DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
forà A 881 oc.
fora M 18 oc.
forà M 18 oc.
fora PO 25345 oc.
fora SIG 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb forà Freqüència total:  26265 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a Lavínia i a les terres que li són properes, esteses arran del mar, fora de l'abast de les meves cames de vella. Allí no hi haurà mai més
enllà dels extrems límits del món, les teves desgraciades germanes, que fora de seny delejaran de venjar-te, orbades, per la desenfrenada ira, de tot
l'administrador del culte. "Cada vegada ho poseu més car, gairebé fora del meu abast. I m'augmenteu també l'esglai, amb innovacions de sibil·la
sentiment avui gairebé incomprensible. Aquesta qualitat moral —excessiva, fora del punt just que anomenem seny, en l'ànim de l'aquí afligit— va
que puc, sovint m'amago. Però bé he de respirar de tant en tant l'aire de fora i de suportar, com a càstig, la conversa dels altres, sense solta, quan
sense que calgués la burxa de la claca i el tifus, també de bona fe fora de seny. "Estengre, consola't i estigues tranquil: és un èxit. Els
amb l'immortal de distints noms, Dionís, però en la teva circumstància, fora de Nysa. No t'apliquis a identificar-la, viatger, per obstinat que
les judica? Agamèmnon m'havia omplert el palau, com si fos un crater fora mida, de tants de mals, que al seu retorn els va haver d'englotir, d'un en
meves ales cobreixen i inclouen tot l'univers, excepte la Necessitat i, fora del cosmos, distint, senyorejant-lo, un misteriós acte pur, tripersonal,
, amb el foc encès, i ell i sa mare a la vora de la flama, mentre a fora s'estendria el món, combatut per una contínua tempestat. I, nogensmenys,
un ferro de la fornal i, agafat amb les tenalles, l'havien deixat a fora, decantat contra la paret perquè es refredés. En veure Candi que
seia al costat del pare. La criada acabava d'escombrar, quan des de fora arribà fins a ells una remor de veus inusitada, un estrany renou. La
veieren, també amb ell, al passeig. El pare de Mila es trobava aleshores fora de Santa Maria, a les seves terres d'Argona, en aquella hisenda on
—s'havien dit els uns als altres en veure el carro que s'aturava allà fora, davant la masia. Després, per les senderes que travessaven la finca, els
anys abans; l'ancià aleshores vivia sol. La seva filla, casada, era ja fora de Santa Maria. Mil vegades Tino Costa s'havia dit que potser si l'hagués
Llavors, passats els anys, quan arribarà la nit de Nadal, quan a fora sonaran les campanes i s'escoltaran cançons; quan sobre l'anhel de tots
cant d'un infant que s'anés allunyant per una selva... A penes ella n'és fora, que son pare va arribar. —On és la Catarineta, que
de fer res: tot al més, una paraula dura, el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra mare!, pensà. Era més digna de pietat
i un Crist, treballat en fusta, posat al capçal, presidia l'escena. A fora, ja lluny, ja més a prop, sonaven trets isolats, i de tant en tant es
moments robats a la vigilància de la mare i a la curiositat dels veïns, fora del temps i de la realitat. Mila, això no obstant, ja no feia cas de res:
feia sinó elevar-lo més i fortificar-lo. A l'ànima de Mila no quedava ja, fora d'això, ni una ombra de recel. La que més perdurà en ella —el record de la
enfundada encara en la delícia de l'abraçada d'ell, absorta en ell, fora d'allí, fora de la terra... I, no obstant, no era en aquest gest com li
encara en la delícia de l'abraçada d'ell, absorta en ell, fora d'allí, fora de la terra... I, no obstant, no era en aquest gest com li plaïa més
El Sagristà, amb tot això, s'havia quedat sense saber què fer. Abans, fora de les festes solemnes, en què la cunyada —tenia per ell una debilitat—
sentí veus aïrades, amenaces, crits; forces estranyes l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi va esclatar a plorar. Un moment després,
en alguna cosa. Potser en algun altre temps Tino Costa s'hauria llançat a fora i hauria intentat arrencar Candiet de les mans dels qui el portaven a la
recinte. Era com si tanquessin les portes de la tomba, i a la part de fora, com fent-li ressò, s'escoltava el clam de triomf de la plebe enardida,
popular catalana))\. Havien passat dies. Randa estava fora de perill; la seva forta constitució havia acabat per sobreposar-se
filla, i el seu goig més gran consistia a emportar-se-la a les festes de fora i a acompanyar-la també a les del poble. Llavors no hi havia desig ni
el testament que tenia ja fet. Hi llegava tots els seus béns a sa neboda, fora d'una petita finca que deixava a la seva criada, amb l'obligació per a
pastes i el vi amb què obsequiar el seu vell amic. Maria Àgueda tornà a fora. Ell s'assegué, encengué un cigarret i s'enfonsà en un dolç divagar. En
no, morir en pau, si en pau morí. El fet va ocórrer trobant-se Tino Costa fora. Ara Màrius havia passat al món dels seus records, amb aquella joveneta
de Tino Costa apareixia canviat, com si l'hagués en part perdut.) Però, fora d'això, no podia descansar-se en ell per a res. En canvi, a l'ancià
menyspreu? I si no era així, de què viurien? De les seves estàtues? Fora del seu art, ja sabia que no s'ocuparia de res. Es sentia tan lluny dels
que més dolorosament, més insistentment la turmentava. Quan el fill era fora el regirava sense treva en la seva ment, li feia amarga l'existència.
aigua. Quan acabis tanca bé les finestres i mira que no quedi res a fora. Mila s'aixecà abans d'acabar i sortí al balcó. Tornà al cap de poc i
te. Ha calmat el vent: la pluja no trigarà. ¿Has mirat que no quedi res a fora, a les finestres? —Sí; ho he mirat. —Hauríem de tancar. —Tancaré.
morir. De sobte, es recordà d'una cosa que havia pensat abans, i sortí a fora. Maria Àgueda acabava de posar ordre a la casa. Tino Costa li suplicà que
fins els fonaments i retrunyí amb ressons cada vegada més llunyans; a fora es sentí el soroll de la pluja. Tino Costa sortí a la finestra amb el cap
això no obstant, com feia palpitar el seu cor! Tino Costa no veié ja res fora d'aquella ombra estimada —més que no pas veure-la, l'endevinava— en què
s'estava al mateix lloc, sense fer res, com tornat de pedra. A fora Mila suplicà tia Càndia que es quedés. —Hi aniré jo sola; vostè no es
ànima; a les fosques. Caminà maquinalment cap a casa seva, atordida, com fora de seny, sense acabar de comprendre el que li succeïa, com si es mogués
ulls. Només desitjava una cosa: morir, no despertar més en aquest món. A fora, en aquell moment percebé clarament el sanglotar de la seva mare. Mila no
i els respectava, sobretot al seu pare. Però ara Mila era lluny d'allí, fora d'ella mateixa, i ni el seu mateix padrí aconseguí convèncer-la.
acabada la paciència, l'havia arrencada del llit i la colpejà enfurismat, fora d'ell. Mila caigué, i en anar-se a aguantar al capçal del llit, el braç
Ell es parà. Fou una sort que sobrevingués l'accident. Estava tan fora de si, que només Déu sap on hauria arribat. A la seva pròpia dona, que
El padrí acudí també corrent. Ell, Joan del Santo, s'havia assegut a fora, i romania immòbil, embolcallat en un silenci ombrívol. El padrí, en
de Mila. —I què es diu? —No es sap res. —Sembla que la portaran fora de Santa Maria. —Potser la portin a València. —També s'ha dit que volien
Ho havien discutit llargament. El padrí s'hi oposava. —Una vegada ell fora, no hi veig la necessitat. Però Joan del Santo estava decidit. Allò li
que n'és, se t'acosta per a explicar-te una història... Tino Costa ja era fora i havia tancat la porta darrera seu. Tenia llogada la seva habitació en

  Pàgina 1 (de 526) 50 següents »