Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

protegir-se d'un altre Perítous? Lamento molt, com a escarceller, que em	fugís	, però lamento doblement que no realitzés el seu insensat projecte, perquè
aquestes despulles. Emplomissades a poc a poc de nou, les Sirenes varen	fugir	, profundament ferides i avergonyides de la derrota, i triaven com a
com malentesa ens empeny potser, com a única escapatòria previsible, per	fugir	de l'espant d'un brunzit d'eixam que mai no para, al silenci absolut
fills, que ella, en matar-los, tallava", aclaria Pulcre Trompel·li. "I	fugi	! No m'esgarrifi, que no en tinc ganes", va renyar la senyora Magdalena
fill, tan nou nat, que no vàrem tenir temps de donar-li nom, o m'ha	fugit	de la memòria, i després va sacrificar la pobra Ifigènia, que el brètol
instant veié el seu pare, que havia sortit, atret pel plor de l'infant, i	fugí	corrent. Ja de més gran, Tino Costa el protegí moltes vegades contra les
tot jo tremolava, i se'm segaven les cames. Sabeu què pensava mentre ella	fugia	de la vedella? Pensava que m'hauria agradat que l'Estrella —era la
ànima. Els somnis de Mila s'anaren retirant, com ocells esglaiats que	fugissin	de l'hivern i del fred. Mila del Santo, a poc a poc s'anà sentint sense
tremolosa, amb una pregona agitació a l'esperit, tota trasbalsada. Volia	fugir	i volia romandre; volia callar i volia parlar: no sabia el que volia; no
indolent, la seva ànima, tempestejada d'altes inquietuds, l'havia empès a	fugir	del poble quan a penes comptava quinze anys, per a no tornar-hi sinó a
tan abundants en la seva vida, en què li semblava que la terra li	fugia	de sota els peus i es sentia naufragar en un oceà de solitud i de
en el fons de les seves fugides no hi havia altra cosa que això: un	fugir	de la solitud. Aquesta nit reflexionava una vegada més sobre el seu
el germà contra el germà; s'escoltaven clams d'innocents atropellats que	fugien	en la nit com ovelles sense pastor davant la presència del llop, i els
del padrí quelcom referent a aquella història i al passat de la noia que	fugí	amb Tino Costa. Ella aleshores, sense haver-la coneguda, sentí quasi una
llançava reflexos de sol. A baix, al camí, per la part del poble —potser	fugint	de les pedres dels nois— aparegueren dos gossos enllaçats, acabat de
mirant el rival, esforçant-se per somriure, no sabent si tornar o	fugir	. A les mans portava encara la podadora ensangonada. No obstant, Jaume del
la podadora i s'endinsà per la vinya a treballar per no veure Randa, per	fugir	d'aquell desig violent d'envestir-lo que li despertava la vista de
era el que més i més insistentament l'havia temptat—: proposar a Mila que	fugís	amb ell. Però també se li apareixia com una forma més del seu egoisme i
amb l'excusa que portava pressa m'ha deixat de seguida. Aquests dies	fuig	de la gent; diria's que té por que ell no s'enfadi si parla d'ell. Abans
se li esvaí el furor i es deturà. Sortí de l'estança tremolant, com si	fugís	d'ell mateix i deixà que la mare l'ajudés a aixecar-se o la curés. Però
Tino Costa apressa el pas inconscientment; es diria que camina	fugint	a través dels carrers, entre la gent que no veu, sense rumb, i la
" Ell ja sabia que el mal estava en ell mateix; i d'ell, com i on podia	fugir	-ne? Un dia, voltant pels carrers amb els seus pensaments, Tino Costa,
no hauria pogut dir si anava a trobar-se amb ella, o si, en realitat,	fugia	de la seva solitud poblada de fantasmes; del fred horrible de la seva
dona, d'escanyar-la. En lloc d'això, Tino Costa apressà el pas novament	fugint	d'aquell plor que el perseguia, fugint dels propis pensaments
Tino Costa apressà el pas novament fugint d'aquell plor que el perseguia,	fugint	dels propis pensaments desesperats. El plor de l'infant s'anà extingint;
pessigant-la, mossegant-la. Ella reia amb rialles breus; feia el gest de	fugir	i es deixava atrapar per ell i l'abraçava rient dintre l'obscuritat.
de fantasmes li travessà la ment, i per un instant dubtà si continuaria o	fugiria	corrents; però, mentre ho pensava, havia anat entrant a l'habitació; ja
família; que només et tinc a tu..." La seva ment rebutjava la visió; en	fugia	, i apressava el pas maquinalment, però era en va: la imatge tornava a
a ella, i tindria cura, sobretot, de què no pogués intentar de nou	fugir	. Mentrestant, esperarien l'arribada del seu padrí, que no podia ja
que Déu no et castigui, Tino Costa. Has de témer Déu." I també d'això	fugia	desesperadament, amb un impuls d'irritació i alhora amb una sensació
i d'inseguretat: el nerviosisme li alterava el pols, el pensament li	fugia	, els ulls se li giraven contínuament devers l'interior, devers la seva
A despit de tot, Tino Costa porfidiejava en l'intent: s'hi obstinava.	Fugia	de la seva inquietud i del seu terror, que sentia allí mateix, vora seu,
rudes i inhàbils manotades, com si cavalqués en aquella activitat, com si	fugís	, cada vegada més nerviós, més excitat, més inhàbil, fins que, arravatat
! Mateu-lo! Au! A buscar-lo! Mateu-lo! —Per on ha	fugit	? On és? —Pel molí! Ha passat el barranc! Va per les comes! —Anem
en la seva escorça, en el seu reducte anecdòtic o trivial. Llegir no és	fugir	. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó el succedani
més endavant afirma que serà el triomf de la República i que cal evitar,	fugint	d'un militarisme arrogante y autoritario, de caure en un
eren principalment moros. Diu que 300 milicians en van fer	fugir	4000. Un dia, però, se'n van trobar un a pocs passos de la
unes dones refugiades que hi ha al poble explicaven que van haver de	fugir	de Vélez Málaga obligades pels milicians derrotats. L'aviació enemiga va
els fugitius de la població civil, barrejada amb combatents que també	fugien	. Va ser un èxode terrible; diu que pel camí fins a Almeria —uns
això s'acabi —deia—, les carreteres seran estretes de tanta gent que	fugirà	". 15 març. Camí del poble, veig uns arços florits: breus
golfes amb ràfec, per a l'amor i el repòs abans que	fugim	de bell nou de la tempesta d'Espanya. Impressiona de veure
encontorns. Avui cantava als roures de vora el quintà; en veure'm, ha	fugit	i, amb llarga volada, s'ha anat a posar en una alzina de sota les Roques
sí que el Canarias no tornarà més. Li van sortir dues barques i va	fugir	escapat". És curiós de contrastar aquesta llibertat de les converses en
. Si el cridaven per anar al front —i no fos casat i "amb obligacions"—,	fugiria	. No es tracta pas d'un filofeixista: però és un exemplar típic del
de cent roses; només hi queden els calzes, turgents de llavor. Grives que	fugen	. 29 juliol. Vaig a berenar, amb l'avi, la Fina i la
un príncep nòrdic). Diu que vénen a passar una temporada a Viladrau	fugint	dels bombardeigs; al Masnou, fa pocs dies, els va caure una bomba a
entre falgueres i uns brancs de moixera, els esquerps ocells em veuen i	fugen	de seguida. Acabo de llegir Noeud de vipères; m'agrada
on hi ha un cep amb raïms. Les grives miren, miren, desconfiades... i	fugen	. Les merles no són tan vives. Cap al tard, vaig al poble. El diari
i de tragèdia. Dormo a Valldoreix. Els trens van pleníssims: molta gent	fuig	de Barcelona. 9 febrer. Continuo a Barcelona. Aquests
Havent dinat, vénen la tia Carme i els seus fills Magdalena i Pere.	Fugen	, esfereïts, de Barcelona, on els bombardeigs d'anit i d'avui han afectat

Pàgina 1 (de 278)

50 següents