DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fugir M 10 oc.
fugir V 12852 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fugir Freqüència total:  12862 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

protegir-se d'un altre Perítous? Lamento molt, com a escarceller, que em fugís, però lamento doblement que no realitzés el seu insensat projecte, perquè
aquestes despulles. Emplomissades a poc a poc de nou, les Sirenes varen fugir, profundament ferides i avergonyides de la derrota, i triaven com a
com malentesa ens empeny potser, com a única escapatòria previsible, per fugir de l'espant d'un brunzit d'eixam que mai no para, al silenci absolut
fills, que ella, en matar-los, tallava", aclaria Pulcre Trompel·li. "I fugi! No m'esgarrifi, que no en tinc ganes", va renyar la senyora Magdalena
fill, tan nou nat, que no vàrem tenir temps de donar-li nom, o m'ha fugit de la memòria, i després va sacrificar la pobra Ifigènia, que el brètol
instant veié el seu pare, que havia sortit, atret pel plor de l'infant, i fugí corrent. Ja de més gran, Tino Costa el protegí moltes vegades contra les
tot jo tremolava, i se'm segaven les cames. Sabeu què pensava mentre ella fugia de la vedella? Pensava que m'hauria agradat que l'Estrella —era la
ànima. Els somnis de Mila s'anaren retirant, com ocells esglaiats que fugissin de l'hivern i del fred. Mila del Santo, a poc a poc s'anà sentint sense
tremolosa, amb una pregona agitació a l'esperit, tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre; volia callar i volia parlar: no sabia el que volia; no
indolent, la seva ànima, tempestejada d'altes inquietuds, l'havia empès a fugir del poble quan a penes comptava quinze anys, per a no tornar-hi sinó a
tan abundants en la seva vida, en què li semblava que la terra li fugia de sota els peus i es sentia naufragar en un oceà de solitud i de
en el fons de les seves fugides no hi havia altra cosa que això: un fugir de la solitud. Aquesta nit reflexionava una vegada més sobre el seu
el germà contra el germà; s'escoltaven clams d'innocents atropellats que fugien en la nit com ovelles sense pastor davant la presència del llop, i els
del padrí quelcom referent a aquella història i al passat de la noia que fugí amb Tino Costa. Ella aleshores, sense haver-la coneguda, sentí quasi una
llançava reflexos de sol. A baix, al camí, per la part del poble —potser fugint de les pedres dels nois— aparegueren dos gossos enllaçats, acabat de
mirant el rival, esforçant-se per somriure, no sabent si tornar o fugir. A les mans portava encara la podadora ensangonada. No obstant, Jaume del
la podadora i s'endinsà per la vinya a treballar per no veure Randa, per fugir d'aquell desig violent d'envestir-lo que li despertava la vista de
era el que més i més insistentament l'havia temptat—: proposar a Mila que fugís amb ell. Però també se li apareixia com una forma més del seu egoisme i
amb l'excusa que portava pressa m'ha deixat de seguida. Aquests dies fuig de la gent; diria's que té por que ell no s'enfadi si parla d'ell. Abans
se li esvaí el furor i es deturà. Sortí de l'estança tremolant, com si fugís d'ell mateix i deixà que la mare l'ajudés a aixecar-se o la curés. Però
Tino Costa apressa el pas inconscientment; es diria que camina fugint a través dels carrers, entre la gent que no veu, sense rumb, i la
" Ell ja sabia que el mal estava en ell mateix; i d'ell, com i on podia fugir-ne? Un dia, voltant pels carrers amb els seus pensaments, Tino Costa,
no hauria pogut dir si anava a trobar-se amb ella, o si, en realitat, fugia de la seva solitud poblada de fantasmes; del fred horrible de la seva
dona, d'escanyar-la. En lloc d'això, Tino Costa apressà el pas novament fugint d'aquell plor que el perseguia, fugint dels propis pensaments
Tino Costa apressà el pas novament fugint d'aquell plor que el perseguia, fugint dels propis pensaments desesperats. El plor de l'infant s'anà extingint;
pessigant-la, mossegant-la. Ella reia amb rialles breus; feia el gest de fugir i es deixava atrapar per ell i l'abraçava rient dintre l'obscuritat.
de fantasmes li travessà la ment, i per un instant dubtà si continuaria o fugiria corrents; però, mentre ho pensava, havia anat entrant a l'habitació; ja
família; que només et tinc a tu..." La seva ment rebutjava la visió; en fugia, i apressava el pas maquinalment, però era en va: la imatge tornava a
a ella, i tindria cura, sobretot, de què no pogués intentar de nou fugir. Mentrestant, esperarien l'arribada del seu padrí, que no podia ja
que Déu no et castigui, Tino Costa. Has de témer Déu." I també d'això fugia desesperadament, amb un impuls d'irritació i alhora amb una sensació
i d'inseguretat: el nerviosisme li alterava el pols, el pensament li fugia, els ulls se li giraven contínuament devers l'interior, devers la seva
A despit de tot, Tino Costa porfidiejava en l'intent: s'hi obstinava. Fugia de la seva inquietud i del seu terror, que sentia allí mateix, vora seu,
rudes i inhàbils manotades, com si cavalqués en aquella activitat, com si fugís, cada vegada més nerviós, més excitat, més inhàbil, fins que, arravatat
! Mateu-lo! Au! A buscar-lo! Mateu-lo! —Per on ha fugit? On és? —Pel molí! Ha passat el barranc! Va per les comes! —Anem
en la seva escorça, en el seu reducte anecdòtic o trivial. Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó el succedani
més endavant afirma que serà el triomf de la República i que cal evitar, fugint d'un militarisme /arrogante y autoritario\, de caure en un
eren principalment moros. Diu que 300 milicians en van fer fugir 4000. Un dia, però, se'n van trobar un a pocs passos de la
unes dones refugiades que hi ha al poble explicaven que van haver de fugir de Vélez Málaga obligades pels milicians derrotats. L'aviació enemiga va
els fugitius de la població civil, barrejada amb combatents que també fugien. Va ser un èxode terrible; diu que pel camí fins a Almeria —uns
això s'acabi —deia—, les carreteres seran estretes de tanta gent que fugirà". 15 març. Camí del poble, veig uns arços florits: breus
golfes amb ràfec, per a l'amor i el repòs abans que fugim de bell nou de la tempesta d'Espanya. Impressiona de veure
encontorns. Avui cantava als roures de vora el quintà; en veure'm, ha fugit i, amb llarga volada, s'ha anat a posar en una alzina de sota les Roques
sí que el Canarias no tornarà més. Li van sortir dues barques i va fugir escapat". És curiós de contrastar aquesta llibertat de les converses en
. Si el cridaven per anar al front —i no fos casat i "amb obligacions"—, fugiria. No es tracta pas d'un filofeixista: però és un exemplar típic del
de cent roses; només hi queden els calzes, turgents de llavor. Grives que fugen. 29 juliol. Vaig a berenar, amb l'avi, la Fina i la
un príncep nòrdic). Diu que vénen a passar una temporada a Viladrau fugint dels bombardeigs; al Masnou, fa pocs dies, els va caure una bomba a
entre falgueres i uns brancs de moixera, els esquerps ocells em veuen i fugen de seguida. Acabo de llegir /Noeud de vipères\; m'agrada més que
on hi ha un cep amb raïms. Les grives miren, miren, desconfiades... i fugen. Les merles no són tan vives. Cap al tard, vaig al poble. El diari
i de tragèdia. Dormo a Valldoreix. Els trens van pleníssims: molta gent fuig de Barcelona. 9 febrer. Continuo a Barcelona. Aquests
Havent dinat, vénen la tia Carme i els seus fills Magdalena i Pere. Fugen, esfereïts, de Barcelona, on els bombardeigs d'anit i d'avui han afectat

  Pàgina 1 (de 258) 50 següents »