Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

profunda remor, i el tro retrunyia amb paorós espetegar entre l'incessant	fulgurar	dels llampecs. "Es fa tard —va dir-se— i la tempesta s'acosta. Tal
simpatia tartarinesca, feia pensar en el famós Savalls. Barcelona va	fulgurar	com una estrella internacional, però en la propaganda que de l'Exposició
resplendent; la seva imaginació era com els grans anuncis lluminosos que	fulguren	, s'encenen i s'apaguen arrapats a les simètriques gàbies de pedra i de
escoltar la prèdica d'un sacerdot; el vel blanc; aquell brillant que ara	fulgura	allí, damunt la tauleta de nit; la funció amorosa amb un home
del vestit de mig dol. Beatriu es decanta una mica perquè el collaret	fulguri	. Somriu. Després el va tornant a la capsa, se'l mira una altra vegada, hi
moment la llum li aclaria amb dolcesa les ungles polides de rosa o que li	fulgurava	l'iris del gran brillant de l'anell. Tan arrelat és en la dona l'instint
mira per l'escletxa; veu com la cunyada surt al balcó. Una sospita enorme	fulgura	com un llamp, sacseja la germana de Tomàs. Potser és que Laura i Pere...
en passar-se la mà pel front, el brillant de l'anell, que no abandonà mai,	fulgura	amb les clarors més radiants. L'oncle Llibori s'està molt neguitós a la
del sobrecor, copsa el sentit del diàleg, com si les paraules	fulguressin	dotades d'una vida pròpia, sense cap relació amb qui les ha proferides. I
veure res. El món desapareix dintre la claror infinita. L'aire tremola i	fulgura	, crea vels de llum. És meravellós. És fantàstic. Tot al meu entorn és
la llisor de la carretera i fereix els ulls. Ara és pitjor, allà davant	fulguren	les salines. Les closes quadrades d'aigua que es cristal·litza mirallegen
en els vidres dels prismàtics i l'encegava amb verds i morats que	fulguraven	. S'atreví a col·locar-se al cantó lateral de la persiana i a examinar-lo
amplament, pausadament. Tombà el cap: uns cabells rossos esbullats	fulguraven	tocats pel sol que entrava per l'escletxa d'uns cortinatges. Del carrer
ulls congestionats de Nasi, que a moments, tocats per la claror nocturna,	fulguraven	com si fossin de vidre. Josep panteixava, alenava en una rara sensació de
als Prínceps de l'Infern; en llurs pupil·les la joia	fulgurà	, i amb vot unànime tots assentiren. Ell seguí dient-los: "El
i clos un dels portals de saviesa. Tant més,	fulgura	endins, oh Llum Celeste, i al seny els teus poders, tots,
no dels primers, encara que al seu rostre la joventut celestial	fulgura	i té difusa en cadascun dels membres una gràcia
havent deixat els Querubins. Tu, Àngel, el Serafí que més	fulgura	, digues a quins dels orbes resplendents té l'Home
circumda l'Univers. Mira aquell orbe d'allà baix, que	fulgura	d'una banda per la claror que rep d'aquí! És la Terra,
sense tu no em foren dolços. ¿Per què, però, tota la nit	fulguren	tals llumeners? Tal gloriosa vista ¿per a qui és, si
sagrat turó i entre els llums auris que cada nit al seu davant	fulguren	, veié, no freturant dels raigs que escampen, la
plau fer-ne". Digué, i en el seu Fill amb raigs directes va	fulgurar	de ple, i sobre el seu rostre tot el seu Pare en plenitud i
més i més, i l'acompanyen deu mil milers de Sants; de lluny	fulgura	; vint mil carros de Déu (n'he oït el nombre), a cada
guarda una semblant distància fins a la nit; llavors per l'Est	fulgura	, una vegada ja ha donat la volta sobre el gran eix
una ànima vivent no el posseeixi, buit, desolat, perquè només	fulguri	i a penes lliuri entreclarors als orbes, i, cap
mig oculta dins un núvol fragant, car moltes roses	fulguren	entorn seu, atapeïdes, i molt sovint s'ajup, i posa dretes
a les coses presents. El Sol va rebre l'ordre, el primer, de	fulgurar	i de moure's per afectar la Terra amb fredorades i
dellà els sojorns polars; la llum diürna hi hauria	fulgurat	inextingible, mentre el Sol baix, per tal de compensar-los
un propiciatori entre les ales de dos bells Querubins; davant	fulguren	set llums, representant com en zodíac els focs
, les mans se't posen de foc. Vaig allisar-me el mostatxo, i tota la nit	fulgurava	com un dimoni. Llavors, doncs, com us deia, la mar entrà dins el caic i es
les tendes de porpra s'apuntalaven amb pals d'or i al cim de cadascuna	fulgurava	un robí com una rosa. —I ara, on aniran els reis? —On voleu que vagin
sol ixent. Per la boca de la badia, d'un cap a l'altre del Gran Port,	fulgura	una ratlla metàl·lica i rosada, que la proa de la nau esmicola en irisat
—València, les Illes i la Catalunya del nord de les Alberes, on	fulgura	, tal un joiell de diamants i de maragdes, el Canigó encantat. En la
al coneixement de Déu, al coneixement de les veritats que des d'ella	fulguren	, i al de tot allò que ens envolta. Suposeu que ens en manca el
en els seus efectes, en els coneixements mateixos que des d'ella mateixa	fulgura	. Són com són perquè així ens ho imposa a manera de un fiat lux!
llum que el conjunt. És la cosa mateixa que en nosaltres pensa la que	fulgura	des del seu mateix fons la veritat en aquesta forma, i així és com la
regnats de Pere IV, Joan I i Alfons V. Quan en la prosa de Bernat Metge	fulguraven	les primeres guspires de l'humanisme i començava a enrobustir la
dels mites clàssics, amb llurs divinitats gracioses i diàfanes, encara	fulgura	per la banda de mar, a llarg a llarg de les nostres costes mediterrànies;
encarcarada, eixí de la cabauma, seguida dels lloparrons, i els seus ulls	fulguraren	així que veié la pell. —Ja li ho vaig dir aquell dia, quan ficà el cap i
esguardà dins la cambra de bany en la tenebra, i Rikki-tikki veié com li	fulguraven	els ulls. —Ara, si la mato aquí, Nagaina ho sabrà; i si l'afalcono al
esperit s'encrespava i sublimava com el de les pitonises. La seva pensa	fulgurava	de llums sinistres. Amunt, avant, cap a l'abús del poder, cap a les
, capell en mà, i amb els ulls extenuats i amb una ment on, pel cap alt,	fulgura	la idea d'una orxata. Els barcelonins verament conscients, haurien d'anar
li feien l'efecte d'una lluminària: pots, xicres, ansats i tupins hi	fulguraven	amb perles brilladores, i el rest dels plats era un joc d'arestes de llum
és que tu i el teu company haveu de fugir amb mi. Els ulls d'en Boi varen	fulgurar	. —Accepto! —digué fermament. I fent una passa envers la porta, recomanà
ràpidament el penjat camí del santuari, la blanca silueta del qual	fulgura	com un faró en el cim de l'abrupta i pelada mola de Cura. El camí tot
del seu cos nu, com si hi degotés un rou lluminós de gemmes. Els ulls li	fulguren	al cim del rostre com dos carboncles roents, però són una mica tristos.
serpenteig innumerable per sobre les espatlles i el front, sota del qual	fulguren	els ulls com dues calcedònies d'una blavor agrisada molt profunda. En
camins endomassats en surten uns carros curulls, i a cada carro el sol	fulgura	més viu, l'aire s'abranda sobre l'alegre ruera, i aquelles gerdes viandes
ni cap pinzell capaç de plasmar materialment l'abrandament de glòria que	fulgura	i la poesia sublim que respira. Bosc de la Pena avall, sentiu la
claror d'un cap-al-tard placidíssim; vora l'espona del llit del moridor	fulgura	un sensual pom de flors en un artístic gerro de porcellana; en un angle,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents