Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

imprecació que gairebé només per ella viu i andareja, Edip en	fulmina	contra els seus dos fills mascles, a estones tan menyspreables. La de
Ell, assegut a la cadira, li clavà una mirada d'odi, com si la volgués	fulminar	; se li endevinà un esforç per a aixecar-se. La mirada li llampeguejà:
ulls que llançaven foc, maleint-la, per a caure de seguida després com	fulminat	pel llamp. Maria Àgueda, davant d'això, es deia resignada: "És el meu
feien i es desfeien les reputacions locals, els declararia meravellosos i	fulminaria	excomunions contra els heterodoxos (igual que en el conte d'Andersen es
i davant dels fills era un pater familias impúdic i tempestuós,	fulminà	damunt del greix de Josefina, amorosit pels massatges, les queixes més
Llibori, enfurismat per la desobediència del fill, al cap de pocs dies	fulminava	una venjança que féu estremir el cor de les persones de bé i va obligar a
general era en el grau màxim perquè Jaume, l'ex-hereu, en lloc de caure	fulminat	per la maledicció paterna, va avenir-se amb reconfortant optimisme, a
misteri de l'ànima d'una altra dona. Fins ha de recalcar-se en un moble,	fulminada	per la revelació. Ara sí que el cor se li aturaria de debò! I se'n va a
amb flors al pit i un llibre a les mans, com una dona de món. I la cunyada	fulmina	les seves invectives de peu dret, amb el goig frenètic de poder accentuar
Te n'has anat de casa pel teu gust. Però ara sóc jo qui et treu de casa —	fulmina	l'amo, gairebé feréstec. Oh, Tomàs! On aniria si no tinc ningú? Si
—Qui se'n preocupa, de mi? Parlàvem dels déus. Doncs bé, calia potser	fulminar	Egist? Orestes. —Calia... Ah, no ho sé pas, el que calia fer, i
colpir-lo amb el teu llamp? Júpiter [(lentament)]. —Per a	fulminar	-lo? [(Una pausa. Las i corbat.)] Egist, els déus tenen un
Persones sensiblement pies feren cas omís de les excomunions que els	fulminava	Roma, i no eludiren el negoci. En les lluites polítiques posteriors, com
dels esdeveniments que s'apropaven: ella, amb la primera admonició, havia	fulminat	l'interdicte: en ella sentia en Pasqualet l'oposició irreductible que sa
Revestint-se de la seva autoritat, va anar a trobar en López Mantecón. Li	fulminà	el càrrec de seductor, i en Mantecón protestà amb tota l'ànima: digué que
en tal cas, com sempre, però amb la disculpa relativa de que es	fulminen	com a cosa dolenta i per ésser dolenta. Prescindeixo de ço que puguin
i de guanyar dòlars, mogueren André Breton, capitost d'aquella secta, a	fulminar	aquest anatema contra el figuerenc: "A desgrat d'un enginy innegable en
que es tractava de donar compliment a la condemna que acabava de	fulminar	l'arraix. —Goita, tu, Boi, com s'enfila amb les cordes aquell gat de mar
En Boi no pogué entendre aquesta terrible sentència perquè l'arraix la	fulminà	en alarb, però la ferotge alegria que va poder veure en el rostre del
l'esperança s'esvaí. —No pot haver-hi perdó per aquest desgraciat! —	fulminà	el baró. —Has de pensar que no solament s'ha fet odiós pel seu
feien i es desfeien les reputacions locals, els declararia meravellosos i	fulminaria	excomunions contra els heterodoxes (igual que en el conte d'Andersen es
sempre seguit mentre visqué. No hi havia perill que el blasme que	fulminava	contra els qui fan panses, l'agafàs a ell. Raïm que madurava en parral
sobretot eclesiàstics, protestaren en termes tan irats que no paraven en	fulminar	excomunions als ciutadans que no volien pagar alts lluïsmes, acusant-los
publicans, i arriba a acceptar convits de fariseus, la secta contra què	fulminà	les imprecacions més terribles. Condemna la duresa de cor i l'orgull dels
dita parròquia li aixecava solemnialment l'excomunió que li havia estat	fulminada	. Els Pares Jesuïtes tenien el trist privilegi d'acompanyar els
Però va recordar-se que, per molt menys, un crític dels més seriosos va	fulminar	-lo amb els mots següents: "Qui s'intenti blasmar de la ciutat per
fou total. Es reviscolà, anà adquirint proporcions humanes i aviat pogué	fulminar	amb llambregades enceses les belleses del barri, amb trasbals de l'amiga.
del noi enverina la ira del mestre. Exhaurides les grans frases, s'atura.	Fulmina	la sentència; s'estarà tota la tarda agenollat amb una cartera a cada mà.
en les baralles de safareig i en els penjaments i dicteris que es	fulminaven	els uns als altres els partits polítics en campanya electoral. Com a
esforços per a retenir el jove Spinoza dintre de la comunitat israelita,	fulminaren	solemnement la seva excomunió el dia 27 de juliol de
on trobarà la mort del millor de sí mateix. Per ço el nostre Doctor	fulmina	sovint i amb zel eloqüent els seus anatemes contra l'art de la "élite",
s'injectava de sang; totes les berrugues se li tornaven vermelles i	fulminava	un suspens com una casa. L'altre catedràtic de matemàtiques, no tan
president del Consell de Ministres, va caure a la Puerta del Sol	fulminat	per la bala que li engegà l'anarquista Manuel Pardinas, mentre el
com les galtes tristes i el mostatxo rebregat de Bergamín arribaren a	fulminar	La Cierva. La ciència agudíssima d'aquell home, la seva extraordinària
a la fe, tant que el sínode de Constantinoble, de 543, pogué	fulminar	quinze anatemes contra les seves doctrines, i deu anys després
fidels que no reconeixien l'autoritat d'aquests quatre concilis, Teodosi	fulminà	anatema contra ells i la matèria del seu sermó fou que els quatre
haguessin punit aquesta audàcia sobrehumana precipitant-lo a l'abisme i	fulminant	el seu front amb el llamp de la follia. A desgrat de la llacuna que
arreu de Palestina. Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, tindran ganes de	fulminar	els samaritans que no els volien rebre (Lc 9, 54), i
l'excursionisme català. El guia Josep Sayó i l'alemany Adolf Blas foren	fulminats	pels llamps al pas de Mohamet, de retorn de l'ascensió a l'Aneto. Mossèn
d'hora. Això, com els embriacs que malparlen del most, o els jugadors que	fulminen	contra la ruleta, no ens impideix de parlar a tothora de continuïtat, de
precedent i funesta diatriba que contra ell i els seus acompanyants havia	fulminat	la Junta de Berga, Antoni de Montpalau, després d'haver-se refet en el
era una follia. Alguns arbres havien caigut a terra. Davant seu, el llamp	fulminà	una estàtua de marbre per a la qual, segons deien, el rei Miquel hauria
Paul Valéry— sabem que no són déus, per més que es pensin, i tractin de	fulminar	com si talment ho fossin... L'admonició d'aquests oracles, però, és
irritades. S'ha fet per als rics, la Revolució? És un altre castelarí que	fulmina	els seus raigs oratoris contra aquell personatge que ell no coneix i que
les imprecacions d'Isaïes, repetia els terribles anatemes amb els quals	fulmina	l'Escriptura els conculcadors del dret diví. Fer ús dintre aquell ambient
de les Corts de la República el primer de Octubre. El Govern va caure	fulminat	per les extremes dretes i amb la complaença de la majoria dels radicals
és a dir, a tancar les portes dels temples i no administrar sagraments,	fulminant	tota mena d'excomunions contra els "raptors dels béns de l'Església",
Mieres, el qual es valgué de les terribles imprecacions d'Isaïes per a	fulminar	turpituds i mals usos; jurídicament el seu argument era enginyós i
amb la que es feien acompanyar les persones més representatives. Es	fulminaven	excomunions des de la trona de la Seu i tothom estava espaordit amb la
de la parturient no pogué més i eixí de la cambra amb els ulls humits,	fulminant	una mirada d'odi contra el marit. —I tot per vosaltres, canalles! —semblà

Pàgina 1 (de 5)

50 següents