×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb formal |
Freqüència total: 3918 |
CTILC1 |
més explícita. La literatura no pot dissoldre's en un pur desplegament | formal | , ni admet reduccions a un valor tècnic exclusiu. La música, diuen, és un | i del que especifiquin els registres, però entenc que no hi ha càrrec | formal | i una duplicació ho resoldrà tot... A la fi tanca la porta i, passadís | Perduda l'abundància del cor, va descobrir la voluptat | formal | : mentir-se objectivat en l'arabesc i fer-s'hi encara | I ell va dir, ¿vostès em volen? Li vam dir que sí i ell va dir molt | formal | , la Rita serà meva. Van ploure flors i una invitació per un sopar al bar. | essencialment diferents. La mesura és, com la continuïtat, una categoria | formal | , que penetra l'existència entera i que, per dir-ho així, la conforma. El | a la introducció constant en tota la seva existència de la categoria | formal | de la mesura, per la qual es fa possible que el mateix seny no sigui | més s'apropa a la musicalitat; la literatura és un art angulós, bastant | formal | i de vegades àdhuc esquemàtic. El perfil, en canvi, està contínuament | forma i de la matèria, la simultània i dual predilecció per la realitat | formal | i per la realitat concreta caracteritzen l'existència orientada en la | socràtica, enemiga del romanticisme, tenen només de comú aquesta oposició | formal | , però no el seu contingut. La ironia intel·lectual ataca la vida, però no | vegada estava més "cohibit"... però avui... —És curiós; un senyor tan | formal | , tan bona persona... —La cara, me l'han vista molt poc, perquè entre que | recaure la consideració del lector en un aspecte de l'obra artística —el | formal | — adjacent al que ara ens ocupa. Citem, per via d'exemple, les tesis | relativament pròxima, no coneixem formulacions explícites, declaracions | formals | dels propis pintors, en les quals es confirma aqueixa indiferència pel | sota les línies anguilejants, les taques arbitràries i les construccions | formals | . Però tot està calculat, allí, en vistes a un resultat final en què | altres temps havia tingut. Estilització és, ara, sinònim d'"imaginació | formal | ": aptitud de crear imatges, no del no-res —com fan els abstractes | soroll insòlit l'aire adormit d'aquella ciutat plana, ungida de santedat | formal | i perifèrica, on mai no ha estat permès l'establiment de dones de mala | l'estructura d'aquella ciutat levítica, endogalada en el seu rigorisme | formal | . Senyals de Viàtic, de bateigs, de misses d'agonitzants i de difunts, de | aviat pensa de més. —Vols dir? —Tant se val, això, perquè la Laura és | formal | i en Pere també. Només per allò de: "Ai, que bé que li escau aquest | eixorca, abandonada de tothom, emmotllada a gust del convencionalisme | formal | i de la rutina de les àvies, de les ties, de la mare, del confessor de | i no s'acontenten amb la tremenda força humana unida a l'obra mestra | formal | . O vulgaritat o esnobisme, i por de quedar curts, de no ésser prou à | directament sobre la natura; però no pas per raons de pura "bellesa" | formal | , o de luxe —un jardí— sinó per raons d'ordre posades dins de la utilitat, | amb les "formes" d'avantguarda— la necessitat que tenen els elements | formals | d'anar lligats amb el contingut humà; és a dir, amb el "sentit" o el " | el defecte de molts "avantguardistes" —diu— és jugar els "mitjans | formals | " per ells mateixos. Simplifico molt, però la idea era aquesta. Ho | d'aquell altre sistema que constituirà la ciència, salvant l'analogia | formal | que els apropa i que fa del primer una mena d'expressió metafòrica del | pretext de jugar amb els morts, se'ls maneja i se'ls lliga. L'estructura | formal | d'allò que, a primera vista, podria aparèixer com una competició | construït. De vegades arriben a ésser comparables, des d'un punt de vista | formal | , amb les que encara utilitzen la zoologia i la botànica. Els indis aimara | vista estructural —que fóra equivocat de confondre amb una simple anàlisi | formal | —, és indispensable la identificació precisa de les plantes i dels animals | una triple determinació positiva: des d'un punt de vista estrictament | formal | , essent una caça el contrari de l'altra, el paper que hom atribueix a les | natura polivalent de lògiques que apel·len simultàniament a molts tipus | formals | de lligams. Els luapula de la Rhodèsia septentrional il·lustren bé aquest | podria classificar en més riques i en més pobres segons les propietats | formals | dels sistemes de referència als quals apel·len per edificar llurs | el fet del lligam és més essencial que la natura dels lligams; en el pla | formal | , fan, si val a dir-ho, sageta de tota fusta. D'això deriva que, | davant dos termes donats en connexió, no podem postular mai la natura | formal | de la connexió. Igual com els termes, les relacions entre els termes han | d'aquells qui nosaltres anomenem primitius. Pel seu caràcter | formal | i per la "presa" que exerceix sobre tota mena de continguts, aquesta | el reixat permet d'introduir talls i contrastos, és a dir, les condicions | formals | d'un missatge significant. L'exemple teòric que hem discutit al capítol | anomenats totèmics, treuen llur valor operatori de llur caràcter | formal | : són codis, capaços de transmetre missatges traduïbles en els termes | tal, correspon a algunes modalitats arbitràriament aïllades d'un sistema | formal | la funció del qual és de garantir la convertibilitat ideal dels diferents | a una espècie totèmica. Entre els arabanna, aquest valor és relatiu i | formal | , car el contingut local perd —per raó de l'aptitud dels esperits a | comunitat dels vivents i de la comunitat dels morts. La mateixa oposició | formal | existeix entre els aranda d'una banda i entre els warramunga i els | clan 1 i la naturalesa del clan 2 en lloc de la relació | formal | entre totes dues. Ara bé, la transformació, la possibilitat teòrica de la | com dos sistemes de diferències entre els quals hi ha una analogia | formal | , el que es troba situat a primer pla és el caràcter sistemàtic propi de | En conseqüència, les valències d'homogeneïtat són alliberades; de | formal | l'analogia postulada entre grups humans i espècies naturals esdevé | el recurs possible a d'altres nivells, anàlegs des d'un punt de vista | formal | al nivell privilegiat i que només difereixen per llur posició relativa al | una anàlisi consagrada a nous objectes, però que resta del mateix tipus | formal | que l'altra. Més torbador és el cas de diverses tribus africanes. Els | altra sense fer referència a un si mateix. No hi ha, doncs, simetria | formal | entre els dos tipus. A l'estudi que serveix de punt de partença a la | amb la funció d'individuar el continu i d'arranjar així, d'una manera | formal | , una discontinuïtat en la qual hom veu, aleshores, una condició prèvia a | en la seva totalitat un lot de noms que s'assemblen des del punt de vista | formal | , als noms de fonts humans, tot i que rarament siguin portats per humans | poden ocupar simultàniament o en successió. Des d'un punt de vista | formal | , doncs, no hi ha diferència fonamental entre el zoòleg o el botànic que | dos; només la relació global entre les sèries és homomòrfica: correlació | formal | entre dos sistemes de diferències, cadascun dels quals constitueix un pol | a partir de les quals Sartre cerca de posar en clar les condicions | formals | de la realitat social —vaga, combat de boxa, partit de futbol, cua en una | de Sartre posa admirablement en clar el conjunt de les condicions | formals | indispensables perquè aquest resultat sigui garantit. Però d'això no es | de l'angle de les qualitats sensibles, d'altres des del de les propietats | formals | . Però que, teòricament almenys, i si no s'haguessin produït tot de canvis |
|