×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fulgent |
Freqüència total: 53 |
CTILC1 |
el cor, las de sofrir? Mes sembla que en la fosca de ma vida un alba més | fulgent | vulgui sorgir. Escena IV [(En Bernat es torna amagar darrera | com per a dir-la mots no hi ha; a la dreta, | fulgent | imatge de la seva glòria, seia el seu únic Fill; els nostres | éssers, Fontana de la Llum, a tu, invisible dins el | fulgent | esclat gloriosíssim d'inabastable tron, i àdhuc si ombreges | Hèsper, menant la host de les estrelles, avançà el més | fulgent | , fins que la Lluna, sorgint amb majestat ennuvolada, | natiu, avança per l'aèria foscor, dintre d'un núvol | fulgent | (el Sol encara no existia), i en tabernacle nebulós espera. | convent de monges enclaustrades i cantadores, coronat amb una torratxola | fulgent | , prima i punxeguda com un minaret. La campana del cloquer, d'un cloquer | de murtra tendra. El poble, amarat de calda estival i endosserat del blau | fulgent | d'aquest cel alegríssim de Mallorca, fa una aroma forta i sensual. Les | un vano obert, una estampa de seda enganxada al fons del termenal del cel | fulgent | , un floc d'escuma damunt d'una safata de cristall blau. Un tel prim, com | pintats en un rampell de letícia, damunt la fina blavor de l'aigua, i les | fulgents | taquetes voleiadisses en l'encesor de l'aire..., pot ben dir que no ha | seguint el seu curs inalterable al volt de la terra i deixant un seguici | fulgent | de llum... Aqueixa concepció primitiva, adequada als nostres instints més | radicalment suprimit. Si treiem el subjecte capaç de percebre'l, el món | fulgent | que ens enrotlla desapareix com per art d'encantament. La /nuova | gravada en llur essència la imatge de son Creador, imatge que es fa més | fulgent | i més bella, quant més brilla i resplendeix aquella puresa i netedat; | baixes, vulgars, com fetes d'improvís, en tant que pobla la rada blava i | fulgent | un estol de grans veles i vaixells mitjans, el nombre dels quals sembla | de Crist la doctrina, que serva en els nins, | fulgents | serafins, la claror divina. Mes, avui, mon pit sent | llarga i blanca, i quan camines lenta, fas una remor | fulgent | de branca. T'apropes, alta, amb blau als ulls. Duus | Matinada de llum, llum milagrosa que ho daura tot, | fulgent | , de bat a bat. Mes ¡ai, bon Déu! aquella porta closa | de mar ens ha pres, ocells en popa, dins un bes | fulgent | i rar, com dos fruits dins una copa? Manta escuma, flor d'atzar | del meu amor recòndit. IX Et veig, muntanya, | fulgent | com aleshores, en el meu somni. Però no trobo els | damunt el riu d'argent, i allà damunt el cim la neu nova i | fulgent | ... Vosaltres m'ofreneu totes les meravelles, cares | de l'esperit, que arreu es posa i el vas torna | fulgent | de cada tèrbola cosa. Així les muntanyoles, i el | braços, de tantes cançons encimbellades, de tantes | fulgents | senyeres, de tants somnis estimats com a noies, de | llepada per les aigües, pels lleopards del sol, rasa i | fulgent | , s'encén al magatzem del moll, espaordit d'espelmes, | de moure els braços per aferrar-se a la vida que passa enllà, ràpida i | fulgent | com un bòlid. L'aigua el cobreix per zones cada vegada més profundes. És | a seure de banda, a la platja, tot de bellesa i de gràcies | fulgent | ; i el mirava la noia. I ella aleshores digué a les seves | i el pla tot s'omple de gent de peu i de carros i de bronze | fulgent | ; i Zeus, que en el llamp es delecta, ens envia un mal pànic; i | van dur-li un parell d'arracades de tres perles com móres, | fulgents | d'una gràcia infinita. I de casa del fill de Políctor, el | la cambra, y ella núa, ab delicia, s'abandonava a la | fulgent | caricia. De tant donarse a aquestes dolses manyes va | fugint d'un cavall-de-serp ¡com s'afua, vibràtil, | fulgent | , fregant ab la qua la gorga dorment! Divines | sorgida marmòria del llim. Salut! oh preclara caricia | fulgent | ! Dels àmbits que amara, s'amara el torrent. El gorc | per l' espos que el cor els hi ompla, á la lluna | fulgent | , que, silenciosa, puja á dalt del cenit | Y quan morta la tempesta l' Arch de Sant Martí, | fulgent | la terra amorós abrassi, las alas jo plegaré | Així i això. Només. Crida Companys de l'alegria, provocadors | fulgents | , arcàngels del foscam que em visitàveu, torneu ací i | valor aristocràtic. Pel cel serè passava un Boeing amb la panxa | fulgent | de sol que enviava llampecs i a la nit solcaria la fosca amb els llums de | andrògins, en muls iniciats i plens els sarrions de crustacis | fulgents | —oh servents del Criptònim!— i passen la muralla. Dreça | la terra nova Amb ço que espera el just: Fargues | fulgents | , les fresques filatures, I els ormeigs nous que arrabassen | la cursa de sacs, el sol al·lucinat que ressecava el rostollar de grogor | fulgent | , quan el Nuviet i Celestí transitaven cerimoniosos els caminois de la | de la pluja abriguen les cases i els arbres resen commosos, | fulgents | . Tot sembla més pur: el dring de l'aigua al galze de | sol Passa la finestreta, indiferent, el vol | fulgent | d'un raig de sol. Que llesta, la maneta poruga de | s'estimba. Folles, lívides arrels de foc, els llamps, tralla | fulgent | ! Potser cauen allà. Fa por. La vila es torna cega, | La freda tècnica abstracta juxtaposada a l'inegualable. Una lluentor | fulgent | que, tal un tifó espiral, t'arrabassa, Estrella, t'encega i t'ennuvola | Jo que sóc també grec i voldria trescar com un faune les illes | fulgents | de l'Egeu cant els llocs seculars que vaig veure d'al·lot | de nit, com si fos un fanal de fira, del cel penjava una lluna tendra, | fulgent | , d'una blancor tímida. En un camp llunyà, un pagès cremava un munt de | això, avui sóc on sóc i comprenc el temps que avança, | fulgent | i anunciant més fulgors inexorables, com serà poder | el curs veloç de la seva muntura, i amb el rostre | fulgent | girat enlaire, en un instant mesura tot el mur. Fins | Que per a mi s'obrin rabents les portes del vostre temple | fulgent | i aromat d'encens, com els portals del Paradís! | més que no acostuma, i la impaciència li impregne els ulls d'una pàtina | fulgent | que Lluc no ha estat capaç d'interpretar, potser perquè desconeixia la | l'encanteri i ni tan sols pensa a mirar enrere, la capsa ja descoberta, | fulgent | , ni la dona que bescanvia els filtres que deixen passar la llum, ara | de la capsa, s'arraïmen a la vora de la mar, imagineu una rada d'aigües | fulgents | , talment un espill diàfan on la lluna surt cada nit a contemplar-s'hi. Si | Afigureu-vos tot allò que l'agrarietat és capaç d'aportar al camp | fulgent | i enfanguissat de la percepció òptica: unes cenes intencions, uns fèrtils | joves (joves aleshores, és clar) que ens sentíem atrets per la intensitat | fulgent | dels poemes de Vinyoli. Però era més gran encara la devoció que ell |
|