×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb foragitar |
Freqüència total: 830 |
CTILC1 |
malgrat ella, un sentiment de simpatia que endebades s'esforçava a | foragitar | de la seva ànima. Li semblava, en efecte, que aquell sentiment tenia per | sobre el llavi obert i sensual. Ella aleshores corria a amagar-se: volia | foragitar | de la seva ànima la imatge d'ell, i, pensant en son pare, s'esforçava a | veu amb què cridà la seva muller aquella nit d'hivern, ja llunyana, per | foragitar | -la de la llar per sempre. Sinó que ara era ja un ancià, no tenia més que | al cementiri, una pluja dèbil que sembla tenir tendència a augmentar, ha | foragitat | el sol ardent de primeres hores de la tarda i humiteja amb una remor | només per seguir-la. Però allí hi ha Carolina, plena de virtuts, | foragitant | la innoble criatura, amb una digna expressió de fàstic en la seva cara | un altre cop el pensament; li costava de creure-ho, però ja no la podia | foragitar | . Agafà l'aixada i se n'anà cap a la figuera; netejà una mica les herbes | al fons de l'ànima; ni els renys, ni els advertiments, ni les amenaces de | foragitar | -la de la llar, no havien aconseguit res; tampoc els consells dels | sobre els aventurers, adés rebutjant-los enllà de les fronteres, adés | foragitant | llur dominació, adés fonent-los dins llur pròpia entitat humana. La | evolució. Essencialment el xoc revolucionari consisteix en l'intent de | foragitar | del poder polític una oligarquia que monopolitza també el poder social, | Massa gran és el meu crim perquè me n'aixequi. Ve't aquí que tu em | foragites | avui damunt la faç de la terra i jo de la teva faç m'amagaré, i errant i | com obligada per una força superior va al costat de Caín.)] Jahvè em | foragita | de la faç d'aquesta terra. Eva. [(Plorant.)] Fill meu! | culpa, me fou mostrat el paradís obert. Mes l'àngel del Senyor, | foragitant | -me, amb la punta del glavi em va ferî, i els nervis i | produhirían un atentat, un suicidi, tal volta! Aquest pensament la | foragitá | de la cadira, y arrugat lo paper d' un grapat, corregué fora de sí cap á | meteixa enormitat del perill que corría la seva conciencia, l' empenyía á | foragitar | la veritat aterradora y 'l feya abocar á la gran font dels desesperats, | vergonya remou tot lo sér, nos empeny sempre cap al recó més fosch, nos | foragita | de nostres semblants, y 'ns ofereix per únich refugi una soletat que | peró massa viu encara pera no trencar lo repós que calía, l' alarmava, la | foragitava | y trencava un cop més sas reflecsions. Á l' hora de dinar, mentres ella | fes dijous gras, però dilluns, a les set, et vull a l'oficina..." Gaspar | foragita | un mosquit que s'entossudeix a rondar entorn del rostre del seu pare. El | relaciona per uns instants mort i vida. Bah! Repeteix el gest amb què ha | foragitat | el mosquit. Fa temps que ha abandonat el llast de les idees abstractes | i n'has abusat. Però a partir d'ara ja no formes part de la ciutat, et | foragito | . Te n'aniràs descalça i sense bagatge, coberta amb aquest vestit infame. | Electra. —És assumpte meu. Adéu, Filebe. Orestes. —Em | foragites | ? [(Fa uns passos i s'atura.)] ¿És culpa meva si no m'assemblo | paciència: avui els protegeix un déu, però la set i la fam ben aviat els | foragitaran | d'aquest asil. Aleshores els podràs mossegar a plenes dents. Erínia | se l'anorreï o assolim de tenir-la com a pròpia, | foragitats | , com ho vam ser nosaltres, els qui hi tenen l'estada; i, si no | conjurant-se contra l'Altíssim, i tu i ells alhora | foragitats | de Déu, aquí per càstig vau ésser conduïts, per consumir-hi | ataqueu sense por, i, perseguint-los fins als límits del Cel, | foragiteu | -los de Déu i el lloc beat, fins a estimbar-los a | santa pau d'ací, però, no et pensis poder commoure; el Cel et | foragita | de tots els seus confins: seu venturosa, no admet | com que del Cel van ser expel·lits i, en càstig, | foragitats | de la memòria sacra, dintre del negre oblit, obscurs, | ho subjuga, i el braç més poderós n'esdevé lànguid? | Foragitar | podríem de la vida tot sentiment de gaudi, tal vegada, | l'espasa; i aquests Fills de la Tenebra persegueix; | foragita | 'ls d'aquests límits cap a l'Abisme extrem, i que hi aprenguin | relata com i per què fou creat aquest món: Déu, després d'haver | foragitat | del Cel Satan i els seus Àngels, declarà que li plaïa de crear | o per tal d'envair els vacants dominis, algun nou torbament), i | foragita | del Paradís de Déu, i sense doldre-te'n, la parella | i justícia i celeste judici: vells i joves el van | foragitar | , i amb mans irades l'haurien escomès, si, a temps, un núvol, | com Buda veié el perill, proclamà la mobilització de tot el seu ésser i | foragità | el temptador. I jo també el foragitava. A cada frase que escrivia, em | mobilització de tot el seu ésser i foragità el temptador. I jo també el | foragitava | . A cada frase que escrivia, em sentia alleugerit, agafava força, sentia | cadascuna millor, per a un objectiu tan irrellevant com el de | foragitar | les mosques. Hem de fer tanmateix una pausa abans d'ésser massa | el rei accedia a garantir que els moros valencians no serien " | foragitats | " ni obligats a fer-se cristians. Era inevitable. A Aragó, i sobretot al | el fatxenda cruel i inepte, com Trasíbul oDionís el Jove, | foragitats | pel poble del govern i de la terra; el dèspota genial de caient | o són engolides pel buit de la muntanya. És migdia. Els sagristans | foragiten | de l'església les velles més assidues, que segueixen les oracions en alta | espanyol. Palerm, però, no s'ajup, es revolta en 1837, i | foragita | en 1848 l'exèrcit reial: vuit mesos sota la direcció de Ruggero | refugi i l'exposició de les operacions artesanals que creien que havien | foragitat | d'una estètica purament passiva. Ja coneixem les declaracions de | i de sarcasme, i això serví per a enfondir més el dubte de si calia o no | foragitar | la totalitat de les preocupacions heretades. Aplicant ací el dubte | de sons musicals, però tristos —una remembrança que no vol ser | foragitada | ; una memoria com una ombra, vaga, variable, indefinida, vacil·lant; i com | del migdia, gairebé africana, que fou capaç, amb una fe d'Abraham, de | foragitar | del seu si jueus i àrabs, propendiria —en sentir-se dignificada— a | i boca molçuda i llengua traïdora. Mai no farem res de bo si no els | foragitem | de vora nostra; mai no serem el que hem de ser, si no extirpem del nostre | si no extirpem del nostre camp aquesta herba maleïda." "Però abans de | foragitar | -los del nostre costat, els hem de fer restituir, fins la malla darrera, | de qui hom riu de la seva actitud, únic a romandre greu i sense riure. | Foragiteu | un ca del seient del rei, i s'enfila a la trona del predicador, esguarda | que, per la coneixença que tinc del seu costum i maneres d'obrar, em | foragita | d'aquesta llibertat i franquesa: com ho faré per a recordar-me ben | —No podem sofrir per més temps aquesta odiada tirania. Còm podem | foragitar | -la? —Amb un cop d'Estat. —Com? —Un cop d'Estat. La | de l'avinentesa. Quan ell demanava son aixarop calmant, us aventuràveu a | foragitar | cap dissimulada remarca sobre el poc escaients que eren determinats | Creia jo que podria vestir-me en la foscor sense despertar Harris. Havia | foragitat | les meves sabates aleshores del ratolí, però amb les sabatilles n'hi | així que no me'n podia refiar; encenia les mates del seu voltant per | foragitar | -lo del lloc que havia escollit, on pensava entaular-se; i retardava |
|