Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Avui el masover llaurava. Tota la feixa era roja, humida, llevat de la	franja	prima del marge, d'un verd clar, ran del qual hi ha la perera florida. Bo
és blanc —lleu ditada d'hivern en la primavera verda i flonja. Una	franja	de sol pàl·lid daurava la tendror dels faigs. La muntanya, que era
descrit l'espectacle impressionant dels reflectors que entrecreuen les	franges	de llum viva, les granades antiaèries esclatant entre els núvols com
dues d'elles més fortes, segurament bombes. Després silenci, i la	franja	del reflector escrutant el cel blanc de lluna, damunt les muntanyes.
públic se'n va ordenadament, però amb cert nerviosisme. Està núvol i les	franges	vives dels reflectors revelen les masses blanques, cotonoses. Anem a casa
enllà de les muntanyes que ens separaven de Barcelona. Les altíssimes	franges	de llum s'inclinaven com messes titàniques, s'encreuaven, s'atansaven
boira. Era com el flamareig d'un incendi gegantí, d'un roig travessat de	franges	groguenques, com de reflector. Tots intrigats, hem anat a la baga amb el
com de reflector. Tots intrigats, hem anat a la baga amb el fanal. Les	franges	s'apagaven, s'encenien en la roja resplendor difusa. Algú parlava d'un
—planta baixa i un pis— és de mà d'obra, encalcinada de fresc i amb unes	franges	de color taronja emmarcant porta i finestres. Precedint l'entrada de la
-li el poble. —Veus? Allò és la fàbrica de paper que et deia, amb la	franja	vermellosa. Som parents de lluny. A l'altra banda hi ha la plaça de
Joan. I es reclina a l'ampit de la finestra; mira aire enllà, cap a la	franja	de boirina violeta que esborra el mar; segueix el fum de les xemeneies
mort. I els fums de les xemeneies, els núvols dramàtics de la tardor, la	franja	violeta del mar, li recorden la boira de Comarquinal; les cantonades
La malla de la falda o del faldó, doncs, anava disposada en forma de	franges	. Les faldes, encara, apareixen com a element unit a les cuirasses en
beure, argent, sílex, cabdell de fil, braçalet, or, anell d'or, pic,	franja	acolorida del vestit, bastó, vànova, mesura, bigoti, teler, tub de bambú,
distància del primer diafragma i de la placa fotogràfica, el nombre de	franges	per unitat de longitud serà justament igual a £, i com que una
del primer diafragma originarà una incertesa igual en la posició de les	franges	, no podrà aparèixer cap efecte d'interferència. Pot veure's fàcilment que
la còlera. Vulgues-me dir, però, ¿què signifiquen les	franges	que hi ha al cel, de tons diversos i, com el front de Déu,
la italiana, la russa— i enmig, dalt de tot, un llarg drap blanc amb	franges	blaves. No teníem canó, però manllevàrem dos fusells i decidírem de
intermedia de Strickland, la té blavosa); la cua té una	franja	fosca en el seu extrem i la base de les plomes externes perfilada de
i la base de les plomes externes perfilada de blanc; les ales tenen dues	franges	negres; algunes races semidomèstiques i d'altres aparentment salvatges
i d'altres aparentment salvatges tenen a les ales, a més de dues	franges	negres, unes clapes també negres. Aquestes diverses característiques no
negre tingué un color blau tan bonic —amb la part caudal blanca, la doble	franja	negra de les ales, i les pennes de la cua barrades i vorejades de blanc—
en totes les races, d'exemplars de color blau pissarrós, amb dues	franges	negres a les ales, la part caudal blanca, la cua barrada a l'extrem i amb
que he fet, penso que això és veritat. Hom ha dit també que la	franja	de les espatlles és sovint doble i és certament molt variable en longitud
Ha estat descrit un ase blanc, però no un d'albí, que no tenia la	franja	dorsal ni les de les espatlles; i en els ases de color fosc aquestes
dorsal ni les de les espatlles; i en els ases de color fosc aquestes	franges	són a vegades molt confuses o falten del tot. El kulan de
falten del tot. El kulan de Pallas ha estat vist amb una	franja	doble a les espatlles. L'hemió no té les franges de les espatlles; si bé
ha estat vist amb una franja doble a les espatlles. L'hemió no té les	franges	de les espatlles; si bé ocasionalment en poden aparèixer restes, tal com
Poole m'ha dit que els pollins d'aquesta espècie tenen generalment	franges	a les potes i d'altres, més pàl·lides, a les espatlles. El quaga té el
en una ocasió, en un cavall castany; hom pot veure a vegades la pàl·lida	franja	a les espatlles en els cavalls grisencs, i jo n'he vist restes en un
curós i un esbós d'un cavall de tir belga de color grisenc, amb una doble	franja	a cada espatlla i amb ratlles a les potes; i un home en el qual jo confio
La ratlla dorsal sempre existeix; les potes estan barrades en general; la	franja	de les espatlles, que pot ésser doble o triple, és comuna; i, a més, els
dues o tres subespècies o races geogràfiques) de color blavós, amb certes	franges	i d'altres marques; i quan una raça adquireix per simple variació un to
marques; i quan una raça adquireix per simple variació un to blavós, les	franges	i d'altres marques reapareixen invariablement; però sense cap altre canvi
mestissos hi ha una forta tendència a la reaparició del to blau, de les	franges	i de les marques. He afirmat que, per explicar la reaparició de caràcters
a classe i com a membres vius del país. Però són, indiscutiblement, la	franja	social més "estable" de la ruralia, la més neta quant a filiació
mosaic o en barreja, en superposició o en difusió. Hi ha límits incerts,	franges	i illes d'un grup nacional dins el territori d'un altre grup. Hi ha
que la Península està formada, des del punt de mira nacional, per tres	franges	i una taca: la franja occidental, amb Portugal i Galícia; la franja
formada, des del punt de mira nacional, per tres franges i una taca: la	franja	occidental, amb Portugal i Galícia; la franja central, amb Castella i les
tres franges i una taca: la franja occidental, amb Portugal i Galícia; la	franja	central, amb Castella i les regions afins; la franja oriental, amb
i Galícia; la franja central, amb Castella i les regions afins; la	franja	oriental, amb Catalunya i València més les Illes, i la taca del País
moradenca. L'hàbit era pulquèrrim. La testa, gloriosa com un sol. La	franja	de llum anava pujant enlaire. Damunt la testa de monsenyor, la immensa
d'algun veí escarlata del jardí; sos dolços ullassos blaus tenien per	franja	llargues i encorbades pestanyes; la seva expressió era composta de la
de filagarses grises; l'aigua del Ter, al fons, lluïa com una tortuosa	franja	de cristall esmerilat; els alzinots propers semblava que caminessin i el
ulls de pedreria; cotes de malla, amb or incrustat damunt l'acer i tot de	franges	de perles menudes, ja oxidades i ennegrides; hi havia elms amb cimeres i
que dominava el Wainganga, i les boires matinals flotaven al fons en	franges	blanques i verdes. En alçar-se el sol esdevingueren unes mars
que cobrien les lianes; fosques avingudes on el clar de lluna feia unes	franges	tan iguals com les peces de marbre dins la nau d'una església; brolles on
el dia entrava més i més. La calitja marina s'havia carenat d'una	franja	d'or, i tot el paisatge, des de llevant fins al Montseny, s'estremia sota
lluna. Per on podia entrar? Les soques es cairejaven de dalt a baix d'una	franja	de lluïssor argentada. Tota la selva s'esbandia d'aquella misteriosa
, a l'entorn seu, hi faràs un viu d'or. Tot al volt, hi faràs una	franja	ampla d'un pam, i faràs al volt un altre viu d'or sobre aquesta franja."

Pàgina 1 (de 29)

50 següents