Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no voldria viure que no et parlaré d'aquell pis. Hi	fressejaven	els matins molts germans i moltes germanes i també
i els trèmols tot just s'emboiren de verdors tendres, que ja comencen de	fressejar	a l'aire de la primavera naixent. Tot entorn, les masoveries disperses
recents, se li fa irrespirable. L'enerva el remoreig de les converses que	fressegen	per tots els recons, amb prudència per no desentonar, per no faltar al
transparents. Treu l'avellana el caparró, i és com un somni	fressejant	el bedoll blanc en la frescor... II. Oh Sanitosa
pertot que me rodeja! La ribera á mos peus de llarc á llarc	fresseja	. Qui no t'estimaría, ivern tot vestit d'or, á cinc
flors d'argent. Tota la serra ja griseja, ja canta la pluja i	fresseja	, sobre 'l rec passant adormit, amb sos noguers
unes esbeltes flors; tots els salits blavencs s'acaten i	fressejen	, oh niu dels meus records! Matí de les muntanyes, matí de
s'acata el canyer verdejant; tota la llambrusca	fresseja	. Brillen dels parrals de tardor les ensucrades penjarelles;
mentres que al port les barques rojes en el sorral no senten	fressejar	les veles sobre 'l pal? Penetrant vent salobre que domines el poble,
estilitzada dels músics i dels orfeons, omplien els celoberts a l'hora de	fressejar	per les cuines. Isidre Reventós i Amiguet (1849-1911), mestre
del palau, així un riu engruixit per fortes pluges, i tot el vell casal	fresseja	i remoreja, com plaça de festa major quan ve l'hora de les balles. Riuen
profunda al meu entorn! No es sentia més soroll que el de la ressaga, que	fressejava	rítmicament amb el compàs d'una respiració tranquil·la, amb la qual
els ardits exploradors de les selves africanes, ensurtats com ell pel	fressejar	misteriós d'enemics invisibles. I en creure's sol desembeinava la seva
rotllos: que totes dues coses feien visibles les seves maniobres i el seu	fressejar	a bona distància. Potser l'atractiu més gros que el Cars dava a la
vigilant, que ara passa un que ve del teatre, que ara passa un gripau o	fresseja	una fulla; i tu borda, perquè, si no, es pensaran que no hi ets. I
seu entorn no es sentia cap remor humana; només un airol picant que feia	fressejar	uns fullatges al seu damunt. Un ocell piulà; un altre començà de
fatídics de tres molles. "Ull viu, que hi ha els gossos!" Uns matolls	fressejaren	. "Gos, salva'm, defensa'm!" féu En Joan a la seva sentinella, amb
la porta lateral del cementiri. Un ramassat d'aigua i pedra ens vingué	fressejant	a la cara, etzibat pel vent de llevant, i Joe em carregà a coll-i-be. Ara
cuejar, cuetejar; espatlla, espatllejar; parpella, parpellejar; fressa,	fressejar	; remor, remorejar; suc, suquejar; sang, sanguejar; bava, bavejar;
en mica cap a nosaltres. El canal llisca a mig aire de la vall. Allà baix	fresseja	el riu que li ha donat vida, un riu que no s'assembla de res al tipus
tenuïtat femenina de les palmeres, somreia l'aristocràcia discretament	fressejant	dels llorers-roses. Tota la pedra del balcó, encatifada pel verdet de
Damunt la pedra del balcó, i a l'àmpit de la barana de ferro, salten i	fressegen	els pardals, amb les ales diamantades de gotes de pluja i amb una perla
la Plaça del Parc, tan elegant sota la llum daurada i vermellosa, tota	fressejant	d'eucaliptus i pollancs, amb els petits estanyols per on nedaven, com
La Mariàngela temia ser vista d'aquells senyors i senyores que	fressejaven	a la sala gran com si fossin al ball. Seguint el fil del pensament,
en la Segona Persona de la Santíssima Trinitat? No em pertoca, però, de	fressejar	pels camins de la teologia, i, per altra banda, estic segur que, de
de la natura, mentre ho acompanya una figura de la corda imitant el	fressejar	de l'aigua. Així aquesta Aria, qui comença tempestuosa, acaba de faisó
llurs colors; l'aglomeració dels núvols, el remoreig dels fullatges, el	fressejar	de les cascades i dels rierols tenen quelcom d'humà. Anem seguint les
vençudes, y encara que continuará en crua guerra, que's desboquin, que	fressegen	; al fort de la tentació, Jesús cuydará de retornar la calma y veusaquí
parany. Desvetllat a trenc d'alba, ets a l'aguait del	fressejar	de l'aire dalt de cimalls. "Pintar: pur, impossible
de la mort. Ta germana és promesa de pocs dies i tos germans	fressegen	pel jardí; un marc pel teu retrat cerca ta mare, que
que en el brancatge ennegrit de l'oliu la fulla de plata	fresseja	. A n'en Pere de l'Alsina Vos dic: mercès oh Pere de l'Alsina!
si rodés damunt la sorra molla. —No el veig i lluenteja—. Ara	fresseja	una ala de colom com un aplaudiment. —Passa la Glòria?—
guerra, per la cara del mas puja la mareselva i Eros	fresseja	en els trèmuls pollancs. S'esquinça entre rostolls el so de la
sacerdot sortí a trametre'l desig d'En Blay Mofeta a l'única persona que	fressejava	per allà fòra, l'amistançada d'aquell malalt abandonat per tot el poble.
guarnidas y ab llargs róssechs, á la usansa de aquells temps, sentiren	fresseijar	y fer remor defora lo castell. Podeu pensar quina angunia! Apagan la
per la vigorosa branzida de tres cavalls poderosos. Mentrestant, el riu	fressejava	al costat, encabritantse pels còdols de son llit, remorejavan ab remor
d'hont pujavan vibracions joyoses de cascabells. De per tot arreu venían,	fressejant	ab ayre y fent arresserar pagesos endiumenjats, cavallers galopant,
de verts suaus y de grisos argentats: en las arbredas las fullas	fressejavan	alegrament, y sota la blavor del cel volavan, xisclant, las orenetas.
guarnides y ab llarchs róssechs, á la usansa de aquells temps, sentiren	fressejar	y fer remor defora lo castell. Podeu pensar quina angunia! Apagan la
ubriaca de llum y gaudi, pels vessants s'acobla, y entre'l fullàm el	fressejar	de besos s'ou ressonar com apagat murmuri. Endimiò, el pastor de cama
á muralla; tú, cops al banch, fent cara á la feyna; jo, per dins,	fressejant	per la cuyna, la meva tasca. Que 'l cel, temps á venir, nos dona 'l fruyt
corra sens esma amunt y avall de la sala; obra l' armariet de la roba;	fresseja	una mica entorn de la Madrona, y, encarantse ab son marit, qu' entra, tot
ditxosa mazurka vaig pendre seti al costat de la sastresa. Lo mitj-fadrí	fressejava	á nostre entorn, cercant una conjuntura pera introduhirse en lo diálech;
trastornava, preferí disfressar la meva intenció. Los passos d' algú que	fressejava	per la rebotiga m' ajudaren á dissimularho. —Nos escoltan potser... —Res
y s' armá pera la embestida... —Siset?... Siset?... —cridá, sentintlo	fressejar	per alt y reparant am la Dama negra...— Hem anat pel llit y...
haguera sigut sepulcral, si 'l vent no hagués xiulat, si no hagués	fressejat	la pluja y si no s' hagués sentit molt clarament lo xivarri que estavan
la Guatlla y la Merla: l' una canta que més canta, ó	fresseja	que fresseja. L' altra, no tant cantadora, canta ab sa veu
la Merla: l' una canta que més canta, ó fresseja que	fresseja	. L' altra, no tant cantadora, canta ab sa veu falaguera
la terra. En tant la Guatlla amohinosa, quant més la sent, més	fresseja	, prevalentse de sa veu que la de l' altra n' ofega.
oh Guatlla, á eixa munió de genteta que	fresseja	nit y dia perque 'l mérit no 's conega! ¡Pobre artista de debó!

Pàgina 1 (de 2)

50 següents