Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de sina fecunda, va sorgir després i, abans de prendre una més clara	forma	, qui sap si va emplenar la mencionada buidor i va ser alhora omplerta per
seva intrínseca autoritat, que el Caos adquirís a poc a poc estabilitat i	forma	. Em penso que m'és lícit d'assegurar-te que la Moira és anterior, de molt,
Stheino, i a tu, Euryale o Euryalé. I qui gosaria designar-te a tu sota la	forma	de Mèdusa? El cert és que som un veritable horror. Jo no he pogut mai
"El caminant, que se'n va adonar de seguida, se li presentava sota la	forma	d'un cigne magnífic, la va atabalar amb aleteigs i curvatures de coll
massa sovint el seu rei, Licaó, que es va acostumar a prendre la	forma	de llop i a comportar-se com aquesta fera. Els arcadis, encara que rudes,
Blasi. "I què vol que li digui: aquesta que veig tira més aviat, per la	forma	, a pebrot, i no em plauria de semblar xarona. Si per equivocació ho era,
bri d'alambinada dissimulació de contrarietat, el príncep tessali. "La	forma	l'aparenta, però no asseguraria pas que ho sigui. No li he sentit la veu
Marigó, especialista en la matèria. I l'animal, abans en una altra	forma	tan astut i de tant seny, de tant discerniment i de tan clar judici,
proposar a Mila que fugís amb ell. Però també se li apareixia com una	forma	més del seu egoisme i tal vegada la més vil. ¿S'atreviria a repetir
no era solament aquesta nit que Munda del Roso es manifestava d'aquella	forma	amb sa filla; ja d'alguns dies ençà la mare li adreçava la paraula. Munda
seu, sobre la taula, en la figura feta i acabada. En ella havia donat	forma	al trist adéu de la seva ànima, desolada davant el sacrifici que anava a
hi havia el fruit de l'aspre combat sostingut dia i nit contra la	forma	rebel i el misteri; el combat portat sense desmais enmig de la desolació
ocupat a modelar un àngel en actitud d'orar destinat a una sepultura. La	forma	de les ales començava ja a destacar-se de la massa informe del conjunt.
Encara sent agitar-se en ell un somni secret que malda per prendre	forma	i per brollar a la llum: es diria una veu d'impaciències, que crida
imatge es commovia com un núvol fuetejat per una ràfega i es canviava en	forma	que infonia terror; i de seguida després tornava a ésser ella, i novament
L'ona riu amb rialla espantosa i desperta pertot ressons sinistres;	formes	monstruoses s'aixequen arreu en l'atmosfera. Són rialles? Són plors? Una
monstruoses s'aixequen arreu en l'atmosfera. Són rialles? Són plors? Una	forma	s'assembla a Randa; una altra, a Joan de Maro; altres i altres formes es
Una forma s'assembla a Randa; una altra, a Joan de Maro; altres i altres	formes	es drecen i dansen sense parar. Ell és una dèbil criatura i està sol, i
de la poesia dels trobadors. És clar que sempre hi ha hagut "amor", una	forma	o altra d'"amor", lligant les parelles humanes: sempre, o gairebé
i en classes que en deriva, els antagonismes que s'hi estableixen, les	formes	de comportament i de cultura que segreguen, les tècniques de producció
dia la humanitat s'alliberi d'aquesta mena de risc. De moment, només una	forma	d'organització pública ha pogut reduir al mínim les probables insolències
historiadors: però jo m'imagino que l'avarícia no podia aparèixer com a	forma	de la conducta humana sinó quan la societat comença a fer intervenir en
severes: mirar-los i tocar-los per sentir-se'ls seus amb una	forma	de propietat libidinosa i efusiva. Ja sabeu què feia el senyor Grandet, a
Potser això equivaldria a propugnar, com a regla de conducta general, una	forma	d'estoïcisme massa heroica. No ho sé. Però al catàleg de les virtuts
d'arts menors, on en imatges o en realitat es conserven testimonis de les	formes	de seient utilitzades pels nostres avantpassats. I fins i tot avui
dins la nostra civilització. Tradicionalment, la virtut era entesa sota	formes	inconfortables: l'austeritat i l'ascesi, l'abstenció i la
l'escèptic s'inclina a practicar el sarcasme, que, com tothom sap, és una	forma	higiènica i eficient de la caritat. 3) Aspecte social:
magnitud del procés, i les seves repercussions en el sistema complet de	formes	de vida del món actual. Ha suposat, en efecte, un canvi fabulós en el
no m'atreviria a sostenir que actualment les facilitats per a aquestes	formes	de delícia són majors que abans. Això fóra anecdòtic. Les mutacions són
haurien de ser preservats, costi el que costi, enmig de la convulsió de "	formes	de vida" a què assistim. I pensen que caldria preservar-los per damunt
Indignació De vegades arribem a creure que la indignació és una	forma	més, una forma qualsevol de la ira. Una persona indignada, per poc que
De vegades arribem a creure que la indignació és una forma més, una	forma	qualsevol de la ira. Una persona indignada, per poc que "surti de fogó"
distincions quant a l'essència de l'aïrament. Si la indignació és una	forma	de la ira, almenys no és una ira més, una ira qualsevol. Ben al contrari:
tot és qüestió d'"esperança". Així com hi ha una "esperança" —una	forma	d'"esperança"— que permet de pensar en la salvació eterna, també n'hi
el protegeixen i l'alimenten. Ell, sí, està —per dir-ho d'alguna	forma	— en l'oposició: sobretot, en oposició íntima (o potser en contradicció) a
l'escriptor pulcre i rigorós, de l'humanista que anhela l'elegància de la	forma	i del pensament; de l'altra banda, volent convertir l'home de lletres en
i per vocació, els jesuïtes confessen que no poden estar en contra de cap	forma	de clemència, encara que els beneficiaris siguin uns tipus com l'Olberg i
de la victòria dels enemics; per al delinqüent comú, l'Estat —qualsevol	forma	d'Estat, aquesta o una altra— és, sempre, l'expectativa fatal. L'Estat i
del qual hi queda especificat. Penso en el poder enervant de moltes	formes	d'"habitualitat" que se'ns imposen o que acceptem, i que mediatitzen
itineraris prefabricats i cicerones insolvents, representa per a ells una	forma	d'aproximar-se a una pàtria alhora renegada i imprescindible. Si
retorn a la Metafísica no es limita al terreny de la Filosofia: totes les	formes	d'irracionalisme ara corrents, fins i tot les més idiotes —l'astrologia
l'ús que fem del mot "nacionalisme" ens permet de pensar que és una	forma	de "patriotisme" una mica especial: un "patriotisme" vexat i, per
habitualment no ens cal formular en pensament, en mots, ni en cap	forma	de lucidesa, tot allò que bull com a sentiment o com a sensació en el
molta tinta, d'ençà que, segons conten, va plantejar-lo Goethe d'una	forma	decorativament terminant. El monstre de Weimar afirmava: "És preferible
i s'acosten d'alguna manera a la vella idea solen ser només una	forma	o altra de remissió penitenciària: l'amnistia, en l'ordre jurídic;
Durant molt de temps, podríem dir que fins als nostres dies, aquestes	formes	de "manutenció" de l'intel·lectual perduren encara amb una certa
seva l'escriptor d'avui— "expressar-se" ell mateix: era crear-la de tal	forma	que fos "admirable" o "convincent" per al públic a què la destinava.
va pel món amb els ulls —o el cap— intoxicat d'il·lusió, i això era la	forma	més segura de perdre el món de vista, com sol dir-se. No veia allò que
rudimentari d'enregistrar el pas del temps, eren, segons sembla, unes	formes	de constatació exteriors i rígides: no arribaven a afectar la consciència
lletraferits. Quan la societat d'Europa assolí les delicades i racionals	formes	de vida del segle XVIII estil francès —l'època més allunyada de

Pàgina 1 (de 1231)

50 següents