DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fregir M 1 oc.
fregir V 708 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fregir Freqüència total:  709 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Es mataren mitja dotzena d'anyells, una vintena de pollastres, i es fregí una gran quantitat de peix portat en cistelles a la matinada des del
de l'oli sabent i pestilencial de la paella dels gitanos, aquell oli de fregir gats. No content de tals efectes, el mazout, amb una corrosiva
de la porta. Era en Manel que venía suant de la farmacia. Li havían fregit las sanchs... Tot plé de gent y més cansoners! —Y bé, no ha dit qué era
més l'acre olor del carrer, de la taverna veïna, de fruita podrida, d'oli fregint peix o bunyols, de menges vomitades, de suor, d'humitat, de semen humà,
no es girà a mirar-me. La tieta no em va somriure. La mare seguí fregint, indiferent. De dintre venia fins a l'aire del carrer una bravada calenta
És molt gelós, el meu marit... —Les seves raons té. —Vol dir que la hi fregeixo?... —No; la seva bellesa... —Ai, carat de mestret! I semblava un
vegadas un hom viu molt confiat, y quan menos s' ho figura es quan mes li fregirán! —¡Oh! —exclamá l' Alfredo.— Expliquis, expliquis. —Me sembla
mai indagar-ne la fondària; les truites que s'hi pesquen, mentre les fregeixen s'escapen llar amunt i se'n tornen a l'estany. Diu que una vegada (fa
caret, d'aquell dia que vàrem anar a sa Boadella, i tu pescaves i jo fregia es peix, i...? —I sí! el xaval es recordava de tot, punt per punt
—Si veus que un matxo mata una polla, porta-me-la de seguida i te la fregiré. Vaig, naturalment, començar a matar, a cops de roc, un parell de polles
mas. Alguns havien estat molt matiners. A punta de sol la masovera ja els fregia unes patates o els ferrava un parell d'ous. (En aquell temps el suro de
va sol i fet tot un altre... Els tres tingueren un ensurt. —Doncs te l'ha fregida! —cridà Tàrrec batent els palmells de les mans. —Us dic que se'n va sol!
se li esperava! Estava pensant pietosament en la manera menys molesta de fregir-l'hi quan l'home es plantà al meu davant amb una confortadora cara de
cafè al terrible Quica, parent llunyà de la seva mare: —El llamp lo fregís! Fuma pas escanyapits aquei minyú. A la taula hi anaven, com hem dit
i la coliflor. Per tal d'adobar aquesta, fins hi fa una salsa blanca. Jo fregeixo els bunyols de quatre en quatre. Al cap de deu minuts ja he après de
per la finestra de la cuina. El rostit gairebé ja està al punt, però fregir els bunyols esdevé més difícil. Les granades peten ja tan a la vora, que
darrera el mur de la finestra. Després m'alço de seguida i segueixo fregint. Els saxons paren de tocar. Un tros de metralla s'ha encastat al piano.
i ja travessem volant els cinquanta metres de camp descobert. Fregeixo els quatre darrers bunyols: dues vegades, encara, m'he d'estirar a
A casa, abans de sopar. Quan obren la porta de la cuina, sento un soroll: fregeixen patates. Maria cus. Rosa, planxa. A fora, sento caure l'aigua.
fortor la de l'oli de la paella, massa àcid. Era quan començaven a fregir el lluç que es mossega la cua, el lluç que a Barcelona s'anomena de
descarregat sobre la víctima, ara em creixera a la sang com l'oli bo en fregir. El cas és que ho he fet i que em buscaran per a fer justícia. ¡Ja veus
sentir remordiments i el va tirar a l'aigua. El lluç, malgrat haver estat fregit, va tornar a la vida i va restar eternament agraït al Calabrès. L'amo
del peix. —Els adverteixo que el meu peix no permetré que el fregeixin! El director. —Oh, no! Això ho farem amb un doble. L'amo del
la /j\ anglesa de /jockey\; exemples: jove, gitar, fregir, ajudar, marge, penjar, fetge, platja, rebutjar. A Morella i al marge
a /j, g\, com a /tj, tg\ ortogràfiques; exemples: fregir, ajudar, pujar, fetge, platja, viatge. El "parlar apitxat" careix del
conjugació pura segons el model de renyir. Els verbs afegir, fregir amb els composts refregir i sofregir, llegir amb el seu
tinygues..., d'afigc i afigca, afigques..., de frigc i frigca, frigques..., de lligc i lligca,
d'afigc i afigca, afigques..., de frigc i frigca, frigques..., de lligc i lligca, lligques..., etc., cal
d'afigc i afigca, afigques..., de frigc i frigca, frigques..., de lligc i lligca, lligques..., etc., cal dir
tiny i subj. tinya, tinyes..., afig i afija, afiges..., frig i frija, friges..., llig i llija, lliges..., etc., o bé les
subj. tinya, tinyes..., afig i afija, afiges..., frig i frija, friges..., llig i llija, lliges..., etc., o bé les formes
tinya, tinyes..., afig i afija, afiges..., frig i frija, friges..., llig i llija, lliges..., etc., o bé les formes incoatives
esdevenir esdevindre esser estar estendre fendre fer fondre fregir haure haver incloure incórrer inscriure jaure llegir malvendre
freqüent deixar fondre un xic d'aquest "Bacon" i al mateix oli fregir-hi l'ou. Això és tan corrent que sempre que al mateix règim hi trobeu ous
tal d'obtenir una equivalència calòrica precisa, cal que poseu l'oli de fregir, junt amb l'ou, i que aquest oli no es quedi al plat com s'acostuma a fer
refredar amb aigua freda; s'escorren novament. En una paella es fa fregir la ceba, tallada fina, i quan està rossa s'hi barreja la farina i tot
decoren amb uns trossos de pa que s'hauran tallat en forma de triangle i fregits amb oli o mantega fins que estiguin daurats. Patates saltejades
la mantega, s'hi posen les patates, s'assaonen amb sal i pebre i es fan fregir lentament, fins que estiguin rosses. Es posa per damunt una petita
(guisats) Els ous es fan coure amb aigua durant quinze minuts. Es fa fregir amb oli la ceba, tallada fina; en estar rossa s'hi afegeix el tomàtec i
Magre de porc amb cebetes Una vegada la carn tallada a trossos petits i fregida, es posa en una casserola, es cobreix amb aigua, s'hi posa sal i pebre i
es couen amb aigua i sal durant cinc minuts, s'escorren i es fan fregir amb mantega, afegint-hi un pols de sucre fi. En una paella es fa fregir
fregir amb mantega, afegint-hi un pols de sucre fi. En una paella es fa fregir la cansalada tallada a quadres, s'hi afegeix el tomàtec tallat fi, s'hi
15 grams de farina. Carn amb naps Es talla la carn a quadres, es fregeix, es posa en una cassola, afegint-hi aigua freda, sal i pebre, i es deixa
aigua freda, sal i pebre, i es deixa coure a foc lent. En una paella es fa fregir amb mantega la cansalada tallada a quadres, ceba i tomàtec tallat fi,
a quadres, ceba i tomàtec tallat fi, l'all i julivert i una vegada fregit s'afegeix a la carn. Els naps, després de nets, es tallen en trossos
iguals, es fan coure amb aigua i sal, s'escorren i una vegada cuits es fregeixen amb mantega fins que estiguin daurats. Quan està la carn cuita es posa en
en pa ratllat. Es posa l'oli a la paella i quan està calent s'hi fan fregir els filets fins que quedin daurats. Al moment de servir-se es tiren
sal i pebre. Després de net el congre es talla a rodanxes, es fa fregir lleugerament amb oli, posant-lo en una casserola. Es tallen a quadres
vermells, all i julivert. Amb l'oli que ha quedat a la paella es fan fregir aquestes verdures, afegint-hi després la farina; una vegada barrejada, el
All, julivert, sal i pebre. Pebre vermell. La ceba i el tomàtec es fan fregir amb la mantega, tot tallat ben fi; en estar daurat s'hi afegeixen l'arròs

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »