Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Escil·la, canviada en lletgesa i en mal —no naveguis per l'estret que	frega	d'un cantó la seva caverna i de l'altre, molt proper, el xuclador remolí
al llarg d'un petit riu, just movien amb una remor piadosa les fulles, en	fregar	el brancatge les mans de l'hora baixa. Coronis A Tessàlia, Coronis o
ha creuat els braços damunt el pit, inclina amb resignació el cap gairebé	fregant	l'espatlla dreta, tanca els ulls i recorda, endinsada en el seu íntim
prodigi no apareixerà sense tristesa", beneitejava jo, tirot-lirot, en	fregar	, flirtejant amb la demagògia, l'ordre sacramental dels cèntims.
pare. Jo, únic eix i motor d'aquest procés, no els tocaré per res, no els	fregaré	ni un bri de la roba. Si cometia amb les meves mans els homicidis, si per
amb suau moviment, sospirà i, a passos lleus, dolçament, com si a penes	fregués	la terra, s'internà per l'entrada i començà a pujar les escales. Després
en les seves esperances. Però, ¿és que l'ancià havia estat mai capaç de	fregar	tan sols el misteri tenebrós de la seva ànima, davant el qual ell mateix
front i la besava. Dolçament i trèmul, amb una infinita tendresa, a penes	fregant	-li la pell amb els llavis: —Com t'estimo, Mila! Gairebé tremolant-li el
tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de lluna remunta l'horitzó,	frega	gairebé el proper turó i il·lumina un pi decantat sobre el buit, però amb
amor meu, com t'estimo! Com t'estimo, Mila!" La besà, a penes li	fregà	la pell amb els llavis, i la tingué així com un que somnia, com un que no
seu son tranquil. Roman perplex, sense saber què fer. La despertarà? Es	frega	la mà amb un gest inconscient, com si en la lluita interior que sosté
folla estrebada; i continuaven tirant-li des de lluny. Una altra pedra li	fregà	el front i l'obligà a flectar els genolls... Llavors, ja entre les ombres
que, en última instància, tot és tècnica: fer un nus, encendre foc	fregant	dues estelles o filar amb filosa, tant com la feina del més subtil
a les branques fines del tamariu despullat. Uns núvols blancs, ràpids,	freguen	tot just el cim de la gran muntanya metàl·lica, de color d'acer. Llegeixo
es va aglomerant a tocar de la dona. Un home llarg i ample que gairebé	frega	els llums amb el cap, es mareja i cal que corri a la porta, però, abans d'
núvol dens que entela els vidres darrera els quals dues dotzenes de mans	freguen	la superfície amb mocadors bruts. —Veniu —fa una altra veu. És l'home més
ajudant. Després hi ha un instant de tensió, car el colze del metge ha	fregat	el braç del cardiòleg, i aquest s'incorpora com si l'haguessin escopit,
mans de les infermeres i dels ajudants; un d'ells, en lloc de beure, s'hi	frega	el bescoll i les espatlles i tot seguit, satisfet, encén una pipa. Ara ja
sota d'ells. —Com de costum —li replica un dels homes. L'uniformat es	frega	les mans, té un somrís afalagat. —Sí, com sempre. No cal dir que sabem fer
enfurida. Entre dents, glapeix: —Us esteu jugant la citació!... Els homes	freguen	desesperadament el metall, un d'ells fins i tot hi escup per tal de
d'ells fins s'ha incorporat una mica, sense adonar-se que els elàstics li	freguen	el terra ple d'escopinades, de guixos i papers rebregats. El seu rostre
cara. Sense preocupar-se d'eixugar-se-la, s'inclina sobre la tassa i la	frega	amb l'escombra. La porcellana és vella, escrostonada i plena de
es lleva la camisa i, tot seguit, amb la roba interior de la dona, es	frega	enèrgicament el cos encara xop. —No li ho deixeu fer! —crida ella—.
veu contra el fons d'una remor de papers, perquè l'efeminat ha començat a	fregar	-se copiosament. —Evidentment què? O és que no ho és, la meva mare? —
pressa. La capa groga va avançant cap als rajols fins aleshores eixuts,	frega	ja la part baixa del muntant de la cabina més propera al bassal. —Proposo
la porta, sense acabar de tancar-la, i ell es queda tot sol sota el raig,	fregant	-se gairebé rabiosament el pit, els braços, el ventre, les cames. Un suc
hi parlen. Si no, no els servirien. Ell retrocedeix cap a la dutxa, es	frega	més el tors, encara humit, l'esquena on s'arriba malament. Unes mans li
una esgarrapada i, sense posar-se'ls, amb els faldons de la camisa que li	freguen	les natges, segueix la dona cap a l'altra banda de pis, travessa el
-se entre el pedruscall del carreró. —L'arma! —crida ell. La recull, la	frega	ràpidament amb els faldons de la camisa i la llença darrera el cos en el
de les parets, ensopega, però aconsegueix de recobrar l'equilibri sense	fregar	el terra amb les mans. Pel seu costat, en la fosca, s'esmuny alguna cosa,
el costum. Ell el segueix amb més lentitud, orientant-se amb la mà que	frega	les parets. —No en podíem haver agafat un altre? —pregunta. —No. Els
res, no ha estat res! —fa l'home en arribar baix. S'incorpora llestament,	fregant	-se l'impermeable xop on s'adhereixen una mena de tendrums que ha
amor ni preocupació, una cara reposa contra un ventre encara obès, un peu	frega	un nas ja afilat, una mà sembla entaforar-se en un sexe falsament
seu costat, dirigeix una darrera mirada al carner sota la llum baixa, es	frega	les mans d'on se li separen uns residus vermellosos, pica de peus per
dibuixant un ròdol de claror que deixa tots els racons en l'ombra. Ell es	frega	els ulls, torna a mirar, i aleshores s'adona que és una habitació ampla i
un gest desmaiat i inhàbil que envolupa el barri sencer, la ciutat que el	frega	, els camps i les muntanyes, les prades i els rius que s'estenen més enllà
contestar, perquè ja corre carrer avall, tan de pressa que els talons li	freguen	la ratlla del cul. Ell i la noia es miren, ara riallers. —Anem? —fa
carret un per cada vara i ell sent el contacte del cos de la noia que li	frega	el braç, la calidesa de la seva carn bruna que només protegeix una tela
Sense adonar-se'n ha enfonsat una mica massa en direcció al marge, que	frega	, i ara li proposa: —Per què no traceu una ratlla? —Ja hi és. Aquí
—Si és corcada! —i la fa petar entre els dits per demostrar-ho. El deixen	fregant	-se la pols i espolsant-se els corcs que li han cobert la mà i, sempre
quan el superior us adreça una pregunta. A vestir-se! Surt al vestíbul,	fregant	-se mans i cuixes, cames i pit, per tal de desfer-se de la quantitat
La fosca se l'emporta de nou, l'allunya, i els homes es mouen inquiets,	freguen	els peus contra les lloses del vestíbul, més profund que no pensaven cap
han complert els sis mesos de servei. Ell es redreça una mica, evitant de	fregar	-la amb el cos que se li inclina. —Però vós em podeu ajudar. Anit us vaig
tercer uniformat ordena a l'altra banda, davant el mercader que ara seu	fregant	-se les mans. Fan una pausa, examinen totes dues cues, críticament, però
—En tenim ben bé per a vint minuts. Ell treu una cama del tricicle,	frega	el terra amb el peu. —Sortiré sol, doncs. —Com? Per aquí, sense vehicle
parets de la fira, l'últim rastre de llum és un raig oblic i pàl·lid que	frega	sense força els murs dels magatzems tancats de davant. La porteta s'obre,
ha la mare. I he de buscar un lloc on dormir... Ella riu, se li arrapa,	fregant	-se-li amb tot el cos flairós de sol. —Ja el tens. On es pot
Tornen a giravoltar vagament, ell arrossegant la galleda cap al centre,	fregant	culs i pits que avancen al seu encontre. —Potser valdrà més que sortim
d'ells s'ha quedat a la sala, perquè corre cap a la dona, gairebé la	frega	amb la galta, però ella el rebutja amb unes altres paraules que també es
les espatlles i posen els ulls en blanc, l'home de l'ull tapat es	frega	les mans mentre els peus se li enreden amb el compàs d'una melodia que

Pàgina 1 (de 50)

50 següents