×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fruir |
Freqüència total: 1597 |
CTILC1 |
amb la il·lusió de regalar-les a les amigues. Però allò en què sobretot | fruïa | , el que la feia palpitar d'emoció, era d'anar a la nit al teatre. Per a | li importava Sileta? Què se'ls en donava que visqués o que fos morta? No | fruïen | , per ventura, en el mal? Però, no era així també com Déu disposava sempre | d'un sens fi de traves, i vagava pels camps, caminava de cara sol ponent | fruint | només de moure's, de reconèixer-se, de retrobar el seu propi cos adormit | no tenen a veure amb l'autèntica vida que ens espera allà a fora, i que | fruïm | meravellosament lliures, d'unes absurdes, beneïdes vacances de | aquesta afirmació una inútil i inflada apologia, que la Docta casa no | fruïa | a principis de segle d'un dels seus millors períodes. Com és de suposar, | pels furs de les seves /Quaestiones quodlibetales\, i l'escolar | fruïa | de la benevolència d'aquells majestuosos Doctors, repetidors | el llibre, pels volts de l'Ascensió de 1809, Jeroni devia | fruir | d'un dels curts períodes de bona salut i probablement dormia, si no tant | bota de ferro de l'Imperi austríac— la carta que Junot llegia al Senat, | fruint | del terror que causaven les concretes paraules de Napoleó: Guerra o pau. | constitucionalista. D'aquesta manera en l'esperit dels ciutadans que | frueixen | de bona salut es fa una transposició de valors molt còmoda, car el malalt | No diré de la meva invenció, però perfeccionada per mi. I creieu que he | fruït | d'hores delicioses i he viscut tota mena de sensacions... —I per aquests | fresca, sense cap dels inconvenients de la humitat. Un poble numerós hi | frueix | del tresor que la natura li aboca a mans plenes. Nosaltres vèiem bandes | la veu passiva de la frase que els neandertaloides peninsulars han | fruït | més pronunciant en el transcurs dels segles. Del secessionisme a | reconèixer-ho, posava en commoció molta de gent. Les senyores de Palma | fruïen | per anticipat imaginant-se l'enterrament i els funerals, que prometien | han vist el cul, no té raó si no ens l'ensenya: tots | fruiríem | de l'estrena. Bé, ja comprens que jo comprenc que d'aquest noi | cap a mi i recalca amb frenesí el que d'ella es pot | fruir | . Era de pedra picada la Venus del meu jardí. b Però un | un cerebral de la xafarderia eròtica, però s'ho guardava tot per a ell, | fruïa | secretament i només se n'aprofitava per al seu negoci. Adquirí tanta | i ningú no en podia endevinar la causa; només Guillem de Lloberola, que | fruïa | en silenci, callant com un mort, contemplant el martiri lent d'aquell | cap greu que vingui; el faríem posar d'esquena, encarat amb unes roques i | fruiria | d'unes vistes excel·lents, perquè suposo que és molt manset i que no té | un temps havia tingut amb el seu pare i la fama de què en el món elegant | fruïa | aquell solter amarg i correctíssim. Maria Lluïsa compartia les idees | afadigada, al portal d'orient de la vivenda, | fruint | la quietud de la vesprada en el silenci de la vasta hisenda. | i plena de perfums d'un vell pinar. Una aura de salut allà | fruïes | , allà vessaven penetrants aromes el llagrimeig dels | nevats, sumit en l'antigor de negra vestidura, | fruint | la indiferència dels dies emboirats! Les demostracions i regles assolides | tota bella i desolada en el verdor del roser. Un dia sols | fruiré | de ta vida enamorada: en apuntar l'estelada | cançons i ballarugues pintoresques dels gitanos de sota el pont; ja no | fruí | més de la delícia de l'olor d'encens a la Catedral; no visità cap més | que, al segle XII, les cotes de malles de Barcelona devien | fruir | de certa anomenada. A la cançó de gesta francesa /La prise | maig). Ja hem vist que feia més d'un segle que els arnesos italians | fruïen | de gran prestigi entre nosaltres, com evidencia aquella lletra de Pere el | "mànegues flandesques" (1415, 20 abril). A València devien | fruir | d'un cert prestigi perquè són citades a /La brama dels | normal d'haver estat amable amb els altres. Si més no, el qui ho fa | frueix | amb l'espectacle de la seva pròpia cortesia, i això ja surt del marc de | produeix. Parlo d'"omplir", ara, i no pas d'"agradar", de " | fruir | ". Però la música em fuig; passa, només, i em deixa, més que una plenitud | home que s'interessa per tot, que té un moment per ficar-se en tot, i que | frueix | menjant i bevent i fumant i escrivint i fatigant el cos i enfrontant-se | vivien al cor dels boscos. Nòmades i poc previsors, els "iska errants" | fruïen | d'una salut robusta "car no els agradava gens de fatigar-se". Es movien | i atribuït per tal de comprendre'l, i per la llibertat relativa de què | frueix | el donador del nom de forjar-lo seguint la seva inspiració, sempre que | a la sèrie humana. Les dues sèries existeixen en el temps, però hi | frueixen | d'un règim atemporal, ja que, reals l'una i l'altra, hi voguen de | equivalents. Hom diria que, segons ells, la dimensió temporal | frueix | d'un prestigi especial, com si la diacronia fundés un tipus | no n'havia estimat tant. Finalment, tots dos junts, les boques unides, | fruíem | de l'amor sense tenir ella la pena d'haver perdut la virginitat ni jo | d'un adolescent enamorat. Ara l'home aplomat i dominant era jo, que | fruïa | orgullosament, cruelment, del meu triomf. De vegades sentia disputes | per a Marsella. Si altres vegades m'adormia neguitós, aquells vespres | fruïa | del repòs que donen les resolucions definitives. Mentre m'enfonsava en la | Schopenhauer, amb el /Parerga i Paralipomena\, m'ensenyà de | fruir | meditativament de certs aspectes essencials de la vida, tot menyspreant | em vaig donar vergonya de descobrir-me davant d'aquell home. Com hauria | fruït | amb els meus secrets! No hauria copsat res del meu abrandament passional; | li feia por. Jo no gosava disposar, els diners no eren meus, però en | fruïa | . Joanet repetia la seva frase: "Quan no sabrem on sopar, tornarem a ser | dents. Sentia una gran força dintre meu. I aquesta força m'era un plaer. | Fruïa | d'exasperar-me. Veia amb il·lusió la perspectiva de ferir un home i anar | d'un immortal, d'un home que m'havia fet sentir, plorar, somriure i | fruir | amb els seus llibres i que jo estimava humanament des dels meus primers | sentint-se, reposa. Està contenta del seu cos, ara, l'ànima. Quan el cos | frueix | amb aquesta pau, amb el goig de moure's, d'actuar, i els sentits boten | S'hi està bé. Vull jeure més còmodament. És un instant de repòs que vull | fruir | a tot pler. Em tombo de cara a les branques, el cap aplanat damunt la | donat el tomb a les coses, que ja no té curiositats i que s'acontenta amb | fruir | . És una mena de filòsof, aquest home. Jo m'imagino tot això mentre vaig | Josep no sentia gens de menyspreu pels veritables rics, que són els qui | frueixen | de llurs riqueses amb una completa independència. I per això s'embadalia | tot. Quan començava a sentir aquest gust del pa sol, quan m'entretenia a | fruir | -lo, tota altra mescla de gust era una nosa, un disgust. Sovint, durant | Havia dit això rient, tot observant la impressió que em feia a mi i tot | fruint | de l'esverament que la imatge de l'asil em causava; així mateix havia | flama, damunt una pila de sacs, vora mateix del brancal, sens dubte per | fruir | d'aquella tebior que la flama escampava, jeia un home embolcallat amb una | els quals sóc feliç de reposar. No em voldria adormir, encara. Vull | fruir | d'això, d'això tan bo. Perquè és la primera vegada, i mai més no serà així |
|