Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb les famílies i sembra la incoherència en els costums: la continència	frenètica	no seria millor, i ja la perpetuació de l'espècie i un mínim de modestes
un racó de muntanya, tranquil i solitari, ben diferent d'aquella ciutat	frenètica	, tràgica, incendiada del 19 de juliol. Recordo que la vigília
i he sentit unes detonacions llunyanes i tot seguit xiulets	frenètics	, insistents. M'he alçat i he anat a despertar la tia Alberta, que dormia
un any que escoltava la ràdio fins a les quatre de la matinada, nerviós,	frenètic	. L'endemà, trets, canonades, incendis, gent armada en cotxes furients.
el cap embenat. Una doble renglera de gent contemplava aquella tràgica i	frenètica	cavalcada. Cotxes i ambulàncies pujaven esperitats i dringava la
com d'hivern. Les escasses fulles dels pollancs tremolaven amb un batec	frenètic	... 28 octubre. Quin canvi de temps! El termòmetre marca
més! Ha d'assistir, doncs, en silenci als gestos cohibits i alhora	frenètics	dels cirurgians, un dels quals ja talla el periosti i el separa de l'os
per la campaneta es converteix en una mena d'udol llarg, en un trepig	frenètic	que timbaleja contra els vidres. De cua d'ull, ell pot veure encara una
ira desbridada i lassa, però la dona converteix el desordre en un ritme	frenètic	mentre riu amb un esclafit agut i llarg que es confon amb la vibració
de la posta des de la morada carena de Sant Pere Màrtir. Ell, tan	frenètic	, estimava aquella altra vida que no havia conegut, aquell lent anar i
les baranes del riu, els bancs de l'Albereda, aquells besos	frenètics	a la porta de casa, una lenta tristesa que et recorria el cos,
mà dins d'una mà, en un passeig! No tornen els records dels	frenètics	moments que et deixaven la roba o les cames tan brutes.
i el malva lívid de les aigües, ha produït un tros de pintura exaltada i	frenètica	, només comparable a aquelles glòries de violetes de Parma, de vi trencat
per unes senyores de pell negra, vestides d'uns colors encara més	frenètics	i més de pim-pam-pum que les columnetes i les cortinetes, i davant aquest
dins un ritme ancestral llurs salts, llurs gambades i llur desplaçament	frenètic	de músculs. També les cançons sovintejaven. Ara tot això s'ha anat
a les influències de la latitud i no tingués els nervis lligats a la roda	frenètica	del món, d'aquell món sense cocoters i sense illes de Patinir, en el qual
epilèptics de la nostra història, els actes irascibles, les actituds	frenètiques	, corresponen als plànols d'esllavissament de la nostra sensibilitat
l'oratge. Vaig ser arrossegat amb ells, això sí, però no amb la velocitat	frenètica	d'aquell amàs de milions de sers, i en arribar a poca distància de la
de tu. A l'inrevés Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja	frenètica	d'agost, els peus d'un noi caragolats al fil del trampolí,
fúria, la dona! àmfora blana de la voluptat. Infants	frenètics	, percacem el gaudi i plorarem de ràbia si ens deturen
però com que Guillem tampoc no les tenia totes i estava una mica	frenètic	, tallà en sec els comentaris del Baró amb aquestes paraules. —Senyor
sinó participant dels odis i els amors que cremen l'esperit	frenètic	del pintor. I els altres I remarquem-ho: Picasso mai no ha deixat d'ésser
als ulls s'inflama d'estels sangonosos i verds, abocats cap a una carrera	frenètica	que s'emporta Laura i la cabussa en el vertigen... S'asseu al llit i obre
món. I la cunyada fulmina les seves invectives de peu dret, amb el goig	frenètic	de poder accentuar cada paraula amb tot el menyspreu que ha covat en
Al moment d'acomiadar-se, al vestíbul, la mà de Pere resta en la pressió	frenètica	de la mà de Teresa. Ell la hi abandona, atret pel breu somriure dolorós
de tot... És en va que Laura parli; a l'enteniment d'aquella dona	frenètica	, només hi cap la imatge d'un home que es projecta a qualsevol indret on
com les tenen quan es posen a xuclar el sucre d'una flor i les fan vibrar	frenètiques	fins que, embriagades, les deixen caure. Així aquelles ales llunyanes
de la vella detalls i secrets referents a ells dos i que m'entraven	frenètics	desigs de mossegar les carns fresques de la criada que jo suposava
fer el seu passeig, jo em lliurava en braços de la criada a una disbauxa	frenètica	i delirant. Després del plaer incomplet, la insatisfacció i la humiliació
em feien caure vençut. Passava amb una facilitat absurda de l'exaltació	frenètica	al més negre abatiment. Tot era desordre sentimental dintre meu. Allà al
d'equilibri i que saltava amb una rapidesa absurda de l'exaltació més	frenètica	al més negre abatiment. Explicaré una d'aquestes crisis amb tots els seus
que ha viscut, amb les quals solia calmar l'exaltació d'aquells	frenètics	que l'envoltaven. Un sentiment fi, pregon, em penetrava l'ànima com una
del poble, era una concepció que moria. Davant seu s'aixecava aquell jove	frenètic	que enmig de la discussió estrenyia les dents, allargava el braç, cloïa
negres, més desesperades. Però justament de les desesperacions folles,	frenètiques	, sortia la força que em redreçava i em feia capaç de noves exaltacions.
al fang amb orgull, em portava al caire de l'abisme moral amb una joia	frenètica	. Quan aquesta ambició desmaiava, jo no era res, menys que un gos sarnós
m'irritava talment, que jo li responia amb una insolència, amb un esclat	frenètic	que no havia sabut contenir. Una vegada vaig perdre fins a tal punt la
Jo, insensible a la seva pena, que ni tan sols me n'adonava, havia restat	frenètic	a la meva cambra, on, rancuniós i cargolat de fúria, desitjava de
d'irresistible, d'irresponsable també. Quelcom d'impacient, de	frenètic	. Al simple estat passiu de l'èxtasi es mesclava un ferment actiu. La
embalsamada, i, com en ella, jo hi enfonsava els dits amb una dolça i	frenètica	voluptat insatisfeta. I alguna vegada la voluptat amorosa va arribar fins
damunt nostre s'estenia, omplia les buidors de l'espai. Aquest trompeteig	frenètic	no l'he oblidat mai més. —És la retreta dels soldats; per aquí baix hi
gust, aquest gran plaer que posem per damunt de tots els plaers, aquesta	frenètica	il·lusió, ens inspiri tant de fàstic i tanta d'aversió quan no es tracta
flamerades seguixen sens descans i il·luminen, com a rellampecs, el grup	frenètic	. Trets i més trets. Sols hi ha treva per a carregar les armes, i
sorda. Les postisses inciten, inviten, criden les parelles. El repic,	frenètic	, exalta l'home, arbora la dona, posa de punta els nervis; les camallades
havia substituït les darreres violències del sol. Gairebé vesprejava.	Frenètic	, un ocell ressaguer passà davant mateix de la finestra: el seu crit agut
cosí d'Amèrica, i a llàgrima viva entonarem un duo d'amor arravatador i	frenètic	!" —Cada matí quan em despertava em deia: "No passaràs d'avui, Mònica, li
seva història, no els estava permès de retrocedir en el temps i veure-la,	frenètica	i apassionada, córrer a les cites vergonyants, tancar-se en una casa per
en el Cel, quan a un segon desastre fou portat el dragó i baixà	frenètic	per tal de revenjar-se sobre els homes: Dissortats
així la seva veu als ordres fúlgids: "Mireu els gossos de l'Infern!	Frenètics	corren a devastar aquell Món, que és obra meva, creat
tinc —vaig fer, desesperat—, no en tinc. —No en tens! —cridà,	frenètic	, el petit pastor picant a terra amb el gaiato—. No en tens! ¿Què portes,
d'allà de la cambra mortuòria, cantaven les lamentacions i forfollaven,	frenètiques	. Van obrir un armari, hi trobaren cinc o sis culleretes, una mica de

Pàgina 1 (de 16)

50 següents