Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Persegueix rates i sargantanes, i qualsevol cosa que es mou, ombres i	fulles	, l'entreté. No acaba mai la fam i menja fins a vomitar. Vigila el vòmit
passiu i cínic. "Almenys esdevindré una liliàcia bulbosa, exòtica, de	fulles	amples, que desclou les seves flors en la humida dolcesa dels ruixims que
al llarg d'un petit riu, just movien amb una remor piadosa les	fulles	, en fregar el brancatge les mans de l'hora baixa. Coronis A Tessàlia,
als genolls i s'hi emmiralla. Atansa, potser d'esma, la mà esquerra a la	fulla	més baixa de l'últim arbre, ran mateix de la riba. Cap veu no l'ha
les roques i andarejava per les torrenteres. Heures i llorers li cedien	fulles	de grat, per adornar-se amb elles i coronar-se'n. Les nimfes el seguien
Mila del Santo es sentí empal·lidir. La seva ànima tremolava tota com una	fulla	sota l'alè del vent. "És ell!", es digué per segona volta en el seu
oposat del carrer. El camí entre les dues barraques s'encatifava de	fulles	de murtra, de llorer, amb gespa verda i amb floretes escampades per tot
plàcid de tardor. Darrera el balcó les branques s'esfullaven; les	fulles	queien lentament, com si fossin el plor dels arbres. S'anà extingint com
greixós, sota el reflex de la llum, gairebé relluïa. Es recalcava en la	fulla	de la porta i els seus ulls passaven d'ell a la dona i de la dona a ell...
més trist, com a punt de plorar, com si plorés. Obrí de bat a bat les dues	fulles	i entrà a la seva habitació. Per la finestra penetrava la llum lívida de
Era ja en fosquejar i els seus peus gairebé descalços anaven aixafant les	fulles	seques del camí. Els arbres alçaven llurs branques agitades pel vent, i
del camí. Els arbres alçaven llurs branques agitades pel vent, i les	fulles	dansaven en remolins vora les cunetes. L'atmosfera s'enfosquia per
ha gebre: blancor grisa i guspirejant sobre el color càlid, torrat de les	fulles	mortes. Al lluny ja xiula un merlot. Dues grives reposen, confiades, en
muntanya d'un verd rossenc, amb la massa moradenca dels boscos sense	fulles	i ratlles fines de neu als cims. Començo a llegir /Maria
estona en un recer, davant del Matagalls. Quina llum més alegre! Les	fulles	de les alzines brillen més que abans. Les pedres, a la muntanya, tenen un
guarnits d'aquella boira de neu). Però algunes gavarreres ja tenen força	fulles	minúscules; els borrons verd clar de les pereres ja són molt inflats; i,
poncelles de la glicina s'han allargat molt i al lilà ja es destrien les	fulles	menudes. 23 març. Ha nevat i pedregat diverses vegades,
Anem cap a l'avetosa del Matagalls. Els rebrolls dels faigs destaquen la	fulla	marcida, rebregada, color tabac o d'ametlla, entre la blancor. Els
blanques, al castanyer d'Índies es despleguen, com una mà vegetal, les	fulles	que es desprenen del borró vermell i envernissat, totes cobertes d'un
castanyers que mostren ja en algun borró la delicada estructura de les	fulloles	: verd pàl·lid i venes finíssimes d'un vermell lluent. Fa calor. A mitja
indret recollit com una cambra, amb murs guarnits d'heura i un llit de	fulles	seques de roure i d'avellaner. Però avui feia massa vent i m'he
Davant la finestra de la cambra on escric, l'àlber desplega tot just les	fulloles	pàl·lides. (Abans he vist els pollancres d'un verd groguenc, daurat, un
verd groguenc, daurat, un matís de tardor en plena primavera. Però les	fulles	són menudes. Un vel d'or). 12 abril. Els nens estan
que els negrers són els qui més braolen per la llibertat. Creixen les	fulles	verd d'argent de l'àlber. Les del castanyer bord pengen, lasses, com
rulls blancs abundosos. Reposem al sol, a la tarda, entre castanyers de	fulla	delicada, miniada. Sentim unes fortes detonacions, lluny, cap al mar. Es
conferenciar a Benicarló. Treballo entre els castanyers (moltes de les	fulles	tendres tenen un to vermellenc cap a la punta). Cantava un merlot, com
a Borderiol. Arreu es drecen falgueres tendres. Tenen la punta de les	fulles	encongida com les urpes dels dracs xinesos, com l'escuma amenaçadora de
sota els castanyers, i la segona florida de l'arç blanqueja entre les	fulles	estilitzades. Després de reposar un moment a la Font de l'Oreneta —que
que floten en l'aigua assolellada, és com l'ombra d'un trèvol de quatre	fulles	a la sorra del fons. Olor d'aigua, escuma de neu, molsa verda en la pedra
de Vilarmau: diríeu un parc, amb verdor lluent i soques grises. Les	fulles	tenen un borrissol al voltant; la poncella, allargassada, sembla pell
ayer\. Cel gris, tot el dia. Plou. L'àlber és tot despentinat, té les	fulles	girades, feixugues de pluja. 21 maig. Aquesta nit ha
només amb arrels nues, algun esquelet de ginebró clapat de liquen i les	fulles	tendres dels rebrolls de faig. Vora el camí, entre les pedres o bé
a la Font del Vern. Els fanalets vermells pengen, amagadissos, entre les	fulles	retallades. Canten cucuts, rossinyols. Els faigs inviten amb llur verdor
i els encontorns de la font semblen un paisatge tropical. He posat una	fulla	d'heura perquè saltés millor l'aigua glaçada. 27 juny.
diàmetre. Ara només han quedat els més joves i prims. Per terra hi ha les	fulles	seques, color de foc. Uns carboners amuntegaven traçudament les branques
d'aquests matins d'estiu, quan, a les vuit, obro la finestra. Les	fulles	de l'àlber tremolen delicadament; el sol en fa lluir només els cims i la
encarada al Nord. Les móres madures, negres, apunten l'esguard sota les	fulles	. Les branques dels avets, amb minúscules pinyes de jade, a penes si es
una gran negror cap al N. E. i tot d'una es gira tramuntana: remolins de	fulles	, branques convulses, soroll de mar. Plou, a intervals, tota la tarda. Cel
amb tramuntana. Al Pirineu hi ha núvols arrufats: hi neva. Brillen les	fulles	i l'herba, i passen uns núvols blancs, dinàmics, en el cel d'un blau tens.
tot guarnit de núvols blancs, esparsos. Vaig al Pujolar amb l'Albert. Les	fulles	dels esbarzers i de les falgueres brillen al sol, molles de pluja. Les
de tardor sembla, a moments, un abril sense frisances. Ara i adés, una	fulla	grossa, groga, cau, amb so de paper, d'algun esvelt pollanc. Ja hi ha
són bastant encatifats de fullaca de castanyer, i als arbres hi ha moltes	fulles	grogues. En tornar, boira, boira espessa. Arbres i cases s'han tornat
ja agafa aquell color hivernal de mare de vi. La vinya verge a penes té	fulles	. Com brogia la Riera Major! L'aigua brillava entre els pollancres, que ja
de Tots Sants, amb boscos sumptuosos, on el color vinós dels faigs sense	fulles	s'anima d'alguna nota d'or pàl·lid, d'alguna pinzellada de foc. Els
a buscar farinetes (a 3 pessetes el quilo). Camins plens de	fulles	de castanyer, reguerons amb aigua brogidora. Els pollancres de la Font de
Riera, boscos d'aram, de púrpura i d'or. Però els freixes encara tenen la	fulla	ben verda. 6 novembre. Les fortes explosions que vam
vaig a espigolar castanyes al Camp Tancat, entre pellons de castanya i	fulles	seques. Boira, novembre. 9 novembre. Vaig a ciutat. Al
a Franco. 12 novembre. Ha fet una gran glaçada. Les	fulles	i les herbes brillen ("ònix i àgata", com diu un poema
de La Noguera, veiem uns pollancres que conserven al cim uns rams de	fulles	grogues, d'un groc tan viu que semblen mates de ginesta florida. A
pinsans s'aixequen dels guarets, entre el verd borrissol, com remolins de	fulles	. El Montseny, moradenc, trist, amb les corrues negres dels avets entre

Pàgina 1 (de 225)

50 següents