×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb foradar |
Freqüència total: 760 |
CTILC1 |
dur-la a coll. —No valdria més lligar-l'hi, de primer? Acabarà per | foradar | -li la pell —diu, encara mirant cap a l'os. La noia inicia un dèbil | Un entre tants com no aguarden i lluiten. Un entre tants com | foraden | la nit. Un entre tants com no dormen i guaiten. Un entre tants. | tants. Un entre tants com es moren d'amor. Un entre tants com | foraden | la nit. Un entre tants com carreguen els morts. Un entre tants. | podem fer el temps, la construcció de l'edifici. | Foradant | en la nit del temps, obrint la nit com una mina, | tira de cap a l'aigua i, armat de l'arpó, aquest vull i aquest no vull, | forada | el peix d'una manera precisa i desconcertant. Els peixos de Moé, agafats | com els corcs d'una gran soca aterrada, els maquis | foradaven | Pirineu. Va ser una guerra de les més petites que hem | No cria excepcions aquest tombant; les excepcions | foradarien | el cul de sac on remuguem veus i silencis | li aixafa les anques a cops de martell i amb llargues agulles | forada | ses nines. (L'infant clou els llavis, té rostre de vell.) | boniques de la vida, com ara el vent i les heures vives i els xiprers | foradant | l'aire i les fulles d'un jardí anant d'una banda a l'altra, no s'havien | costat i l'Antoni a l'altre, amb les barnilles de les costelles que els | foradaven | la pell i amb tot el cos ple del dibuix de les venes blaves, vaig pensar | com si els haguessin matat. I vaig pujar l'escala amb els polsos que em | foradaven | els costats del front i vaig obrir la porta, que no trobava el pany per | jo li vaig dir que no podia entendre com s'ho feien per respirar, sempre | foradant | i foradant i que com més foradaven menys devien poder respirar i ell em | dir que no podia entendre com s'ho feien per respirar, sempre foradant i | foradant | i que com més foradaven menys devien poder respirar i ell em va dir que | com s'ho feien per respirar, sempre foradant i foradant i que com més | foradaven | menys devien poder respirar i ell em va dir que ja estaven fets a viure | mà, i en la catifa que va perdent el pèl, i acaba ensenyant les venes i | foradant | -se. En les coses més íntimes de la casa, com són els dormitoris i la | ell, per poder respirar. Era el mateix home, fred, immòbil, amb el crani | foradat | per una bala; però de la seva boca encara sortia un ronquet | la primera part Segona part Feia cinc anys que el Baró de Falset s'havia | foradat | el cap amb una bala. Durant aquells cinc anys, la vida pública del país | varen llençar des d'un balcó del passatge d'Escudellers, amb els ronyons | foradats | per una espasa que s'havia fet famosa en els desastres africans. Els | només que quatre segons, la possibilitat d'un mugró perfecte que intenta | foradar | el punt de llana; no lliurant-se a res, defensant-se mútuament amb la | bordó era aguda ho demostra el fet que els francesos se'n servissin per a | foradar | odres de vi ("sfondraren ab los bordons tots los odres en què | i satisfà la intel·ligència, com una obra d'art. En Bernat m'està | foradant | les orelles bufant tant com pot en una harmònica, sempre les mateixes | terrassa on sóc, els sol passar que les guilles se'ls enduen, fins | foradant | el filat del galliner i tot. Em costa, que la música m'ompli. La lectura | á l' altra banda de Sant Pere Martir, com bomba ruhenta que á son pas | foradava | un escampall de núvols esfilagarsats y de colors de peixos de sortidor. | tan gran. Tinc la sensació d'una cosa impossible per a mi, com és ara de | foradar | una muralla de pedra amb el cap. M'havia d'esclafar el cap | vaig anar a casa amb una ràbia, que els ulls em punxaven com si me'ls | foradessin | amb agulles de foc. T'ho juro, em feien un mal tan terrible, que em creia | és més sensible que el pit i que el ventre; quelcom penetra més endins, | forada | , esgarrapa al viu de l'existència, més enllà del cos; deu ésser al moll | edifici que s' aixeca, cada pont que 's fabrica, cada montanya que 's | forada | , cada carrer que s' empedra, cada carretera que s' engrava, ¡si 'n costa | de no escoltar-te: era inútil, les notes es filtraven a través dels murs, | foradaven | la fusta, com si acceptessin amb cruel fidelitat el deure de descobrir-me | immunda! Mireu, les mosques em cobreixen com un vol de corbs! Piqueu, | foradeu | , perforeu, mosques venjatives, obriu-me la carn fins a la femta del cor. | la vostra tesi, si volia imitar la sàvia Naturalesa, començaria per | foradar | un tronc d'arbre, després faria un bot amb rems, després una canoa, | amb petites venes vermelles en el blanc. Jo sentia que em temptejaven i | foradaven | , insaciables. —Bé —vaig fer—. I després? Zorbàs arronsà de nou les | el penja damunt del llit, i ell, com que té una vista, l'infame, que | forada | les tenebres, tot just ens veu com fem la nostra feina comença a cridar: | dintre. Així, per fer-te enrabiar. I de rata de biblioteca, a força de | foradar | i de fer passadissos terra endins, m'he convertit en talp." "Espero que | la mirada cap a llevant, vaig clavar els ulls a l'horitzó, com si volgués | foradar | la distància i veure... El meu amic, n'estava segur, es trobava en | maldava per recollir els misteriosos missatges que a vegades reïxen a | foradar | el cos i arribar a l'ànima. Al fons del meu ésser, una certesa primitiva, | per sala. Què seria de nosaltres si ens atrapessin? Són tan cruels que em | foradarien | la llengua. Ai, déu d'amor, com és lleuger el teu vol! I quina pena d' | Palerm. Ni la ràpida creixença de la ciutat, ni la seva reforma interior, | foradant | en línia recta barris atapeïts i vells, no esborren l'antiga planta de | petrificats: aquestes màscares ocupen tota l'escena; hom s'esgota a | foradar | -les sense, no obstant això, abandonar-les del tot: les /Maximes\ | té més perseverància que l'home i que aixís com la gota d'aigua arriba a | foradar | el penyal, també la gota de brutor arriba a foradar la casa. El pare, és | gota d'aigua arriba a foradar el penyal, també la gota de brutor arriba a | foradar | la casa. El pare, és veritat que podia donar-me una madrastra interina de | em donava cada estreta que'm blavejava tots els braços. Si el mirar | foradés | la pell, tot el meu còs, de dalt a baix, hauria estat una torradora. Em | temps i dels homes, per a tornar-les a apedaçar. Allí es corcava, allí es | foradava | , i es fabricaven anys i panys. Una figureta de fang, qu'acabava d'eixir | com si ja tingués experiència, i una arqueta, a perdigonades se la | foradava | d'un modo que el mateix corc podia niar-hi, com si es trobés en casa | baix, que si el campanar es posés de puntetes, amb la punxa del penell el | foradaria | . Qui aixequés les teulades del poble, trobaria segur dins de cada casa | -lo, més ell furiós em bordava. Però en va no fou dit que la gota d'aigua | forada | la roca i a constant voluntat no hi ha empresa impossible. ¿Es veié el | amb esclat de diamant. Però poc dura la calma. Sobtadament un timbre agut | forada | l'ombra. La dona va a obrir tot remugant unes paraules. —Que ets sola, | sols se n'enterà pel filet de llum que hi entrava pel pany de la clau, | foradant | l'ombra obliquament. III Veient que al corral les aus el | alguna cosa, que no para fins conseguir-ho. Prou n'hi han d'abims a | foradar | , i de cingleres i espadats, que donen el vertig de veure-ls; però el mar | absolut. Sostenien que, baldament el darrera del meu edifici hagués estat | foradat | i l'única porta romangués closa, a l'elefant no l'havien tret passant pel | exhibiu-lo: altrament, per sant Jordi, us farem saltar el cervell! | Foradeu | , germans, foradeu Voldrà el lector fer-me el plaer de donar un cop d'ull |
|