Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contra l'oncle, al capdavall un bon home. Sortim al jardí? En vesprejar,	fresqueja	. Atura't, hi ha un esglaó, i el llum se'ns ha espatllat, que no ensopeguis
, no, no sé què em passa però si m'assec em trobo malament. I si el temps	fresquejava	deia, si sec, tota la mullena de les fulles se'm fica a l'esquena i a la
tot això és viure. És per això que jo vaig sortir de casa... Fosquejava,	fresquejava	, i jo estava animat. Era un entusiasme serè. Ho veia tot ben clar. D'ençà
ja he guiat. Li parlo del carret de l'oncle, quan jo era noi. Fosqueja,	fresqueja	. Portem una bella marxa. —Tu no faràs temps a casa, vols ésser un artista
desmesuradament al meu darrera. Immediatament vaig sentir que l'airet	fresquejava	, cosa que fins aleshores m'havia passat desapercebuda. (Potser era que la
sent els grills. Treu el cap per la finestra oberta. L'aire comença a	fresquejar	. Fins ara havia estat aquella la seva hora preferida. Instal·lava el
Ai! Ai! Va estrènyer dolçament la mà de Zorbàs i de nou es posà a plorar.	Fresquejava	. Callàrem. La mar, més enllà de les canyes, sospirava, per fi, pacífica i
del seu infal·lible retorn. Després de veremes, quan comencen a	fresquejar	les nits i a curtejar els dies, li fa de correu la copa moradenca del
res a témer de la pluja. Pot dormir al ras, ben abrigat, sí, perquè	fresqueja	a la nit. Si ha de fer estada d'alguns dies en un mateix lloc del bosc,
de les engires de Pompei, paladejant entre mos i mos un deliciós Chianti	fresquejant	dins d'una llargaruda ampolla espartada. Abans de migdia, però, ja havia
vores. Després s'allargassa en llargues faixes vaporoses d'embut a embut.	Fresqueja	. Estic de sentinella i esguardo fit davant meu en la fosca. Em sento
per Jaumet d'Arenys, féu una cosa impressionant. Com que a Besiers	fresquejava	, el senyor Jaumet d'Arenys, per portar la senyera amb comoditat, es posà
Aire de tramuntana viu, cel blau, tot sembla ressuscitat i nou. Ja no	fresqueja	. De tota manera, l'aire és més prim i més fi, la xafogor sembla esvaïda.
els © o ©, i en aquestes condicions el terral arriba a	fresquejar	de valent en els congostos que desemboquen en mar, però sense arribar mai
flors amb les puntes de les fulles recremades, car de matins ja comença a	fresquejar	. Diuen que l'hivern vindrà de pressa, perquè l'estiu ha anat molt
Li ve com un esvaïment i es recolza a la paret. Comença a fosquejar.	Fresqueja	. Camina a poc a poc, sense pensaments. Lassa de neguits. Després ho sabrà
que aquests problemes tenen més importància quan fa calor que quan	fresqueja	. Tenim una tendència a veure l'home prehistòric amb ulls d'estiuejant i
alguna cosa oblidada, s'estaven quiets, l'un al costat de l'altre.	Fresquejava	. A les aigües negres, enclotades entre els esvorancs del fang, es
de qui l'hi sobra... El vidre de la taula és més fred, avui; el temps	fresqueja	... no; és la mà. Fins al calaix només hi ha tres pams: un, dos,
però que l'esperoni per a l'esperança de l'any de després. Tanmateix	fresqueja	massa. Val més tornar a baix, amb la gent importuna. No; mal dit; hem d'
mes en mes. Per treballar cal encendre el llum. Els matins i els vespres	fresquegen	, els arbres no triguen a esgrogueir-se, la roba esdevé cada vegada més
El que guarda el fred guarda la calor, diu la dita. Després d'una pluja,	fresqueja	. La humitat de la terra és causa de refredament. Ja sigui pel diferent
més alta distinció amb la més rebaixada xusma; quan les nits començaven a	fresquejar	, una desemparada joventut i una precària maduresa envaïen la plaça i
saber què havia de fer i a l'últim despenjà la gavardina i se la posà.	Fresquejava	, o potser no, potser la mica de fred que sentia a l'esquena venia d'haver
i que s'havia casat amb aquella santa bleda de Josefina Ballester...	Fresquejava	i feia una mica de vent. Sempre havia dut els cabells llargs; potser per
del boà Ara és el temps tan delicat que en ésser nit	fresqueja	. La dama al coll ja s'ha atansat la serp que
neteja. Ara és el temps tan delicat que en ésser nit	fresqueja	. Gelor /A F· Maspons Anglasell\ O si en mon llit, sota
desitja beure d'una aigua a broll corrent qui no s'agoti, qui	fresquegi	, en sofriment caldrà que es vegi! Cal que la pedra bé
l'embat suau qui volateja se fa més dolç i més	fresqueja	; les aus de per la mar saluden a grans vols. —Pobre! —algú diu.—
sura una enyorança qui se perfuma de l'olor del nard; quan tot	fresqueja	, i és la terra humida de les primeres pluges de tardor,
se va encalmant. La creu del terme guarda l'eixida, prop d'on	fresqueja	la font humida que fa a qui passa pel llogaret desig
la vora del seu capell. Les piques, ran del camí,	fresquegen	d'aigua estil·lada, davall l'ombra perfumada d'una
de flor morada per l'herbei tot just naixent. Tot s'alegra, tot	fresqueja	: l'espinal incult rumbeja cireretes de coral.
baixar l'altívol penyalar, la cara encesa de calrada viva. Com	fresqueja	, allà baix, la blava mar! La llissa, l'escorbai i la morena
la unció de l'oli d'or. Ubèrrima verdor cobreix les fites i	fresqueja	la sínia dins cada hort; davallarà virtut de les ermites
pàmpols de les vinyes amb els raïms llustregen i a tot arreu	fresquegen	gerdors de prometença pel camp renovellat. Octubre
Sospira llavors el tió que s'enfonsa en la cendra, us plau que	fresquegin	la fruita i el vi, el llum de la casa es fa tendre i
Comarruga aon la caça hi és abondant. Era a mitjans d'Octubre i la tarda	fresquejava	; els camps semblen daurats, d'un tò d'or vell. Els aucells, a voliors, s'
fina, a les primeres nits d'un hivern massa temps demorat. Ja	fresqueja	i el cel és un fanal enfosqueït de porpra i aquests
bé que no n'he quedat gaire satisfet; El temps era esplèndid, per bé que	fresquejava	una mica; No li pensa dir res, per més que en tingui ganes. Albert
per les finestres una llum groguenca de caiguda de la tarda; comença a	fresquejar	. Som a primeries d'octubre.] [Hi ha en escena Gertrudis cosint seguda en
I endevant... Tore· Fa fresca... Andr· Comença a	fresquejar	... Tore· I la vostra dona? Andr· Ha sortit un moment,
: Adéu, Bongo adéu... Dóna'm la bufanda, dóna'm, que m'han dit que allà	fresqueja	més que aquí... [(Besa a la Girafa.)] Dóna'm el morret, reina...
els arcs i voladissos dels vells palaus mallorquins. Sols dins l'aire que	fresqueja	una campana trilleja trencant la pau cristal·lina amb
animar la reunió, y com per altre part las nits ja comensavan llavors á	fresquejar	, se encenia al mitj del clos una gran fogarada, que si no se necessitava
y li posava un mocadoret al coll la tarde qu' al retornar de la font	fresquejava	, y, sobre tot, la nena havia recobrat los colors y la gana, donya Teresa,
pobre home. Primer de tot un safreig, tot clapejat de sol y ombra, que	fresquejava	com un bací de font sota l'emparrat vert; després la Maca, arrimada al
i el xolís que havíem demanat, vam anar xino xano cap a casa. Començava a	fresquejar	, caldria prendre algun abrigall si anàvem a sarau. Aquells dies, treballs
em pelaré de fred. Jo ja hi especulo i avui m'he dit: "Té, com que	fresqueja	, me la posaré, i així tindrem bon dia!" La Glòria es va quedar
carregat de soldats i de rotlles de filferrada. Era un matí de setembre.	Fresquejava	i les pollancredes riberenques, daurades per la tardor incipient,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents