Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de reconciliació, en el transcurs del qual va precipitar el sogre en una	fossa	plena de foc, i Dioneu es va cremar fins a convertir-se en un grapadet de
"Aquesta dona té un peu a l'hospital, i potser millor encara, a la	fossa	. Llavors la nena..." I no seguí. —Escolta... En aquell moment es
el pare al principi de la Revolució, i primer li van fer cavar la	fossa	. 31 octubre. Corregeixo proves. Després vaig, uns
esperar que els qui els ocupen s'acabin de podrir. En canvi, els de la	fossa	comuna els enllestim gairebé de seguida; allí, sempre n'hi caben.
amb tot d'espasmes feixucs darrera el mocador. —Farem una volta per les	fosses	comunes, ara —diu l'home. —Em penso que no podré... —És a l'aire
de nou... —Només la meitat. L'altra meitat de cadàvers destinats a la	fossa	comuna la incineren. Ell el mira, inexpressiu; no ho entén. L'home, que
doncs? —Per precaució. Hi ha dies que es presenta molta gent a visitar la	fossa	comuna, però no hi ha gaire interès que vinguin. Com que al mateix temps
gairebé no el remarca ningú. —No comprenc que els molesti que visitin la	fossa	comuna. —Destorben els funcionaris encarregats del recompte. Si es
pales rodones. —Aquests són els qui compten? —pregunta ell. —No. Aquestes	fosses	ja són classificades i ara les anivellen abans de tancar-les. Els
les anivellen abans de tancar-les. Els funcionaris del recompte són a la	fossa	nova. Vine. És clar que amb aquest temps... Quedarem xops. Darrera d'ells
darrera el seu company, s'endinsa cap a la cornisa estreta que domina les	fosses	on treballen els homes. L'altre l'adverteix: —Naturalment, davant
d'una construcció de fusta on deuen guardar les eines. Sota hi ha l'altra	fossa	, no tan profunda però més extensa que les de dalt i on els ossos són
a l'altre costat, on hi ha una escala de mà repenjada a la paret de la	fossa	, davallen pels graons corcats i que grinyolen sota llur pes,
barbeta, avançant-se a l'home—. Però de vegades se n'hi barregen d'altres	fosses	i per això els de datació vénen tot sovint. Si trobem alguna peça rara
—Sí, és possible. Ja us he dit que una part dels destinats a la	fossa	comuna són incinerats a mesura que entren. —En aquest cas no pot quedar
de malhumor, el vell? —En tenen tots, quan fa un temps que treballen a la	fossa	. Sobretot quan hi ha gent de fora; els molesten. —El de la barbeta no ho
el seu company, un camp molt llarg, potser a dos-cents metres de les	fosses	que han vist i recorregut de cap a cap per tres amples trinxeres que
aviat no hi veurem gens —li diu el seu company. Ha de baixar, doncs, a la	fossa	, però de primer pren la precaució de lligar-se el mocador a la cara. Amb
però en aquest cas no hi podem fer res. Tornen a pujar cap a la	fossa	on treballen els dos funcionaris que ara han encès una llanterna perquè a
i un dia de festa... Els homes que palejaven fang sobre les altres	fosses	plenes, en canvi, s'han fet ja fonedissos i ell aprofita la soledat de
temps de replicar avança cap als graons que hi ha al final de les	fosses	, puja cap al replà de grava i s'endinsa en el vestíbul fosc i solitari,
s'il·lumina quan l'obre. Hi deuen haver baixat els homes que cobrien les	fosses	, i potser el mateix encarregat, perquè el terra és ple de peuades de fang
despulla de llurs accessoris i un metge els examina la gargamella, les	fosses	nasals i els conductes auditius abans d'omplir un volant que declara que
igualment per a ser dites al cim del paladar perquè ressonin a les	fosses	nasals. Quan li caldrà expressar la seva tristesa, la seva desesperació,
vencerà a curt terme, sinó per salvar-lo de la mort anònima, de la	fossa	plena de calç del Cementiri de Jesús, un cementiri de vagabunds i gent de
Elles ja m'ho diuen; però no vull jo, perquè, què faré? D'ací a la	fossa	, ja ho he dit. Mentre estos braços no em fallen..., aquí em tindreu.
d'entrada hi anaven els forats de les espitlleres. Hi havia una mica de	fossa	i un pont llevadís. Encara que de tot això no se'n vegi rastre, és
que passa, les oracions se'n van. Tímidament, dins la	fossa	, les despulles han baixat, i encar pel jardí ressonen
de cel, has passat a la sacietat dels sentits, a la infame sacietat, la	fossa	de la joia. Nous companys Els meus amics íntims seguien essent Jaume
de Don Abdon, nos várem trasladar al cementiri!... Alli visitárem la	fossa	comuna, y en lo lloch ahont nos varem creurehi enterrada á la mare, alli
pensava en l'exactitud de l'antiga llegenda: el cor de l'home és una	fossa	plena de sang; a les vores d'aquesta fossa els morts estimats es tiren de
el cor de l'home és una fossa plena de sang; a les vores d'aquesta	fossa	els morts estimats es tiren de bocaterrosa per beure la sang i refer-se;
del meu cor una altra fulla, un altre any. Feia un altre pas cap a la	fossa	plena de sang. —Què et passa, patró? —preguntà Zorbàs, que cantava amb
estudi i al camp d'escola. El camp d'escola! Era un camp salvatge amb una	fossa	de fer calç ça i enllà, sense traça de solc o de llaurada, abandonat a la
cambra també blanca, amb una creu negra, sense Crist, com les creus de	fossa	comú; unes cortines mostrejades, de dormitori de vicari, i un finestró
silenci: no, només podíeu sentir-lo. Les voreres eren simplement llargues	fosses	profundes, amb murs espadats de neu a cada banda. Per ci per lla us
distant figura negra que es decantava i desapareixia per una d'aquestes	fosses	i reapareixia al cap d'un instant, amb un moviment que hauríeu conegut
però totes i cada una de les rauxades estampien un poc de neu dins les	fosses	de les voreres perquè aquest era llur ofici. Alonso Fitz Clarence seia en
de quatre grapes dins d'un sot escopint gresa i esbarneiat. Era a la	fossa	de l'àvia Masanella —que agonitzava feia tres dies— oberta previsorament
per disparar l'escopetó sobre una cogullada, tragué el nas al caire de la	fossa	. Llavors succeí una cosa imprevista, desconcertant, absurda. Els portants
darrer graó de la capella quan, de sobte, un mort va treure el cap d'una	fossa	. Primer esberlà la terra com un "quicou", després reganyà les fesomies,
en l'insuperable horror dels que es revifen en ple abandó, al caire de la	fossa	col·lectiva, en el llòbrec vaitot dels "spoliariums". Ajuda a la
senyor! En tan bon home com era! En aplegar al Cementeri hom cava una	fossa	i sobtadament ens deixen caure al seu fons, com cau a terra una fruita
amb gran riquesa. Tu iràs en pau a tos pares; amb bona vellesa iràs a la	fossa	. Mes ells, fins a la quarta generació no tornaràn aquí, que la iniquitat
ço és Betlem, fou soterrada. I erigí Jacob un monument damunt la seva	fossa	. I és el monument de la fossa de Raquel encara avui dia. Mort d'Isaac I
I erigí Jacob un monument damunt la seva fossa. I és el monument de la	fossa	de Raquel encara avui dia. Mort d'Isaac I partí Israel i plantà sa tenda
del Faraó, de com mon pare em conjurà, dient: Vetaquí, jo mor: dins ma	fossa	, la que vaig cavar-me en terra de Canaàn, allí em soterraràs, que hi
de major espiritualitat: l'home meditant els secrets misteriosos de la	fossa	; la noia impúber, extasiada per l'espectacle de la vida universal; el
el lavabo. També l'hi empenyia el desig de treure's de la boca i de les	fosses	nasals com una mena de flaire desagradable que hi romania enganxada. Al
El meu pare aleshores li féu lligar els peus i les mans i el ficà en una	fossa	mentre enviava un missatger a demanar a l'interpretador què calia fer.

Pàgina 1 (de 20)

50 següents