DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fulgurar M 1 oc.
fulgurar V 226 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fulgurar Freqüència total:  227 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

profunda remor, i el tro retrunyia amb paorós espetegar entre l'incessant fulgurar dels llampecs. "Es fa tard —va dir-se— i la tempesta s'acosta. Tal
simpatia tartarinesca, feia pensar en el famós Savalls. Barcelona va fulgurar com una estrella internacional, però en la propaganda que de l'Exposició
resplendent; la seva imaginació era com els grans anuncis lluminosos que fulguren, s'encenen i s'apaguen arrapats a les simètriques gàbies de pedra i de
escoltar la prèdica d'un sacerdot; el vel blanc; aquell brillant que ara fulgura allí, damunt la tauleta de nit; la funció amorosa amb un home
del vestit de mig dol. Beatriu es decanta una mica perquè el collaret fulguri. Somriu. Després el va tornant a la capsa, se'l mira una altra vegada, hi
moment la llum li aclaria amb dolcesa les ungles polides de rosa o que li fulgurava l'iris del gran brillant de l'anell. Tan arrelat és en la dona l'instint
mira per l'escletxa; veu com la cunyada surt al balcó. Una sospita enorme fulgura com un llamp, sacseja la germana de Tomàs. Potser és que Laura i Pere...
en passar-se la mà pel front, el brillant de l'anell, que no abandonà mai, fulgura amb les clarors més radiants. L'oncle Llibori s'està molt neguitós a la
del sobrecor, copsa el sentit del diàleg, com si les paraules fulguressin dotades d'una vida pròpia, sense cap relació amb qui les ha proferides. I
veure res. El món desapareix dintre la claror infinita. L'aire tremola i fulgura, crea vels de llum. És meravellós. És fantàstic. Tot al meu entorn és
la llisor de la carretera i fereix els ulls. Ara és pitjor, allà davant fulguren les salines. Les closes quadrades d'aigua que es cristal·litza mirallegen
en els vidres dels prismàtics i l'encegava amb verds i morats que fulguraven. S'atreví a col·locar-se al cantó lateral de la persiana i a examinar-lo
amplament, pausadament. Tombà el cap: uns cabells rossos esbullats fulguraven tocats pel sol que entrava per l'escletxa d'uns cortinatges. Del carrer
ulls congestionats de Nasi, que a moments, tocats per la claror nocturna, fulguraven com si fossin de vidre. Josep panteixava, alenava en una rara sensació de
als Prínceps de l'Infern; en llurs pupil·les la joia fulgurà, i amb vot unànime tots assentiren. Ell seguí dient-los: "El
i clos un dels portals de saviesa. Tant més, fulgura endins, oh Llum Celeste, i al seny els teus poders, tots,
no dels primers, encara que al seu rostre la joventut celestial fulgura i té difusa en cadascun dels membres una gràcia
havent deixat els Querubins. Tu, Àngel, el Serafí que més fulgura, digues a quins dels orbes resplendents té l'Home
circumda l'Univers. Mira aquell orbe d'allà baix, que fulgura d'una banda per la claror que rep d'aquí! És la Terra,
sense tu no em foren dolços. ¿Per què, però, tota la nit fulguren tals llumeners? Tal gloriosa vista ¿per a qui és, si
sagrat turó i entre els llums auris que cada nit al seu davant fulguren, veié, no freturant dels raigs que escampen, la
plau fer-ne". Digué, i en el seu Fill amb raigs directes va fulgurar de ple, i sobre el seu rostre tot el seu Pare en plenitud i
més i més, i l'acompanyen deu mil milers de Sants; de lluny fulgura; vint mil carros de Déu (n'he oït el nombre), a cada
guarda una semblant distància fins a la nit; llavors per l'Est fulgura, una vegada ja ha donat la volta sobre el gran eix
una ànima vivent no el posseeixi, buit, desolat, perquè només fulguri i a penes lliuri entreclarors als orbes, i, cap
mig oculta dins un núvol fragant, car moltes roses fulguren entorn seu, atapeïdes, i molt sovint s'ajup, i posa dretes
a les coses presents. El Sol va rebre l'ordre, el primer, de fulgurar i de moure's per afectar la Terra amb fredorades i
dellà els sojorns polars; la llum diürna hi hauria fulgurat inextingible, mentre el Sol baix, per tal de compensar-los
un propiciatori entre les ales de dos bells Querubins; davant fulguren set llums, representant com en zodíac els focs
, les mans se't posen de foc. Vaig allisar-me el mostatxo, i tota la nit fulgurava com un dimoni. Llavors, doncs, com us deia, la mar entrà dins el caic i es
les tendes de porpra s'apuntalaven amb pals d'or i al cim de cadascuna fulgurava un robí com una rosa. —I ara, on aniran els reis? —On voleu que vagin
sol ixent. Per la boca de la badia, d'un cap a l'altre del Gran Port, fulgura una ratlla metàl·lica i rosada, que la proa de la nau esmicola en irisat
—València, les Illes i la Catalunya del nord de les Alberes, on fulgura, tal un joiell de diamants i de maragdes, el Canigó encantat. En la
al coneixement de Déu, al coneixement de les veritats que des d'ella fulguren, i al de tot allò que ens envolta. Suposeu que ens en manca el
en els seus efectes, en els coneixements mateixos que des d'ella mateixa fulgura. Són com són perquè així ens ho imposa a manera de un fiat lux!
llum que el conjunt. És la cosa mateixa que en nosaltres pensa la que fulgura des del seu mateix fons la veritat en aquesta forma, i així és com la
regnats de Pere IV, Joan I i Alfons V. Quan en la prosa de Bernat Metge fulguraven les primeres guspires de l'humanisme i començava a enrobustir la
dels mites clàssics, amb llurs divinitats gracioses i diàfanes, encara fulgura per la banda de mar, a llarg a llarg de les nostres costes mediterrànies;
encarcarada, eixí de la cabauma, seguida dels lloparrons, i els seus ulls fulguraren així que veié la pell. —Ja li ho vaig dir aquell dia, quan ficà el cap i
esguardà dins la cambra de bany en la tenebra, i Rikki-tikki veié com li fulguraven els ulls. —Ara, si la mato aquí, Nagaina ho sabrà; i si l'afalcono al
esperit s'encrespava i sublimava com el de les pitonises. La seva pensa fulgurava de llums sinistres. Amunt, avant, cap a l'abús del poder, cap a les
, capell en mà, i amb els ulls extenuats i amb una ment on, pel cap alt, fulgura la idea d'una orxata. Els barcelonins verament conscients, haurien d'anar
li feien l'efecte d'una lluminària: pots, xicres, ansats i tupins hi fulguraven amb perles brilladores, i el rest dels plats era un joc d'arestes de llum
és que tu i el teu company haveu de fugir amb mi. Els ulls d'en Boi varen fulgurar. —Accepto! —digué fermament. I fent una passa envers la porta, recomanà
ràpidament el penjat camí del santuari, la blanca silueta del qual fulgura com un faró en el cim de l'abrupta i pelada mola de Cura. El camí tot
del seu cos nu, com si hi degotés un rou lluminós de gemmes. Els ulls li fulguren al cim del rostre com dos carboncles roents, però són una mica tristos.
serpenteig innumerable per sobre les espatlles i el front, sota del qual fulguren els ulls com dues calcedònies d'una blavor agrisada molt profunda. En
camins endomassats en surten uns carros curulls, i a cada carro el sol fulgura més viu, l'aire s'abranda sobre l'alegre ruera, i aquelles gerdes viandes
ni cap pinzell capaç de plasmar materialment l'abrandament de glòria que fulgura i la poesia sublim que respira. Bosc de la Pena avall, sentiu la
claror d'un cap-al-tard placidíssim; vora l'espona del llit del moridor fulgura un sensual pom de flors en un artístic gerro de porcellana; en un angle,

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »