DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fred A 7632 oc.
fred AV 1 oc.
fred MF 6001 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fred Freqüència total:  13634 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

afiblall, per embolicar-se amb ella la resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de
l'Egeu l'han de témer més que nosaltres, perquè els baixa de sobte, nu, fredíssim, glaçador, envoltat de llamps i volant amb les ales molt ràpides, de la
subalterns. Em sento marejada, no gaire còmoda, i m'agafa un pèl de fred, tan nua. Bé m'haurien pogut vestir, que els queixals del drac no haurien
el viatge, i tant el meu vell pare com la pròpia mare, lúcids egoistes, freds calculadors, no hi consentien, amb irrefutables raons, cal que amb
a distingir el teu instrument en la foscor, et vas tombar amb una freda deliberació a esguardar la deslliurada. Ja no hi era. Aleshores inflaves,
i el seu camí es confonen reflectits en el propi mirall ocult, límpid, fred, sever, incanviable, que no enganya mai. Dionís No hi ha res més allunyat
el seu ofici i amb el seu costum. Baralles de gossos i de voltors, més freda fosca a trenc d'alba, gràcies als déus per a mi la darrera. I els guardes
tria. Obsessionada fins a enfollir, el sinistre Teseu és l'àrbitre, el fred amo de la situació. No repetirà el paper ben poc lluït de Minos i no se
salvar-me amb ell, al preu de caure sota l'esclafadora pesantor del seu fredíssim domini intel·lectual, i em nega també la caritat de concedir-me un refugi
silenciós, el carrer? Per què adoptava tot, al seu pas, un aire de quasi freda hostilitat? Per què no vibrava el seu cor? Allí hi havia, per fi, la casa.
s'anaren retirant, com ocells esglaiats que fugissin de l'hivern i del fred. Mila del Santo, a poc a poc s'anà sentint sense forces, mancada d'ajut i
deixat més tristesa que no alegria. L'entrevista va ésser breu, gairebé freda, i a Tino Costa, recordant-la després, li semblà descobrir en tota ella
sol molt brillant, però els raigs del qual, a causa de la distància i del fred, no podien penetrar en la seva ànima. Ell l'havia conegut uns quants anys
Em refaig, i l'habitació i la casa se'm fan buides, immenses; sento quasi fred a l'ànima, i àdhuc tinc por del soroll dels meus passos. Tot està igual:
present. Ja sabeu que el vell Malivern, encara no es sentien els primers freds, ja no vivia per trobar-se a la serra; el vell encara avui no se'n sap
del marit. La nit d'aquell dia —era pels volts de Nadal, i feia una nit freda i ventosa— ell entrà més sever que de costum, tancat en un silenci
Ella, despullada com estava, s'assegué al pedrís, arraulida en la nit freda d'hivern; doblegà el cap damunt els seus genolls i es posà a plorar
arraulida davant la porta, aquella porta que l'havia defensada sempre del fred i de la solitud, aquella porta darrera la qual hi havia la seva filleta,
companyia—, i que s'havia tancat per a ella per sempre. I no sentia el fred ni el vent, ni la coïssor de la ferida que li sagnava a l'esquena. Una
Mirà, però no veié ningú. Una sensació de solitud el féu estremir; un alè fred travessà la seva ànima; el desig de veure-la, la necessitat, es féu més
es perdé en el mar obscur. La tramuntana va portar amb ella els primers freds i portà noves inquietuds al cor de Mila, i ella sentí que no podia més.
era tan trista la vida? Amb aquests pensaments Mila sentia com si una mà freda li oprimís el cor. Era tanta la seva angoixa, que es dirigí a la seva
en una llarga, profunda mirada. El rostre d'ell continuava impassible, fred, com cobert amb una careta. El seu primer impuls d'admiració, de fruïció
cec i a penes s'adonava de la pluja que s'abatia al seu damunt, espessa i freda, ni de la fosca impenetrable que regnava. Una figura, sorgida de sobte en
la sentís des de dalt, perquè ell no s'adonés del que passava. La seva mà freda i esquelètica s'agafava a la de Tiago amb més força; la seva súplica era
més tristes de la seva vida; allí hi havia l'habitació en la qual una nit freda de novembre la deixà adormida dolçament, amb el cap reposant sobre el
Aquella silenciosa i ràpida partença, aquella tranquil·la i, en aparença, freda resolució amb què ell la mirava partir a través de les paraules de la
per aquell desgraciat un tendre sentiment d'afecte. El recinte era humit, fred i fosc; les parets emblanquinades eren brutes i esgratinyades. Tino Costa
nos pleurs!\ Baudelaire /(Les fleurs du mal)\. La nit era freda i plujosa; una nit de començos de març. Havien passat pocs dies de la
tan cansada i indiferent com si es tractés d'ella mateixa. En aquesta nit freda de març Tino Costa anava a trobar-se amb ella; anava, com sempre, sense
o si, en realitat, fugia de la seva solitud poblada de fantasmes; del fred horrible de la seva solitud. Vora seu passaven figures silencioses; els
féu encara més ampla la seva solitud, gairebé angoixosa. Bufava un vent fred, deslligat sobtosament; el vent agitava les altes i pelades branques dels
decantat segons el seu costum, i el cigarret als llavis, apagat. Tenia fred. Des d'un portal una dona s'avençà al seu pas amb un infant als braços;
ploriquejava i allargava cap a ell les seves ertes manetes; tremolava de fred. Deliberadament la seva mare l'havia sens dubte deixat com anava, mig
l'havia sens dubte deixat com anava, mig despullat, perquè tremolés de fred, perquè plorés i despertés així la compassió dels transeünts. Un impuls
allí altra vegada, i també l'altre, i l'altre... Fins quan? —Sents fred? —Sí; estic glaçada. La va estrènyer amb més força contra el pit. —On vols
habitació. Caminaren novament en la fosca. L'aire havia esdevingut més fred; corria gelat entre els portals, i des d'allí tornava a sentir-se la
en va per aixecar-se, sense deixar de cridar. La pluja continuava caient freda i molesta; el vent gemegava als portals. No lluny del borratxo ella es va
allí amb la camisa bruta, les cames flaques i torçades, tremolant de fred o de temor... —Et dic que no! Et dic que no! Se li llançà sobre amb
féu tornar en si Tino Costa. Ella deixà el seu vestit, i, oblidada del fred i dels insults que ell li havia dirigit, s'inclinà sobre l'embriac, li
la conducta d'ell en aquella nit se li va fer de sobte transparent: el fred laconisme de les seves preguntes, la gairebé duresa de les seves
i d'acordions, i sonaven cançons alegres o cançons aspres. En les nits de fred, els homes es refugiaven als interiors. A les dotze en punt, el vigilant,
i les primaveres: amb el feixuc tabard fins als peus, en les nits de fred; amb el vestit de vellut, en la calor... Llavors anaven tancant-se les
a la mirada. Hauria de passar al ras una nova nit? Aquesta es presentava freda, desapacible, i Mila sentí un començ de por. La muntanya ha quedat ja a
contra terra. S'assegué allí mateix, sense poder continuar. Li entrà fred. El camí s'allunyava al seu davant, es perdia en la fosquedat creixent,
A la nit tornava molt tard. Una vegada ja gairebé clarejava. Feia fred. Arcisa, com cada nit, romangué sense allitar-se, agitada, i preocupada
que es va acostant; sent el brogit del vent als arbres; un estremiment de fred li travessa els ossos, i s'arrauleix dintre de les seves robes; després
i ara ho desitjava amb afany. Amb tot això, Sileta es mostrava encara més freda, més reservada davant Tino Costa i com temorosa. Era una noia senzilla,
Dreta allí, prop d'ell, severa, el mirava, el mirava amb els ulls freds, impassible, en un rostre que semblava de pedra. La reconegué sobtadament
li reconeixia la veu. La sang se li glaçà a les venes i un estremiment de fred li recorregué de cap a peus. Nogensmenys, en l'obscuritat no li veia la

  Pàgina 1 (de 273) 50 següents »