Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la gràcia i la misericòrdia damunt l'Home, per ell	foraviat	; i en ell, en canvi, triple confusió, venjança i ràbia.
lloc, com confiar en tu mateix i creure que vas pel camí dret, sense	foraviar	-te per les petjades travesseres dels molts que corren d'ací d'allà,
que algú hagués tan perfectament purificat el cor, que ja res no pogués	foraviar	-lo ni seduir-lo, sols pecant hauria arribat a la innocència. Exemple dels
posat tota una jornada. He fet algunes torteres, és clar, i a cops m'he	foraviat	bastant lluny de la ruta principal, com és ara la marrada que m'ha calgut
el camí, fins a arribar al trencall de Sant Salvador, on els romeus es	foraviaren	de la carretera per emprendre la pujada del Santuari. —Adéu, a reveure
a les envistes d'aquell hostal de la porxada, m'havia fet el propòsit de	foraviar	-me un parell d'hores i pujar a Campanet, però cada cop, sense saber per
i Falset, i al termenal de tot, l'Ebre. Ja hi farem cap després. No ens	foraviem	, ara. Hem passat fa estona la Torre de Fontalbella i aquell castell tant
ara es redreça de sobte potent per a seguir la ruta d'antuvi; ara es	foravia	de bell nou com si una formidable obsessió l'absorvís... Li dol deixar el
apostòlica, tenia una majestat imposant. Cap temptació del món no el	foraviaria	del camí recte que ell mateix s'havia fressat. —Ja us trobeu bé? La
Valèria. Els seus ulls, de tant tenir-los espalmats al cel, quan els	foraviava	per calar-los en els meus se'n enduia enganxada una lluna en cada nineta.
infraestructura, infraoctava. fora. Ex.: foragitar,	foraviar	, forassenyat. extra. Ex.: extraterritorial, extrazodiacal,
per cent, percentatge; no re, anorrear; tot sol, entotsolar-se; fora via,	foraviar	. De regles per al recte ús d'aquest guionet (signe indicador que un
i beatament morir. I és així com, trescant per marrades diverses,	foraviat	per l'error, has esdevingut inepte i cec per a capir què és la felicitat
paciència. La maledicència és un cert estímul de virtut i un fre per a no	foraviar	-se del recte tràmit. No hi ha enemic més capital dels vicis que la
fi qualsevol, esguarda Déu i cerca únicament la seva voluntat. Mai no es	foravia	del recte tràmit qui pren Déu per guia de la seva ruta. Si totes les
aquest signe té sentit i molleda sucosa, nostra vida.	Foraviar	-se'n, és anâ amb la nit... I la nit té: per fanal la ceguera;
deixar de esser home, nosaltres podem afegir que es impossible	foraviar	se del camí que a la naturalesa li ha senyalat son Criador. Les cabories
gran estil. En aquests mars encara em veig neòfit, la llum em	foravia	i em distreu; no sou instint només com un zoòfit, jo
greu silenci d'un bassal tot verd de podridura? Una vegada que us havíeu	foraviat	, vàreu caure, d'una relliscada, en un matollar, i dues serps n'eixiren,
d'eriçons, ni em tiraran al llot, ni en la nit fosca amb foc-follets em	foraviaran	, si no és que ell els ho mani. Per no-res me'ls engega damunt, i
la guarda de la disciplina, però qui negligeix la reprensió, es	foravia	. Qui dissimula l'odi, té llavis mentiders, i qui
tingui seny, algú que cerqui Déu. Tots a la una s'han	foraviat	, s'han pervertit, no hi ha qui faci el bé, no n'hi ha
tingui seny, algú que cerqui Déu. Tots a la una s'han	foraviat	, s'han pervertit, no hi ha qui faci el bé, no n'hi ha
superbs m'escarneixen molt i massa, però jo de ta llei no em	foravio	. Recordo els teus juís del temps antic, oh Senyor, i
lleis tindré l'esment tothora. Menysprees tots aquells qui es	foravien	dels teus decrets, car llur astúcia és falsa. Tens
dona va agafar el corriol de tornada al poble. Perquè el cadell no se li	foraviés	, se'l ficà a la falda del davantal que duia lligat a la cintura. Així que
explicacions i em va respondre, tota nerviosa, que la joia se li havia	foraviat	de l'estoig on la guarda i que no sabia on parava. Avui doncs, posaria
de les campanes, solc avall pels conreus de l'insomni, ens	foravia	la drecera del temps, ens fa estranys al nostre món
I vaig sentir l'impuls boig de besar-les. No vaig gosar. I el meu bes,	foraviat	, va anar cap a la blancor de les flors i s'hi va atardar només un
latent. Espera! Quina llengua sents? Serbi? Croat...? ¿Ens	foravia	Bohèmia, cert? Tren-ca-ment. Trencar... Sublim
pel fosc embruix de la pregunta. Com qui	foraviat	potser, però tenaç, irreductible i tot, s'identifica
còlera de Venus! Oh quin fatal rancor! ¿Per què a la meva mare	foravià	l'amor? Enone Deixem-ho estar, senyora; com
— home escomès pel déu! home que parla en l'equívoc!... ah! com un home	foraviat	en una trifulga d'ales i de romegueres, entremig de noces de busaroques.
la carrera de Lletres: Biel Mesquida, el desaparegut Alberto Cardín i el	foraviat	Jiménez Losantos, entre altres. A París vaig seguir els cursos de la
68 Què diu, que tens por del demà? Tros de ruc sense cervell, capsigrany	foraviat	, gamarús al bany maria, arxiduc dels ignorants! No tinguis por de res, si
inqualificable de pecar, sinó perquè la mateixa observança estricta m'ha	foraviat	i m'ha fet perdre el món de vista. Són coses que passen, i els qui hi han
per la vinosa mar on, esdevinguts eterns pirates,	foraviats	, malvivim del saqueig d'altres naus. La glòria del setge i la
dels àlbers t'hi apregones vols anar més enllà —	foraviar	-te, potser i esdevens boira, tu també caminar per les vies que
del dubte: aquest refugi tan acreditat. *	Foraviats	, a qui tan sols ens és permès dubtar entre l'obscur i
aquesta nota llevat de tu. Admira aquest gest	foraviat	, humil. Gaudeix de la caducitat del goig de l'instant
els compostos verbals sense cap base verbal, com capicular,	foraviar	o salpebrar, obtinguts per la conversió del sintagma nominal