Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Déu n'hi dó. Rosaura Quina pau guaridora! Ja només al	fullam	queda un poc de renou. He sentit les campanes llunyanes quan el sol es
tenint en compte llur propi pes i les altres branques carregades de	fullam	que suporten, han d'equilibrar les forces que apliquen sobre un punt de
arbres comensavan á brotar, una suau marinada feya tremolar son tendre	fullám	y 'l sol devallava pausadament á l' altra banda de Sant Pere Martir, com
una llestesa i a un virtuosisme sorprenents. Coneixia de lluny, només pel	fullam	, les diverses classes de figueres, i d'un cop d'ull a una vinya distingia
en un banc del jardí, davant la porta de la casa, sota unes branques de	fullam	espès. Quin arbre o planta era? No ho recordo. Probablement no m'hi devia
No ho recordo. Probablement no m'hi devia fixar. Només recordo que el	fullam	era espès i que sèiem a la seva ombra, ell enmig de nosaltres dos.
de la via, tan a prop, que em feien la il·lusió de poder abastar llur	fullam	amb la mà. Tot era tendre, lluminós, amb una llum vegetal, humida. El cap
que es feia més espessa per instants. Un cop allí vam arreplegar llenya,	fullam	i branquillons que el pont havia preservat de la pluja, i vam encendre
enllà de l'àmbit de l'arbre tot començaria a mullar-se, ell, protegit pel	fullam	, assaboriria l'estrany plaer de sentir-se a sopluig. Després es ficarien
no ensopegar forma part de la ciutat, és com una fulla entre el	fullam	, com un arbre en el bosc, i Argos és al seu entorn com una ciutat pesada
i, com a dot, els seus raïms li aporta per a ornament del seu	fullam	estèril. El Rei del Cel, apiadat, va veure'ls
corre entremitg dels herbatges, i brillen les aixades sota 'l	fullám	dels horts; la vella, en sa cadira, rumía sos recorts,
Ara ja la verema és feta, i s'apropa el mes emplujit. Sota 'l	fullám	, la font susplora. Plic! Ploc! la font susplora. Ohiu
Verdosenc, el xiprer s'ageganta, i és trist, si el	fullám	pensatiu no decau; fins l'oliu iré jo perqué canta
quan la cigala s'és callada ja cascabelleja el	fullám	. Aquella libélula blava que s'ha de morî amb la tardor,
I. Una Nit S'estava quietament sota l'espés	fullám	, duyent en el cós blanc mantellina aixerida... La nit
i la font hí parlarán per mí. Aibre de tardor Escorça tebia i	fullám	d'or i quietes branques, eix de la nit, que'l
delicia dolça i delectança de grat repós i d'oblidança! En el	fullám	que és tot just nat, i que la pluja ha regalat, ja
I què hi havien de trobar? Entretant, la pluja comença a repicar en el	fullam	. Pica i repica de valent. Unes onades de vent sospiren ça i enllà. El
s'engreixi fàcilment. Les mateixes varietats de col no forneixen un	fullam	abundós i nutritiu i una quantitat copiosa de llavors olioses. Quan les
i per atènyer el nostre benorós sojorn, calía desacostar, amb força, el	fullam	de molts milers d'arbres salvatges, i percudir a mort la gloria de molts
la terra, i una calenta encesor damunt les aigües, i entremig del ric	fullam	tardoral del bosc diría que un iris hi era tombat del firmament. "És el
de veles enrosades, i els raigs de sol que s'esmunyen per entre el	fullam	i li clapen l'esquena, com una pell de serp, de llum i ombra, i les
fan somriure de pietat i enrojolen un punt la meva galta. No és pas pel	fullam	, que l'arbre té estima, sinó pel fruit o per la fusta. No és pas
surant com espurnes daurades. Més enllà, en l'horta propera i entre el	fullam	de bronze, una nena omplia son cistell amb la fruita madura que ses mans
brancatge tendre dels arbusts i dos policies ferotges treuen el cap pel	fullam	. —Faci el favor de venir amb nosaltres. El geperudet no sap què
l'altre germanet entre una bella floració de jardins. A travers del	fullam	blanquejaven torres formoses, s'oïa alguna música matinera; els jardiners
com, a penes aconsegueix traspuar lluminosament per entre les randes del	fullam	. Les hores del camí curtegen amb la varietat d'aquest espectacle. Després
adormit i vermellós del trotaire no distingia quasibé res, llevat del	fullam	asolellat i marcit de l'arbreda: el seu cap era com una gàbia sense
estant, pot esguardar moltes milles de mar) i tot d'una les branques i el	fullam	li percudien la cara, i ell i els seus dos guardians tornaven a ésser
amb promeses de coses no conegudes encara. Visca! La caiguda del	fullam	no era sinó que la naturalesa se despullava d'un vestit vell per
argentins; els canonets de canya hi prenien l'aspecte de beines de	fullam	tendre, grogues i lluentes; la gallarda soca s'aguantava amb fermesa i el
s'anà enfosquint, enfosquint com si vespregés... I vibraren remors de	fullam	... I ressonà dintre el meu cor quelcom a manera de motius d'una música
àdhuc de dia les recorden i sembla que en traspuen l'emplataiada llum pel	fullam	, aleshores se movien silenciosament amb un faldeig vagorós, com
alzines, per velles que siguin, tenen morbideses de branca i pompes de	fullam	, que acusen certa feminitat. Els suros vells, en canvi, són els arbres
Mas i Fontdevila, representava un fragment de bosc, escabrós i atapaït de	fullam	, en l'ambient del qual apar que s'hi sentin bategar, com si estiguessin
xarxa indestructible i impenetrable de soques, d'arrels, de branques i	fullam	, formen la selva verge. El sol descendeix, fins a colgar-se en el mar. Mor
seguint el mateix dibuix. Els arbres immensos de la selva estenen llur	fullam	protector damunt la multitud. Un sol banyan és prou gran per a
havien estat respectades i creixien rectes, ufanoses, ensuperbides. Llur	fullam	ample, generosament desplegat, formava una mena de cúpula de verdor
albira ni l'encaparra la grogor malaltissa d'un sembrat, l'arbre amb el	fullam	exhaurit per les erugues, la font que no raja, la roca somoguda i la
brancatge regular, ben distribuït i esponerós i una copa rodona, amb un	fullam	intensament verd, espès i ressonant. Era albirador de molt lluny, mateix
home gros i que aguanten tota la ferèstega armatosta de brancada i tot el	fullam	. Ni que anem a seure a sota no en fugen els ocells, ni els més esquerps,
Diríeu que el cel li tira llamps de foc; diríeu que la pluja li estova el	fullam	i les brancades; diríeu que el bofarut vol acabar d'aterrar-lo prenent-lo
espia les soques obscures, les cases llunyanes mig amagades entre el	fullam	. —Oh! —murmura tot sol—. Per què es bellugarà la branca d'aquell pi?
seguia sempre abandonat a la seva pressumptuosa coqueteria. Entre el	fullam	algun vidre lluïa com un tresor. Quan al cap de dos quarts d'hora de
de préssec, una pastositat de color fresc, un murmuri de pardals, de	fullam	i d'aigua en doina i una vibració de llum apoteòsica. Si llavors gireu el
el sol, el vent, els núvols, la blavor del cel, l'aigua dels regs, el	fullam	, els moixons, els grills, i els borinots fan la tonada, la terra
sonorament en els penyals torrats de la conca de la balcera i en l'enterc	fullam	dels roures que tenien al dedins una bunior de motetes de sol
que l'aigua, poc a poc, s'emporti les muntanyes; la pluja, aturada pel	fullam	, perd tota la força i va filtrant per la terra; d'aquesta manera, l'aigua
i aqueferats entre el brancatge; l'alegre piuladissa que s'escapava del	fullam	ombrívol esdevenia malenconiosa en esbargir-se per l'atmosfera

Pàgina 1 (de 7)

50 següents