Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

No en pareu poca de mota ¡crosta! Va córrer a la foguera i en tragué dos	fumallots	abrasats de la punta. —Teniu —va dir, posant-nos-els a la boca,
fumeja i els espanta? Tots tres ens precipitàrem furiosos sobre els	fumalls	i els calcigàrem amb ràbia, esclafant-los sota els nostres peus; i, no
de la cançó més clara junt amb el soroll de les eines que eixamplaven els	fumalls	de la pila ennegrits com els brocs d'una pipa. Totes aquelles visions i
veia espigada, ben feta i graciosa. No enganyava ningú: era negra com un	fumall	. Tornà a badallar, subratllant així que la conversa professoral
i era l'hora de jeure dins del llit, la llar era	fumalls	i pampallugues, s'encetava la pau de mitja nit. I féu
pena, no fores nodriment del meu dolor. Sols cua de	fumall	deixa el teu astre i tuf d'aixafadissa d'escorpins,
I si s'adona de la fumera que, a nuvolades, llença	fumall	, no vui que'ns tinga gens de quimera, marxant, sense
Amaguem pels erols dels masos embruixats Els olius i els	fumalls	, les brees delatores! Esbandim cos i vesta al broll de les
de corda. Pirates de la por! Bandits que coveu cendres! Corsaris de	fumalls	! Brivalls de les osseres!: La vostra nit és l'espantall a
de posicions... A ella, li tocà una ciutat no portuària... Apagats els	fumalls	de la rauxa, lentament, aquells clergues, canongesses i ermitanes
canvi, quedava uniformement cuit, però no prou per a ser carbó, era un	fumall	. Si un fumall anava a parar al fogó, com que encara no estava carbonitzat
cuit, però no prou per a ser carbó, era un fumall. Si un	fumall	anava a parar al fogó, com que encara no estava carbonitzat del tot, en
prou a l'aguait. Hi havia alguns altres incidents que donaven culots i	fumalls	, com, per exemple, una «broma», força enutjosa, consistent a tirar tot de
ha un altre «color»: el carbó roig, que ve a ser el mateix que els	fumalls	però un xic menys cuit. El nom li ve del color rogenc que pren la llenya
que el lector ja té el gust de conèixer (culots, puntes de culots i	fumalls	), també hi ha el que anomenaven castanyes, que era carbó en forma
amb un somriure a la boca, recordant alguna situació burlesca). Els	fumalls	, i encara molt més els culots, eren un motiu de protesta del consumidor i
que podia treure un carbó recremat, o bé massa cru, amb molts culots i	fumalls	; etc. Però no tot el carbó es coïa amb el sistema que fins ara heu anat
també n'hi havia que empraven les lleves i els clemàstecs. Culots i	fumalls	anaven prou bé per a cuinar. Normalment, passaven per casa un cop a la
porque dan lugar a síncopes y a la asfixia» (Arró, 1876). Si algun	fumall	anava a parar als fogons, la cuina no trigava gaire a omplir-se de fum:
Balañà com d'origen germànic i amb la possibilitat que es referís a «tió,	fumall	»; en aquest cas podria tenir relació amb el treball a les fargues on es
i escames. D'altra banda, prou proporció del país queda ocult sota els	fumalls	que neixen a la vall de l'Ebre i cobreixen la Terra Ferma. Aleshores