Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el garroferar obscur. Darrera de Mila les portes del balcó s'obriren com	forçades	per una mà invisible; a l'interior, les cortines s'agitaren amb tènue
que aguanta la safata amb el paper, un home prudent que ha preferit no	forçar	les coses mentre durava l'enrabiada. —Ah, sí! Traça unes grans lletres
I un instrument només pot actuar segons les seves característiques, és	forçat	a actuar-hi sempre que es troba en el context degut i en funcionament.
a dir que no dúieu documentació... Ben mirat, sou vós qui ens ha	forçat	a portar-vos aquí. Oi? —pregunta a l'altre. Ell es gira cap al graó
prodigiosa i infinita plantada verticalment damunt l'aigua. Sense	forçar	gens la imaginació, Funchal, en aquell moment de la nit, em va semblar
amb un migrat paper de circumscripció provincial, adés volent	forçar	la roda de la fortuna cap a posicions singulars d'imperialisme polític i
No, els catalans no tenim res de l'esperit hebreu, d'altra banda tan	forçat	per les circumstàncies de llur diàspora i opressió secular. Des de
la manera com s'hauria pogut endegar la nostra societat si no se l'hagués	forçada	des dels ministeris a accentuar les tendències individualistes en el camp
Malgrat aquest uniformisme polític del prepotent dictador, Olivares fou	forçat	pels extremistes castellans i aragonesos, els quals el feren renunciar a
com l'or maligne d'una serp se'ns dreça inesperat, i ens	força	a amagar el cap a la falda profunda de la por fins
sens dubte, una tasca penosa, perquè l'omnipresència de la mesura ens	forçaria	a expressar en mots allò que desborda a cada instant tota paraula: la
com que encara ha d'ésser la matèria primera del seu quadre, opta per	forçar	-la, per ajustar-la a uns criteris previs, d'índole plàstica: fa allò que
de la Corona d'Aragó i de Vic com a l'incunable); però si volguéssim	forçar	la interpretació, i suposar el text correcte, podríem imaginar que els
conceptuals —a la llarga, simple oposició binària— són constantment	forçats	per tal d'introduir-hi elements adquirits en altres llocs; i, sense cap
d' amor com vosté sab dir, hi cau tan aviat... —Paraula de que jo no la	forsaré	á estimarme. —De que no li tirará floretas, de que no li fará comedias? —
meva obligació fou d'estudiar dues lliçons cada dia, una de cada llibre.	Forçant	molt la memòria, confesso que m'aprenia alguna cosa de Geografia. Però al
bell ròdol de pedra, magnífic cercle d'arcades, patinades pel temps. Vaig	forçar	la meva admiració. Però el meu cor era allà... Anem de compres, passem
per lladres. —Lladres de què? No hi ha res. —Això és un assalt, has	forçat	una porta; si ens cacessin ens durien a la presó. —Deixa't de romanços,
ni un sol moment no havia tingut la ingenuïtat de creure que Josep havia	forçat	la porta de la finestra i havia entrat a la casa per cercar un recer.
Si en lloc d'abandonar-lo l'ajudem a acceptar la seva naturalesa però	forçant	-lo a aconseguir-ne el màxim rendiment, no serà tan infeliç ni es
que s'exclouen mútuament. Simultàniament, aquesta situació mateixa ens	força	a renunciar a una explicació causal completa dels fenòmens de la llum i
suposo que si altre cop escolten la proposta, els	forçarem	a un resultat molt ràpid". I Belial, en aquest so de burla: "Són uns
Nord de Norumbega i del nord de les platges samoedes,	forçant	tot d'una llurs presons de bronze i armats amb gel i neu i
clarament, caldrà que en tingui ganes. Com més amics, més clars. Si em	forces	, tot s'haurà acabat. En aquestes coses, cal que ho sàpigues, sóc un home.
el penjà a la paret. —No vol... —mormolà encara—. No vol... No convé	forçar	-lo. Es va asseure de nou a terra, colgà castanyes al caliu, omplí els
l'home! Havíem enfilat el camí que duia a casa de madam Hortènsia i	forçàrem	el pas com cavalls afamats que flairen la quadra. —Són ben malignes els
de fer a poc a poc, al sol; i ja era massa tard. El meu buf havia	forçat	la papallona a sortir, masegada, abans d'hora. S'agità, desesperada, i,
tinc a la consciència. Perquè, avui ho comprenc bé, és un pecat mortal	forçar	les lleis eternes. No ens hem d'apressar, d'impacientar; hem de seguir
Ah!, si aquella petita papallona, em deia, que jo vaig matar havent-la	forçada	a sortir, voletegés sempre davant meu mostrant-me el camí! Així una
morta ajudaria una germana seva, la meva ànima humana, ensenyant-la de no	forçar	, de no anticipar-se, de desplegar a ritme lent les ales! 11 Em
xiprers i de llarg a llarg de la tàpia, grans figueres de moro florides.	Forçàrem	el pas. Melodioses salmòdies se sentiren a través de la finestra oberta
reconstituir la vida que tots dos havíem viscut a la costa cretenca, de	forçar	la memòria a recordar, a recollir totes les converses, els crits, els
mai respectada. De totes formes, aquesta arquitectura jurídica del Regne	forçava	, almenys de primera intenció, les classes amb més iniciativa econòmica a
Perquè mai hauríem d'oblidar que desconèixer la realitat humana significa	forçar	la societat a viure divorciada de les seves institucions, millor dit, de
el País Valencià. No podem aturar-nos en els incidents d'aquest debat.	Forçat	per les amenaces d'una invasió francesa, el rei hagué de cedir a algunes
podem conèixer. Al moment de l'ocupació, les tropes franceses van	forçar	-les, acampant-hi. Fins llavors ni cristià ni jueu no hi havia entrat.
empenyent al màxim "l'accentuació" d'alguns trets reals, o sigui	forçant	la simplificació científica fins al punt d'obtenir aquelles
de vitalitat coincideix amb catàstrofes polítiques com la de Casp, ens és	forçat	d'admetre la influència d'una mala política en la producció i
en una agonía de terror supersticiosa —però no cap repetició del sò. Vaig	forçar	els meus ulls a descobrir qualsevol moviment en el còs mort, però no hi
Morella? Jo arrenquí de la curiositat del món un ésser que el destí em	forçava	a adorar, i dins el rigurós enclòs de la meva casa vetllava amb una ansia
ombrívoles fantasíes que s'amuntegaven sobre mi tot meditant-hi. Vaig ser	forçat	de confugir a la conclusió insatisfaent, que sense dubte hi ha
no havía conegut que calía el pou, que la raó del ferre ardent era	forçar	-m'hi a dins? ¿Podía jo resistir la seva ardor? I àdhuc en aquest cas,
estructura calia, en certa manera, deslligar la màxima de la seva lletra,	forçar	la terminologia, cosa que ens és donada immediatament en la frase,
disbauxa, de deriva. 15. Mòbils ¿He ben dit —i tanmateix sense	forçar	— que aquesta novel·la caduca —que a penes és una novel·la— té alguna cosa
La llibertat ha trobat en ell la mesura que estimem. Fidel sense	forçar	el juí, i sempre vigilant tant per no abandonar-se com per no
fos obra d'una mena d'artesania psicològica. Com si creguéssim que podem	forçar	la pregària. No. Podrem parlar de disposicions, de condicionaments, de
pensament i paraula. No sempre som capaços de dir allò que sentim. Només	forçant	el llenguatge i deixant-lo obert a horitzons infinits, a les
no té res de cristiana, ni d'humana. La pregària, contacte amb Déu, ens	força	a sortir d'aquestes actituds egoistes. Anar prenent consciència que la
les circumstàncies, els podrem estimar sincerament. Jo gairebé diria,	forçant	una mica la paradoxa, que Déu ens pot demanar d'estimar els enemics,
permet de caure en somnis, en evasions, en il·lusions. L'Escriptura ens	força	a conèixer Déu tal com és. En tot l'Antic Testament hi ha un esforç

Pàgina 1 (de 38)

50 següents