Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

A mi m'han dit que no res: un esgarrany. —Doncs a mi, Rosa la del	Forn	... —Calleu, que ve la Marta —interrompé una altra—. Ella ens dirà alguna
camí veig els desperfectes del darrer bombardeig a la foneria Girona. Els	forns	són apagats. Dormo a casa, i penso en aquells estius que hi érem tots,
immediats. Tornem a Viladrau. Quina gentada, al tren! Quina calor de	forn	! La gent va a dormir a fora per por de les bombes. 6
que entren. —En aquest cas no pot quedar res... —comença ell. —Sí. Els	forns	crematoris són graduats de tal manera que només destrueixen la carn, els
escriu, escriu i a penes dorm. La cambra adquireix una temperatura de	forn	perquè els ciris cremen tota la nit, però ell no sembla adonar-se'n.
a l'hivern, un hivern llarg i plujós, la cambra mantenia temperatura de	forn	, amb el braser, els ciris i les cortines tirades. Jeroni no volia saber
guerra, el tragueren de casa i el mataren a Bétera, prop dels	forns	de la calç. Els morts tots plens de mosques vora les
com els teus, i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el	forn	, i fer el rent, en caure el dia, com el feien, i a
el rent, en caure el dia, com el feien, i a mitjanit anar al	forn	per a pastar, creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
ganiveta la pasta, i escombrar lentament, prendre-li foc al	forn	, ficar el cap al forn, aquell infern de flames que
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn, ficar el cap al	forn	, aquell infern de flames que olia intensament als matins del
pa, aquell pa cruixidor, i alegre, a les paneres, i tripular el	forn	, fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar. Tu series
dies salvatges quan entraves els feixos de pinassa en el	forn	. El vi "Alegrau-vos, pare Adam". Joan
ardent i recorda una barreja de castanya torrada i pa moreno sortint del	forn	. Les taronges són molt inferiors a les de casa nostra, en pell, en perfum
(maioré) escalivat, quatre espines de peix i poé (papaia al	forn	amb una mica de llet de coco). Per beure, aigua calenta, i gràcies.
el porquet acabat de matar, fent-lo a trossos, dipositant-lo sobre el	forn	de pedres escalfades i abrigant-lo delicadament, primer amb fulles de
perquè es torri a poquet a poquet, i és evident que un garrí cuit al	forn	tahitià amb tota la ciència de Madame Tu és dels plats més tendres i més
una cosina seva, Madu, el Pare Josep i nosaltres. Peix cru, peix cuit al	forn	i embolicat amb fulles de cocoter, uru, taro, garrí amb
i tot sembla evaporar-se sota un clar de lluna de sofre i dintre aquest	forn	adorable de la nit tropical. Algun xicotet, amb aire de castigador, s'ha
sense repòs. Altres persones, no gaires més, però, han vingut a olorar el	forn	de Madame Tu i a menjar un mango a l'ombra dels cocoters, immòbils en la
i ajaguts al mosaic fresc vam menjar uns pans sortint del	forn	, ficant-hi tota la cara a dins, folls del plaer
Alt, fimbrat, aspre. Porta escrit a la cara el seu ofici: treballa als	forns	de la fàbrica del vidre. Té una cara revellida, espremuda, rosegada pel
que no el deixessis passar; massa anys ha que el	forn	ja crema, no el deixis pas apagar, que quan els forns
forn ja crema, no el deixis pas apagar, que quan els	forns	se refreden, costa tornâ'ls a abrandar. Moliner,
al terrat i turmentava els coloms. La golfa del terrat bullia com un	forn	, tot el sol del dematí s'apilotava al sostre i el feia cremar; i entre la
pel bufet; i després de llançar el cigar que només tenia gust de	forn	crematori, s'estirà en el divan que Dorotea feia servir per les
o no— l'interdicte: per exemple, la cocció simbòlica del culpable en un	forn	a Samoa. Però l'equivalència es verifica de nou en l'ús paral·lel dels
a la calor que sempre m'ha deprimit. El nostre pis, sota terrat, era un	forn	. Calia esbatanar totes les portes si hom volia respirar, però aleshores,
una mànega, et donaran una camisa neta mentre et fiquen la roba dintre un	forn	per matar les bestioles, però amb tot això no evitaràs els polls... Això,
davant del teu nas, no has de fer sinó avançar. Jo entraré a dos o tres	forns	a demanar pa: res més. Ens acabarem el que ens queda del robatori; hi ha
angúnia. Portava pa, més que suficient per a tot aquell dia. Pa nou, de	forn	, ben esponjat, no d'aquell que et donen certes mestresses de casa, bru i
tota la roba i tot el que portes i durant la nit ho tenen en una mena de	forn	on morin tots els microbis i insectes que hi pugui haver; a tu et fan
ofert al viatger per a ésser contemplat des de l'altura, flamareigs de	forns	incandescents omplien de vermellors el cel, llumenetes verdes i blaves,
Tenim el suficient. Però he hagut de seguir prop d'una cinquantena de	forns	i de botigues, noi. M'agradaria que em veiessis demanar. Poso una cara!
i de pastissos, demaneu-ne. Cada casa en tenia unes llibrellades. Els	forns	n'havien cuit centenars de dotzenes i estaven repartits pel poble. Les
l'agüela o la tia. No es compra. Es fa a casa i es porta a coure al	forn	. És de pasta de mida —que és el pa socarrat o "panou"—, o de
corporal i espiritual a qui el taste. De bon matí, les fadrines van al	forn	a pastar la prima. Hi ha una dona, encarregada per l'alcalde, que ha de
tallen, fan les coques que, una vegada pintades, passaran a la boca del	forn	per a coure's. Les fadrines saben manejar el bastó que fa la prima, la
la pasta i la creixidera que rasca les molles del taulell. Ja en el	forn	totes les primes, a mitjan vesprada les pastadores, amb mocador de seda
dins el cascavell del cor. El poble fa olor de pastes ensucrades. Dels	forns	van eixint encara paneres de tota classe de llepolies. És que tot el
dir menjar i beure tota la gana. ¿I què menjaran sinó pastes cuites al	forn	i plats de quallada? L'església parroquial, en aquesta primera hora de la
any 1811] Acte primer [La escena representa un passadís entre un	forn	y una botiga. Del mitx del escenari arranca una escala, cual replá topa
cuarto. Per sota de la escala, un llarch corredor figurant la entrada al	forn	. Pálas, sachs de farina, exetra. Al mitx del escenari una trapa preparada
una fornada vés á la botiga y véntla; tot depressa, á corre cuyta vés del	fórn	á la pastera. Torna á fér altra fornada; prepara 'l llevát depressa y
Bueno, bueno ¡Quin martiri! [(Xich se dirigeix cap al corredor del	forn	)] Pep. Lo pres aquí? No m' agrada. [(Mirant lo cuarto de
Obro. Sortíu, Roche. [(Timbaler y Pep se situan al portal del	fórn	, Julia segueix á Carrió).] Escena VIII [Dits y Roche]
.)] Julia. ¡Oh! Salvéulo. [(Al dirigirse per la porta del	forn	surt lo poble, á cual presencia Roche recula, Julia s' abrassa ab éll,
Doncas enforna. [(Lo demés ho diuhen dintre del portal del	forn	mentres ván despenjant las palas.)] Xich. Apa. Pep.
¡Pare! [(abrassantlo)] [(La escena clareja ab la resplendor del	forn	, sentintse los cops de pala.)] Roch. ¿Que fá aquell? [(ab
y Timbaler lo tanca. Xich y Pep quedan parats al devant de la porta del	forn	.)] Xich. ¿Y are? Pep. ¿Qué passa? Julia.

Pàgina 1 (de 94)

50 següents