×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb frisar |
Freqüència total: 501 |
CTILC1 |
| més prima encara i esllanguida. Mila el mirà de seguida interrogativa, | frisant | d'ansietat, per si li deia alguna cosa d'ell, per si d'ell es sabia | | simbolisme. 6 gener. Dia de Reis. De bon matí els nens ja | frisen | , ja intenten endevinar el secret del cove cobert amb un drap blanc. Hi | | me'n va del pensament. Les pedres tèbies de lluna, i a l'herba | frisa | el vent de mar. Per una escala que s'enruna pugen | | Ernestina, a mi també m'han brollat unes petites ales. Les sento | frisar | ... Aquesta casa se m'ha fet insuportable. Ernestina. Què estàs | | ? —I bo i recalcat al seu braç, es decanta a mirar-li el vestit, perquè | frisa | de poder lluir aquella dona elegant i seva, cap als indrets més visibles | | que van amb els ulls baixos per la plaça es tornarien vermelles! Laura | frisa | una mica. —No bescantis els altres; em fa mal efecte. Això són mentides | | desvagades es saluden amunt i avall del Passeig de Gràcia; els aperitius | frisen | dins les copes dels bars i, així que a la Rambla esclata qualsevol | | va per parlar, però s'adona que en el fons de l'esguard de la Muntanyola | frisa | el terror, l'esglai, la migradesa de tota la seva vida eixorca, | | fora". Y 'm voldrá creure? Sempre me 'n he eixit.— La senyora Pepa, que | frisava | com l' enrahonador qu' está condempnat á escoltar, enjegava tot sovint | | en Lluís restá á duas passas d' ella xuclantla ab la vista, son esperit | frisant | com la papallona flayrant una flor. La primera impressió que causá á la | | estona, lo comparavan ab lo de casa y 'l trobavan més petit. La Madrona | frisava | . —Té, sospésal, —digué aquella á la cuynera.— Me 'n vaig á cercar | | per a excitar la pietat d'un cor a favor meu. I en lloc de dir-li que | frisava | per una dona, li havia contat les males temptacions contra el meu pare. | | una dona de França m'havia de revelar. Abans de les cinc era a l'estació. | Frisava | . ¿Què seria aquesta Camarga on dintre uns moments havia d'anar, aquesta | | ¿I quan fugíem, perseguits i atesos pel llamp del Cel, | frisant | d'arrecerar-nos al fons d'aquest abís? Semblà un refugi | | tramès per tu, la teva descendència. Si encara | frises | per alguna cosa que no ultrapassi el seny humà, pregunta." | | i en tots els ulls, al seu entorn, sorgien sagetes de desig, | frisant | per veure-la. I Rafael, molt benvolent i afable, per | | de les fonts i els rierols ombrosos anà cercant tots dos, però | frisava | per Eva sense Adam; va desitjar-ho, no confiant-hi | | dolça presa." Diu, i segueixen dos camins diversos, tots dos | frisant | per destruir i complaure's desimmortalitzant les criatures | | i el vaig mirar, vacil·lant. Feia dos anys que en les meves entranyes | frisava | una torbació, un gran desig, una llavor: Buda. El sentia tothora, en les | | gorc verdosenc, de vegades desplega el vent un | frissar | tremolós de sedes. L'alba i el salit groguejarán sota la blavor | | de guerra i sabran el que convé. Comtessa Clara Ai, que em feu | frisar | ! Les guardes donaran l'alarma. Guiomar Això rai! Miri, quan el | | aquest rei nin també devallà al sepulcre, quan l'oncle Andreu II ja | frisava | de cenyir la corona apostòlica de Sant Esteve. Sense el redós del marit, | | febre esquemàtica dels protestataris saturats de petrificacions eloqüents | frisava | entre nosaltres amb insolent naturalitat. Josep Carner, posterior a Joan | | l'hora matinal, muralles i torres eren atapeïdes d'una gran gernació, que | frisava | per veure la batalla, dubtosa de qui la venceria, el cor anant i tornant | | per la saó que es va acabant i no es veuen enlloc senyals de pluja. I | frisa | de les nuvolades que tapen el sol massa sovint, amb perill que en quedi | | i ell la pren per un braç i se l'acosta i té en els llavis com un | frisar | d'ales. Però ella es recobra de sobte, riu d'una mena de riure xop de | | poderós sosllevi les entranyes del món i tot ell és commogut pel sord | frisar | d'una vida secreta. Aigua endins, en l'obaga verdor de la bauma, ha | | ploraner, de la pluja enervadora. I el pensament, que al peu de la llar | frisava | i s'enlleïa, arrenca la volada de sobte, àguila que no pot aturar ni | | a seure a la seva riba, cercant-hi una hora de calma. Quin neguit, quin | frisar | , quin desfici! "—Afanya't, afanya't! —no para de cridar-li— | | cridant: —Baixa, Malguelida!... que aquí hi hà un senyor que s | frisa | !— I, dirigint-se a nosaltres: —Que potser portaria pressa? —Regular. — | | i el consol de l'esperit; pera enviar-hi els malalts de la malaltia del | frisar | , pera dur-hi els convalecents del mal de viure a corre-cuita; pera | | i pesant. Núvols i boires rodolaven pel cel, i les fulles dels pollancres | frissaven | a la vorera de les hortes humides... Ara passa un gran bosc de | | cada obra, constituïen la novetat literària de l'any. El poble d'Atenes | frisava | de conèixer quina ficció, quins versos, quina dansa, quina música li | | Tothom que la llegeixi creixerà en amor de Ramon Lull, si ja el coneix; | frisarà | de conèixer-lo, si no: i cercarà immediatament el /Desconhort\, | | dels jocs olímpics. Armada la destra del fuet per a tocar les bèsties que | frisen | a punt de desbocar-se en folla carrera. Aixís que's lleva la brisa i el | | facècies amorosides, per algun comentari de cançoneta que tot sovint li | frisava | en els llavis al pas de les fàmules i de les modistes. Però ara heu 's | | a algun lloc). De passada, ell es desentumiria els rems, que prou li | frisen | de ganes de trotar. Però, en fi, com que és una bèstia de les més | | cap cop més segures. Conserven el tors immòbil, però els flancs encara | frisen | . Els homes són escomesos d'intens frenesí; es creuen i s'entrecreuen, i | | els ulls, la partió de la carn mòrbida li produïa basques d'amor. Pina | frisava | per anar uns quants dies al seu poble. Havia nascut en aquelles terres de | | podia ésser-li observatori— perquè el seu neguit no era pas raonat. Així | frisava | esperant Rumbell, sabent les hores que aquest havia de trigar encara a | | dels castells encantats á mi'm desvetllavan d'alló més, y ella se'n | frissava | de veurem tan despert; de vegades jo feya l'adormit y ronxava, y ella á | | que ell fruïa d'aquest primer desvetllament a muntanya. A desgrat de | frisar | per reviure les sensacions inoblidables dels anys anteriors, la mandra | | i exultant. Era tot u adonar-se'n que sentir bategar els polsos i | frisar | tots els músculs del seu cos. Ara, la contemplava més atuït que mai. | | en anàvem a barrejar en aquell moviment." "Si no seguíem l'egua aquesta | frisava | i es posava plena de gelosia. La seva més grossa satisfacció era que jo | | cosidor, a les cambres endreçant, a la capella resant. Quan els nervis li | frisen | els dispara contra la mitja que acompanya el seu parlar i el seu | | ha preconcebut una idea particular, quelcom com un ideal d'embriaguesa, i | friseu | de saber si la realitat està decididament, a nivell de l'excelsitud de la | | d'una taverna! Nits nòrdiques, insomnis, amb una sola estrella, vent que | frissa | , cordes que grinyolen, embriacs dolços, cops de cap per les parets, | | tempesta. Entorn de la seva espasa, els caps botaven com pilotes. Alina | frisava | , ara feia un crit de goig, ara romania silenciosa, ara estrenyia la mà de | | un ramet, però ara el dia es presenta magnífic, esbandit i abellitós. Jo | friso | . M'han pintat aquest passeig fluvial com quelcom extraordinari, com un | | et faci. La conversa seguí en un to semblant, sense que ella s'adonés del | frisar | del diplomàtic, el qual un xic apartat de nosaltres s'estirava els |
|