Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el cor, las de sofrir? Mes sembla que en la fosca de ma vida un alba més	fulgent	vulgui sorgir. Escena IV [(En Bernat es torna amagar darrera
com per a dir-la mots no hi ha; a la dreta,	fulgent	imatge de la seva glòria, seia el seu únic Fill; els nostres
éssers, Fontana de la Llum, a tu, invisible dins el	fulgent	esclat gloriosíssim d'inabastable tron, i àdhuc si ombreges
Hèsper, menant la host de les estrelles, avançà el més	fulgent	, fins que la Lluna, sorgint amb majestat ennuvolada,
natiu, avança per l'aèria foscor, dintre d'un núvol	fulgent	(el Sol encara no existia), i en tabernacle nebulós espera.
convent de monges enclaustrades i cantadores, coronat amb una torratxola	fulgent	, prima i punxeguda com un minaret. La campana del cloquer, d'un cloquer
de murtra tendra. El poble, amarat de calda estival i endosserat del blau	fulgent	d'aquest cel alegríssim de Mallorca, fa una aroma forta i sensual. Les
un vano obert, una estampa de seda enganxada al fons del termenal del cel	fulgent	, un floc d'escuma damunt d'una safata de cristall blau. Un tel prim, com
pintats en un rampell de letícia, damunt la fina blavor de l'aigua, i les	fulgents	taquetes voleiadisses en l'encesor de l'aire..., pot ben dir que no ha
seguint el seu curs inalterable al volt de la terra i deixant un seguici	fulgent	de llum... Aqueixa concepció primitiva, adequada als nostres instints més
radicalment suprimit. Si treiem el subjecte capaç de percebre'l, el món	fulgent	que ens enrotlla desapareix com per art d'encantament. La /nuova
gravada en llur essència la imatge de son Creador, imatge que es fa més	fulgent	i més bella, quant més brilla i resplendeix aquella puresa i netedat;
baixes, vulgars, com fetes d'improvís, en tant que pobla la rada blava i	fulgent	un estol de grans veles i vaixells mitjans, el nombre dels quals sembla
de Crist la doctrina, que serva en els nins,	fulgents	serafins, la claror divina. Mes, avui, mon pit sent
llarga i blanca, i quan camines lenta, fas una remor	fulgent	de branca. T'apropes, alta, amb blau als ulls. Duus
Matinada de llum, llum milagrosa que ho daura tot,	fulgent	, de bat a bat. Mes ¡ai, bon Déu! aquella porta closa
de mar ens ha pres, ocells en popa, dins un bes	fulgent	i rar, com dos fruits dins una copa? Manta escuma, flor d'atzar
del meu amor recòndit. IX Et veig, muntanya,	fulgent	com aleshores, en el meu somni. Però no trobo els
damunt el riu d'argent, i allà damunt el cim la neu nova i	fulgent	... Vosaltres m'ofreneu totes les meravelles, cares
de l'esperit, que arreu es posa i el vas torna	fulgent	de cada tèrbola cosa. Així les muntanyoles, i el
braços, de tantes cançons encimbellades, de tantes	fulgents	senyeres, de tants somnis estimats com a noies, de
llepada per les aigües, pels lleopards del sol, rasa i	fulgent	, s'encén al magatzem del moll, espaordit d'espelmes,
de moure els braços per aferrar-se a la vida que passa enllà, ràpida i	fulgent	com un bòlid. L'aigua el cobreix per zones cada vegada més profundes. És
a seure de banda, a la platja, tot de bellesa i de gràcies	fulgent	; i el mirava la noia. I ella aleshores digué a les seves
i el pla tot s'omple de gent de peu i de carros i de bronze	fulgent	; i Zeus, que en el llamp es delecta, ens envia un mal pànic; i
van dur-li un parell d'arracades de tres perles com móres,	fulgents	d'una gràcia infinita. I de casa del fill de Políctor, el
la cambra, y ella núa, ab delicia, s'abandonava a la	fulgent	caricia. De tant donarse a aquestes dolses manyes va
fugint d'un cavall-de-serp ¡com s'afua, vibràtil,	fulgent	, fregant ab la qua la gorga dorment! Divines
sorgida marmòria del llim. Salut! oh preclara caricia	fulgent	! Dels àmbits que amara, s'amara el torrent. El gorc
per l' espos que el cor els hi ompla, á la lluna	fulgent	, que, silenciosa, puja á dalt del cenit
Y quan morta la tempesta l' Arch de Sant Martí,	fulgent	la terra amorós abrassi, las alas jo plegaré
Així i això. Només. Crida Companys de l'alegria, provocadors	fulgents	, arcàngels del foscam que em visitàveu, torneu ací i
valor aristocràtic. Pel cel serè passava un Boeing amb la panxa	fulgent	de sol que enviava llampecs i a la nit solcaria la fosca amb els llums de
andrògins, en muls iniciats i plens els sarrions de crustacis	fulgents	—oh servents del Criptònim!— i passen la muralla. Dreça
la terra nova Amb ço que espera el just: Fargues	fulgents	, les fresques filatures, I els ormeigs nous que arrabassen
la cursa de sacs, el sol al·lucinat que ressecava el rostollar de grogor	fulgent	, quan el Nuviet i Celestí transitaven cerimoniosos els caminois de la
de la pluja abriguen les cases i els arbres resen commosos,	fulgents	. Tot sembla més pur: el dring de l'aigua al galze de
sol Passa la finestreta, indiferent, el vol	fulgent	d'un raig de sol. Que llesta, la maneta poruga de
s'estimba. Folles, lívides arrels de foc, els llamps, tralla	fulgent	! Potser cauen allà. Fa por. La vila es torna cega,
La freda tècnica abstracta juxtaposada a l'inegualable. Una lluentor	fulgent	que, tal un tifó espiral, t'arrabassa, Estrella, t'encega i t'ennuvola
Jo que sóc també grec i voldria trescar com un faune les illes	fulgents	de l'Egeu cant els llocs seculars que vaig veure d'al·lot
de nit, com si fos un fanal de fira, del cel penjava una lluna tendra,	fulgent	, d'una blancor tímida. En un camp llunyà, un pagès cremava un munt de
això, avui sóc on sóc i comprenc el temps que avança,	fulgent	i anunciant més fulgors inexorables, com serà poder
el curs veloç de la seva muntura, i amb el rostre	fulgent	girat enlaire, en un instant mesura tot el mur. Fins
Que per a mi s'obrin rabents les portes del vostre temple	fulgent	i aromat d'encens, com els portals del Paradís!
més que no acostuma, i la impaciència li impregne els ulls d'una pàtina	fulgent	que Lluc no ha estat capaç d'interpretar, potser perquè desconeixia la
l'encanteri i ni tan sols pensa a mirar enrere, la capsa ja descoberta,	fulgent	, ni la dona que bescanvia els filtres que deixen passar la llum, ara
de la capsa, s'arraïmen a la vora de la mar, imagineu una rada d'aigües	fulgents	, talment un espill diàfan on la lluna surt cada nit a contemplar-s'hi. Si
Afigureu-vos tot allò que l'agrarietat és capaç d'aportar al camp	fulgent	i enfanguissat de la percepció òptica: unes cenes intencions, uns fèrtils
joves (joves aleshores, és clar) que ens sentíem atrets per la intensitat	fulgent	dels poemes de Vinyoli. Però era més gran encara la devoció que ell

Pàgina 1 (de 2)

50 següents