DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
formal AI 3908 oc.
formal AV 9 oc.
formal M 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb formal Freqüència total:  3919 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

més explícita. La literatura no pot dissoldre's en un pur desplegament formal, ni admet reduccions a un valor tècnic exclusiu. La música, diuen, és un
i del que especifiquin els registres, però entenc que no hi ha càrrec formal i una duplicació ho resoldrà tot... A la fi tanca la porta i, passadís
Perduda l'abundància del cor, va descobrir la voluptat formal: mentir-se objectivat en l'arabesc i fer-s'hi encara
I ell va dir, ¿vostès em volen? Li vam dir que sí i ell va dir molt formal, la Rita serà meva. Van ploure flors i una invitació per un sopar al bar.
essencialment diferents. La mesura és, com la continuïtat, una categoria formal, que penetra l'existència entera i que, per dir-ho així, la conforma. El
a la introducció constant en tota la seva existència de la categoria formal de la mesura, per la qual es fa possible que el mateix seny no sigui
més s'apropa a la musicalitat; la literatura és un art angulós, bastant formal i de vegades àdhuc esquemàtic. El perfil, en canvi, està contínuament
forma i de la matèria, la simultània i dual predilecció per la realitat formal i per la realitat concreta caracteritzen l'existència orientada en la
socràtica, enemiga del romanticisme, tenen només de comú aquesta oposició formal, però no el seu contingut. La ironia intel·lectual ataca la vida, però no
vegada estava més "cohibit"... però avui... —És curiós; un senyor tan formal, tan bona persona... —La cara, me l'han vista molt poc, perquè entre que
recaure la consideració del lector en un aspecte de l'obra artística —el formal— adjacent al que ara ens ocupa. Citem, per via d'exemple, les tesis
relativament pròxima, no coneixem formulacions explícites, declaracions formals dels propis pintors, en les quals es confirma aqueixa indiferència pel
sota les línies anguilejants, les taques arbitràries i les construccions formals. Però tot està calculat, allí, en vistes a un resultat final en què
altres temps havia tingut. Estilització és, ara, sinònim d'"imaginació formal": aptitud de crear imatges, no del no-res —com fan els abstractes
soroll insòlit l'aire adormit d'aquella ciutat plana, ungida de santedat formal i perifèrica, on mai no ha estat permès l'establiment de dones de mala
l'estructura d'aquella ciutat levítica, endogalada en el seu rigorisme formal. Senyals de Viàtic, de bateigs, de misses d'agonitzants i de difunts, de
aviat pensa de més. —Vols dir? —Tant se val, això, perquè la Laura és formal i en Pere també. Només per allò de: "Ai, que bé que li escau aquest
eixorca, abandonada de tothom, emmotllada a gust del convencionalisme formal i de la rutina de les àvies, de les ties, de la mare, del confessor de
i no s'acontenten amb la tremenda força humana unida a l'obra mestra formal. O vulgaritat o esnobisme, i por de quedar curts, de no ésser prou à
directament sobre la natura; però no pas per raons de pura "bellesa" formal, o de luxe —un jardí— sinó per raons d'ordre posades dins de la utilitat,
amb les "formes" d'avantguarda— la necessitat que tenen els elements formals d'anar lligats amb el contingut humà; és a dir, amb el "sentit" o el "
el defecte de molts "avantguardistes" —diu— és jugar els "mitjans formals" per ells mateixos. Simplifico molt, però la idea era aquesta. Ho
d'aquell altre sistema que constituirà la ciència, salvant l'analogia formal que els apropa i que fa del primer una mena d'expressió metafòrica del
pretext de jugar amb els morts, se'ls maneja i se'ls lliga. L'estructura formal d'allò que, a primera vista, podria aparèixer com una competició
construït. De vegades arriben a ésser comparables, des d'un punt de vista formal, amb les que encara utilitzen la zoologia i la botànica. Els indis aimara
vista estructural —que fóra equivocat de confondre amb una simple anàlisi formal—, és indispensable la identificació precisa de les plantes i dels animals
una triple determinació positiva: des d'un punt de vista estrictament formal, essent una caça el contrari de l'altra, el paper que hom atribueix a les
natura polivalent de lògiques que apel·len simultàniament a molts tipus formals de lligams. Els luapula de la Rhodèsia septentrional il·lustren bé aquest
podria classificar en més riques i en més pobres segons les propietats formals dels sistemes de referència als quals apel·len per edificar llurs
el fet del lligam és més essencial que la natura dels lligams; en el pla formal, fan, si val a dir-ho, sageta de tota fusta. D'això deriva que,
davant dos termes donats en connexió, no podem postular mai la natura formal de la connexió. Igual com els termes, les relacions entre els termes han
d'aquells qui nosaltres anomenem primitius. Pel seu caràcter formal i per la "presa" que exerceix sobre tota mena de continguts, aquesta
el reixat permet d'introduir talls i contrastos, és a dir, les condicions formals d'un missatge significant. L'exemple teòric que hem discutit al capítol
anomenats totèmics, treuen llur valor operatori de llur caràcter formal: són codis, capaços de transmetre missatges traduïbles en els termes
tal, correspon a algunes modalitats arbitràriament aïllades d'un sistema formal la funció del qual és de garantir la convertibilitat ideal dels diferents
a una espècie totèmica. Entre els arabanna, aquest valor és relatiu i formal, car el contingut local perd —per raó de l'aptitud dels esperits a
comunitat dels vivents i de la comunitat dels morts. La mateixa oposició formal existeix entre els aranda d'una banda i entre els warramunga i els
clan 1 i la naturalesa del clan 2 en lloc de la relació formal entre totes dues. Ara bé, la transformació, la possibilitat teòrica de la
com dos sistemes de diferències entre els quals hi ha una analogia formal, el que es troba situat a primer pla és el caràcter sistemàtic propi de
En conseqüència, les valències d'homogeneïtat són alliberades; de formal l'analogia postulada entre grups humans i espècies naturals esdevé
el recurs possible a d'altres nivells, anàlegs des d'un punt de vista formal al nivell privilegiat i que només difereixen per llur posició relativa al
una anàlisi consagrada a nous objectes, però que resta del mateix tipus formal que l'altra. Més torbador és el cas de diverses tribus africanes. Els
altra sense fer referència a un si mateix. No hi ha, doncs, simetria formal entre els dos tipus. A l'estudi que serveix de punt de partença a la
amb la funció d'individuar el continu i d'arranjar així, d'una manera formal, una discontinuïtat en la qual hom veu, aleshores, una condició prèvia a
en la seva totalitat un lot de noms que s'assemblen des del punt de vista formal, als noms de fonts humans, tot i que rarament siguin portats per humans
poden ocupar simultàniament o en successió. Des d'un punt de vista formal, doncs, no hi ha diferència fonamental entre el zoòleg o el botànic que
dos; només la relació global entre les sèries és homomòrfica: correlació formal entre dos sistemes de diferències, cadascun dels quals constitueix un pol
a partir de les quals Sartre cerca de posar en clar les condicions formals de la realitat social —vaga, combat de boxa, partit de futbol, cua en una
de Sartre posa admirablement en clar el conjunt de les condicions formals indispensables perquè aquest resultat sigui garantit. Però d'això no es
de l'angle de les qualitats sensibles, d'altres des del de les propietats formals. Però que, teòricament almenys, i si no s'haguessin produït tot de canvis

  Pàgina 1 (de 79) 50 següents »