Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense una forma que ho sustenti i ho perfili. La seva preocupació és més	formalista	que formulària, esguarda més el perfil que la llei d'aquest perfil, més
la fórmula. Si s'anomena a això formalisme, el català és indubtablement	formalista	. Però aquest formalisme alhora català i mediterrani és, com abans he dit,
seus col·legues i a denunciar-los per impostura. Els intuïcionistes i els	formalistes	fan prou xivarri amb acusacions mútues: cada un d'aquests grups blasma
doctrines estructuralistes suara al·ludides de les concepcions simplement	formalistes	, on el contingut pot separar-se (o entendre's separadament) de la forma.
exigència d'un mètode que no sigui solament mètode, almenys en el sentit	formalista	tradicional per al qual el pensament i la lògica estan encara assumits
Persona. Aquest primer "desembolic" semblarà molt més temàtic que	formalista	: és en aquest moment, tanmateix, que cal assumir la llibertat
de què "visqué del treball i per al treball". I no són pas lloances	formalistes	: responen a una veritat fonamental. De vegades, les necrologies són fetes
que s'alça, enèrgic, un esperit depurat i neguitós que, oposant-se a tals	formalistes	excessius, es rebel·la obertament contra aquells corrents decadentistes
després amb homes que es preocupin més del fet substancial que del fet	formalista	, a discutir el substancial. Abans necessitem que hi hagi qui, en
dictamens, sempre sobre'l mateix i sense més finalitat que una aprobació	formalista	, necessariament ha d'ofegar als ajuntaments sota un munt de paper sellat,
i que en una època donada a tots els refinaments aristocràtics i	formalistes	, defensés amb decisió l'ús de la llengua vernacla en els primers passos
subjectiu. Això no poden negar-ho ni els nominalistes ni els realistes, o	formalistes	, més extremosos. Totes les operacions matemàtiques es fan amb quantitats
termes infinit, les opinions es divideixen. Mentre uns —als quals direm	formalistes	— mantenen integralment aquestes relacions en el cas d'un conjunt infinit;
d'ésser aquest infinit. En últim terme, la discrepància entre els	formalistes	i els empiristes està en què mentre els primers s'acontenten amb afirmar
molt el treball de Lévy i dient que ha escrit una gran pàgina de lògica	formalista	, però que el seu punt de vista no és el mateix que el d'ell, i que creu
discuteixin sobre la part essencial del problema, ja que avui tots els	formalistes	que s'ocupen d'aquesta qüestió estan conformes en què mai no podrà
/Vita\ i la vaig dividir segons els punts de vista de la sintaxi	formalista	: Règimen, Construcció de períodes, Col·locació dels mots i de la frase,
el camp d'aquesta cultura de l'acció. La Universitat propaga un saber	formalista	que duu al dogmatisme ideològic o, per reacció contra ell, a la ironia
2) fonamentació intuïcionista; 3) fonamentació	formalista	. De totes tres anem a donar una idea: sobretot de la fonamentació
desenrotllament de llurs possibilitats científiques. Fonamentació	formalista	de les matemàtiques La manera com Hilbert, capdavanter del formalisme,
filòsofs i com un estimulant de noves recerques. Per a una fonamentació	formalista	de qualsevol ciència són preliminars tres estadis: ©
la coincidència quant a matèria dels sistemes intuïcionista, del	formalista	i del de Weyl. 2) En aquest cas, els mètodes intuïcionista i
i del de Weyl. 2) En aquest cas, els mètodes intuïcionista i	formalista	es completarien sota un mateix punt de mira, ço és, el constructiu:
de demostrar, per a qualsevol sistema lògico-matemàtic de tipus	formalista	pur, que "el sistema, com a conjunt, en tant que és un tot o
El que destorba d'aquests mètodes no és que siguin massa sistemàtics i	formalistes	: cal que siguin ambdues coses, i és bo que ho siguin. En els mètodes no
i dels fidels. En el fons hi ha la convicció que un acompliment merament	formalista	de les noves normes, allunyat de l'esperit i sense entusiasme, en lloc de
ha despertat a la riquesa del seu pluralisme humà. Abstracta i	formalista	. Desencarnada de la realitat. Dualista: moltes vegades separa fe i
I diem, també, una fe ideologitzada, és a dir, una fe	formalista	i ritualista, que es fixa més aviat en les pràctiques que en les
reprenen, tot rejovenint-los, els vells temes empiristes o	formalistes	, és a dir, idealistes, i per tant, tenen sempre per
en el fet d'"aprendre" sense entendre. Aquest aprenentatge purament	formalista	pot indicar que el noi no ha passat del nivell concret-sensorial a
és una concepció democràtica, no pas en un sentit formal —per no dir	formalista	—, sinó en el sentit real d'un Estat que promou activament el bé comú de
—com ell— de l'omnímoda llibertat dels poetes i els nous escriptors	formalistes	i rigorosos, que volien els versos "ben fets", era en aquells temps
que ells refusaven i que, en això sí, tots estaven d'acord. El concepte "	formalista	" que tingué més predicament era, doncs, una manera d'explicar i entendre
d'aquest esquema són diverses. Una utilització estreta del mot "	formalista	" porta a equívocs que cal evitar. Cal dir, per exemple, que l'espai
defensa de les classes populars. Per altra banda, l'abast del concepte "	formalista	" és poc concret o molt ampli perquè diversos poetes utilitzen el vers
també un altre dels factors que ha condicionat la utilització del mot "	formalista	" en referir-nos a la seva poesia. De totes maneres, els poetes
tot el que hem dit, sembla clar que la denominació de poetes o poesia "	formalista	", si es vol utilitzar, s'ha de fer, doncs, d'una manera àmplia i tenint
d'anàlisi en el significant de l'obra literària. És l'anomenada crítica	formalista	, estructuralista, telqueliana o semiològica. Amb un plantejament teòric
antropològiques de C. Lévi-Strauss. La descoberta i l'actualització dels	formalistes	russos dels anys vint —Vladimir Propp i Roman Jakobson, entre altres—,
que observem en les teories lingüístiques. Recordo que Shklovsky, el	formalista	rus, es defensava pels anys vint de les crítiques de Trotsky que
en termes lingüístics. No crec exagerar si dic que la teorització dels	formalistes	, que l'atacaren a tort i a dret, li devia molt, encara que aquests mai no
ha molts elements que anticipen algunes de les intuïcions essencials dels	formalistes	. En primer lloc, el d'enfocar el problema de la poesia, del llenguatge
alliberament de la paraula, i crec que prefigurà un dels axiomes	formalistes	: que la poesia és una conducta verbal d'orientació sígnica. Potebnia morí
una concepció que més endavant desenvolupà l'Escola de Praga. Els	formalistes	, tant els de Moscou com els de Sant Petersburg, reberen, pregonament, la
russos, Fortunatov i Boudoin, i de l'aportació més important dels	formalistes	. Eren una mena de testament dels formalistes, joves encara, i punt de
més important dels formalistes. Eren una mena de testament dels	formalistes	, joves encara, i punt de partida de la lingüística contemporània. En el
paraules: segueix la tradició russa en filologia i s'imposa una concepció	formalista	en lingüística i teoria de la literatura. Una mica les mateixes
Praga ens servirien per a veure quins són els camps en què treballen els	formalistes	. Els joves lingüistes de l'escola formalista coneixen l'obra de Saussure,
camps en què treballen els formalistes. Els joves lingüistes de l'escola	formalista	coneixen l'obra de Saussure, no sols a través del seu Curs de
saussurià donen suport a les investigacions d'aquests dos col·lectius	formalistes	, un avesat a la llengua des de la literatura (Opoiaz) i l'altre

Pàgina 1 (de 4)

50 següents