Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

abans havíem convingut que sortiríem junts la nit del diumenge). Jo havia	forfollat	els vestits de la meva mare i per sota els matalassos del seu llit, i no
escriuré al vostre marit... Ella, la ingènua, es pensa que m'ha ofès.	Forfolla	el calaix del bufet. Té por de fer el que farà i es val, delicadament,
a estimar la seva companyia. Al cap d'una estona el vaig sentir entrar i	forfollar	a les fosques. De moment vaig creure que venia a dormir. Però no
el meu company devia haver passat les primeres cases del poble, que jo li	forfollava	el sac. Volia saber què havia robat al xalet, a més del que m'havia
del Paradís. Tot d'una, una veu salvatge em va treure del Paradís. —Què	forfolles	en aquest forat, patró? He remogut cel i terra buscant-te. És vora
corrien d'ací d'allà de la cambra mortuòria, cantaven les lamentacions i	forfollaven	, frenètiques. Van obrir un armari, hi trobaren cinc o sis culleretes, una
un sofà enfarfegat de roba, i avançant-se cap un angle de la cambra	forfollà	un calaix i en tragué una capsa de llumins: a la claror d'aquell petit
amb una punta de rubor als pòmuls. Les rústegues mans dels peladors	forfollaven	dins les saques i els cistells. Rodaven damunt la fullaraca i l'herbei
la dreta i el rebuig, a l'esquerra. De tant en tant interrompia la tasca,	forfollava	en la immensitat de les butxaques dels pantalons, treia una polida vareta
gota. La visita l'havia posat content. Per tal d'obsequiar el visitant,	forfollà	entre els rengles malgirbats de llibres dels prestatges. A la fi trobà el
travessà la fosca, precisà els moviments de sa mare. Aquesta ara li	forfollava	els vestits, sense remor. —Ara em pren les cartes —pensà ell. I sentí
es bellugà al llit. I ella pensà: —Té el son intranquil—. Ara li tornava a	forfollar	els vestits per deixar les cartes a la butxaca. Ell no es pogué aguantar,
i trista, aquell encís punyent. Era la seva sirena irresistible. Es	forfollà	les butxaques, li havien robat tot el diner que portava. Enfilà muntanya
fins al darrer punt les regles de la cavalleria, així és que en havent	forfollat	una estona la seva cartera, va traure's una targeta molt carregada
de l'antigor, ni és la nostra edat la primera en què l'avarícia ha	forfollat	les venes de les terres i de les pedres en cerca del que estava mal
travessaven el llindar sense que cap gos bordés ni fes un moviment, i	forfollaven	per tots els recons; com a la fi, després d'una estona de mortal angúnia,
i d'estirar-se, va dir: —Tu explicaràs. —Vinc... Venia per... —	forfollà	la Miquela sense acabar la frase; i afegí:— M'ha adreçat a vós la senyora
i allargat. —És possible que em destinin a una tan vil explotació? —	forfollà	, després, escorregudament—. Ho toco... i no me'n sé avenir. Una família
palpar, temptejar i temptar, forfollejar i	forfollar	. Si els dos verbs (el verb en ejar i el verb en
freturejar i freturar, forfollejar i	forfollar	, boxejar i boxar, flirtejar i flirtar,
l'expressió del rostre. La mirada penetrant. Callen. Ara amb la clau	forfolla	nerviosament al pany de la porta. Sembla que la casa s'inundi de remors:
tenir cap eficàcia sense que ens revinguéssim un xic. El nostre capitost	forfollà	un xic per la nau i jo vegí que s'amagava quelcom precipitadament.
després de rellegir i tornar a llegir les més recents, el plaer sublim de	forfollar	i barrejar les velles i jugar a l'atzar recordar-ne de ja mig oblidades,
extraviada? Aleshores li entrà com una fúria i es posà desesperadament a	forfollar	entre enormes feixos de correspondència cercant un paper d'aquell color
el seu pare fos fora per a moure's del menjador. I aprofità que Helena	forfollava	la ràdio per a besar-la al front i donar-li la bona nit. —I ara
passà la mà per damunt del cor: era com si una enorme grapa dominadora li	forfollés	el pit i li vessés la sang tenebres endintre. S'ofegava, i obrí la
el majordom, lentament, sense mirar-lo, gairebé sense trepitjar terra.	Forfollà	entre el cortinam d'una paret i va encendre's la complicadíssima làmpara
de cristall. El Bruixet, bon punt van restar sols, ell que comença a	forfollar	dins el seu sarronet i al cap d'una estona diu: —Formigues, bones
, busquen... Ets amic meu, oi? Espera't. Seu i no miris. Va sentir que	forfollava	per l'armari, però no gosava mirar perquè el vell no es pensés que
penjat á la lleva d' un balcó, una porta mal ajustada, un ratolí que	furfulla	, la remor del vent, los corchs que rosegan los mobles. Lo matí del
conexements, enriquint el seu treball d' investigació, ab nòus datos,	furfullant	tot lo que li sia possible dins dels arxius generals. He dit que
atansant. Després, vora la cabana, cessà. No somniava, no. Ara era un	forfollar	cautelós a la porta, i, un moment després, el grinyolar de les
deposità la criatura a la falda de la tia, y ja lliures els braços,	forfollà	més d'un minut sota l'ample mocador del coll per embutirse dins de
] E· —¿Mai no s'hi nega? P· —Us ho vaig a explicar. [(	Forfolla	dins les butxaques)] Espereu. [(Forfolla)] ¿Què he fet de la meva pera
P· —Us ho vaig a explicar. [(Forfolla dins les butxaques)] Espereu. [(	Forfolla	)] ¿Què he fet de la meva pera? [(Forfolla)] I ara! [
)] Espereu. [(Forfolla)] ¿Què he fet de la meva pera? [(	Forfolla	)] I ara! [(Aixeca el cap, esbalaït) (Amb una veu defallent)]
dóna a la secció esquerra de l'escenari, que li sembla que és la seva.	Forfolla	amb la clau i obre la porta. El Professor entra a la cambra. Palpa amb la
[(Braun ha obert la porta de la seva cambra. Ella fa veure com si	forfollés	amb la clau per obrir la seva, i procura obrir-la sense que Braun pugui
d'avisar el senyor Braun? Professor. Jo em fico a casa meva. [(	Forfolla	inútilment amb la clau el pany de la seva cambra, mentre intenta
forat del pany.)] Qu'hermosas, oh, qu'hermosas tot bó y brodant. [(	Forfolla	la porta mirant si pot obrirla. Al veureho Brunilda, avança vers á ell
¡ay que he patit! Sentint xarramenta, esbufechs y altre ruido, y lo	forfollar	continuament, se alarmaren los del primer pis y pensaren que hi habia
cor sospès, y el soroll de ferros anava avensant, fins que va sentir que	forfollaven	el pany de la porta. Ja no li quedava dubte de que aquella era la seva
D'improvís, com ho feya tot, afluixà'ls braços, y, rebatentla cap al llit,	forfollà	: —Despulla't. Y mentres ella, defallida, rodantli'l cap, l'obehia, ell
cap y li feya bombar lo pit com un tabal. Així que'l tingué mitj atuhit,	forfollà	precipitadament per la butxaca. —Volias figas, eh? Aquí las tens! Y,
—Min... guet... —Què vols, filla? —Dóna'm la... mà... Y la malalta,	forfollant	ab engunia entre la roba, tregué aquells dits demacrats, no més que ab la
de cara, ben vestideta...? —Si, senyor. —Si, eh?... vaig continuar	forfollant	me una de las butxacas de l' hermilla, pues... me convé molt enrahonarhi,
de claus que duya, el jayo va triar la que venía bé a ne 'l pany, va	forfollar	, va obrir, va empènyer la porta... y tots van quedar glaçats quan, al
pera venirme a assistir. De primer no vaig entendre ben bé lo que feyan	forfollant	pel llit y regirant el tapall; però després ja començava a capir que lo
á la porteta del quart pis. La senyora Foix, enguantada de negre, tragué,	forfollant	pe'ls plechs del merino, com en altres temps sa mare, la clau d'aquell
torná á plegar tots aquests papers y deixantlos demunt de la calaixera,	forfollá	las cartas, per si, entre mitx d'ellas, hi havía la desitjada nota. Eran

Pàgina 1 (de 2)

50 següents