Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

(a 7 pessetes quilo). Els camins ja són bastant encatifats de	fullaca	de castanyer, i als arbres hi ha moltes fulles grogues. En tornar, boira,
d'eures i vidiellas. Aclofat entre les més braves mates sobre un tou de	fullaca	, menjà quatre bocins del recapte del mendicaire i, després, s'ajagué a
ell mateix, caminava a voltes de puntetes. Els cruiximents de la	fullaca	sota els seus peus li causaven una impressió alarmant i desagradable, que
estar amb la dona damunt el matalàs de llana o sota els pins, dins la	fullaca	. Abraçat a ella per a sempre. Sols l'un dins l'altre i junts en el déu de
ous. Quan s'encenia el foc, es sentia sempre un soroll viu i alegre de	fullaca	cremada i la cambra s'omplia de fum perquè la xemeneia no donava l'abast.
el puig del Pi Totsol, al Comellar de la Mel, sol i tombat damunt la	fullaca	i el fenàs, mirant la mar i les muntanyes, com feia quan era petit. Dins
"Ayer me colgué a las seis" "filera" ("fila") "	fullaca	" ("hojarasca") "higo de moro" ("higo chumbo") "manobra"
ben particular: rodó, color terrós, blanc i negre, molt críptic (com de	fullaca	), amb retxes negres al cap: és el cegall, Gallinago gallinago
L'alimentació de l'animal depèn del llarg bec. Amb ell cerca dins la	fullaca	les tendres cuques de terra, els insectes suculents, i altres fineses. La
és immensa. El color és globalment més obscur, molt més mimètic, com de	fullaca	. El cucui, Cuculus canorus (33 cms.) és l'únic aucell de
cms.) ja que el seu aspecte, gris i negre, recorda absolutament la	fullaca	mig podrida. Aquest aucell és l'únic representant balear dels Piciformes
que són espècies diferents. La mèl·lera s'agrada de menjar en terra. Mou	fullaca	, pica, i cada larva o petit insecte descobert és devorat amb fruïció. Els
no el passàrem dins la cova. Prenguérem garriga i ens rebolcàrem sobre la	fullaca	fins que el cel hagué arraconat totes les fosques. XLV Els
encara més que es trobava a recer. S'afanyà a fer foc. Encengué	fullaca	i una abrivada cabellera de flama semblà un miracle: tot va cobrar vida.
de mar. Del guaret arribaven aspres olors de pols i fum de	fullaca	. Lladrucs remots de gossos. De sobte m'acull l'ombra
ens porta nou trilletjar de gent qui mor, i amb la	fullaca	també morta els nous difunts van a fer chor... Temps de
es departía a enllestî el foc de l'alegría: troncs i	fullaca	aportaría, i branques de pi sec, per fer la flama amunt. Mes
virtut del Montseny és aquest rajolí que d'avets i de faigs la	fullaca	esbandí. La virtut del Montseny es congria a l'altura.
a mon pas l'herba fina s'aplaca, só esporuguida d'un so de	fullaca	, perquè ve com els lladres Himeneu. Els donzells
gaires, ni gaires són matiners. Em nego dins la	fullaca	i en fugen els teuladers. La boira m'acompanyava
ma vida entera, neta de llots i de terrum; sense	fuiaca	cançonera, però ben rica de perfum. Vida d'aquell que
colgar-me sota una arbúcia, i entorn vaig fer-me un rimell de	fullaca	; i un déu m'espargí damunt dels ulls un son sense fites.
m'espargí damunt dels ulls un son sense fites. Allà, dins la	fullaca	, amb el cor amorós entristit, vaig dormir tota la nit, fins a
cor ha tremolat; del meu autumne, a deshora, l'erta	fullaca	s'esflora. Nu dins l'atzur he restat. Pel cel l'alció ja passa.
l'ara del meu martiri massa lent i dolç: ¡flam de troncs i	fullaca	, en primavera! Si, dòcil, creus en l'averany,
lamentant pel silenci del redós corones llagrimoses de	fullaca	... Així caigueren del seu cap d'argent els anys monòtons, al
l'ara la pell de senglar, hi cala foc i la dona i la pell i la	fullaca	cremen amb sorda llum de crepitació. El bosc
estaca per recobrir la barraca de càrritx i de	fullaca	.— L'estatge era llest: semblava tot ell una copa d'or... Així
com llavis assedegats. Sota l'estreta barraca de càrritx sec i	fullaca	, el sen Pau i madò Aina conversaven tots solets, i
d'argent. Ràpid el Comte l'estaca. Allà, entre rama i	fullaca	, s'escondia una barraca, i el Comte davant la porta
y baixes, deixat aposta per xibiu. M'he assegut sobre una roca cuberta de	fullaca	à devall l'esponerós ramatje d'aquest arbre y escampant la vista per
y les cunetes dels camins ab les últimes plujes s' eren omplits de llim y	fullaca	bruta, seca, morta. La fesomia de Sor Francina era tranquila, color de
a mon pas l'herba fina s'aplaca só esporuguida d'un sò de	fullaca	, perque ve com els lladres l'Himeneu. Els donzells
colgar-me sota uns arbrets i, entorn, vaig fer-me un tou de	fullaca	; i sobre els ulls un déu va escampar-me un son sense fites.
un déu va escampar-me un son sense fites. Allí, en el jaç de	fullaca	, amb el cor vençut de tristesa, tota la nit he dormit, i enllà
que per tot el coster de la seva erola de vinya hi ha escampada	fullaca	, se'n fa una jaça per terra. I s'hi ajeu tot trist i acreix en
la nit, se'n van a la barraca y, aflotonats demunt el jas de la	fullaca	, furtivament contemplen el poble llunyedà, y quiscún
entre l'home i l'animal. Braunau caminava davant els intrusos, trepitjant	fullaca	resseca mentre el matí crepitava de calor a Barcelona. —Crrític.
l'amor en els molls clandestins. Dalejàvem fondals amb aigualls i	fullaca	I planyívoles fonts en nocturns santmarçals Braços
d'un fanal al carrer de sota, va girar per unes escales cobertes de	fullaca	, túnel de brancam, en direcció a unes cases enfonsades al vessant ignot
de cinc o sis forcs de llarg, fotre! surten de dins dos pams de	fullaca	de pi. Aquesta borsa de plàstic, d'aquí a una horeta, la duré
tota sola." A voltes escalfa un foc pensat i un record de	fullaca	s'olora. No ho sents? Canta un grill al descampat i
podien obrir I les històries dels arbres del bosc. El Castanyer de la	Fullaca	, prop de Viladrau, que tenia més de cinc-cents anys de vida i el seu
clares de poca empenta. Jo pensava en fondalades, obagues inaccessibles,	fullaques	fondes i humides, gorgs perillosos, cingles i penya-segats,
s'aturàs mai. L'horabaixa heu anat a passejar entre els pins. Damunt la	fullaca	olorosa de romanins i llentiscles t'ha besat, t'ha tocat, t'ha fet sentir
és on tinc la memòria. En el trespol, ran de la porta, s'arremolinava la	fullaca	que els dies de vent entrava per la gatonera. L'exiliat passava per la
resultin agradables. El dia abans hi cremarem a l'interior una mica de	fullaca	de pi i unes branquetes de romaní, després ho netejarem i untarem
que ja hem dit que solia ser una paella vella, cremam una mica de	fullaca	de pi i podrilac de garrover o pinyolada seca per fer un fum coent que
abelles. Tradicionalment s'usava una paella vella amb mànec on es cremava	fullaca	de pi i podrilac de garrover. Fumar: introduir fum a l'interior de
foc i de l'aigua, dels torrents amb fal·lera que arrosseguen la	fullaca	dels dies: les albes enceses del cant, els espais