Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

davalli dels cims, i l'adolescent retornarà aleshores al recer de la	frescor	del seu jaç. Demà serà com avui, i així tota la renglera de clarors,
parpelleig; la nit era temperada, tranquil·la; l'aire venia impregnat de	frescor	i de suavitat. Tino Costa en el breu contacte amb la nit sentia créixer
une longue jeunesse de coeur. Potser un dels secrets de la	frescor	d'aquests polítics anglesos és la seva intimitat amb la vida rústica. En
Els falciots passaven xisclant. Venia un aire olorós dels jardins, una	frescor	de primavera. Uns policies, al mig del carrer, parlaven amb uns senyors.
gentleman. Torno a Viladrau. Olor de lligabosc vora les torres,	frescor	agradable, després de l'hòrrida xafogor del tren. Castanyers florits,
entre Franco i Anglaterra. A la tarda, anem a les Saleres del Pujolar. Fa	frescor	. Per Borderiol entra una boira baixa i densa. Collim moixernons i mengem
les destrals, les falçs, la taula de fusta i la porta clavetejada.	Frescor	de casa gran amb parets gruixudes; una cadernera salta contra la blancor
els Sis Avets, irreal, rodona. Quan entrem a la baga ve una alenada de	frescor	, una olor d'herbes i d'arbres. 22 juliol. Quan, el dia
Riera Major, tota ombrejada de freixes i verns, alguns guarnits d'heura.	Frescor	, vora l'aigua. Al saltant la roca és coberta de molsa; el doll és molt
carregant-ne la responsabilitat a Rússia. Sortim havent sopat. Estrelles,	frescor	, silenci. 31 juliol. Gairebé cada dia, des de fa una
càlid i el sol, un alè de fornal. Berenem a la font de Vilarmau amb l'avi.	Frescor	entre falgueres i pollancres, davant els majestuosos noguers del prat.
militares d'altre temps. Masses de núvols sobre el Matagalls.	Frescor	. Les baies dels ginebrons ja són ben madures. 24 agost.
París. En tornar, hi ha boirina. Després lluna minvant, groga, inflada...	Frescor	i avets. 27 agost. Matí: al parc tradueixo un fragment de
agost. Aquesta nit ha plogut. Cel gris, humitat, olor i	frescor	de setembre. Un amic de Barcelona diu que els elements militars d'ací
començà a rentar-se la ferida, amb moviments insegurs, tremolant. La	frescor	de l'aigua li produí una impressió momentània de benestar. Rentà el
amb una calma cruel, per les cordes, les cadenes i els pulmons àvids de	frescor	, sota la implacable lividesa de la lluna. Els boys, junt amb una
de Madame Tu era tota plena de les rialles, de les tombarelles i de la	frescor	de Timi, absent des de feia un any però vivíssim en el record de Madame
de joncs, i arrecerar les blanques mèdules sota molta	frescor	. Però n'hi ha un que sofreix més, fins que aixeca el gosset
d'un estrany desfici.)] Impossible!... En cap recó de casa trobaria	frescor	per a la meva ànima... ni a deu hores lluny. [(Mirant fixament la
de les coses quan passava pel carrer; però, enmig de tot, tenia una	frescor	innocent que ell no intentava dissimular, ni es donava cap vergonya de
defectes es converteixen, dintre la seva pell, en elements de gràcia, de	frescor	i d'elegància; concentra la part més alada, més picant i més olorosa de
escandalosament excitant. L'esport de l'aigua salada, amb l'engany de la	frescor	i d'aquella innocència de rèptil que dóna la llum solar encastant a la
s'esmunyí dintre el mallot d'ella i visità els secrets que amb la	frescor	i la col·laboració de l'aigua tenien un tacte de fruita viva i de carn
sense aigua ni llum i sense gota d'esperança, de l'escèptic Bobby. La	frescor	de Maria Lluïsa, la seva gràcia de la millor qualitat, la manera com
del pecat carnal, en el cervell d'aquell xicotet relliscaven amb una	frescor	d'aigua idíl·lica. Estava completament d'acord amb tot, i ja sabia que
reputació, i per perdre una gran part de la seva delicadesa i de la seva	frescor	personals. De totes maneres, Maria Lluïsa no pensava ni de lluny fer les
dels formiguers munta com una boira llunyedana. Comença a fer	frescor	. Dolça la son enterboleix la vista i, al davallar del
no és el sol aquesta llum que es va tornant daurada. I la	frescor	divina del matí com venguda del cel banya les coses,
bruna, llavi carmesí. Brilla l'estelada i ja fa	frescor	; el seu pit batega davall el gipó. El seu cap acala,
la sorprèn més. Ja no veu cap gorg clapat de molses reverdides per la	frescor	del setembre amb la mica de riu tremolós al fons, ni les masies rosses
n'adonis; però el bon Déu ja sap que no hauràs de penedir-te'n mai. Quina	frescor	de llençols!: de fil honorable i amb enormes brodats a la gira, primaris,
de forcs de cebes; hi senten misteriosos parrups de colom. Baixen a la	frescor	del celler profund i ric com el somni d'un pobre: s'acosten a les
dels Muntanyola al cim d'un planell sembrat de patates i blats, sense	frescor	d'ombres, sense cap rierol, amb basses d'aigua verda de floridura davant
completament llurs peus; la invocació al vent separa els moments que la	frescor	és percebuda només a les parts mullades del cos, després aquí i allí,
No s'han de desdenyar aquestes institucions, que preserven la	frescor	i la vivacitat d'una realitat encara intacta i d'una visió no alterada
tipus determinat i sepultar-los. De vegades, és perceptible una certa	frescor	d'invenció: l'arisana gotram dels karuba porta el nom de la
com un peix enorme de milions d'escates. L'aire portava olors del camp,	frescors	de la nit; jo m'entristia de tanta dolcesa, sense saber per què.
L'ex-seminarista el rep amb el seu somrís de superioritat. Té una	frescor	tota simpàtica amb la qual desarma tothom. Jo em trobo entre les seves
versos feien una bella música de rimes, parlaven de flors, d'ocells, de	frescors	primaverals i d'altres gentileses per l'estil relacionades amb el sant de
des dels bancs; ell, de la nostra inconsciència; nosaltres, de la seva	frescor	. Era una felicitat! Hi havia tres o quatre alumnes més avançats d'anys
i de gràcia, la sensació que guardo d'ella és de salut, d'alegria i de	frescor	. Em torna aquesta sensació el record dels llavis encesos, les dents
per damunt de tot. Recordo amb delectança, i això reforça la sensació de	frescor	esmentada, les seves bruses clares, sempre netíssimes, les cames ben
vint-i-cinc anys, i el plaer, lluny d'emmusteir-la, envellutava la seva	frescor	. Jo, calmades les febres del matí, li parlava amb la suavitat i la
Jo mateix sóc lluny de mi. És un matí de primavera. Ombra als carrers,	frescor	dintre l'aire. Amb la mare, que m'acompanya, anem a l'estació. Gent que
la meva vocació poètica. I ara la sentia renéixer amb un vigor i una	frescor	que em transportaven a un cel de delícies i em meravellaven. Jo era un
la qual em submergia embriagat. La meva vida era feta de sensacions. La	frescor	de l'aire matinal, una sortida al camp el dia de festa; la cinta de mar
tot fins a guanyar el cim de la cascada. Era una reconada que tenia	frescor	de gruta, tota fullatge ombrívol, tota silenci propici als enamorats i
de descriure en els capítols anteriors, ara em tornava a la joia, a la	frescor	tota salvatge dels meus primers somnieigs. Dolçor i humilitat Sap què pot
havíem trobat, ells amb el mocadoret de l'esmorzar als dits, una mena de	frescor	als ulls; jo, amb l'empal·lidiment de la disbauxa a la cara. En arribar a
fins al meu cor. M'envaïa la tristor d'un bé perdut, no sabia quin, d'una	frescor	marcida, potser la infantesa llunyana. Era un reblaniment sentimental que

Pàgina 1 (de 26)

50 següents