol entre els pollancres. Faigs tendres,
una massa blava, retallada, amb pinzellades d'un blanc esvaït. Anem a la	Font	de la Merleta, camí de Sant Marçal. Hi ha, de tant en tant, uns flotons
poc que podran cremar-la". Amb la Fina, la Roser i les nenes berenem a la	Font	de les Paitides. Fa calor. De tornada, una enorme lluna d'or surt darrera
i sègol gris-verd, i planter de freixes i pollancs. Berenem a la	font	de la bassa de Vilarmau, sota els faigs, a l'ombra fresca. Hem collit les
d'un accident d'aviació. La ràdio italiana la confirma. Berenem a la	font	de Vilarmau. El cim de les Agudes emergeix, assolellat, entre els boscos
primes de neu. A la tarda vaig a la fageda que hi ha més enllà de la	font	del Vern. Quin refilar suavíssim de merlots! Sota els faigs hi ha moltes
amb els avellaners i els ametllers. Avui collim maduixes cap a la	Font	del Vern. Els fanalets vermells pengen, amagadissos, entre les fulles
un prat, davant la columnata de pollancres, i bevem l'aigua glaçada de la	font	de Camp Xamení, que surt en un esquei de roca, entre molsa i falzies.
A la tarda anem a buscar maduixes pels boscos del Pujolar i cap a la	font	del Vern. En trobem moltes. Aquesta setmana, el meu sogre n'ha arreplegat
un rostoll d'or. Les falgueres són molt altes i els encontorns de la	font	semblen un paisatge tropical. He posat una fulla d'heura perquè saltés
als herbeis del Pujolar. A la tarda, pels prats que hi ha vora la	font	del Vern, collim maduixes. És el dia que n'he trobades més: ben bé una
vermells sota un dosser de falgueres. Després hem reposat vora la	font	. Un merlot xiulava tènuement en la tarda grisa. L'aigua saltava barranc
anem a buscar bolets (rossinyols) als castanyers de La Vila i bevem a la	font	de les Paitides. Ja hi ha molts camps segats, amb les garberes com
però de tant en tant surt una ullada de sol molt càlid. De casa a la	font	de la Merleta, hi estem una hora i mitja. D'aquesta font a la de Sant
De casa a la font de la Merleta, hi estem una hora i mitja. D'aquesta	font	a la de Sant Marçal, tres quarts (però ens hem aturat bastant a reposar,
etc.). Els esplèndids flotons de faigs que hi havia pels voltants de la	font	de la Merleta han estat aterrats. Algun exemplar tenia ben bé 60
gris-morades, hom veu "les altes positures" dels avets. Dinem vora la	font	, sobre l'herba. Davant nostre hi ha uns freixes que es vinclen, un
s'asserena; el cel s'emmiralla en els tolls del camí. Berenem vora una	font	que neix en una balma de molsa fosca i de sorra netíssima. 6
una tendència a preferir les formes "apocalíptiques". Berenem vora la	font	Camp Xamení, en un jaç de farigoles, davant un camp ple de garberes i el
i les herbes— he segut al parc, llegint versos anglesos. Berenem a la	font	de Vilarmau, i després anem als cingles que hi ha damunt de Cerdans:
a l'ombra. El vent és càlid i el sol, un alè de fornal. Berenem a la	font	de Vilarmau amb l'avi. Frescor entre falgueres i pollancres, davant els
si es mouen. Sota mateix de la finestra tremola el cant apagat de la	font	i, una mica més lluny, a les acàcies o al conreu, hi ha el cant, vulgar
entre els pollancs; un pastor ros, nòrdic, ens saluda. Quina pau, vora la	font	! Berenem de cara a l'esglesiola grisa i els densos alzinars. Després,
fulles de castanyer, reguerons amb aigua brogidora. Els pollancres de la	Font	de l'Oreneta són uns grans àngels tardorals. Havent dinat prenc el sol,
surt un sol magnífic. Vaig al Pujolar amb l'Albert; abans, prop de la	font	del Vern, collim branques lluents de boix grèvol per ornar el menjador.
porcs. A casa ja fa un parell de dies que hem d'anar a buscar aigua a la	font	perquè s'ha glaçat la de les canonades. La neu a penes es fon. Blancor,
. Dinem —quina truita més bona ens han fet a la casa de la mel!— vora una	font	amb dosser de boix grèvol, sota uns pollancres molt alts. En una altra
de Maurice Baring sobre literatura francesa. A mitja tarda vaig a la	font	del Vern amb l'Albert. Hi ha uns falguerars altíssims. Els blats de
Vaig al poble. Tornant del Noguer, en el matí daurat, el doll de la	font	de les Paitides brillava com una espasa trèmula. 25
la plaça del Padró sempre plena de gent que anaven a buscar aigua de la	font	miraculosa de Santa Eulàlia, i donant la volta per l'església de Betlem
seva personal manutenció. No sabem quina va ser la reacció de Jeroni. La	font	constant per conèixer els seus pensaments i les seves emocions esdevé en
envoltada de xiscladissa. Més avall, al peu de les roques, brolla una	font	. L'aigua, entre dues fileres de xops tendres, empresonada entre jonqueres

Pàgina 1 (de 279)

50 següents