Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

malgrat ella, un sentiment de simpatia que endebades s'esforçava a	foragitar	de la seva ànima. Li semblava, en efecte, que aquell sentiment tenia per
sobre el llavi obert i sensual. Ella aleshores corria a amagar-se: volia	foragitar	de la seva ànima la imatge d'ell, i, pensant en son pare, s'esforçava a
veu amb què cridà la seva muller aquella nit d'hivern, ja llunyana, per	foragitar	-la de la llar per sempre. Sinó que ara era ja un ancià, no tenia més que
al cementiri, una pluja dèbil que sembla tenir tendència a augmentar, ha	foragitat	el sol ardent de primeres hores de la tarda i humiteja amb una remor
només per seguir-la. Però allí hi ha Carolina, plena de virtuts,	foragitant	la innoble criatura, amb una digna expressió de fàstic en la seva cara
un altre cop el pensament; li costava de creure-ho, però ja no la podia	foragitar	. Agafà l'aixada i se n'anà cap a la figuera; netejà una mica les herbes
al fons de l'ànima; ni els renys, ni els advertiments, ni les amenaces de	foragitar	-la de la llar, no havien aconseguit res; tampoc els consells dels
sobre els aventurers, adés rebutjant-los enllà de les fronteres, adés	foragitant	llur dominació, adés fonent-los dins llur pròpia entitat humana. La
evolució. Essencialment el xoc revolucionari consisteix en l'intent de	foragitar	del poder polític una oligarquia que monopolitza també el poder social,
Massa gran és el meu crim perquè me n'aixequi. Ve't aquí que tu em	foragites	avui damunt la faç de la terra i jo de la teva faç m'amagaré, i errant i
com obligada per una força superior va al costat de Caín.)] Jahvè em	foragita	de la faç d'aquesta terra. Eva. [(Plorant.)] Fill meu!
culpa, me fou mostrat el paradís obert. Mes l'àngel del Senyor,	foragitant	-me, amb la punta del glavi em va ferî, i els nervis i
produhirían un atentat, un suicidi, tal volta! Aquest pensament la	foragitá	de la cadira, y arrugat lo paper d' un grapat, corregué fora de sí cap á
meteixa enormitat del perill que corría la seva conciencia, l' empenyía á	foragitar	la veritat aterradora y 'l feya abocar á la gran font dels desesperats,
vergonya remou tot lo sér, nos empeny sempre cap al recó més fosch, nos	foragita	de nostres semblants, y 'ns ofereix per únich refugi una soletat que
peró massa viu encara pera no trencar lo repós que calía, l' alarmava, la	foragitava	y trencava un cop més sas reflecsions. Á l' hora de dinar, mentres ella
fes dijous gras, però dilluns, a les set, et vull a l'oficina..." Gaspar	foragita	un mosquit que s'entossudeix a rondar entorn del rostre del seu pare. El
relaciona per uns instants mort i vida. Bah! Repeteix el gest amb què ha	foragitat	el mosquit. Fa temps que ha abandonat el llast de les idees abstractes
i n'has abusat. Però a partir d'ara ja no formes part de la ciutat, et	foragito	. Te n'aniràs descalça i sense bagatge, coberta amb aquest vestit infame.
Electra. —És assumpte meu. Adéu, Filebe. Orestes. —Em	foragites	? [(Fa uns passos i s'atura.)] ¿És culpa meva si no m'assemblo
paciència: avui els protegeix un déu, però la set i la fam ben aviat els	foragitaran	d'aquest asil. Aleshores els podràs mossegar a plenes dents. Erínia
se l'anorreï o assolim de tenir-la com a pròpia,	foragitats	, com ho vam ser nosaltres, els qui hi tenen l'estada; i, si no
conjurant-se contra l'Altíssim, i tu i ells alhora	foragitats	de Déu, aquí per càstig vau ésser conduïts, per consumir-hi
ataqueu sense por, i, perseguint-los fins als límits del Cel,	foragiteu	-los de Déu i el lloc beat, fins a estimbar-los a
santa pau d'ací, però, no et pensis poder commoure; el Cel et	foragita	de tots els seus confins: seu venturosa, no admet
com que del Cel van ser expel·lits i, en càstig,	foragitats	de la memòria sacra, dintre del negre oblit, obscurs,
ho subjuga, i el braç més poderós n'esdevé lànguid?	Foragitar	podríem de la vida tot sentiment de gaudi, tal vegada,
l'espasa; i aquests Fills de la Tenebra persegueix;	foragita	'ls d'aquests límits cap a l'Abisme extrem, i que hi aprenguin
relata com i per què fou creat aquest món: Déu, després d'haver	foragitat	del Cel Satan i els seus Àngels, declarà que li plaïa de crear
o per tal d'envair els vacants dominis, algun nou torbament), i	foragita	del Paradís de Déu, i sense doldre-te'n, la parella
i justícia i celeste judici: vells i joves el van	foragitar	, i amb mans irades l'haurien escomès, si, a temps, un núvol,
com Buda veié el perill, proclamà la mobilització de tot el seu ésser i	foragità	el temptador. I jo també el foragitava. A cada frase que escrivia, em
mobilització de tot el seu ésser i foragità el temptador. I jo també el	foragitava	. A cada frase que escrivia, em sentia alleugerit, agafava força, sentia
cadascuna millor, per a un objectiu tan irrellevant com el de	foragitar	les mosques. Hem de fer tanmateix una pausa abans d'ésser massa
el rei accedia a garantir que els moros valencians no serien "	foragitats	" ni obligats a fer-se cristians. Era inevitable. A Aragó, i sobretot al
el fatxenda cruel i inepte, com Trasíbul oDionís el Jove,	foragitats	pel poble del govern i de la terra; el dèspota genial de caient
o són engolides pel buit de la muntanya. És migdia. Els sagristans	foragiten	de l'església les velles més assidues, que segueixen les oracions en alta
espanyol. Palerm, però, no s'ajup, es revolta en 1837, i	foragita	en 1848 l'exèrcit reial: vuit mesos sota la direcció de Ruggero
refugi i l'exposició de les operacions artesanals que creien que havien	foragitat	d'una estètica purament passiva. Ja coneixem les declaracions de
i de sarcasme, i això serví per a enfondir més el dubte de si calia o no	foragitar	la totalitat de les preocupacions heretades. Aplicant ací el dubte
de sons musicals, però tristos —una remembrança que no vol ser	foragitada	; una memoria com una ombra, vaga, variable, indefinida, vacil·lant; i com
del migdia, gairebé africana, que fou capaç, amb una fe d'Abraham, de	foragitar	del seu si jueus i àrabs, propendiria —en sentir-se dignificada— a
i boca molçuda i llengua traïdora. Mai no farem res de bo si no els	foragitem	de vora nostra; mai no serem el que hem de ser, si no extirpem del nostre
si no extirpem del nostre camp aquesta herba maleïda." "Però abans de	foragitar	-los del nostre costat, els hem de fer restituir, fins la malla darrera,
de qui hom riu de la seva actitud, únic a romandre greu i sense riure.	Foragiteu	un ca del seient del rei, i s'enfila a la trona del predicador, esguarda
que, per la coneixença que tinc del seu costum i maneres d'obrar, em	foragita	d'aquesta llibertat i franquesa: com ho faré per a recordar-me ben
—No podem sofrir per més temps aquesta odiada tirania. Còm podem	foragitar	-la? —Amb un cop d'Estat. —Com? —Un cop d'Estat. La
de l'avinentesa. Quan ell demanava son aixarop calmant, us aventuràveu a	foragitar	cap dissimulada remarca sobre el poc escaients que eren determinats
Creia jo que podria vestir-me en la foscor sense despertar Harris. Havia	foragitat	les meves sabates aleshores del ratolí, però amb les sabatilles n'hi
així que no me'n podia refiar; encenia les mates del seu voltant per	foragitar	-lo del lloc que havia escollit, on pensava entaular-se; i retardava

Pàgina 1 (de 17)

50 següents