×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb foraviar |
Freqüència total: 41 |
CTILC1 |
la gràcia i la misericòrdia damunt l'Home, per ell | foraviat | ; i en ell, en canvi, triple confusió, venjança i ràbia. | lloc, com confiar en tu mateix i creure que vas pel camí dret, sense | foraviar | -te per les petjades travesseres dels molts que corren d'ací d'allà, | que algú hagués tan perfectament purificat el cor, que ja res no pogués | foraviar | -lo ni seduir-lo, sols pecant hauria arribat a la innocència. Exemple dels | posat tota una jornada. He fet algunes torteres, és clar, i a cops m'he | foraviat | bastant lluny de la ruta principal, com és ara la marrada que m'ha calgut | el camí, fins a arribar al trencall de Sant Salvador, on els romeus es | foraviaren | de la carretera per emprendre la pujada del Santuari. —Adéu, a reveure | a les envistes d'aquell hostal de la porxada, m'havia fet el propòsit de | foraviar | -me un parell d'hores i pujar a Campanet, però cada cop, sense saber per | i Falset, i al termenal de tot, l'Ebre. Ja hi farem cap després. No ens | foraviem | , ara. Hem passat fa estona la Torre de Fontalbella i aquell castell tant | ara es redreça de sobte potent per a seguir la ruta d'antuvi; ara es | foravia | de bell nou com si una formidable obsessió l'absorvís... Li dol deixar el | apostòlica, tenia una majestat imposant. Cap temptació del món no el | foraviaria | del camí recte que ell mateix s'havia fressat. —Ja us trobeu bé? La | Valèria. Els seus ulls, de tant tenir-los espalmats al cel, quan els | foraviava | per calar-los en els meus se'n enduia enganxada una lluna en cada nineta. | infraestructura, infraoctava. fora. Ex.: foragitar, | foraviar | , forassenyat. extra. Ex.: extraterritorial, extrazodiacal, | per cent, percentatge; no re, anorrear; tot sol, entotsolar-se; fora via, | foraviar | . De regles per al recte ús d'aquest guionet (signe indicador que un | i beatament morir. I és així com, trescant per marrades diverses, | foraviat | per l'error, has esdevingut inepte i cec per a capir què és la felicitat | paciència. La maledicència és un cert estímul de virtut i un fre per a no | foraviar | -se del recte tràmit. No hi ha enemic més capital dels vicis que la | fi qualsevol, esguarda Déu i cerca únicament la seva voluntat. Mai no es | foravia | del recte tràmit qui pren Déu per guia de la seva ruta. Si totes les | aquest signe té sentit i molleda sucosa, nostra vida. | Foraviar | -se'n, és anâ amb la nit... I la nit té: per fanal la ceguera; | deixar de esser home, nosaltres podem afegir que es impossible | foraviar | se del camí que a la naturalesa li ha senyalat son Criador. Les cabories | gran estil. En aquests mars encara em veig neòfit, la llum em | foravia | i em distreu; no sou instint només com un zoòfit, jo | greu silenci d'un bassal tot verd de podridura? Una vegada que us havíeu | foraviat | , vàreu caure, d'una relliscada, en un matollar, i dues serps n'eixiren, | d'eriçons, ni em tiraran al llot, ni en la nit fosca amb foc-follets em | foraviaran | , si no és que ell els ho mani. Per no-res me'ls engega damunt, i | la guarda de la disciplina, però qui negligeix la reprensió, es | foravia | . Qui dissimula l'odi, té llavis mentiders, i qui | tingui seny, algú que cerqui Déu. Tots a la una s'han | foraviat | , s'han pervertit, no hi ha qui faci el bé, no n'hi ha | tingui seny, algú que cerqui Déu. Tots a la una s'han | foraviat | , s'han pervertit, no hi ha qui faci el bé, no n'hi ha | superbs m'escarneixen molt i massa, però jo de ta llei no em | foravio | . Recordo els teus juís del temps antic, oh Senyor, i | lleis tindré l'esment tothora. Menysprees tots aquells qui es | foravien | dels teus decrets, car llur astúcia és falsa. Tens | dona va agafar el corriol de tornada al poble. Perquè el cadell no se li | foraviés | , se'l ficà a la falda del davantal que duia lligat a la cintura. Així que | explicacions i em va respondre, tota nerviosa, que la joia se li havia | foraviat | de l'estoig on la guarda i que no sabia on parava. Avui doncs, posaria | de les campanes, solc avall pels conreus de l'insomni, ens | foravia | la drecera del temps, ens fa estranys al nostre món | I vaig sentir l'impuls boig de besar-les. No vaig gosar. I el meu bes, | foraviat | , va anar cap a la blancor de les flors i s'hi va atardar només un | latent. Espera! Quina llengua sents? Serbi? Croat...? ¿Ens | foravia | Bohèmia, cert? Tren-ca-ment. Trencar... Sublim | pel fosc embruix de la pregunta. Com qui | foraviat | potser, però tenaç, irreductible i tot, s'identifica | còlera de Venus! Oh quin fatal rancor! ¿Per què a la meva mare | foravià | l'amor? Enone Deixem-ho estar, senyora; com | — home escomès pel déu! home que parla en l'equívoc!... ah! com un home | foraviat | en una trifulga d'ales i de romegueres, entremig de noces de busaroques. | la carrera de Lletres: Biel Mesquida, el desaparegut Alberto Cardín i el | foraviat | Jiménez Losantos, entre altres. A París vaig seguir els cursos de la | 68 Què diu, que tens por del demà? Tros de ruc sense cervell, capsigrany | foraviat | , gamarús al bany maria, arxiduc dels ignorants! No tinguis por de res, si | inqualificable de pecar, sinó perquè la mateixa observança estricta m'ha | foraviat | i m'ha fet perdre el món de vista. Són coses que passen, i els qui hi han | per la vinosa mar on, esdevinguts eterns pirates, | foraviats | , malvivim del saqueig d'altres naus. La glòria del setge i la | dels àlbers t'hi apregones vols anar més enllà — | foraviar | -te, potser i esdevens boira, tu també caminar per les vies que | del dubte: aquest refugi tan acreditat. * | Foraviats | , a qui tan sols ens és permès dubtar entre l'obscur i | aquesta nota llevat de tu. Admira aquest gest | foraviat | , humil. Gaudeix de la caducitat del goig de l'instant | els compostos verbals sense cap base verbal, com capicular, | foraviar | o salpebrar, obtinguts per la conversió del sintagma nominal |
|