Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Donaven aquell dia una batuda pels aiguamolls, i, com Candi es mostrés	frisós	per acompanyar-lo, Tino Costa se l'endugué. Manuel de Randa formava també
vaig al poble per fer-me visar el permís d'anar a Barcelona. Tots estem	frisosos	per tornar a ciutat, després de tant temps, però no hi ha vehicles. Amb
que abans que els meus corren al text per mi	frisós	d'arbres i d'homes, el mig llegeixen, mig anoten, i
en sortir de casa, fa tan poc. He vist una xarxa tota	frisosa	interferida, que són moltes les embocadures del vent
natura. Tremola, m'oblida, el dolç tacte se m'esmuny	frisós	, i un riure, goig inquiet, brota profús i rebrota
i li parlen: —Ja ho sents: el missatgê s'acomiada,	frisós	de la partença. Iràs amb ell?— Sens ombra de temença,
posat ben rialler! Es tomba i veu Tomàs adormit profundament. La ratlla	frisosa	del sol li passa entre els cabells, embullats sobre la coixinera. Laura
preguntas.— La Madrona obehí, situantse gayre bé al mitj del passadís,	frisosa	de rebre l' interrogatori. En lo rostre del metje, jove, d' esbelta
amb un home de toga i birreta. Cap allà a la una estava suat, vermell,	frisós	, com aquell qui porta un negoci entre mans, el defensa a peu i a cavall i
però després he vist que mai no passaré d'un mal versaire." Jo estava	frisós	. Hauria volgut que aquella conversa no s'acabés mai. Era un diumenge al
era feliç. La biblioteca era un palau de gaudis i de somnis. Hi anava	frisós	. En sortia abrandat. Les hores volaven, dolces, lleugeres. Feia versos,
la mà a l'espatlla, i ella aixecava l'esguard amb un agraïment dolç,	frisós	. Els ulls eren el que tenia de més bonic, clars, bons, francs, plens
pe 'l francés véurer. Xich. D' ensá qu' élla vá arribar la veitx	frisosa	, impacienta. Devegades sembla boija; plora, resa, 's desespera y quant
vaporosa quedant grabat en vostra conciencia y en ma mirada estática y	frisosa	. Torna á sos peus, gosant dolsa ventura, [(á Jul)] de ton amor
ma vida tota sería una vergonya eternisada. Timb· Dígas. Estich	frisós	. No sé compéndrer lo que 'm diuhen tos ulls y tas paraulas. ¡Ay d' éll si
com quan Bel·lona tempesteja amb els seus ginys ressonadors,	frisosa	d'arrasar una ciutat; menors serien si s'esfondrés la
li sostragué de l'amatent custòdia l'or guardat: tan	frisós	va l'Adversari per aiguamolls, penya-segats, freus, timbes,
on és Nit, dins l'aire ombrívol, amb el vol fatigat i els peus	frisosos	, prest a baixar a la nua superfície d'aquest Món, que
i molts escuts amb insolents divises: eren les forces de Satan,	frisoses	amb un desfici furiós: es creien tenir aquell mateix
en la Serp, pogué corrompre Eva, i Eva, després, el seu marit,	frisosa	que Adam tastés de l'arbre funestíssim, es va saber
els pensaments que ara es desperten en el meu ànim contorbat,	frisosos	d'alleujar els nostres mals o d'acabar-los; per bé
no tarda en aficionar-se als models clàssico-llatins, els recerca	frisosa	per tots els mercats de llibres i comença una època assedegada d'erudició
glatir més. Y vingué'l ball del Pireu, y ella comparegué a la cita, tota	frisosa	d'emocions noves, ab aquella sèt inestroncable d'ideal ab que s'inicía
emmidonada ni, per consegüent, punys y colls enquerquerats. Nerviós y	frisós	en extrem, volía durho tot ample, descenyit y blegadís. Era bru de pell y
La llum malva deixa endevinar tot just els objectes. El canari canta	frisós	dins la gàbia, i no vol adormir-se de cap manera. Paulina ha deixat les
impressionabilitat, començà a anar d'una habitació a l'altra, com	frisosa	de trobar quelcom que no tenía... Baixà al jardí i, malgrat ésser a les
creient-se que tustava; però era el vent, sempre el vent, que la posava	frisosa	; era el vent, que, mentre ella estava sola, forcejava els finestrons. I
paneres de flors i els prats diminuts, en els quals l'herba hi és tan	frisosa	que sembla que es veu créixer, i tan xica, que se n'endevina el repòs.
de protesta. —Calma, calma —féu l'hostaler, adreçant-se amigablement als	frisosos	.— Si s'ha d'anar per justícia, s'hi anirà; però no m'agradaria pas haver
s'impacientava com el jovencell que, posseint un àlbum deshonest, espera	frisós	la trigadora ocasió d'examinar-lo. Que trigava a caure el sol! Que eren
de mirar de fit a fit al Capeller, el qual esdevingué tot pàl·lid i	frisós	. —Feu la vostra declaració —digué el Rei,— i no us poseu nerviós, o us
Xiulava la primera pedra. Els de Santa Tecla havien ofès els primers,	frisosos	d'enllestir aviat la colla de Laia. Anava davant, dirigint-los, el Negre
perquè no tenen pare, i quan arribarà per a ells i per a elles l'hora	frisosa	de l'amor, llur origen no serà cap obstacle. Els amants de Turei
acaparada la imaginació; no poden sentir la solemnitat de l'acte i estan	frisosos	i encarcarats. En acabar el sermó, unes veus estranyes surten del poble
judici que de mi. S. —I jo, mon car amic, que sé això, estic	frisós	d'ésser el teu deixeble, perquè sé que ni aquest Meletos ni ningú més no
sorgits d'una revolució han mostrat de sobres fins a quin punt estaven	frisosos	de muntar un espectacle d'aquesta mena que els definís; i tenen al
mirant-se-la, i es veia ben clarament que els llavis de la dama estaven	frisosos	per dir alguna cosa molt important. —¿Per què em mireu així, bona
els herois i els màrtirs! A Marianneta els llavis li cremaven	frissosos	per dir la seva creença que en Boi Delit vivia. Però, ¿com dir-ho sense
amb mi pel cantó lliure de ponent. El Mur, al davant, un poc	frisós	. Tots estàvem ben convençuts que vivíem una hora solemnial. Cada passa
—sospirà Joan Antoni. Vilaret l'esguardava triomfal. El veia decantar-se	frisós	damunt la petita i comprenent que allò era obra seva, se li augmentava la
El ventim bufa de mar i l'entrebanca. Fa l'efecte d'una euga jove,	frisosa	i aguantada ferm per unes regnes tivants. De lla en lla fa una batzegada
d'un refús a la porta li sosllevava el pit amb l'emoció sincopada de	frisoses	ànsies, agredolç que feia trasbalsador el goig, per tal com de l'un a
fill meu!, en un estat tal d'excitació nerviosa que, assaltada de	frisosos	anhels, el més lleu contacte la feia vibrar, que ni les cordes d'una
les dues mans. Eren petites, nervudes i s'arrapaven a les seves, amb un	frisós	entusiasme. —L'esperava!... L'esperava! —repetia, sense deixar el somrís
sense fer soroll la porta de la seva habitació i mira amb un ull nerviós,	frisós	, per l'interstici de la porta. Si els diners són per a ell, es presenta
vivint aquí, forçosament n'havia d'emprendre una o altra— es posava tan	frisós	que ho feia malbé, havia de donar-se-li una missió destructora, única
més mòbil; car ¿hi ha ningú que pugui dubtar que no hi ha res tan	frisós	com l'aire, res tan canviant i amant de l'agitació? Poder irresistible de
vetlla la mare plorava i el pare s'apretava el cap, esverat, amb les mans	frisoses	, i vinga dir que ho havia perdut tot i que els pobres fills... i que els
les musiques totes varen tocar alhora avalotadament, i les mans aplaudien	frisoses	com vols de coloms esparverats. I ningú pensava, ningú sabia, ningú, fora
dient, Peret!... Si ho veu ton pare!... Com que En Tom està d'allò més	frisós	, En Peret li torna: —Tom, no provessis pas d'anar-hi!... Deixa'l

Pàgina 1 (de 6)

50 següents