Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb el cap descobert. La pluja es feia més forta per moments i li	fuetejava	el rostre; però ell no la sentia; la por que ella, en una nit com aquesta,
d'un home, que s'acomodà al seu costat. El cotxer, des del pescant,	fuetejà	la bèstia, i el carruatge s'allunyà sorollosament sobre l'empedrat.
ràfega més forta; la pluja, penetrant fins al recó on es soplujava, va	fuetejar	-li el rostre. Tino Costa es despertà, i de seguida, es sentí trist pels
en realitat? No: no l'era. De sobte, la imatge es commovia com un núvol	fuetejat	per una ràfega i es canviava en forma que infonia terror; i de seguida
d'un blau pur i bellíssim. De tant en tant el creuaven vols de coloms,	fuetejant	rabents l'aire clar amb les ales; de tant en tant arribava l'alegre so de
tardes com he necessitat per envellir, com si al temps li fes mandra de	fuetejar	-me de cop amb el seu estigma i decidís la lenta tortura de milers i
cigarreta tenyida del vermell dels llavis. Maria Lluïsa aclucava els ulls	fuetejats	per un vent fresquíssim i es passava per la punta del nas la punta humida
no els vam arribar a saber mai. Durant tres mesos jo vaig ésser	fuetejat	desapiadadament. El llibre de llatí del doctor Barral acabà per
i morals succeïren unes expansions agres, cíniques, amb les quals ens	fuetejava	, quan no ho feia amb el vit de bou. Nosaltres ens presentàvem dies
a no donar-la, a no estudiar-la ja, ningú no responia paraula. Llavors ens	fuetejava	desapiadadament fins a blavejar-nos les cames i les espatlles. En alguns
sant. Jo hi anava deixant la salut i la bondat. No hi havia més remei que	fuetejar	aquells salvatges de barriada per governar-los. I cada vegada que ho feia
companyia del vent. El vent! Aquest mestral etern de l'alta Provença ens	fuetejava	les cares, durant dies i dies, implacablement! Un vent porfidiós,
discursos com si fossin mel, arrenqueu-li els vestits, despulleu-la i	fuetegeu	-la fins a fer-li sang. [La gent s'apodera de la Dona Jove i uns
per l'atzur; i el clima tòrrid, voltat de foc, encara el	fueteja	. Ho soporta, però, fins que a la platja d'aquell mar
patró? Això és la llibertat! Em vaig alçar, vaig pujar al pont perquè em	fuetegés	l'aire pur de la mar. Això és la llibertat, vaig pensar. Tenir una
á baix, les mimoses d'ivern s'aboquen, daurades, pel vent	fuetejades	, i sembla que canten les dolçes diades, i que 'l goig
a banda i banda); esdevenen, a la fi, vertiginosos, com immensos tupins	fuetejats	per la ventada, regolfant a la costa. Davant, a la riba calabresa,
m'he temut que em ve d'aquella tarda trista i plujosa, que el ruixat	fuetejava	sense repòs els vidres i les canals abocaven l'aigua a raig fet, mentre
i la remor s'escampa terra endins. Quan el pescador arriba a la casa	fuetejada	pel vent i la pluja, entra palpant en l'ombra, sentint sempre agafades al
endevina les decisions. Diu d'aquell esclau: "Cal castigar-lo" i hom el	fueteja	, i d'aquest altre: "Cal alliberar-lo", i hom l'allibera; hom veu
amb els vicis polítics de la gran metròpoli. No s'acontenta de	fuetejar	, amb una audàcia que avui ens escruixeix, els governants d'Atenes, els
un còmic de primera força i instintiu, què podia satiritzar, què podia	fuetejar	sinó el que tenia davant? Havia de parlar-li al poble, àvid del fet de
de sa casa, i respongué com d'esma: —A la estació del Nord. El cotxero	fuetejà	el cavall i el constructor d'obres s'assegué com amagant-se en un dels
d'hivern, quan sembla que el camp s'ha adormit cobert de les glaçades i	fuetejat	pel vent, amb el cel que de dies és d'un blau que esgarrifa, i en el qual
elèctrica d'un llamp, un tro rodà pels núvols i la pluja començà de	fuetejar	sonora. La Catarina, no podent sostenir el paraigües sota l'aigua que
de les muntanyes, infonent temors i respectes amb els llurs cloquerets	fuetejats	pel llamp, com dits cansats de tant assenyalar l'espai. De les muntanyes
d'anar a casa, comporta el trànsit per una plaça on el vent lliure us	fueteja	l'esquena i les cuixes com un rompent marí, i per un carrer estret on el
S'engargussava: —Ets una maleïda serp. Laia es redreçà com si l'haguessin	fuetejada	. Escopí: —Serp? Dius serp? És que sóc una altra cosa, jo? Mirava fit
les mars del Nord. Tenebra en ple dia. Cortines de pluja. La "Panxita",	fuetejada	pel temporal, saltava pels abims incomptables. Cruixien les fustes. Per
primeres envestides del xaloc. Més amunt, el pas es feia penós i el vent	fuetejava	amb violència el cos de la dona. De sobte, l'ermita se li oferí,
la verga, d'haver entrat a veure el senyor i d'haver-li demanat que el	fuetegés	. Aquell que lluita es fa adversari i, per tal de vèncer, ha hagut de
pegant-li grapades a dues mans, procurant subjectar-la i atuir-la; ella	fuetejant	-lo amb la cua i girant-se enfurestida a mossegar-lo. En Temme, perduda ja
del petit gorg i la xuclaven amb una mena de suavitat litúrgica, tot	fuetejant	-se els flancs amb la cua, removent les orelles a petites batsegades i
a tall de fona, la feien giravoltar per etzivar-la contra quelcom dur o	fuetejar	amb ella un company. Innocenci no feia pas gaire bon paper entre aquesta
meu, tingueu compassió de mi! Creia el desventurat que en Boi anava a	fuetejar	-lo o bufetejar-lo com havien fet durant el dia els seus guardians. Per
pàgina!" I és que no servia per a galeot, ni quan la necessitat el	fuetejava	. Només podia produir quan la seva inseparable pipa l'inspirava.
deturpadors: convencionalismes i estupideses que no parava de	fuetejar	en unes notes breus, sarcàstiques, de sagnant ironia que publicava en el
distància, amb la ràfega de follia empordanesa, vent de tramuntana que li	fueteja	l'ànima, pren encara grandesa. ¿No té en la seva mateixa aparença física
una moneda de plata. En aquesta nit els carrers eren solitaris. El vent	fuetejava	els arbres, retrunyia darrera les portes i, al mateix temps que feia
ja vestits amb les primeres fulles de la primavera. L'aigua impetuosa	fuetejava	els vidres i esborrava les imatges del carrer. No obstant, el fort de la
calma del refugi rellevada per la remor de la pluja, que queia a ruixades	fuetejada	pel vent. —L'ensaïmada del Senyor Sampons i Lluer —féu la Madalena, en
els ferits i els supervivents van enfonsant-se lentament. La tempesta	fueteja	els nostres caps. La calamarsada de metralla arrenca d'aquesta tèrbola
—féu Amfós a poc a poc.— Tinc ganes de distreure'm. Pujaren en un auto.	Fuetejats	per l'aire fresc de la matinada, garlant i rient Amfós i Soledat, callat
encesos com ulls d'un monstre de llegenda, semblava profanar. L'aire que	fuetejava	la cara de Claudi era dolç i perfumat per les invisibles flors dels erols
dama asseguda damunt el taüt, amb la seva pellissa groga. Ell, doncs,	fuetejà	despietadament els cavalls, i els menà tan tivants que la llur boca
obertes, mirant a través de l'aigua blava tota ombrívola que els peixos	fuetejaven	amb llurs cues i aletes. Podia veure la lluna i els estels, és ben
es necessiten invitacions? Quan la vida ens hagi suficientment	fuetejat	, tots hi arribarem, si a Déu plau. —Vós teniu massa tibantor, massa
de boirines engolia els paisatges. Una ratxa sobtada i violenta va	fuetejar	-li el rostre i els cabells; commogué la cortina de pluges; espolsà
bandejat d'aqueixa ciutat, i bandejat d'aquella altra, i estacat al cep i	fuetejat	i turmentat i trasbalsat. Tinc tanta d'idea d'on vaig néixer, pel cap
suposeu que ell tingués habitual coneixença de com eren empresonades,	fuetejades	, deportades, negligides, foragitades, qualificades per tots estils per a

Pàgina 1 (de 6)

50 següents