Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

qualitats i la seva raresa. Passaré de grat per alt aquest líquid	fosc	, viscós, inflamable, el petroli, que ha esdevingut un tema que encén
—kíbisis—, que ningú no aconseguirà mai de veure ple, i una	fosca	cofa. Potser la paraula quasi inusitada no t'agradarà, si han empresonat
Per què són tan perverses? La maldat és de debò un dels misteris més	foscos	i tristos del nostre món de tenebror." Tota aquesta tirallonga va
Glaucos, d'una barreja de verd blanquinós i de blau, cada cop més	fosc	en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a penes si sent
la veritat tenuíssima, dreçada a l'altra banda de la senzillesa d'aquests	foscos	llindars. A la fi, la mort se l'enduia. Fileres de pollancres, al llarg
per desorientar-se, en contemplar-la, mentre caminen per la pròpia closa	fosca	. Quant a Licaó, amargat, enyorat i solitari, el devia abatre Apol·lo,
de tornar-se a conèixer i de dormir, marit i muller, quan el palau era	fosc	i en silenci, varen conversar. L'un i l'altra trobaven difícil de resumir
plata—, col·locat trepitjant la llengua, per a un repòs tranquil en el	fosc	regne, un cop satisfet amb munificència el preu del passatge. A més, no
de l'aquí dormidora és d'una extrema complexitat. Des dels temps més	foscos	, els erudits no s'hi han posat mai d'acord, ni tan sols sobre
la qual cel i terra s'alegraren. La seva ànima s'estremí de no sabia quin	fosc	pressentiment, i en la nit i al poble —al seu poble— es sentí sol com en
una vedelleta que volien mostrar a l'amo: era d'un color de canyella	fosc	i ostentava una blanca estrella en un costat del front. Mirava amb els
li hauria impedit de tornar a passar, i li semblava que caminava en una	fosca	i solitària nit, com si Santa Maria hagués quedat de sobte deshabitada.
coneixent-lo més de dia en dia; així sabé de la seva vida, des de la seva	fosca	infantesa, de la qual Tino Costa evitava de parlar tant com podia, fins
riuen i blasfemen i continuen removent el fons; però la veu se'ls va fent	fosca	; de la gola no els brolla ja sinó un so aspre; el cos se'ls va reduint i
el color; notà que els ulls se li enfonsaven en el rostre, circumdats de	fosques	ulleres, i el veié aparèixer contínuament neguitós i agitat, fins que un
desgraciat un tendre sentiment d'afecte. El recinte era humit, fred i	fosc	; les parets emblanquinades eren brutes i esgratinyades. Tino Costa es
nena del retrat, que sobre la calaixera, des del seu marc d'un color verd	fosc	, continuava somrient. El seu somriure era límpid, suau, ple d'una gràcia
l'alba, i arribarà a Argona abans de la nova nit, potser ja una mica	fosc	. D'allí, d'Argona, en dies fixos, surt una diligència que passa per Santa
orientar-me bé, i si Déu m'ajuda, abans de la nit, potser ja una mica	fosc	, estaré a Argona. Demanaré refugi a alguna dona." La idea de demanar per
allí jo seré lluny." La diligència surt a l'alba; quan surt encara és	fosc	. "Déu m'ajudarà." I espera l'hora amb tremolor d'esperit, però ja sense
fortes ràfegues sacsejaven de temps en temps els arbres, i una	fosca	nuvolada es congriava damunt les muntanyes del fons. "Potser plogui",
explicant-li tots els seus dubtes i patiments, passada aquesta llarga i	fosca	nit, ja en el refugi de la fortalesa d'ell, enmig d'una clara llum, i per
-hi a temps. No volgué, doncs, esperar ni un minut més, i malgrat ésser ja	fosca	nit i a despit de la fatiga que l'aclaparava, manà aparellar de nou el
seguida a la casa on ell es trobava. Es muntava per una escala estreta,	fosca	i de gastats graons, en una atmosfera pestilent; després, Tino Costa,
aleshores s'avançà tot pregant-li que esperés una mica; s'endinsà per un	fosc	passadís i tornà poc després, fent-li senyal que la seguís. Ella estava
cantar i tenia l'infant adormit a la falda; baixà maquinalment l'escala	fosca	i pudent i sortí al carrer. Vagà hores i hores d'una banda a l'altra
tot era bell: les serres amb llurs gracioses ondulacions, i amb la copa	fosca	dels seus pins aixecats a l'últim bes de la llum; el perfil majestuós de
Estava envellit, amb les faccions arrugades, la pell d'un color de terra	fosca	, i en els seus ulls, enfonsats en profundes ulleres, surava un brill
corria un ample riu. El cel era baix, pesant: era un cel cobert de núvols	foscos	en el qual es perdien les branques dels arbres, també fosques, i
de núvols foscos en el qual es perdien les branques dels arbres, també	fosques	, i s'amagava el perfil de les serres. A mà esquerra s'estenia una vall
penós: diria's que li han posat plom als braços. Les branques, les masses	fosques	de rebugada topen impetuosament contra ells; gairebé s'afona. En un
li contestaren més cap enrera, i la nit sencera s'emplenà de clamors, de	fosques	amenaces que muntaven per tots indrets. Un esborronament el sotragà tot.
veure el meu fill. Càndia del Noro amagava la cara. La seva veu sonava	fosca	, enrogallada. —Anem a casa... Vina... —Vull veure el meu fill, Càndia...
obsessió. Càndia del Noro l'ajudava; amagava la cara. La seva veu sonava	fosca	. —Sí, sí... Vina... Anem a casa... Alguns dies després, amb el carro,
una oportunitat per a desencadenar-se en les seves energies més	fosques	i patètiques. En els períodes de pau, de tranquil·litat pública, sacia
s'autoburocratitza— està en immillorables condicions per a comprendre la	fosca	iniquitat de la situació penal en les societats "civilitzades". El
del /Lumen Domus\ adduïdes per l'Aguiló ho delatava d'una manera	fosca	i instintiva. Ara hem de prendre el terme "nacionalisme" —el frare
es projectava, aleshores, sobre els països remots, a penes sortits de la	fosca	adscripció a l'instint i al rudiment. El bon sauvage, per tant, va
un feix de llenya. I, enllà, hi ha la gran fageda esquelètica, l'avetosa	fosca	i esparsa, les ditades de neu. Hi ha mots deliciosos en el lèxic d'aquest
a les muntanyes de Sau: uns núvols espessos i flonjos, d'un color gris	fosc	, però amb els contorns d'un rosa daurat incomparable. El sol aclaria els
destacaven llurs contorsions al grat del vent, barrejats amb les alzines	fosques	. 26 gener. He arribat a Barcelona a primera hora del
la FAI...\ deia una veu formidable. Els fanals tenen una llum blava,	fosca	, trista. 27 gener. Ahir vaig parlar amb un amic meu, home
tarda el Canigó, d'un blanc daurat, apareixia a ple sol entre dues masses	fosques	: les muntanyes morades d'Olot, a sota, i al damunt un llarg núvol de
febrer. Sortim a mitja tarda. Fa vent. Núvols gris clar, gris	fosc	, allisats per la ventada. Els Pirineus són una mica velats. Tot d'una, al
més morada; la neu del cim sembla unes vetes de quars entre la terra	fosca	. El diari lamenta amargament la caiguda de Màlaga: es veu que ha produït
de la Croix\ de Claudel. Quina emoció, punyent, sòbria! Ara es fa	fosc	. Al camí, ran de l'heura fosca, hi ha una ratlla estrident de neu. Enllà
. Quina emoció, punyent, sòbria! Ara es fa fosc. Al camí, ran de l'heura	fosca	, hi ha una ratlla estrident de neu. Enllà dels avets en calma, el blau és
blancs, cotonosos i clarianes de blau. La neu brilla entre els claps	foscos	de la muntanya. Quins alegres cants d'alosa! Reposem sobre un llit de
sortit una estona. El Matagalls blanc es perfila contra uns núvols gris	fosc	, davant els quals floten uns nuvolets vermells de posta. La neu es fon
la tarda, la boira s'enlaira dels fondals, surt com un fum de les carenes	fosques	, cobertes d'alzines. Tot d'una envaeix el paisatge. De la finestra

Pàgina 1 (de 205)

50 següents