Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més prima encara i esllanguida. Mila el mirà de seguida interrogativa,	frisant	d'ansietat, per si li deia alguna cosa d'ell, per si d'ell es sabia
simbolisme. 6 gener. Dia de Reis. De bon matí els nens ja	frisen	, ja intenten endevinar el secret del cove cobert amb un drap blanc. Hi
me'n va del pensament. Les pedres tèbies de lluna, i a l'herba	frisa	el vent de mar. Per una escala que s'enruna pugen
Ernestina, a mi també m'han brollat unes petites ales. Les sento	frisar	... Aquesta casa se m'ha fet insuportable. Ernestina. Què estàs
? —I bo i recalcat al seu braç, es decanta a mirar-li el vestit, perquè	frisa	de poder lluir aquella dona elegant i seva, cap als indrets més visibles
que van amb els ulls baixos per la plaça es tornarien vermelles! Laura	frisa	una mica. —No bescantis els altres; em fa mal efecte. Això són mentides
desvagades es saluden amunt i avall del Passeig de Gràcia; els aperitius	frisen	dins les copes dels bars i, així que a la Rambla esclata qualsevol
va per parlar, però s'adona que en el fons de l'esguard de la Muntanyola	frisa	el terror, l'esglai, la migradesa de tota la seva vida eixorca,
fora". Y 'm voldrá creure? Sempre me 'n he eixit.— La senyora Pepa, que	frisava	com l' enrahonador qu' está condempnat á escoltar, enjegava tot sovint
en Lluís restá á duas passas d' ella xuclantla ab la vista, son esperit	frisant	com la papallona flayrant una flor. La primera impressió que causá á la
estona, lo comparavan ab lo de casa y 'l trobavan més petit. La Madrona	frisava	. —Té, sospésal, —digué aquella á la cuynera.— Me 'n vaig á cercar
per a excitar la pietat d'un cor a favor meu. I en lloc de dir-li que	frisava	per una dona, li havia contat les males temptacions contra el meu pare.
una dona de França m'havia de revelar. Abans de les cinc era a l'estació.	Frisava	. ¿Què seria aquesta Camarga on dintre uns moments havia d'anar, aquesta
¿I quan fugíem, perseguits i atesos pel llamp del Cel,	frisant	d'arrecerar-nos al fons d'aquest abís? Semblà un refugi
tramès per tu, la teva descendència. Si encara	frises	per alguna cosa que no ultrapassi el seny humà, pregunta."
i en tots els ulls, al seu entorn, sorgien sagetes de desig,	frisant	per veure-la. I Rafael, molt benvolent i afable, per
de les fonts i els rierols ombrosos anà cercant tots dos, però	frisava	per Eva sense Adam; va desitjar-ho, no confiant-hi
dolça presa." Diu, i segueixen dos camins diversos, tots dos	frisant	per destruir i complaure's desimmortalitzant les criatures
i el vaig mirar, vacil·lant. Feia dos anys que en les meves entranyes	frisava	una torbació, un gran desig, una llavor: Buda. El sentia tothora, en les
gorc verdosenc, de vegades desplega el vent un	frissar	tremolós de sedes. L'alba i el salit groguejarán sota la blavor
de guerra i sabran el que convé. Comtessa Clara Ai, que em feu	frisar	! Les guardes donaran l'alarma. Guiomar Això rai! Miri, quan el
aquest rei nin també devallà al sepulcre, quan l'oncle Andreu II ja	frisava	de cenyir la corona apostòlica de Sant Esteve. Sense el redós del marit,
febre esquemàtica dels protestataris saturats de petrificacions eloqüents	frisava	entre nosaltres amb insolent naturalitat. Josep Carner, posterior a Joan
l'hora matinal, muralles i torres eren atapeïdes d'una gran gernació, que	frisava	per veure la batalla, dubtosa de qui la venceria, el cor anant i tornant
per la saó que es va acabant i no es veuen enlloc senyals de pluja. I	frisa	de les nuvolades que tapen el sol massa sovint, amb perill que en quedi
i ell la pren per un braç i se l'acosta i té en els llavis com un	frisar	d'ales. Però ella es recobra de sobte, riu d'una mena de riure xop de
poderós sosllevi les entranyes del món i tot ell és commogut pel sord	frisar	d'una vida secreta. Aigua endins, en l'obaga verdor de la bauma, ha
ploraner, de la pluja enervadora. I el pensament, que al peu de la llar	frisava	i s'enlleïa, arrenca la volada de sobte, àguila que no pot aturar ni
a seure a la seva riba, cercant-hi una hora de calma. Quin neguit, quin	frisar	, quin desfici! "—Afanya't, afanya't! —no para de cridar-li—
cridant: —Baixa, Malguelida!... que aquí hi hà un senyor que s	frisa	!— I, dirigint-se a nosaltres: —Que potser portaria pressa? —Regular. —
i el consol de l'esperit; pera enviar-hi els malalts de la malaltia del	frisar	, pera dur-hi els convalecents del mal de viure a corre-cuita; pera
i pesant. Núvols i boires rodolaven pel cel, i les fulles dels pollancres	frissaven	a la vorera de les hortes humides... Ara passa un gran bosc de
cada obra, constituïen la novetat literària de l'any. El poble d'Atenes	frisava	de conèixer quina ficció, quins versos, quina dansa, quina música li
Tothom que la llegeixi creixerà en amor de Ramon Lull, si ja el coneix;	frisarà	de conèixer-lo, si no: i cercarà immediatament el /Desconhort\,
dels jocs olímpics. Armada la destra del fuet per a tocar les bèsties que	frisen	a punt de desbocar-se en folla carrera. Aixís que's lleva la brisa i el
facècies amorosides, per algun comentari de cançoneta que tot sovint li	frisava	en els llavis al pas de les fàmules i de les modistes. Però ara heu 's
a algun lloc). De passada, ell es desentumiria els rems, que prou li	frisen	de ganes de trotar. Però, en fi, com que és una bèstia de les més
cap cop més segures. Conserven el tors immòbil, però els flancs encara	frisen	. Els homes són escomesos d'intens frenesí; es creuen i s'entrecreuen, i
els ulls, la partió de la carn mòrbida li produïa basques d'amor. Pina	frisava	per anar uns quants dies al seu poble. Havia nascut en aquelles terres de
podia ésser-li observatori— perquè el seu neguit no era pas raonat. Així	frisava	esperant Rumbell, sabent les hores que aquest havia de trigar encara a
dels castells encantats á mi'm desvetllavan d'alló més, y ella se'n	frissava	de veurem tan despert; de vegades jo feya l'adormit y ronxava, y ella á
que ell fruïa d'aquest primer desvetllament a muntanya. A desgrat de	frisar	per reviure les sensacions inoblidables dels anys anteriors, la mandra
i exultant. Era tot u adonar-se'n que sentir bategar els polsos i	frisar	tots els músculs del seu cos. Ara, la contemplava més atuït que mai.
en anàvem a barrejar en aquell moviment." "Si no seguíem l'egua aquesta	frisava	i es posava plena de gelosia. La seva més grossa satisfacció era que jo
cosidor, a les cambres endreçant, a la capella resant. Quan els nervis li	frisen	els dispara contra la mitja que acompanya el seu parlar i el seu
ha preconcebut una idea particular, quelcom com un ideal d'embriaguesa, i	friseu	de saber si la realitat està decididament, a nivell de l'excelsitud de la
d'una taverna! Nits nòrdiques, insomnis, amb una sola estrella, vent que	frissa	, cordes que grinyolen, embriacs dolços, cops de cap per les parets,
tempesta. Entorn de la seva espasa, els caps botaven com pilotes. Alina	frisava	, ara feia un crit de goig, ara romania silenciosa, ara estrenyia la mà de
un ramet, però ara el dia es presenta magnífic, esbandit i abellitós. Jo	friso	. M'han pintat aquest passeig fluvial com quelcom extraordinari, com un
et faci. La conversa seguí en un to semblant, sense que ella s'adonés del	frisar	del diplomàtic, el qual un xic apartat de nosaltres s'estirava els

Pàgina 1 (d'11)

50 següents